L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pérez Llorca viu una Ofrena molt emotiva al costat de la seua filla en les Falles de València

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, participa en l'Ofrena a la Verge dels Desemparats molt emocionat i destaca el privilegi de viure-la al costat de la seua filla.

València entra en la recta final de les Falles amb la ciutat abarrotada de turistes

València afronta els últims dies de les Falles de 2026 amb la ciutat saturada de visitants, alta ocupació turística i un calendari festiu intens que culmina en la Nit del Foc i la Cremà.

APTUR CV denuncia sabotatges en 450 vivendes turístiques de València després de les Falles

APTUR CV denuncia una onada de vandalisme en panys i façanes d'unes 450 vivendes turístiques a València durant els últims dies de les Falles, amb danys que xifra en 250.000 euros i un impacte en la convivència veïnal i la imatge de la ciutat.

Rototom Sunsplash 2026 revela un primer cartell amb Major Lazer, Shenseea i Protoje

El Rototom Sunsplash 2026 anuncia un potent primer avanç de cartell amb Major Lazer Soundsystem, Shenseea, Protoje, G-5 i referents històrics del reggae i el ska.

Més de 300 bombers vetlen per la seguretat en la cremà de les Falles de València 2026

Més de 300 bombers i un centenar de voluntaris de Protecció Civil integren el dispositiu especial per a la Nit de la Cremà a València, que supervisarà 95 falles amb especial atenció a les de major risc.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La Pirotècnia Caballer FX Global Foc combina foc digital i pólvora clàssica en una mascletà de 180 quilos i cinc minuts de ritme ascendent que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Picasso, Warhol i Barceló protagonitzen una gran mostra sobre espiritualitat a Santa Pola

El Museu de la Mar de Santa Pola inaugura el 27 de març l'exposició Iter spirituale. Dos col·leccions, un recorregut per l'espiritualitat en l'art contemporani amb obres de Picasso, Warhol, Tàpies, Barceló o Mariscal.

La Nit del Foc cremarà 1.000 quilos de pólvora en un castell rítmic de 18 minuts

La Nit del Foc de Falles cremarà 1.000 quilos de material pirotècnic en un castell aeri de quasi 18 minuts, dissenyat per a mantindre un ritme constant i sense pauses.