L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Set autors espanyols, entre ells la valenciana Laura Pérez, opten als Premis Eisner 2026

Set creadors espanyols, amb la il·lustradora valenciana Laura Pérez com un dels noms destacats, figuren entre els nominats als Premis Eisner 2026 en diverses de les seues categories.

Olasagasti apel·la a l’empenyiment de l’afició del Llevant per a aconseguir la permanència davant el Mallorca

Jon Ander Olasagasti subratlla que el suport de l'afició del Llevant serà clau enfront del Mallorca, rival directe per la permanència, després de l'impuls que va suposar guanyar a Vigo.

La Comunitat Valenciana usarà detectors de radiofreqüència en la pròxima PAU per a frenar el frau

La Comunitat Valenciana implantarà en la pròxima PAU detectors de radiofreqüència per a localitzar dispositius electrònics ocults i exigirà mòbils totalment apagats i sense rellotges a l'aula.

Greu un home atropellat pel tramvia després de caure a la via a Alacant

Un home de 48 anys ha resultat ferit greu en caure de manera accidental a la via del tramvia a Alacant i ser atropellat per un comboi de la línia 2, la qual cosa va obligar a interrompre el servici durant 20 minutos.

El Centre del Carme reivindica a 60 artistes marcats per la dana en la mostra Genealogies del territori

El Centre del Carme presenta l'exposició Genealogies del territori, amb obres de 60 artistes afectats per la dana, que reflexionen sobre el territori, la memòria i la petjada de l'aigua.

Educació cita als sindicats el dilluns per a reprendre la negociació en plena vaga del professorat

La Conselleria d'Educació convoca als sindicats docents el dilluns a les 16 hores per a la segona reunió de la Taula sectorial des de l'inici de la vaga indefinida, després d'una proposta considerada insuficient per les organitzacions sindicals.

El Consell acusa a Arcadi España d’ignorar la carta de Pérez Llorca sobre finançament

El conseller José Antonio Rovira retrau al ministre Arcadi España que no haja respost a la carta enviada per Juanfran Pérez Llorca el 30 de març i dubte que el Govern aprove un nou model de finançament autonòmic.

Vox acusa a la Generalitat de falta de lideratge en la gestió de la dana de 2024

Vox sosté en les seues conclusions a la comissió d'investigació de Les Corts que la gestió de la dana de 2024 va evidenciar greus carències de lideratge i coordinació per part de la Generalitat i del Govern central.