14.6 C
València
Diumenge, 1 febrer, 2026

L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Juan Romero, nou alcalde de Marines després d’un relleu pactat

El ple extraordinari ha triat a Juan Romero (Compromis per Marines) com a nou alcalde amb els vots de PSPV-PSOE i Compromis; el relleu complix el pacte de 2023.

Fernando Esteso, icona del destape que va fer ombra a Star Wars

L'actor ha mort este diumenge a València. Figura clau del destape en els 70 i 80, va triomfar al costat d'Andrés Pajares amb comèdies que van trencar la taquilla.

Fernando Esteso, mite de l’humor dels setanta i huitanta, mor als 80 a València

L'actor i humorista va morir este diumenge a València als 80 anys. Icona del cinema popular, va triomfar amb Pallers en les comèdies de Ozores i va mantindre una llarga carrera en teatre i televisió.

Mor l’actor i humorista Fernando Esteso als 80 anys

El comediant va morir de matinada a l'Hospital La Fe després de diversos dies ingressat. Va ser mitat del cèlebre tàndem amb Andrés Pajares i rostre clau del cinema popular.

Mor Fernando Esteso als 80 anys a l’Hospital La Fe de València

L'actor i humorista ha mort als 80 anys a l'Hospital La Fe de València, on estava ingressat. El seu representant el va confirmar a l'Acadèmia del Cinema; el còmic es va consagrar en els 70 al costat d'Andrés Pajares.

Una nova manifestació per la dana ha demanat que Mazón entregue l’acta de diputat

La protesta ha reunit ciutadans i familiars de víctimes per a reclamar que el expresident entregue el seu escó i comparega davant la jutgessa. El recorregut ha passat per Benetússer, Sedaví i Alfafar, algunes de les localitats més afectades.

Compromís exigix al Govern desbloquejar ja la norma que impedix orxata amb menys sucre

Compromís ha enviat una carta als ministres d'Agricultura i de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 per a exigir la reforma del Reial decret 1338/1988. Reclama un calendari immediat que permeta vendre orxata amb menys sucre sense perdre la denominació de xufa.

La UPV desenrotllarà una plataforma per a avaluar en temps real la salut de l’Albufera

La UPV desenrotllarà una plataforma pública de monitoratge en temps real de l'Albufera dins de OBEREK. Permetrà decisions ràpides, restauració després de desastres i agricultura de precisió.