L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Consell repartix 15.000 detectors de submissió química en les Falles

La Generalitat ha activat el repartiment de 15.000 adhesius amb coixinets per a detectar FLZ, benzodiazepines, ketamina i GHB durant els dies grans de les Falles. El dispositiu s'acompanya d'un bus d'atenció i Punts Violeta amb horaris ampliats i coordinació policial.

El cara a cara de les xarangues a València accelera l’evolució musical de les Falles

El cara a cara entre xarangues guanya terreny a València com a símbol de l'evolució musical de les Falles. Telotocotó i Pintant-la mesuraran forces a L'Eliana i creixen els concursos amb esperit de germanor.

Les falles infantils obrin els dies grans amb esglai pel vent

València ha començat el dia amb 382 monuments infantils plantats que obrin els cinc dies grans de les Falles 2026. El vent ha provocat caigudes de peces i treballs de reforç, encara que s'espera millora al llarg del dia.

Banc mundial de sons d’aus aconseguix 1.192 espècies sota coordinació espanyola

El nou banc acústic global, coordinat per biòlegs espanyols, reunix gravacions anotades de cinc continents per a impulsar la identificació automàtica d'aus.

El vent tomba la rematada de la falla Oltá a València i complica la plantá en diversos municipis

Les ratxes des d'anit han derrocat la rematada de la falla Oltá-Juan Ramón Jiménez a València i estan retardant la plantá a Burjassot, Manises i Bétera. La comissió de Oltá espera a l'artista per a reparar mentres l'infantil es va plantar sense problemes.

El vent tomba la rematada de la falla Oltá a València i complica la plantà en diversos municipis

Les ratxes han derrocat la rematada de la falla Oltá-Juan Ramón Jiménez a València i estan afectant la plantà a Burjassot, Manises i Bétera. La comissió espera a l'artista per a valorar la reparació mentres l'infantil s'ha plantat sense problemes.

La falla més llarga del món ret homenatge a la Marató de València amb 42,195 metres

La comissió Manuel de Falla Tamarindes firma un monument horitzontal de 42,195 metres que recrea la meta de la Marató de València i aspira a fer història.

El GP de la Comunitat Valenciana es retarda al 29 de novembre per la situació a Orient Mitjà

El tancament de MotoGP 2026 es mou una setmana: València passa del 22 al 29 de novembre després de l'ajornament del GP de Catar al 8 de novembre. Portimão es fixa per al dia 22.