L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El València frustra el debut de Quique amb una remuntada agònica en el 99 (3-2)

Hugo Duro va decidir de penal en el 99 després de dos punts de Boyé i els empats de Javi Guerra i Cömert. El triomf va allunyar set punts el perill del descens.

3-2: El València remunta en el 99, amarga el debut de Quique i s’allunya del descens

El València va voltejar dos punts de Lucas Boyé i va decidir en el 99 amb un penal d'Hugo Duro, per a prendre aire i posar terra pel mig amb el descens.

El València firma la remuntada 3-2 davant l’Alabés amb un penal d’Hugo Duro en el 97

El València va guanyar 3-2 a l'Alabés a Mestalla amb un penal d'Hugo Duro en el 97 després d'empatar en el 90 amb Cömert. Boyé havia marcat dos per als visitants.

Un penal de Boyé en el 3 avança a l’Alabés a Mestalla (0-1)

Lucas Boyé va avançar a l'Alabés des del punt de penal en el minut 3 a Mestalla. El València, incòmode, va disposar d'ocasions per a igualar i no va encertar.

Ginés Marín i Aaron Palacio tallen una orella en una vesprada d’actitud a Castelló

Ginés Marín i Aaron Palacio han obert el capítol de trofeus en la Fira de la Magdalena amb una orella cada un. La correguda de La Quinta va resultar molt desigual i Javier Zulueta es va anar de buit.

El 8M a València rebutja la violència masclista i diu no a les guerres

Milers de persones han marxat a València en el 8M per a exigir igualtat real i mesures efectives contra la violència masclista, amb un missatge clar de no a les guerres.

Pedro Martínez subratlla l’equilibri del València Basket i refreda l’eufòria

El tècnic va valorar la folgada victòria davant UCAM Murcia i, després d'una altra bona imatge en Eurolliga, va demanar prudència: 'hem trobat l'equilibri, però no hi ha fórmula màgica'

110-84: el València Basket atropella al UCAM Murcia amb un Montero decisiu

El València Basket va dominar de principi a fi i va guanyar 110-84 al UCAM Murcia en el Roig Arena, impulsat pels 23 punts i 6 assistències de Jean Montero. Els taronja van arribar a manar per 30 i es van ensenyorir també del basket average.