9.5 C
València
Dilluns, 5 gener, 2026

L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Pedro Martínez refreda l’eufòria després del 103-76 del València Basket davant el Baxi Manresa

València Basket va atropellar 103-76 a Baxi Manresa i Pedro Martínez va rebaixar l'eufòria, destacant defensa, rebot i transició. El tècnic va defendre les rotacions per a una setmana exigent.

València Basket atropella al Manresa (103-76) i consolida la seua segona plaça

El conjunt taronja va imposar un ritme alt, va castigar les pèrdues del rival i va tancar el dol amb parcials demolidors. Pradilla va destacar amb 21 punts.

El Govern valencià dona suport a una transició democràtica i pacífica a Veneçuela

Susana Camarero ha expressat el suport del Consell a una transició pacífica i amb garanties a Veneçuela i ha demanat respecte als drets humans i l'alliberament de presos polítics. L'Executiu ha acudit a una concentració de la diàspora a València i ha reclamat responsabilitat a actors internacionals i fermesa al Govern d'Espanya.

Aemet ha activat el nivell groc per nevades a l’interior i per mala mar a Alacant

Aemet ha establit avisos per neu a l'interior de Castelló, València i Alacant, i per fenòmens costaners a Alacant. Les alertes s'escalonen per franges horàries i zones.

Indonèsia confirma que ha recuperat el cadàver de Fernando Martín i manté la busca de dos menors

Les autoritats indonèsies han confirmat la recuperació del cos de Fernando Martín després del naufragi del 26 de desembre i mantenen la busca de dos menors. La Policia investiga possibles negligències de la tripulació.

Quatre ferits en un xoc entre dos cotxes en la N-340 a l’altura d’Almenara

Quatre persones han resultat ferides en un xoc entre dos cotxes en la N-340 a l'altura d'Almenara. El sinistre s'ha produït a les 14.40 en el km 943 i ha obligat a tallar la via en els dos sentits.

La Generalitat convoca 600.000 euros en ajudes per a esportistes olímpics, paralímpics i de campionats en 2025

La Generalitat ha convocat per a 2025 ajudes a esportistes de la Comunitat Valenciana en fase de classificació i preparació per a Jocs i campionats. El pla disposa de 600.000 euros i prioritza el rendiment internacional recent amb un barem tècnic.

Les oficines d’assistència a les víctimes del delicte atenen 25.703 persones en la Comunitat Valenciana

La xarxa de 37 oficines ha atés 25.703 persones entre gener i setembre de 2025, un 6,18% més interanual. Baixen els casos de violència de gènere i pugen les derivacions policials.