L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.

Més de la mitat d’empreses de la construcció valenciana no aporta al pla de pensions

CCOO denuncia que més del 50 % de les empreses de la construcció a la Comunitat Valenciana no estan ingressant el que marca el conveni al Pla de Pensions d’Ocupació Simplificat, que el sindicat considera salari diferit.

Compromís alerta que s’acaba el termini per a la zona de baixes emissions a València

Compromís ha avisat que el 30 de juny finalitza la pròrroga estatal per a desplegar la zona de baixes emissions a València i advertix d’un possible impacte econòmic de més de 150 milions d’euros, mentre l’equip de Govern defensa que la ciutat complix els requisits amb una ZBE provisional.

El criteri d’arrelament per a accedir a les VPP serà de preferència i no exclourà ningú

La Generalitat ha detallat que l’arrelament en l’accés a les Vivendes de Protecció Pública no respon a una prioritat nacional, sinó a la vinculació amb el territori, i que funcionarà com a criteri de preferència i no d’exclusió.

La jutgessa de la DANA reclama a Camarero els arxius adjunts del xat del Consell

El jutjat de Catarroja ha demanat a Susana Camarero que entregue voluntàriament els arxius adjunts del xat 'Consell PP' abans de decidir si cita a declarar com a testimoni el conseller Vicente Martínez Mus per la gestió de la DANA de 2024.

Pérez Llorca defensa que la singularitat que s’ha de tractar és la valenciana en la nova finançació

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, rebutja negociar la finançació en taules bilaterals i defensa que, si hi ha singularitats, s’atenga la de la Comunitat Valenciana, la menys finançada. La CEV reclama una reunió entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo i que el debat es faça al Consell de Política Fiscal i Financera.

Els empresaris exigixen un calendari ferm per al túnel passador ferroviari de València

La CEV ha reclamat al Govern d Espanya un calendari vinculant per a executar el túnel passador ferroviari de València, clau per a la connexió amb Europa i que, segons els empresaris, continua pràcticament a zero.