L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

El guàrdia civil il·licità ferit a Huelva seguix ingressat i espera el seu trasllat a Alacant

El guàrdia civil il·licità de 37 anys ferit en una persecució a una narcolancha enfront de Huelva continua ingressat a Cadis a l'espera de ser traslladat a Alacant, mentres l'altre agent ferit greu continua recuperant-se.

L’alcalde d’Utiel defén que tancar els col·legis va evitar una tragèdia en la dana

L'alcalde d'Utiel sosté davant la jutgessa que el tancament dels centres educatius durant la dana va evitar una tragèdia major en un institut situat al costat del riu Magre, on van morir sis persones en el municipi.

Els contactes negatius per hantavirus podran rebre visites des de la proxima setmana

Els pacients espanyols amb resultat negatiu en hantavirus, inclosos els aïllats a l'Hospital Gomez Ulla i dos dones ingressades a Barcelona i Alacant, podran rebre visites des de la proxima setmana si una nova PCR confirma el negatiu.

La Diputació reforça amb més de 124.000 euros la prevenció d’incendis en les muntanyes d’Enguera

La Diputació de València destina este any més de 124.000 euros a la prevenció d'incendis i gestió forestal en les muntanyes d'Enguera, el municipi amb major superfície de muntanya pública de la província, i impulsa a més diversos projectes del Pla Obert d’Inversions.

La Diputació de València amplia l’abocador de Pedralba amb un nou àmbit d’abocament

La Diputació de València i l'empresa pública GIRSA han ampliat l'abocador de Pedralba amb un nou àmbit d'abocament d'uns 15.000 metres quadrats per a reforçar la seua capacitat i garantir la gestió segura de residus no perillosos.

Les associacions de VTC denuncien multes per servicis urbans malgrat l’aval del TSJCV

UNAUTO-VTC i MOVVA critiquen que ajuntaments mantinguen campanyes de multes contra els servicis urbans de VTC malgrat que el TSJCV ha validat esta activitat dins del marc autonòmic vigent.

Ford cridarà els sindicats a renovar l’acord per l’electrificació d’Almussafes

Ford convoca als sindicats d'Almussafes per a obrir una nova negociació sobre l'acord per l'electrificació firmat en 2022, en plena aplicació de l'ERTO en la planta.

Faconauto preveu 109.000 matriculacions en la Comunitat Valenciana malgrat la fi de les ajudes per la dana

Faconauto calcula que en 2026 es matricularan 109.000 turismes en la Comunitat Valenciana, un 14,7% menys que en 2025 per les ajudes per la dana, però amb un creixement estructural del 7,5% sense eixe efecte extraordinari.