L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Trobeu la documentació de la jove desapareguda a Sueca prop del cadàver localitzat a Llaurí

La Guàrdia Civil ha localitzat la documentació de la jove de 25 anys desapareguda a Sueca a escassa distància del cadàver trobat a Llaurí, encara pendent d’identificació oficial.

El calcer espanyol cau al 23é lloc mundial amb un 14,2 % menys de producció

El sector del calcer espanyol ha produït uns 60 milions de parells en 2025, un 14,2 % menys que en 2024, i baixa del 19é al 23é lloc del rànquing mundial, amb només el 0,24 % de la producció global.

Les compres de vivenda per estrangers es disparen un 31 % a la Comunitat Valenciana

La compravenda de vivendes per estrangers ha crescut un 31 % a la Comunitat Valenciana entre abril i juny, en un context de caiguda general del mercat i preus en màxims històrics a Espanya.

Mor ofegat un jove de 29 anys al riu Túria a Manises

Agents del GEO de la Policia Nacional han localitzat este matí el cos sense vida d’un home de 29 anys al riu Túria, al terme de Manises, després de desaparèixer ahir de vesprada quan es banyava en esta zona.

Ajudes de fins a 15.000 euros per a agricultors i ramaders afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó

Els afectats per l’incendi de la Vall d’Uixó rebran entre 4.000 i 6.000 euros per hectàrea agrícola, fins a 15.000 per explotació ramadera i compensacions per pèrdua d’animals i danys en equipament.

Porcelanosa redueix el benefici a 13 milions en 2025 per l’alça de l’Impost de Societats

Porcelanosa ha guanyat 13 milions d’euros en 2025, un 55 % menys que en 2024, per l’increment del tipus efectiu de l’Impost de Societats fins al 54 %. Tot i això, el grup ha mantingut la facturació entorn dels 863 milions i ha reforçat la seua expansió internacional.

André Almeida continua al marge mentre el València espera la seua decisió

André Almeida s ha tornat a entrenar dos dies seguits al marge del grup a Paterna mentre València CF i Swansea ja tenen un acord pel seu traspàs i esperen la decisió final del migcampista portugués.

CSIF exigix començar el curs amb totes les plantilles cobertes i aules condicionades

El sindicat CSIF insta Educació a garantir que l’1 de setembre tots els llocs docents estiguen coberts i que els centres educatius tinguen infraestructures i climatització en condicions adequades.
FILMOTECA D'ESTIU