10.3 C
València
Dimecres, 28 gener, 2026

L’origen valencià de la Coca-Cola renaix amb el refresc natural Malferida

 

Al poble d’Aielo de Malferit, a la comarca de la Vall d’Albaida, s’ha escoltat sempre la història que la Coca-Cola va nàixer allí i amb la finalitat de fer renàixer aquell origen valencià de la mundialment coneguda beguda, una jove emprenedora llança Malferida, un nou refresc de cola basat en ingredients naturals i que sap «a infància».

    

La història remet el naixement oficial de la Coca-Cola a 1886, en el laboratori del farmacèutic estatunidenc John S.Pemberton, encara que en aquest xicotet municipi de 4.700 veïns es conta que, sis anys abans, allí havien inventat un xarop amb un sabor semblant i la mateixa base, amb anou de Kola i fulles de coca del Perú.

    

La seua mare va nàixer a Aielo de Malferit i per això Lucía Mompó, de 22 anys, no era aliena a aquest relat. Mentre estudiava Administració i Direcció d’Empreses (ADE) en EDEM Escola d’Empresaris va decidir que volia emprendre un negoci que es basara en la història que circulava pel poble.

 

La companyia estatunidenca va haver de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit

  

La semblança entre totes dos begudes va provocar que, en 1953, quan la companyia estatunidenca va voler comercialitzar el seu producte a Espanya, haguera de comprar la patent de la beguda d’Aielo de Malferit, dita Anou de Cola Coca, ja que segons les lleis espanyoles la seua comercialització no era possible en posseir un nom i una base similars.

  

«A Aielo de Malferit sempre s’ha dit que la Coca-Cola va ser inventada allí i jo volia homenatjar aquella història, que fóra una idea amb arrels valencianes», afirma a EFE la jove emprenedora, que 65 anys després ha desenvolupat Malferida per a evocar-ho.

   

Es tracta d’un refresc que, a més de comptar amb una història darrere, és «saludable» perquè «la majoria dels ingredients utilitzats són naturals, com la cafeïna, que procedix de grans de café verd, o la estevia, que substituix al sucre».

 

«Els únics ingredients que no són naturals són la azucarosa i els edulcorants», segons Mompó, que per a completar la beguda també compta amb extracte d’anou de cola, aigua, gas i acidulants naturals.

 

La Malferida té el recolzament d’una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma»

 

Per a aconseguir aquesta recepta es va recolzar en diferents proveïdors i en una empresa que es dedica a fabricar «formulacions i aroma», a la qual va explicar la seua idea i diferents recursos que havien funcionat en el mercat.

  

Malferida sap «a infància», segons la seua creadora, perquè moltes de les persones que ho han provat asseguren «que els recorda al sabor dels gelats de gel, els ‘flaix’, que menjaven quan eren xicotetes».

  

L’emprenedora va començar a treballar en el projecte al febrer de 2018, durant el seu últim any universitari, i va fer les pràctiques de la carrera i el treball final de grau sobre aquesta idea. I amb el suport financer de Llançadora, l’acceleradora d’empreses impulsada per l’amo de Mercadona, Juan Roig, va desenvolupar el seu producte i el model de negoci.

  

Segons Lucía Mompó, Malferida ha rebut «molt suport» per part del públic, degut especialment al fet que «hi ha molta gent implicada darrere», des dels qui van participar en tastos per a provar el producte fins a un dissenyador encarregat de la campanya.

La Malferida en setanta punts de venda

 

De moment, el refresc està disponible ja en setanta punts de venda, la majoria d’ells restaurants o bars de la Comunitat Valenciana, que es poden localitzar a través de la pàgina web del refresc (www.malferida.com).

 

Encara que Malferida està present en la secció de begudes d’algunes botigues d’alimentació —en concret, en establiments que venen aliments ecològics o que distribuixen a granel—, entre els plans immediats de Lucía Mompó no figura l’expansió del negoci a supermercats.

 

Últimes notícies

Pintades de ‘assassí’ a la casa del detingut per la mort d’un menor a Sueca

La vivenda on va ocórrer el crim ha aparegut amb pintades i seguix precintada. L'arrestat ha passat la seua primera nit a la presó i el funeral se celebra esta vesprada.

Consell i alcaldes veuen necessari adaptar la normativa nacional per a agilitzar les obres postdana

La Generalitat i els municipis de l'Horta Sud han coincidit a adaptar la normativa nacional per a accelerar la reconstrucció després de la DANA, amb 2.500 milions mobilitzats i noves reunions per a coordinar obres en domini públic hidràulic.

Les pintures de Sorolla de la Hispanic Society arribaran a València abans de l’estiu en tres enviaments

Generalitat i Ajuntament de València han firmat amb la Hispanic Society l'arribada abans de l'estiu d'unes 220 obres de Joaquín Sorolla. Hi haurà tres enviaments, seu provisional en el Museu de la Ciutat i futura seu europea en el Palau de les Comunicacions.

Emergències recomana extremar precaucions per vent, onatge i neu en la Comunitat Valenciana

Emergències i Interior demana prudència davant un episodi amb alertes per vent, fenòmens costaners i neu. S'activen avisos taronges i grocs en diverses zones.

Sal i salmorra en la CV-35 i CV-355 per a previndre neu i plaques de gel

El Consell ha aplicat sal i salmorra en la CV-35 i la CV-355 per a previndre neu i plaques de gel. El dispositiu de serveis viaris hivernals opera de manera preventiva i coordinada en la xarxa autonòmica.

Chiva aprova més de 1,5 milions en noves ajudes per a afectats per la DANA

El ple municipal ha donat llum verda a més de 1,5 milions en ajudes per a damnificats de la DANA del 29 d'octubre, amb fons de la Fundació Amancio Ortega i altres donacions. A més, corregix la taxa d'escombraries i amplia fins a 2026 l'exempció de taxes urbanístiques.

Voluntaris de la DANA deixen cadenats amb missatges en l’escultura ‘Gràcies’ d’Alaquàs

Voluntaris que van ajudar durant la DANA han deixat cadenats amb missatges en l'escultura 'Gràcies' d'Alaquàs, instal·lada al desembre com a símbol de gratitud. L'obra s'integrarà en una ruta turística per municipis afectats en la qual treballa la Mancomunitat de l'Horta Sud

La CHJ detalla als veïns de Paiporta les obres i projectes en el barranc de Poio després de la DANA

La CHJ va explicar a la ciutadania de Paiporta les actuacions executades i les previstes en el barranc de Poio per a reforçar la resiliència després de la DANA. Ja s'han intervingut 2,5 km del llit, amb un pressupost de 5 milions i més del 50% d'execució, i es preveu un programa d'adaptació de 60 milions, 2,8 d'ells per a Paiporta