Anuncios

L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

Anuncios

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Anuncios
Anuncios

Últimes notícies

Controlen un incendi en una fàbrica de teules d’Agost sense causar ferits

Un incendi declarat en una fàbrica de teules d'Agost, al costat de la CV-820, evoluciona de manera favorable i no ha causat ferits, segons el Consorci Provincial de Bombers.

Román aconseguix una orella insuficient davant un gran bou de Conde de Mayalde a San Isidro

Román només va obtindre una orella considerada curta enfront del millor bou de Conde de Mayalde en una llarga vesprada de San Isidro marcada per la lesió de David Galván i per fins a cinc avisos.

Pedro Martínez destaca la reacció del València Basket malgrat la derrota davant Baskonia

Pedro Martínez ressalta l'actitud competitiva de València Basket després de remuntar catorze punts i fregar la victòria davant Baskonia abans d'un decisiu dol d'Eurolliga.

Segon PCR negatiu descarta ara com ara hantavirus en la dona aïllada a Alacant

La dona aïllada en un hospital d'Alacant per sospita de hantavirus ha donat negatiu en una segona PCR, encara que Sanitat manté l'aïllament i repetirà la prova en 48 hores.

El Baskonia assalta el Roig Arena i s’enganxa a la lluita per la zona alta

El Baskonia es va imposar 86-88 al València Basket en el Roig Arena després d'un dol ple d'alternatives, aprofitant el desgast europeu del quadre taronja malgrat la remuntada final local.

Gayá reivindica al València després de guanyar en San Mamés: hem demostrat que no ens rendim

José Luis Gayá celebra el triomf del València en San Mamés, destaca que l'equip no es rendix i defén a Hugo Duro i Dimitrievski després d'un partit clau per a aconseguir els 42 punts en LaLiga.

Empat sense gols al descans en San Mamés després del penal fallat d’Hugo Duro i la lesió de Nico Williams

Athletic i València arriben al descans amb 0-0 en San Mamés després d'un penal al travesser d'Hugo Duro i la lesió muscular de Nico Williams, substituït per Iñaki.

Les llargues cues en les firmes coronen l’èxit de la 61 Fira del Llibre de València

La 61 Fira del Llibre de València tanca edició amb més d'un milió d'euros de facturació, augment d'expositors i llargues cues en les firmes, especialment d'autores juvenils.
Anuncios