L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

El Consell culpa el Botànic i Sánchez dels mals resultats de l’informe PISA

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha atribuït els mals resultats de l’informe PISA a les reformes educatives del Govern de Pedro Sánchez i ha assegurat que, en la Comunitat Valenciana, s’han agreujat per la gestió del Botànic.

La comunitat noruega de l’Alfàs seguirà en directe el funeral del rei Harald V

El Club Noruego Costa Blanca i la Iglesia Noruega de l'Albir han anunciat que seguiran en directe el funeral del rei Harald V des de l'Alfàs del Pi, en una jornada de dol molt sentida per a la nombrosa colònia noruega del municipi.

254 conductors acaben davant del jutge a l’agost per delictes de trànsit a la Comunitat Valenciana

La Agrupación de Tráfico de la Guàrdia Civil ha posat a disposició judicial 254 conductors a l’agost per delictes contra la seguretat viària, amb especial incidència de l’alcohol i la falta de permís. A la província de València s’han registrat 121 d’estos fets.

Fiscalia demana 4 anys i mig de presó per un presumpte alçament de béns a Alacant

Una dona, la seua parella i el fill d’ell s’enfronten a 4 anys i mig de presó per un presumpte delicte d’alçament de béns per eludir una deuda amb Hisenda, en un juí que es farà a l’Audiència d’Alacant.

El València torna a ser cuer quasi dos anys després

El València és cuer de LaLiga amb un punt després de la quarta jornada, situació que no vivia des de gener de 2025. L’equip de Carlos Corberán encadena tres derrotes i un empat i només supera l’Elx en gols.

La investigació pel robatori del Tresor de Villena avança amb la Guàrdia Civil bolcada

La investigació pel robatori de gran part del Tresor de Villena continua avançant, amb la Guàrdia Civil centrada en el cas i mantenint el màxim sigil per no comprometre les perquisicions.

Els docents valencians cobraran 75 euros més en la nòmina de setembre

El Consell ha ratificat la pujada salarial pactada amb ANPE i CSIF per al professorat no universitari, que començarà a cobrar 75 euros més este setembre i completarà 200 euros en 2028, amb nous dies lliures i dret a la desconnexió digital.

L’alumnat valencià se situa a la cua en PISA en ciències, lectura i matemàtiques

La Comunitat Valenciana registra uns resultats en ciències, lectura i matemàtiques per davall de la mitjana d’Espanya, de l’OCDE i de la UE en l’Informe PISA 2025, només per davant de Ceuta i Melilla en competència científica.