Augmenten les demandes de dissolució matrimonial un 51% després de la pandèmia

 

Les demandes de dissolució matrimonial registrades en els òrgans judicials de la Comunitat Valenciana durant el segon trimestre d’enguany, 3.175, van augmentar quasi un 51,2% respecte a les 2.100 comptabilitzades durant el mateix període de 2020, en el qual es va produir un descens històric d’estos procediments a causa de la pandèmia i la paralització de l’activitat judicial no urgent.

No obstant això, tal com mostren les dades recollides pel servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial, l’increment interanual es produeix dins d’una tendència decreixent, ja que es converteix en un descens del 9,1% si es compara amb les 3.494 ruptures matrimonials judicialitzades entre abril i juny de 2019.

En qualsevol cas, la Comunitat Valenciana té la tercera taxa de demandes de dissolució matrimonial per cada 100.000 habitants més alta d’Espanya, tenint en compte la seua població total a 1 de gener de 2021. Aqueix índex se situa en el 62,9, tan sols per davall de la de Canàries, 69, i les Illes Balears, amb 63,4, enfront del 56,5 de mitjana nacional.

Totes les modalitats de dissolució matrimonial presenten importants increments durant el període estudiat, a excepció de les demandes de nul·litat, una part ínfima del total, que van baixar de cinc a tres.

Així, en el segon trimestre d’enguany van augmentar un 11,1% les separacions no consensuades (40) respecte a les del segon trimestre de 2020 (36). Les separacions amb consens (86), van créixer per la seua part un 36,5% (va haver-hi 63 en el mateix trimestre 2020).

Eixa pujada interanual va ser més accentuada encara en les demandes de divorci no consensuat o contenciós, 1.130 en total, un 60,5% més que les 704 del segon trimestre de 2020, i en les demandes de divorci consensuat, 1.916, un 48,3% més que les 1.292 comptabilitzades entre abril i juny de fa un any.

No obstant això, com s’ha dit, la comparativa en totes les modalitats de demanda per dissolució matrimonial respecte al segon trimestre de 2019 llança descensos significatius. Llavors, els jutjats de la Comunitat Valenciana van comptabilitzar 56 procediments de separació no consensuada, 124 de separació consensuada, 1.252 per divorcis litigiosos i 2.060 per divorcis amb acord entre els cònjuges.

 

Guarda i custòdia i pensions d’aliments

 

Una tònica estadística similar es va produir en este segon trimestre de l’any en relació a les xifres que analitza este informe estadístic trimestral: els procediments de modificació de mesures en processos de separació i divorci i de guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials.

D’esta manera, els jutjats de la Comunitat Valenciana van rebre entre abril i juny de 2021 un total de 1.063 demandes de modificació de mesures no consensuades, 419 del mateix tipus però amb consens, 763 demandes relatives a la guàrdia, custòdia i aliments amb acord i 678 sense ell.

Eixes xifres llancen increments percentuals del 53,4%, 69,6%, 72,2% i 80,3%, respectivament, en relació a les mateixes modalitats de demanda durant el segon trimestre de 2020.

 

Dades per províncies

 

Per províncies, la suma de demandes per totes les modalitats de ruptura matrimonial va aconseguir les 1.078 a Alacant, enfront de les 700 d’un any abans, la qual cosa implica un increment del 54%, encara que suposa un descens del 17,7% respecte a les 1.269 del mateix període de 2019.

A Castelló, el total de procediments per separacions, divorcis i nul·litats va ser de 343, amb un augment interanual en relació a 2020 (224) del 53,1% i una baixada del 5,83% en relació a 2019, quan es van presentar 363.

Finalment, la província de València va registrar entre abril i juny d’este any 1.754 demandes, 49,1% més que les 1.176 comptabilitzades en el mateix període de 2020 i un 5,8% menys que les 1.862 d’aqueix segon trimestre de 2019.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.