L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Detingut a València un home buscat per un homicidi a Bòsnia-Herzegovina

La Policia Nacional ha detingut a València un home de 31 anys reclamat per Interpol per un homicidi comés a Sarajevo en 2020.

Morant veu molt greus els missatges entre Catalá i Mazón durant la DANA de València

Diana Morant considera molt greus els missatges de WhatsApp entre Carlos Mazón i María José Catalá el dia de la DANA, i acusa els responsables polítics de saber que hi hauria morts i de no actuar bé.

Les víctimes mortals per la DANA de València pugen a 231 en comptar un home mort per infart

La DANA de València del 29 d’octubre de 2024 suma una víctima mortal més i ja en són 231, després que el jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja incorpore el cas d’un home mort per un infart a Benetússer.

Retingut a Castelló un vaixell pesquer italià per obstruir una inspecció en aigües espanyoles

Inspectors de Pesca Marítima han immobilitzat al port del Grau de Castelló un vaixell pesquer italià presumptament implicat en una infracció molt greu per obstruir una inspecció el 2025. Per alliberar-lo s’ha hagut de dipositar una fiança de 65.001 euros.

La nova passarel·la del carrer Convent a Paiporta reobri adaptada a fortes pluges

La passarel·la del carrer Convent sobre el Barranc del Poyo a Paiporta ha reobert amb una estructura nova, dissenyada per resistir episodis extrems de pluja i finançada amb 2,55 milions d’euros.

Reobri la passarel·la del carrer Convent a Paiporta després de la dana amb la visita d’Óscar Puente

La nova passarel·la del carrer Convent sobre el Barranc del Poyo a Paiporta ha reobert després de la seua reconstrucció, amb una inversió de 2,55 milions d’euros i criteris adaptats al canvi climàtic.

Retingut al Grau de Castelló un pesquer italià per obstruir una inspecció en aigües espanyoles

Inspectors de Pesca Marítima han retingut al port del Grau de Castelló un vaixell italià, presumptament implicat en una infracció molt greu per obstruir una inspecció en aigües espanyoles en 2025.

Reoberta la passarel·la del carrer Convent a Paiporta després de la dana, amb la visita d’Óscar Puente

La nova passarel·la del carrer Convent a Paiporta, reconstruïda amb criteris de resistència climàtica i una inversió de 2,55 milions, ha reobert al pas de vianants i ciclistes i ja forma part del pla estatal de reparació per la dana.