L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

La Cova de les Dones opta als Premis +Historia de National Geographic

El santuari romà de la Cova de les Dones, a Millares, ha sigut nominat als Premis +Historia de National Geographic com a Millor Hallatge Històric Nacional i es pot votar fins al 12 d’octubre.

València encadena una de les jornades més caloroses d’Espanya amb més de 37 graus

Les màximes han arribat hui als 37,2 graus a l’aeroport de València, entre les més altes d’Espanya, i als 36,7 graus a la capital.

El receptor argentí Mauro Zelayeta reforça el Léleman Conqueridor per a la Superlliga

El Léleman Conqueridor ha incorporat el receptor argentí Mauro Zelayeta per a la temporada 2026-2027, després de proclamar-se campió de la Divisió d'Honor d'Argentina amb Ciudad Vóley. El jugador, amb experiència prèvia en la Superlliga, fixa com a objectiu arribar almenys a les semifinals de la lliga i de la Copa del Rei.

Oriol Rey compleix 100 partits amb el Llevant en El Sadar

El migcampista Oriol Rey ha complit els 100 partits oficials amb el Llevant en l’empat sense gols davant Osasuna en El Sadar, consolidant-se com una peça habitual del centre del camp granota.

El central del València Justin de Haas patix un esquinç al turmell dret

Justin de Haas, central neerlandés del València CF, ha patit un esquinç al turmell dret en el partit de Lliga a Mestalla contra el Celta i estarà de baixa mentre seguix tractament mèdic i rehabilitació.

El BBVA Open Internacional de València reunirà un top-5 mundial i nou espanyoles al quadre principal

La cinquena edició del BBVA Open Internacional de València, torneig WTA 125 en terra batuda del 13 al 20 de setembre, comptarà amb un top-5 de nivell internacional i nou jugadores espanyoles al quadre principal.

Torrent destinarà quasi 13 milions a reforçar 80 camins davant noves inundacions

L’Ajuntament de Torrent invertirà 12,8 milions d’euros en reparar i reforçar 80 camins afectats per la dana d’octubre de 2024, amb actuacions especials en sis vados i punts de pas per reduir el risc d’inundacions futures.

La calor sostinguda baixa l’aigua embassada al Segura i al Xúquer a poc més del 55%

La reserva d’aigua al Segura ha baixat fins al 53,7 % i la del Xúquer al 55,3 %, en un context de calor sostinguda i d’un descens general de l’aigua embassada a Espanya fins al 64,9 % de la seua capacitat.