L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Un estudi urgix a gestionar el paisatge per a frenar l’expansió d’espècies invasores

Una investigació del campus de Gandia de la UPV vincula l'abandó agrícola i la proliferació de plantes invasores amb l'expansió del bec de corall senegalés, una au exòtica que altera les comunitats d'aus natives.

Troben un catxalot mort i en avançat estat de descomposició en una platja d’Oliva

Un catxalot ha aparegut mort a la platja de Pau Pi, a Oliva, en avançat estat de descomposició, la qual cosa ha activat un ampli dispositiu per a la seua retirada segura.

Les màximes s’acosten als 30 graus en la Comunitat Valenciana amb 29,2 a Xàtiva

Les màximes d'este dissabte han fregat els 30 graus en diversos municipis valencians, amb 29,2 a Xàtiva i ascensos generalitzats en les capitals de província.

Les màximes en la Comunitat Valenciana es queden a les portes dels 30 graus amb 29,2 a Xàtiva

Les temperatures màximes han fregat els 30 graus en diversos municipis valencians, amb 29,2 a Xàtiva, en una jornada poc nuvolosa i de lleuger ascens tèrmic.

La XI Mostra Parcs Naturals impulsa el producte local i sostenible a Castelló de la Plana

La XI Mostra de la marca Parcs Naturals reunix a Castelló de la Plana a una vintena d'empreses certificades per a promocionar productes locals i sostenibles i reforçar l'economia rural vinculada als parcs naturals de la Comunitat Valenciana.

Camarero destaca el compromís social de Tyrius i el seu defensa dels drets en la Comunitat

Susana Camarero ressalta la labor de l'associació Tyrius en la Comunitat Valenciana, amb més de 50 anys de trajectòria, més de 100.000 afiliades i presència en més de 220 municipis.

Dansa València tanca la seua edició amb una reflexió sobre el temps i el llegat de Mal Pèl

Dansa València conclou amb la peça de Mal Pèl inspirada en John Berger i una jornada final que explora el temps, el llegat i la identitat amb propostes en diversos teatres i espais públics.

Pérez Llorca reclama que Hisenda retorne als afectats per la dana el pagat en la renda de 2024

Juanfran Pérez Llorca reclama a Hisenda que els afectats per la dana recuperen el pagat en la renda 2024 i critica el retard a aplicar deduccions autonòmiques en la Comunitat Valenciana.