L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Huit policies ferits en els aldarulls a València després d’una protesta per la vivenda

Huit agents de la Policia Nacional han resultat ferits en els aldarulls registrats davant del Palau de Les Arts, al final d’una manifestació pel dret a la vivenda a València.

Vivas rep la Medalla d’Honor de València i l’Alta Distinció de la Generalitat enmig del seu pols amb el Govern central

El president de Ceuta acumularà dos reconeixements institucionals en la jornada del 9 d'Octubre: el màxim honor de la Generalitat Valenciana i la Medalla d'Honor de l'Ajuntament de València, després de mesos enfrontat a la gestió de Sánchez durant la crisi migratòria.

El primer somni europeu del Levante Femení complix 25 anys

Este 3 d’octubre es complixen 25 anys del debut del Levante Femení en competicions europees, com a primer equip espanyol en participar-hi el 2001. Aquella estrena en la Copa de la UEFA Femenina va obrir el camí a noves presències granotes en tornejos continentals.

El València Basket busca la primera victòria en Lliga Endesa a Saragossa

El València Basket visita diumenge el Casademont Saragossa buscant estrenar el seu caseller en Lliga Endesa després d’una setmana europea perfecta amb dos triomfs en Eurolliga.

Càrregues policials i tensió a València en la protesta per la vivenda

La marxa per la vivenda a València ha acabat amb moments de tensió al Palau de les Arts, on s’ha celebrat un congrés immobiliari, després que alguns manifestants han trencat el cordó policial.

Ceuta, proposta per a rebre l’Alta Distinció de la Generalitat per al 9 d’Octubre

Juanfran Pérez Llorca proposarà al ple del Consell concedir l'Alta Distinció de la Generalitat a la ciutat autònoma de Ceuta amb motiu del 9 d'Octubre. El president ceutí, Juan Jesús Vivas, rebrà també la Medalla d'Honor de València en la seua visita institucional de dilluns.

La marxa per la vivenda a València reclama sumar-se a la vaga general

Milers de persones han eixit als carrers de València per a defensar el dret a la vivenda i impulsar la vaga general de novembre després del rebuig als decrets d’habitatge en el Congrés.

Les pluges deixen quasi 60.000 llamps i fins a 254 litres per metre quadrat

L’últim episodi de pluges a la Comunitat Valenciana ha deixat quasi 60.000 llamps i màxims de 254 l/m² a Santa Magdalena de Polpís i 241 l/m² al paratge de la Murta, a Alzira. Les acumulacions més intenses s’han registrat al nord, però també hi ha valors destacats a la província de València.