Hui se celebra el Dia Mundial de Lluita contra la Desertització i la Sequera, que enguany coincideix amb un escenari saharià a Espanya de temperatures que podrien batre rècords i calitja. En els noranta i inicis d’aquest segle, les notícies sobre el canvi climàtic pronosticaven una Espanya procliu al desert en un període que podria correspondre amb la data actual. Els experts de Meteored (tiempo.com) reflexionen sobre aquesta situació.
S’observa com hi ha una major inclinació al fet que les temperatures ascendisquen. Això no significa que cada any faça més calor que l’anterior, però en els últims anys s’ha produït aquest escenari.
Quant a les precipitacions totals, a Espanya, es mantenen. La mitjana anual en precipitacions des de l’any 1981 és de 640,9 litres per metre quadrat. Aquesta mitjana no pateix grans variacions, tenint en compte els lògics alts i baixos entre els diferents anys.
Espanya, excepte a les regions cantàbriques, compta amb més anys secs que humits a causa de la seua latitud i als reiterats períodes amb poques precipitacions.
Encara que semble que plou menys dies, ho fa amb una major intensitat, per això el volum d’aigua que cau es manté i no es compleix amb el pronòstic que en 2020 les àrees desèrtiques augmentarien. Això només s’ha produït, parcialment, en punts de l’estepa del sud-est, el centre i la conca de l’Ebre.
En un món cada vegada més calorós, les àrees mediterrànies són les més amenaçades per la sequera i desertificació com és el cas de la Península i Balears. En aquesta amenaça intervenen diversos aspectes.
Quant als factors meteorològics, segons projeccions de l’IPCC, s’espera que les onades de calor augmenten en el futur, mentre que les precipitacions no veuran canvis en els valors mitjans, però seran més extremes. És a dir, la mateixa quantitat d’aigua en molt menys temps, amb la dificultat que comporta per al sòl absorbir-la.
L’augment de les temperatures propiciarà una major evaporació dels sòls i de les plantes generant un estrés i dèficit en diverses àrees. Les zones amb major tendència a patir aquesta situació seran aquelles amb climes àrids o semiàrids, amb possibilitat que s’intensifique el seu caràcter climàtic i cresca la seua extensió (zones del sud-est, Castella- La Manxa, Extremadura i la Vall de l’Ebre).
Existeixen dos vies d’investigació sobre les estructures atmosfèriques que afectaran en l’avenir: o els patrons atmosfèrics estan canviant amb una evident subtropicalizació d’Espanya… o els mateixos patrons atmosfèrics estan “dopats” per altes temperatures en el seu si.
Gran part de les informacions sobre el canvi climàtic tracten l’evolució de les temperatures i de les precipitacions, però no la desertificació, que lligada a les dos anteriors variables representa un risc important.
A Espanya l’aridesa afecta una part important del territori i existeixen pronòstics que apunten a una disminució de les pluges en punts d’Europa i a un augment en la freqüència i intensitat de les sequeres.
El risc per la degradació dels sòls i pèrdua d’aigua és elevat. Tres quartes parts de la superfície d’Espanya podrien veure’s amenaçades per la desertificació. Aquesta situació afectaria de manera negativa l’agricultura i el medi rural, així com a moltes altres activitats econòmiques.
