L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Desmantellada una trama de frau de 70 milions d’euros en l’IVA a Espanya

La Agencia Tributaria ha liderat una macrooperació, amb registres a València i Màlaga i coordinació europea, contra una xarxa que ha defraudat 70 milions en IVA mitjançant frau carrusel.

Sanjuan agraïx als acampats de València que defenguen el dret a quedar-se

El portaveu socialista Borja Sanjuan agraïx a les persones acampades en la plaça de l'Ajuntament que reivindiquen el dret a la vivenda i a continuar vivint en València coincidint amb el 9 d'Octubre.

Robles celebra que la protesta per la vivenda i la processó cívica convisquen amb normalitat a València

La portaveu de Compromís a València, Papi Robles, ha celebrat que l’acampada pel dret a la vivenda a la plaça de l’Ajuntament i la processó cívica de la Senyera hagen conviscut amb normalitat el 9 d’Octubre, i ha reclamat a l’alcaldessa que talle els insults a la corporació municipal.

Catalá defensa la convivència al 9 d’Octubre a la plaça de l’Ajuntament

María José Catalá destaca que la convivència pacífica entre la processó cívica i l’acampada per la vivenda al 9 d’Octubre reflectix el caràcter del poble valencià i reclama concordia davant la polarització social.

Diana Morant titla de decebedor el primer discurs del 9 d’Octubre de Pérez Llorca i augura que serà l’últim

La líder del PSPV-PSOE, Diana Morant, ha qualificat d’“absolutament decebedor” el primer discurs del 9 d’Octubre de Juanfran Pérez Llorca i ha pronosticat que serà l’últim, criticant el seu projecte i la gestió en sanitat, educació, vivenda i la dana de 2024.

Feijóo apel·la a l’ambició dels valencians en el 9 d’Octubre

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha llançat un missatge en el 9 d’Octubre en què expressa el seu reconeixement i compromís amb valencians, alacantins i castellonencs, que considera que han de continuar creixent i mirant al futur amb ambició.

Compromís titlla de buit i pla el discurs de Pérez Llorca del 9 d’Octubre

Joan Baldoví critica el discurs institucional de Juanfran Pérez Llorca pel 9 d’Octubre, que qualifica de pla i buit, i augura un canvi de govern en la Generalitat.

Més de 3,8 milions de votants valencians podran participar en les generals del 29-N

Un total de 3.875.222 persones de la Comunitat Valenciana, 151.814 d’elles residents a l’estranger, figuren en el cens per a les eleccions generals del 29 de novembre.