L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

El València Basket celebra la Lliga Femenina i posposa més comiats després de les eixides de Fiebich i Fam

El València Basket festeja el seu quart títol de la Lliga Femenina Endesa en el Roig Arena amb homenatges a Leo Fiebich i Awa Fam, mentres evita anunciar més acomiadades malgrat els contractes que finalitzen el 30 de juny.

L’afició taronja plena el Roig Arena per a celebrar la primera Lliga Femenina Endesa a casa

El València Basket festeja amb prop d'un miler d'aficionats en el Roig Arena la seua primera Lliga Femenina Endesa aconseguida en el pavelló, en un acte marcat pels comiats i els agraïments.

L’afició taronja plena el Roig Arena per a festejar la primera Lliga Femenina Endesa

El València Basket femení va compartir amb prop d'un miler d'aficionats la celebració de la seua primera Lliga Femenina Endesa en el Roig Arena, en un acte marcat pels comiats i la música.

Camps celebra els congressos territorials del PP malgrat el retard en la Comunitat Valenciana

Francisco Camps valora la convocatòria dels congressos territorials del PP encara que el de la Comunitat Valenciana es retarde fins a tardor, i reclama igualtat de condicions internes per a la seua candidatura al PPCV.

Burgos reivindica tots els títols del València Basket femení i evita jerarquies

Rubén Burgos es resistix a considerar més important l'últim títol de la Lliga Femenina Endesa i demana no normalitzar els èxits continuats del València Basket femení.

Detingut a Alacant el líder d’un clan vinculat a la Camorra i buscat per Europol

La Policia Nacional ha detingut a Alacant a Pietro Izzo, presumpte lider del clan Licciardi vinculat a la Camorra napolitana, reclamat per Itàlia per xantatge i extorsion.

Miguel Polo assenyala al Cecopi per la falta d’avisos en la dana de València

Miguel Polo, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, defén l'actuació de l'organisme durant la dana de València i responsabilitza al Cecopi per la lentitud en els avisos i la falta de planificació.

Jupol denuncia una brutal agressió a un policia nacional a València i reclama més protecció

Jupol denuncia una brutal agressió patida per un policia nacional a València i alerta de l'augment de la violència contra els agents, reclamant més protecció i reconeixement com a professió de risc.