Anuncios

L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

Anuncios

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Anuncios
Anuncios

Últimes notícies

La Generalitat amplia l’alerta taronja per pluges a l’interior sud de València

La Generalitat estén l'alerta taronja per pluges a l'interior sud de València, mentres quasi tota la Comunitat seguix en avís groc excepte el nord de Castelló, amb registres que superen els 70 l/m² en diversos municipis.

Barrachina defén la ramaderia extensiva com a pilar estratègic en la Comunitat Valenciana

El conseller Miguel Barrachina reivindica la ramaderia extensiva com a activitat clau per a la seguretat alimentària, l'ocupació rural i l'equilibri territorial, i detalla una estratègia amb 70 mesures i suport econòmic estable al sector.

Les tempestes es generalitzen a Espanya amb xàfecs torrencials i risc de crescudes

Un tàlveg d'aire fred dispara la inestabilitat en quasi tota Espanya amb tempestes molt intenses al Mediterrani, registres torrencials a Alzira i risc de crescudes sobtades en la conca de l'Ebre.

La Diputació de València reforça el seu paper com a pont entre els municipis i la Unió Europea

La Diputació de València reivindica el paper dels governs intermedis en la construcció europea i detalla el reforç de la seua assistència tècnica i financera perquè els municipis accedisquen a fons comunitaris.

La Generalitat activa la preemergència hidrològica en el Magre després de fortes pluges a Guadassuar

La Generalitat activa el nivell groc del Pla Especial d'Inundacions en la conca del Magre després de superar els 50 l/m² a Guadassuar i deixar registres destacats en diverses localitats veïnes.

Una tempesta descarrega 72,4 l/m² en una hora a Alzira i activa avisos per pluja intensa

Una tempesta molt localitzada deixa 72,4 l/m² en poc més d'una hora a Alzira i obliga a mantindre avisos taronja i groc per pluja intensa en diverses comarques de la Comunitat Valenciana.

La Fiscalia manté la petició de 8 anys de presó per a Juliol d’Espanya per agressió sexual

La Fiscalia manté la seua petició de huit anys de presó per a Juliol d'Espanya per un delicte d'agressió sexual i dos de tracte degradant a pacients en la seua consulta privada. El juí queda vist per a conclusions finals el 21 de maig.

La Sindicatura de Comptes denuncia la deixadesa en ciberseguretat del sector públic valencià

La Sindicatura de Comptes qualifica d'inacceptable la governança de la ciberseguretat en la majoria d'entitats públiques i societats mercantils de la Generalitat, amb nivells de maduresa molt baixos i riscos significatius per a servicis i dades.
Anuncios