L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

El Palau de la Música celebrarà 40 anys amb 60 grans concerts i la continuïtat d’Alexander Liebreich

El Palau de la Música de València commemorà en la temporada 2026-2027 el seu 40é aniversari amb quasi 60 concerts i la renovació del director de l’Orquestra de València, Alexander Liebreich, mentre Compromís i PSPV-PSOE critiquen el model de gestió i programació.

La reserva d’aigua baixa en plena onada de calor: el Xúquer queda al 62,4% i el Segura al 57,2%

La reserva hídrica espanyola ha baixat fins al 75,3%. La conca del Xúquer se situa al 62,4% de capacitat i la del Segura al 57,2%, el nivell més baix entre totes les conques.

Sanitat trenca rècord i oferix 1.284 places de formació sanitària especialitzada per a 2027

La Conselleria de Sanitat oferix 1.284 places de formació sanitària especialitzada per a la convocatòria de 2027, la xifra més alta fins ara, amb un fort augment a València i especial èmfasi en Urgències i Emergències.

La reserva d’aigua baixa però el Júcar i el Segura mantenen nivells elevats

La reserva hídrica espanyola ha baixat fins al 75,3 % de la seua capacitat, amb el Júcar al 62,4 % i el Segura al 57,2 %, tot i les últimes pluges.

Les places de formació sanitària especialitzada arriben a un rècord de 1.284 per a 2027

Sanitat ha oferit 1.284 places de formació sanitària especialitzada per a 2027, la xifra més alta de la història, amb un fort increment a València i en Urgències i Emergències.

València recupera el llegat barroc d’Antonio Palomino amb una gran mostra al MuBAV

El Museu de Belles Arts de València ha obert la mostra ‘Antonio Palomino y la noche barroca’, primera exposició monogràfica sobre el pintor i teòric barroc, amb 65 obres de 20 museus i institucions.

Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer, festius locals proposats a València per a 2027

La Comissió de Benestar Social de València ha proposat com a festius locals de 2027 el 22 de gener, dia de Sant Vicent Màrtir, i el 5 d’abril, dia de Sant Vicent Ferrer. La decisió encara necessita l’aprovació definitiva del ple municipal.

24 detinguts per drogues i armes en festivals de música de València i Gandia

La Policia Nacional ha detingut 24 persones en dos festivals de música a València i Gandia en dispositius contra el tràfic de drogues i la tinença il·lícita d’armes, i ha alçat prop de 300 actes per drogues.