L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Un projecte científic estudia com es desplacen els taurons i les rajades entre Múrcia i Alacant

El projecte Tirraqui entra en la seua segona fase per analitzar la connexió entre zones de cria i d’adults de taurons, rajades i quimeres a les aigües d’Alacant i Múrcia, i avaluar l’impacte de la pesca en la seua conservació fins a 2027.

L’eclipsi solar impulsa un 32 % els vols cap a València

L’eclipsi total de Sol del 12 d’agost ha disparat les reserves aèries als principals punts de la seua trajectòria. València registra un augment del 32 % respecte a 2025, segons dades d’Amadeus Travel Intelligence.

Drones, reforç de salvament i tancament de la CV-500 per l’eclipsi a València

València mobilitzarà 200 efectius, reforçarà el salvament a les platges i tancarà la CV-500 durant l’eclipsi solar per evitar aglomeracions i riscos.

Així seran les Hogueras Oficiales d’Alacant de 2027: requisits i terminis per a presentar propostes

L’Ajuntament d’Alacant obrirà del 10 al 24 d’agost el termini per a presentar propostes de les Hogueras Oficiales adulta i infantil de 2027, amb condicions tècniques i pressupostàries molt definides.

122 nous vigilants reforcen la lluita contra els incendis intencionats als muntanyes valencians

La Generalitat incorpora 122 agents per a crear 74 noves unitats de vigilància forestal reforçada durant els mesos de major risc, amb l’objectiu de previndre i detectar prompte els incendis intencionats. La inversió ascendeix a 1,1 milions d’euros i se suma als 172 milions destinats enguany a prevenció i recuperació forestal.

El PPCV acusa Diana Morant de deixar sense finançament extra les universitats valencianes

El PPCV assegura que el Ministeri de Diana Morant no ha consignat fons estatals per a cobrir el sobrecost de la LOSU ni el compromís del 1 % del PIB, fet que, segons el partit, agreuja la infrafinançació de les cinc universitats públiques valencianes.

Desallotgen una rave il·legal amb més de 100 persones a la Serra Gelada

La Policia Local de Benidorm ha desmantellat una rave il·legal a l’entorn de La Cruz, al parc natural de la Serra Gelada, on s’havien reunit més de cent persones sense autorització. L’operatiu ha acabat amb denúncies al promotor i a diversos assistents i amb el tancament de l’accés de vehicles.

CSIF reclama un protocol contra plagues d’insectes al departament de salut de Llíria

CSIF ha demanat per escrit a la direcció del departament de salut Arnau-Llíria un protocol unificat per a actuar davant plagues d’insectes en tots els seus centres, inclòs el complex Mislata-Quart, per a protegir pacients i professionals.
FILMOTECA D'ESTIU