L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Corbalán afronta la Euroliga amb el València Basket com el gran repte de la seua carrera

L’escorta argentí Gonzalo Corbalán ha arribat a València per a incorporar-se al València Basket i ha assegurat que jugar la Euroliga i defensar el títol de la Lliga ACB és un repte molt gran en la seua trajectòria professional.

Arriaga es queda fora de la llista del Llevant i obri la porta a Bardeli i Manu Sánchez

Kevin Arriaga s ha quedat fora de la llista del Llevant davant l Espanyol i podria eixir prompte cap a l AEK d Atenes, fet que ha obert plaça per a Manu Sánchez i Enzo Bardeli.

Altea encapçala les màximes amb 38,3 graus en un diumenge de calor intensa

Altea ha registrat este diumenge la temperatura més alta de la Comunitat Valenciana, amb 38,3 graus, seguida per Callosa d'en Sarrià i diverses localitats de València i Castelló. Les capitals de província s'han mantingut per davall dels 34 graus, segons Avamet i Aemet.

Jóvens amb discapacitat intel·lectual d’Alacant i Castelló tindran formació per a l’ocupació a la universitat

Les universitats d’Alacant i Castelló participaran en un programa de la Fundació ONCE i el Fons Social Europeu Plus per a formar jóvens amb discapacitat intel·lectual i millorar-ne l’ocupabilitat de cara al curs 2025-26.

Metrovalencia guanya usuaris en juliol mentre el TRAM d’Alacant retrocedix

Metrovalencia ha transportat 6,6 milions de persones en juliol, un 6,22 % més que en 2025, mentres que el TRAM d’Alacant ha baixat fins a 1,7 milions, un 2,48 % menys. El TRAM de Castelló ha crescut un 9,63 % fins als 242.180 viatgers.

Riazor celebra el retorn del Dépor a Primera en l’estrena d’Anselmi amb l’Elche

El Deportivo torna a Primera huit anys després davant un Elche que inicia el projecte de Martín Anselmi, encara amb la plantilla per tancar.

El Levante inscriu Ryan, Mandi i Tunde per a debutar hui en Lliga davant l’Espanyol

El Levante ha aconseguit inscriure a temps Matt Ryan, Aïssa Mandi i Kareem Tunde per a poder jugar esta vesprada al camp de l’Espanyol en l’estrena de Lliga, amb només 15 jugadors del primer equip disponibles.

Els Centres Dona atenen més de 7.000 víctimes en mig any i creixen un 18%

La Xarxa de Centres Dona de la Generalitat ha atés 7.093 dones en el primer semestre de 2026, quasi 1.100 més que un any abans, amb un augment de recursos, professionals i nous centres especialitzats.