7.1 C
València
Diumenge, 11 gener, 2026

L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

1-1: Pepelu salva un punt per al València de penal en el 87 davant l’Elx

El València va dominar i va generar ocasions, però va empatar 1-1 gràcies a un penal transformat per Pepelu en el 87 després del 0-1 de Diang. L'equip seguirà en descens malgrat el punt.

Pepelu empata de penal en el 87 i el València rescata un punt davant l’Elx

Pepelu va empatar de penal en el 87 després del gol de Diang en el 75; el València va dominar però va fallar en la definició i dormirà en la zona roja.

El València perdona a l’Elx en una primera part marcada per les molèsties físiques (0-0)

El València va ser superior però va fallar en la definició i va marxar 0-0 al descans davant l'Elx a Mestalla. Thierry es va retirar amb molèsties i Dimitrievski va seguir després de ser atés.

Mestalla guarda un minut de silenci per Fernando Martín i la seua família

Mestalla va guardar un minut de silenci abans del València-Elx en record de Fernando Martín i la seua família, morts en un naufragi a Indonèsia. L'homenatge va incloure a Enrique Collar

Pedro Martínez demana calma després de dos derrotes seguides del València Basket

El tècnic del València Basket va demanar calma després de caure davant Unicaja pocs dies després de la derrota en Eurolliga davant el Mònaco i va defendre l'esforç de l'equip.

70-76: Unicaja trenca la imbatibilidad del Roig Arena amb un Audige decisiu

Unicaja es va imposar 70-76 a València Basket amb 20 punts de Chase Audige, que va jugar en una nit molt emotiva. L'equip malagueny va canviar el partit després del descans i va ser el primer a guanyar en el nou Roig Arena en la acb.

70-76: El València s’apaga i cedix l’invicte del Roig Arena davant un Unicaja guiat per Audige

Unicaja es va emportar un triomf de prestigi en el Roig Arena (70-76) amb un Audige determinant i un València penalitzat pel seu desencert exterior. Va ser la primera derrota local en el nou pavelló en la acb.

Moleiro i Gerard Moreno desmunten a l’Alabés amb un 3-1

El Vila-real es va imposar 3-1 a l'Alabés després d'una primera part embossada. Moleiro va obrir el marcador i va assistir a Mikautadze; Gerard Moreno va firmar el segon.