15.3 C
València
Dimecres, 24 desembre, 2025

L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

El raïm de la sort busquen mantindre el seu mercat davant l’entrada de raïm estranger

La campanya nadalenca del raïm Aledo del Vinalopó afronta competència importada i una producció elevada amb minvament que obliga a més treball en magatzems. El sector demana triar DOP per a Nit de cap d'any.

Un feix de llum enlluerna a un pilot sobre El Campello i activa un operatiu policial

Un pilot va ser enlluernat en sobrevolar El Campello i va avisar a la torre de control. Les autoritats alerten de sancions de fins a 600.000 euros i demanen avisar al 112 o via Alertcops.

Emergències duplica el personal del 112 en Nit de Nadal i reforça el torn de nit

La Conselleria d'Emergències i Interior ha duplicat els efectius del 112 per a esta Nit de Nadal i concentra el major reforç en la nit; el 25 hi haurà 60 operadors.

Catalá celebra la flexibilització del decret de ZBE i confia a mantindre les ajudes en 2026

L'alcaldessa de València ha qualificat de sorpresa grata la flexibilització del decret estatal de ZBE, que permet a l'Ajuntament continuar optant a ajudes en 2026. Atribuïx el canvi a la situació de municipis que encara no havien implantat la ZBE i manté la petició a Costas vinculada al projecte del Museu Sorolla.

La Generalitat aconseguix que el Govern exonere d’impostos les ajudes per la DANA

El Govern eximix d'IRPF, Patrimoni i Societats les ajudes de la Generalitat a empreses i autònoms afectats per la DANA, amb efecte retroactiu des del 29 d'octubre de 2024. El president celebra la decisió però la considera insuficient i reclama més mesures.

Van intentar ocupar la vivenda dos vegades: els detinguts pels homicidis a Elx han passat a disposició judicial

Els dos sospitosos, de 19 i 35 anys i de nacionalitat polonesa, han passat a disposició judicial després d'hores atrinxerats en una casa de la pedania de la Marina. Abans havien intentat ocupar la vivenda dos vegades; l'agressió va deixar dos morts i un ferit greu.

Pérez Llorca condemna les pintades en la seu del PP de Finestrat i crida a rebutjar-les

El president ha censurat les pintades en la seu del PP de Finestrat i ha demanat a tots els partits que les condemnen. El PPCV també ha mostrat el seu rebuig.

2025 ha confirmat a l’esport valencià com a motor de reconstrucció després de la dana

La resposta de l'esport en 2025 s'ha convertit en un exemple de solidaritat després de la dana de 2024: més de deu milions mobilitzats i quasi totes les instal·lacions recuperades. Només El Palleter, a Paiporta, espera una reconstrucció total per la seua complexitat.