8.5 C
València
Dimecres, 24 desembre, 2025

L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

91-81: Costello guia al València Basket en un dol de cames teses davant el Baskonia

València Basket es va imposar 91-81 a Baskonia en un partit marcat pel cansament i liderat per Matt Costello. Els taronja van gestionar millor el tram final.

Costello lidera al València Basket en un exigent 91-81 davant el Baskonia

L'equip taronja es va imposar 91-81 en un partit aspre i de cames pesades gràcies a la lectura de Matt Costello. La victòria va tallar dos derrotes seguides.

Detinguts dos hòmens atrinxerats a Elx després de matar a dos i ferir a un tercer

La Guàrdia Civil ha detingut a dos hòmens atrinxerats en una vivenda aïllada de la pedania de la Marina, a Elx, després de matar a dos i ferir greument a un tercer. El cas està sota secret i es descarta, ara com ara, un ajust de comptes.

Detinguts dos atrinxerats a Elx després de la mort de dos hòmens i un ferit greu

La Guàrdia Civil ha detingut a dos hòmens atrinxerats en una vivenda aïllada de la pedania de La Marina. Abans havien matat a dos hòmens i deixat ferit greu a un tercer.

El València preveu multiplicar per dotze els ingressos amb butaques especials del Nou Mestalla

El club espera multiplicar per dotze els ingressos de les zones amb servicis extra del nou estadi. Presenta un centre d'experiència per a comercialitzar 6.500 seients, una mica més del 9% de l'aforament.

L’assistència al Ciutat de València cau en el primer tram del curs

El Llevant tanca 2025 amb la pitjor entrada del curs en el Ciutat de València. De l'impuls inicial davant Barça i Madrid s'ha passat a 17.346 espectadors.

Marcelino convertix La Ceràmica en un fortí

El Vila-real ha patit només huit derrotes en 41 partits com a local des del retorn de Marcelino. En 2024 i 2025 l'equip només va cedir quatre vegades per any a casa.

La mort del valencianisme en que m’he format

Intentaré seguir treballant com a gramàtic, i mirar, buscar i ajudar a conformar un valencianisme social i polític que no tinga les idees errònies del valencianisme que, este dilluns, vaig vore morir.