L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Ontinyent encapçala la nova pujada de temperatures amb 40,6 graus

La calor s’ha intensificat este dimarts a la Comunitat Valenciana, amb 40,6 graus a Ontinyent i valors pròxims als 40 en diverses localitats de València i Alacant.

L’economia valenciana se situa entre les que més creixen amb un 2,9 % del PIB

L’economia de la Comunitat Valenciana ha crescut un 2,9 % interanual en el segon trimestre de 2026, per damunt de la mitjana espanyola i només per darrere d’Illes Balears. El PIB valencià també ha avançat un 0,8 % respecte al trimestre anterior.

Unai Elgezabal posa fi a la seua etapa al Llevant amb la rescissió del contracte

El central basc Unai Elgezabal i el Llevant han acordat rescindir el contracte, que acabava en juny de 2027, després de dos temporades al club i 54 partits oficials.

El Consell es planteja comprar els pisos de Les Naus per frenar l’especulació a Alacant

El Consell estudia adquirir les vivendes de Les Naus, a Alacant, com a única opció que considera viable per evitar operacions especulatives, mentres defensa l’impuls del Pla Vive amb 6.000 pisos públics en tres anys.

L’oli de les serres Espadà i Calderona obté la protecció de la UE

La Unió Europea ha inscrit l’oli d’oliva de les serres Espadà i Calderona, produït entre València i Castelló, en el registre d’indicacions geogràfiques protegides. Este distintiu reconeix la qualitat del producte i el vincle amb el territori de la Comunitat Valenciana.

El Consell només coneix per la premsa l’arribada de menors migrants a la Comunitat

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, assegura que la Generalitat només ha sabut pels mitjans de comunicació de la possible arribada de menors migrants a la Comunitat Valenciana procedents de Ceuta i denuncia la manca de comunicació del Govern central.

El Consell reclama penes més dures per als piròmans i estudiarà personar-se en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Consell ha demanat endureir el Codi Penal contra els piròmans arran de l’incendi de la Vall d’Uixó i estudiarà personar-se en la causa per reclamar les pèrdues si es confirma que va ser provocat.

Les reserves hoteleres arriben al 86 % a l’agost i apunten a un quasi ple als hotels valencians

La Comunitat Valenciana ha tancat la segona quinzena de juliol amb un 90,2 % d’ocupació hotelera i afronta la primera mitat d’agost amb el 86 % de places ja reservades, amb Benidorm i la província de València com a principals motors turístics.
FILMOTECA D'ESTIU