L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Compromís aposta per una candidatura única valenciana d’esquerres al Congrés

Els portaveus de Compromís defensen una sola candidatura valenciana, ampla i integradora, que agrupe les forces d’esquerra per al Congrés. La coalició vol interpel·lar Esquerra Unida, Podem, Esquerra Republicana del País Valencià i Sumar País Valencià.

Trampes per a mosquits sense insecticida i compost casolà, les novetats més verdes d’Iberflora

Iberflora ha obert a Feria Valencia amb més de 400 marques i propostes innovadores del sector verd, com trampes per a mosquits sense insecticida, cultiu per a paella a casa i cubs reutilitzables per a compost. La cita se celebra junt amb Eurobrico, que presenta solucions domèstiques eficients com cortines purificadores d’aire i robots tallagespa sense cablejat.

València es referma com a referent mundial en resposta a catàstrofes climàtiques després de la dana

Una conferència internacional de l’OCDE celebrada a València ha destacat el paper d’Espanya com a model de prevenció, resposta i recuperació després de la dana de 2024, i ha posat en valor les lliçons compartides amb altres territoris.

Diana Morant alerta sobre el risc de perdre drets socials abans del 29‑N

La líder dels socialistes valencians, Diana Morant, advertix a València que són molts més els qui necessiten drets socials com l’accés a una vivenda digna i centra fins al 29‑N la campanya del PSPV a alertar sobre què passaria si governaren PP i Vox.

Oltra defensa un front valencià ampli i una esquerra única arrelada al territori

Mónica Oltra defensa a València una candidatura única d’esquerra, arrelada al territori i de base valenciana, per a les pròximes eleccions generals del 29-N, capaç d’agrupar el vot de la classe treballadora.

PSPV i Compromís estudien una llista conjunta al Senat el 29 de novembre

La plataforma Senadores y Senadoras por la Democracia ha revelat que PSPV-PSOE i Compromís valoren acudir junts al Senat el 29 de novembre, dins d’una crida estatal a candidatures progressistes conjuntes.

Els sindicats tomben el calendari de negociació educatiu proposat per la Conselleria

La majoria de sindicats educatius han rebutjat el calendari de 47 meses de negociació proposat per la Conselleria d'Educació per al curs 2026-2027, perquè no incorpora les principals reivindicacions que van originar la vaga de maig i juny. Demanen reprendre de manera immediata els temes pendents, com la recuperació de poder adquisitiu, la millora de l'educació en valencià i la reducció de ràtios.

València exhibix l’espasa de Jaume I i allarga la mostra de la Reial Senyera pel 9 d’Octubre

L’Ajuntament de València ha obert en el Saló de Cristall una mostra especial amb la Reial Senyera i l’espasa de Jaume I, que eixirà en la Processó Cívica per primera vegada en 50 anys. La programació del 8 i 9 d’Octubre combina actes institucionals, música tradicional, pólvora i la mascletà a la plaça de l’Ajuntament.