L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Una menor resulta ferida a Oropesa en accidentar-se amb un patinet que aconseguia 85 km/h

Una menor va resultar ferida i va ser traslladada a l'hospital després de patir un accident amb un patinet elèctric modificat que arribava als 85 km/h a Orpesa.

Torrevieja es reunix en silenci després de l’assassinat d’una xiqueta de 3 anys presumptament a les mans del seu pare

Torrevieja ha guardat un minut de silenci per l'assassinat d'una xiqueta de 3 anys presumptament a les mans del seu pare, que després es va suïcidar, en un municipi encara commocionat i en dol oficial.

Torrevieja es bolca en un minut de silenci per l’assassinat d’una xiqueta de 3 anys

Torrevieja ha celebrat un minut de silenci i viu el primer dels dies de dol oficial per l'assassinat d'una xiqueta de 3 anys presumptament a les mans del seu pare, que després es va suïcidar.

Carlos Espí firma un mes històric amb el Llevant amb 6 gols en 4 partits

Carlos Espí, renovat fins a 2028, encadena 6 gols en 4 partits amb el Llevant, un registre històric per al club que li porta a viure un dels millors mesos de la seua vida.

L’Elx trenca una ratxa de 66 partits sense remuntar en Primera davant el Mallorca

L'Elx es va imposar al Mallorca per 2-1 després de donar-li la volta al marcador i va posar fi a una sèrie de 66 partits en Primera Divisió sense aconseguir una remuntada.

Corberán iguala els 69 punts de Baralla en els seus primers 50 partits de Lliga amb el València

Carlos Corberán aconseguix els 50 partits de Lliga amb el València amb 69 punts, el mateix balanç que va firmar Rubén Baraja en el seu primer mig centenar de partits al capdavant de l'equip.

Domingo amb sol i ascens de les màximes en la Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana viurà un diumenge majoritàriament buidat, amb màximes en clar ascens i vent que es reforçarà en el nord de Castelló a última hora, abans d'un dilluns més variable.

Un sistema amb intel·ligència artificial prediu sequeres amb fins a sis mesos de marge

Un model desenrotllat a la Universitat Politècnica de València combina prediccions climàtiques, índexs de sequera i intel·ligència artificial per a anticipar sequeres amb fins a sis mesos d'antelació en la conca del Xúquer i altres regions semiàrides.