L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

Ejemplo de shortcode con estilo
  Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap […]

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

El torró de Xixona reivindica nous usos a Brussel·les

Una delegació de Xixona ha portat al Parlamento Europeo receptes amb torró i xocolate per a mostrar que poden anar més enllà del postre nadalenc. També ha demanat suport per a declarar el 7 de novembre dia mundial del torró.

Avaria a Metrovalencia: retards en quatre línies

Una avaria elèctrica ha causat retards en quatre línies de Metrovalencia, al centre de València. La incidència ja s’ha reparat, però encara hi ha demores.

El president d’Adif presenta la dimissió després de reunir-se amb Carlos Cuerpo en plena crisi ferroviària

L’eixida de Luis Pedro Marco de la Peña arriba un dia després de la dimissió d’Óscar Puente i amb la investigació de l’accident d’Urda oberta

Fallas 2027: horaris per als petards i zones lliures a València

Les normes per a les Fallas 2027 a València limitaran els petards de nit, establiran espais sense pirotècnia i prohibiran les parades de mojitos.

Alacant anuncia els Reis Mags i les Carteres Reials de 2027

Nacho Lloret, César Quintanilla i Javier Portillo representaran els Reis Mags en la cavalcada d’Alacant del 5 de gener de 2027. També s’han anunciat les tres Carteres Reials.

Alacant i Castelló, en avís groc per pluges intenses

L’avís groc afecta el litoral sud d’Alacant i el litoral nord de Castelló entre dimecres 4 i dijous 5 de novembre. Les pluges poden deixar fins a 30 litres per metre quadrat en una hora.

Xixona busca suport europeu per a protegir el torró

Xixona ha demanat suport europeu per a promocionar i protegir el torró. La reunió també ha abordat les dificultats dels xicotets productors i la falta d’ajudes per a la Fira de Nadal de 2026.

Xest recupera infraestructures amb més de 200 milions després de la dana

El Govern ha destinat més de 200 milions a reconstruir Xest després de la dana de 2024. La inversió també acompanya un projecte de vivenda protegida.