L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Morant exigix al Consell que explique què farà amb els fons no usats per a la reconstrucció

Diana Morant reclama al Consell que aclarisca el destí de més de 1.500 milions d'euros no utilitzats en la reconstrucció i anuncia una nova etapa política des del PSPV-PSOE.

Les bates blanques es mobilitzen a València per a exigir millores laborals i un estatut propi

Milers de metges es manifesten a València per a reclamar una jornada de 35 hores, un estatut professional propi i condicions laborals dignes que frenen la saturació del sistema sanitari.

L’Institut de les Dones impulsa el quart Pla Estratègic d’Igualtat amb el moviment feminista

L'Institut de les Dones avança cap a l'IV Pla Estratègic d'Igualtat mitjançant un procés participatiu amb el moviment feminista i agents socials en tot el territori.

La urbanització de l’entorn de La Fe a València estarà llesta per Nadal i sumarà 244 vivendes protegides

L'Ajuntament preveu finalitzar per Nadal la urbanització del sector Sud PRR-7 de Malilla, al costat de l'hospital La Fe, amb 5 milions d'inversió i 244 vivendes de protecció pública.

Policia i sanitaris atenen un part al costat d’una carretera a Carlet

Agents de la Policia Local de Carlet, la Guàrdia Civil i una unitat del SAMU atenen un part extrahospitalari al costat d'una carretera i traslladen a mare i bebé a l'hospital en bon estat.

Emergències estudia amb el sector d’unflables noves mesures per a reforçar la seguretat

La Conselleria d'Emergències i Interior i el sector d'instal·lacions unflables estudien canvis normatius, cursos de formació i certificacions obligatòries per a millorar la seguretat en la Comunitat Valenciana.

Dos anys de presó per agredir sexualment a una dona amb discapacitat intel·lectual a Alcoi

L'Audiència d'Alacant condemna a dos anys de presó i cinc d'allunyament i llibertat vigilada a un home que va agredir sexualment de forma continuada a una dona amb un 65% de discapacitat intel·lectual.

Sanitat ordena retirar una crema depilatòria de Deliplus per dubtes sobre la seua seguretat

Sanitat ha ordenat el cessament de venda i retirada d'una crema depilatòria Deliplus de Mercadona al no poder garantir un ús segur, per risc de sobreexposicion en zones àmplies del cos.