L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

La guerra d’arcabusseria tanca les festes de Moros i Cristians a Alcoi

Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi conclouen amb el Dia del Alardo, una intensa recreació de les batalles de 1276 amb quasi tres tones de pólvora i l'Aparició de Sant Jordiet.

Mor una dona i tres ferits per inhalació de fum en l’incendi d’una vivenda a Orihuela

Una dona de 77 anys ha mort i altres tres persones han resultat ferides per inhalació de fum en l'incendi d'una vivenda unifamiliar en Orihuela Costa, el foc de la qual es va originar en la cuina.

La UPV aconseguix reduir fins a un 70% el cagat de taronges i mandarines amb una hormona vegetal

Un equip de la UPV ha demostrat que una aplicació primerenca de l'hormona vegetal 2,4-D reduïx fins a un 70% el cagat en cítrics en reforçar la pell del fruit.

Luís Castro alerta sobre l’Espanyol i reivindica la reacció del Llevant

Luís Castro avisa que la mala dinàmica de l'Espanyol no reflectix el seu nivell real de joc i reclama màxima concentració, al mateix temps que reafirma la seua confiança en la permanència del Llevant.

La Generalitat destina un milió anual extra a millorar els centres de conservació de fauna

La Generalitat incorpora un milió d'euros anuals addicionals per a renovar infraestructures en parcs naturals i centres de conservació de fauna mitjançant un encàrrec a Tragsa de quatre anys.

Cel poc nuvolós i màximes a l’alça en l’últim diumenge d’abril en la Comunitat Valenciana

L'últim diumenge d'abril en la Comunitat Valenciana es presenta amb intervals de núvols alts que tendiran a un cel poc nuvolós, mínimes lleugerament més baixes i màximes en lleuger ascens. El vent serà moderat en el litoral d'Alacant i fluix en la resta, amb predomini de la component este en les hores centrals.

Tavares i Hezonja lideren un sòlid triomf del Reial Madrid en la pista del València Basket

El Reial Madrid es va imposar al València Basket en el Roig Arena (82-96) guiat pel domini de Walter Tavares i la inspiració de Mario Hezonja, i amplia el seu avantatge al capdavant de l'ACB.

José María Lozano (CVC): “Juan Roig d’alguna forma és el Blasco Ibáñez d’estos moments”

Entrevista a José María Lozano, president del Consell Valencià de Cultura