L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Anuncios

Últimes notícies

Els sindicats denuncien servicis mínims abusius en 2n de Batxillerat per la vaga indefinida

Els sindicats del comité de vaga qualifiquen d'abusius els servicis mínims fixats per la Conselleria per al professorat de 2n de Batxillerat davant la vaga indefinida des de l'11 de maig.

Les empreses valencianes acceleren l’automatització malgrat la falta de talent en intel·ligència artificial

Més de la mitat de les empreses valencianes prioritza automatitzar processos per a guanyar eficiència, encara que reconeix una forta falta de talent especialitzat en intel·ligència artificial i un ús encara tàctic d'esta tecnologia.

El Consell aprova un acord de 27 milions per a fàrmacs contra l’esclerosi múltiple

El Consell ha autoritzat un acord marc de més de 27 milions d'euros per a garantir el subministrament de medicaments contra l'esclerosi múltiple en la sanitat pública valenciana durant els pròxims anys.

El Consell destina 14,7 milions al manteniment de depuradores a Castelló

El Consell ha autoritzat la EPSAR un contracte de 14,7 milions per a garantir el manteniment i la continuïtat dels sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals en diversos municipis de Castelló.

El Consell fixa com es triarà la llengua base en l’admissió escolar de 2026-2027

El Consell ha ratificat l'informe que regula l'admissió de l'alumnat i l'elecció o canvi de llengua base per al curs 2026-2027, donant preferència a les famílies que ja estan escolaritzades en el mateix centre.

Juí a Alacant a un home acusat de forçar a una dona a consumir drogues i agredir-la sexualment

La Fiscalia demana 12 anys i tres mesos de presó per a un home acusat d'amenaçar a una dona amb una arma i obligar-la a consumir drogues abans d'agredir-la sexualment en una casa de camp de Novelda en 2019.

Educació fixa que tot el professorat de 2n de Batxillerat siga servici mínim en la vaga

Educació proposa que tot el professorat de 2n de Batxillerat siga considerat servici mínim en la vaga indefinida des de l'11 de maig per a assegurar les avaluacions i l'accés a la EBAU.

Les matriculacions de turismes cauen un 15,7% a l’abril en la Comunitat Valenciana enfront de l’avanç nacional

Les matriculacions de turismes i tot terrenys baixen un 15,7% a l'abril en la Comunitat Valenciana, mentres el mercat espanyol creix un 7,8%, impulsat pels vehicles electrificats.