L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Professors en vaga escenifiquen una classe a l’aire lliure a València per a denunciar les seues condicions

Un grup de docents en vaga ha recreat una classe a l'aire lliure a València per a denunciar la calor a les aules i la precarietat que, segons sostenen, afecta a l'educació pública.

Educació fixa servicis mínims del 100% en les proves d’accés a fP per la vaga docent

Educació imposa servicis mínims del 100% del professorat en les proves d'accés a fP de Grau Mitjà i Superior per a evitar que la vaga indefinida perjudique l'alumnat.

Arcadi España i Bernabé posen en valor el nou edifici de Tragsa després de la dana

El ministre d'Hisenda, Arcadi España, i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, visiten el nou edifici de Tragsa a Paterna i destaquen el seu paper imprescindible en la recuperació després de la dana i en el suport a ajuntaments i veïns.

Vivenda exigix a la Comunitat Valenciana actuar contra 15.000 pisos turístics il·legals

El Ministeri de Vivenda reclama a la Comunitat Valenciana i a la resta d'autonomies que perseguisquen el frau de les vivendes turístiques il·legals després de l'anul·lació del registre estatal, i advertix que vigilarà de prop la seua actuació.

Arcadi España acusa a Pérez Llorca de desentendre’s de la vaga educativa indefinida

Arcadi España retrau a Juanfran Pérez Llorca que no lidere la negociació de la vaga indefinida del professorat no universitari en la Comunitat Valenciana i li insta a asseure's amb els sindicats.

Els Pressupostos de la Generalitat de 2026 aconseguixen 33.305 milions amb un augment del 3,1%

Els comptes de la Generalitat per a 2026 sumen 33.305 milions, un 3,1% més, prioritzen sanitat, educació i gasto social, i incrementen l'amortització de deute.

Arcadi España acusa el Consell de tindre els Pressupostos pactats amb Vox des de fa temps

Arcadi España critica que els Pressupostos de la Generalitat per a 2026 incloguen la prioritat nacional i sosté que l'acord entre PP i Vox estava tancat des de fa temps.

Morant se suma als Moros i Cristians d’Elda i enaltix una festa igualitària i multitudinària

La ministra Diana Morant participa en els Moros i Cristians d'Elda, recentment declarats d'interés turístic internacional, i els reivindica com una festa igualitària, multitudinària i bolcada en la música i la tradició.