L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Anselmi vol revifar la tradició dels tècnics argentins en l’Elx

Martín Anselmi, nou tècnic argentí de l’Elx, arriba sense experiència en Europa amb l’objectiu de recuperar el protagonisme dels entrenadors del seu país al club il·licità després d’uns anys discrets.

El PSPV acusa Feijóo de no avalar Juanfran Pérez Llorca en la seua visita a Sueca

El síndic socialista José Muñoz assegura que la visita d’Alberto Núñez Feijóo a la Comunitat Valenciana ha evidenciat la falta de suport explícit a Juanfran Pérez Llorca i denuncia també el silenci entorn de l’expresident Carlos Mazón.

Feijóo promet acabar amb la discriminació financera de la Comunitat Valenciana

Alberto Núñez Feijóo ha promés en un acte a Sueca impulsar un nou model de finançament just per a la Comunitat Valenciana i acabar amb la seua discriminació, mentres Juanfran Pérez Llorca ha garantit el suport del PPCV perquè arribe a la Moncloa.

Mes de maig rècord al TRAM d’Alacant amb més d’1,6 milions de viatgers

La xarxa del TRAM d’Alacant ha transportat 1.654.238 persones en maig, una xifra molt similar a la de 2025, amb la Línia 2 com la més utilitzada i un creixement destacat a la Línia 9.

Un jove quasi quadruplica la taxa d’alcohol mentre circulava amb patinet elèctric a Gandia

La Guàrdia Civil ha denunciat un jove de 25 anys que circulava amb un patinet elèctric al Grau de Gandia amb quasi quatre vegades la taxa d’alcohol permesa i sense haver inscrit el vehicle en el registre obligatori de la DGT.

Nous materials prefabricats sostenibles facilitaran la construcció a la Comunitat Valenciana

La Conselleria dIndustria ha finançat, a través dIvace+i Innovació i amb fons FEDER, el desenvolupament de nous materials ecosostenibles per a elements prefabricats que reduïxen ciment, àrids i petjada de carboni en la construcció.

Feijóo carrega contra el rebuig a la moció per exigir eleccions i parla de degradació màxima del sanchisme

Alberto Núñez Feijóo ha criticat a Sueca que la Mesa del Congrés no haja admés a tràmit una moció per demanar a Pedro Sánchez la convocatòria d’eleccions, i ha afirmat que és la degradació màxima del sanchisme.

Metrovalencia bat rècord en maig amb més de 9 milions de viatges

Metrovalencia ha superat en maig els 9 milions de desplaçaments, un 8,64 % més que en 2025, amb la Línia 3 com a més utilitzada i Xàtiva com l’estació amb més trànsit.