L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Detinguts dos jóvens per robar més de deu milions de dades per a estafes i identitats falses

La Policia Nacional deté a València i Torreblanca a dos jóvens acusats de robar més de deu milions de registres confidencials per a ciberestafas, usurpació d'identitats i venda a altres delinqüents.

La plantilla de CaixaBank secunda una vaga per a denunciar la pressió comercial

La plantilla de CaixaBank protagonitza una jornada de vaga coincidint amb la junta d'accionistes a València per a denunciar la pressió comercial i reclamar canvis en l'organització del treball.

Paiporta llança ajudes per a reparar els ascensors danyats per la dana

L'Ajuntament de Paiporta aprova per unanimitat una línia extraordinària d'ajudes per a reparar els ascensors danyats per la dana, prioritzant als col·lectius més vulnerables.

València desbloqueja 9.000 m² en Patraix per a construir 644 vivendes públiques

L'Ajuntament de València recupera nou parcel·les bloquejades des de 2015 en el barri de Patraix per a alçar 644 vivendes de protecció pública en edificis de fins a nou plantes.

La UPV crea un biomarcador que mesura l’agressivitat del glioblastoma amb ressonància magnètica

Investigadors de la Universitat Politècnica de València desenrotllen un biomarcador d'imatge que quantifica el creixement del glioblastoma i prediu de manera independent la supervivència dels pacients.

Suspesa la primera vaga en Groundforce i les primeres jornades en Menzies però arranca un atur indefinit

Els sindicats suspenen la primera jornada de vaga en Groundforce i els dos primers dies d'aturs en Menzies, però mantenen des del dilluns una vaga indefinida en 12 aeroports espanyols.

La Comunitat Valenciana frega el ple en turisme rural per Setmana Santa amb un 72% d’ocupació

El turisme rural en la Comunitat Valenciana aconseguix un 72% d'ocupació per Setmana Santa, en línia amb Andalusia, en un context marcat per la pujada del carburant, la incertesa internacional i la cautela en el gasto familiar.

Detingut un metge d’un centre de salut de Cullera per agressió sexual a dos pacients

La Guàrdia Civil ha detingut a un metge d'un centre de salut de Cullera per dos presumptes delictes d'agressió sexual a pacients, després de la denúncia inicial d'una dona i la posterior localització d'una altra possible víctima.