L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Col·lectius del Parc Alcosa acusen Ajuntament i Generalitat d’assetjament institucional

Organitzacions socials del Parc Alcosa presenten dos queixes davant el Sindic de Greuges contra l'Ajuntament d'Alfafar i la Generalitat per presumpte assetjament institucional i persecucion ideologica.

L’Agència Valenciana Antifrau bat rècord amb 845 denúncies en 2025, un 50% més que en 2024

L'Agència Valenciana Antifrau tanca 2025 amb 845 denúncies, un 50% més que l'any anterior i una de cada quatre de totes les rebudes en els seus huit anys d'activitat, impulsada per la nova llei de protecció de l'informant.

Catalá es desmarca del retorn d’Oltra i reivindica el seu projecte per a València

L'alcaldessa María José Catalá resta importància a l'anunci de Mónica Oltra i subratlla que la seua prioritat és consolidar un govern estable i una segona legislatura a València.

La setmana arranca en la Comunitat Valenciana amb temps estable, més calor i vent molt fort en el nord

La Comunitat Valenciana inicia la setmana entre març i abril amb ambient estable, pujada de les temperatures màximes i ratxes de vent molt fort a Castelló i l'interior nord de València.

Mazón demana entrar en la causa judicial que investiga la gestió de la DANA

El expresident Carlos Mazón sol·licita personar-se en la causa sobre la gestió de la DANA per a accedir a les diligències que l'afecten després del rebuig del TSJCV a investigar-li.

València reforça la Devesa del Saler amb tres nous canons antiincendis SIDEINFO

L'Ajuntament de València incorpora tres nous canons SIDEINFO al sistema de protecció de la Devesa del Saler, que suma ja onze equips i es reforça davant el risc d'incendis per Setmana Santa i Pasqua.

Muñoz celebra la decisió d’Oltra i veu clau la seua candidatura per al bloc progressista en 2027

José Muñoz considera molt positiva la intenció de Mónica Oltra de competir per l'alcaldia de València i creu que la seua candidatura mobilitzarà a l'electorat progressista de cara a 2027.

La Generalitat llança 100 milions en crèdits bonificats per a empreses valencianes afectades per la guerra de l’Iran

La Generalitat activarà 100 milions en crèdits bonificats i noves ajudes per a empreses i autònoms de la Comunitat Valenciana afectats per la guerra de l'Iran, al costat de mesures fiscals i de suport social.