L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

Ejemplo de shortcode con estilo
  Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap […]

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Els mitjans valencians, clau per a la cohesió social i territorial

José Antonio Rovira ha reivindicat el paper dels mitjans valencians en la cohesió de la Comunitat Valenciana durant la Nit del Mitjans. La gala ha reconegut professionals, empreses i projectes de comunicació.

Juan Vidal reclama més protecció per als dissenyadors davant les còpies

El creador eldenc ha rebut el Premi Trayectoria al III Congrés Internacional de Disseny d’Elx i ha reclamat més protecció jurídica davant les còpies.

AVA reclama preus justos i aigua per al camp de Castelló

AVA-ASAJA reclama suport, rendibilitat i aigua per al camp. Pérez Llorca ha compromés el suport de la Generalitat i ha destacat 158 noves incorporacions agràries a Castelló.

València presenta una ruta per a impulsar els semiconductors europeus

VDS 2026 ha presentat a València una proposta compartida per a reforçar les capacitats del sector dels semiconductors. La trobada també ha anunciat un consell assessor internacional de Startup Valencia.

Dos testigos menores confirman que el bulo del Bar España se basó en amenazas

Dos testigos que eran menores cuando comenzó el bulo del Bar España han reiterado que los hechos eran falsos y que declararon bajo amenazas. El juicio se celebra en la Audiencia Provincial de Castellón.

La Mostra Viva reunirà veus mediterrànies a València del 27 d’octubre

La Mostra Viva del Mediterrani se celebrarà a València del 27 d’octubre al 6 de novembre. El festival ha presentat el cartell d’Amparo Carbonell i ha avançat part del programa.

El Constitucional frena tres preceptos de la ley valenciana de costas

El Tribunal Constitucional ha estimado parcialmente el recurso del presidente del Gobierno contra tres preceptos de la ley valenciana de costas. La decisión limita su aplicación en terrenos de dominio público marítimo-terrestre.

Sagunt suma 1.200 vivendes amb llicència i en preveu 300 més

Sagunt ha concedit llicències per a 1.200 vivendes i en preveu 300 més fins a final d’any. L’ICIO ha recaptat 4,8 milions d’euros fins al setembre.