Les demandes de dissolució matrimonial registrades en els òrgans judicials de la Comunitat Valenciana durant el segon trimestre d’enguany, 3.175, van augmentar quasi un 51,2% respecte a les 2.100 comptabilitzades durant el mateix període de 2020, en el qual es va produir un descens històric d’estos procediments a causa de la pandèmia i la paralització de l’activitat judicial no urgent.
No obstant això, tal com mostren les dades recollides pel servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial, l’increment interanual es produeix dins d’una tendència decreixent, ja que es converteix en un descens del 9,1% si es compara amb les 3.494 ruptures matrimonials judicialitzades entre abril i juny de 2019.
En qualsevol cas, la Comunitat Valenciana té la tercera taxa de demandes de dissolució matrimonial per cada 100.000 habitants més alta d’Espanya, tenint en compte la seua població total a 1 de gener de 2021. Aqueix índex se situa en el 62,9, tan sols per davall de la de Canàries, 69, i les Illes Balears, amb 63,4, enfront del 56,5 de mitjana nacional.
Totes les modalitats de dissolució matrimonial presenten importants increments durant el període estudiat, a excepció de les demandes de nul·litat, una part ínfima del total, que van baixar de cinc a tres.
Així, en el segon trimestre d’enguany van augmentar un 11,1% les separacions no consensuades (40) respecte a les del segon trimestre de 2020 (36). Les separacions amb consens (86), van créixer per la seua part un 36,5% (va haver-hi 63 en el mateix trimestre 2020).
Eixa pujada interanual va ser més accentuada encara en les demandes de divorci no consensuat o contenciós, 1.130 en total, un 60,5% més que les 704 del segon trimestre de 2020, i en les demandes de divorci consensuat, 1.916, un 48,3% més que les 1.292 comptabilitzades entre abril i juny de fa un any.
No obstant això, com s’ha dit, la comparativa en totes les modalitats de demanda per dissolució matrimonial respecte al segon trimestre de 2019 llança descensos significatius. Llavors, els jutjats de la Comunitat Valenciana van comptabilitzar 56 procediments de separació no consensuada, 124 de separació consensuada, 1.252 per divorcis litigiosos i 2.060 per divorcis amb acord entre els cònjuges.
Guarda i custòdia i pensions d’aliments
Una tònica estadística similar es va produir en este segon trimestre de l’any en relació a les xifres que analitza este informe estadístic trimestral: els procediments de modificació de mesures en processos de separació i divorci i de guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials.
D’esta manera, els jutjats de la Comunitat Valenciana van rebre entre abril i juny de 2021 un total de 1.063 demandes de modificació de mesures no consensuades, 419 del mateix tipus però amb consens, 763 demandes relatives a la guàrdia, custòdia i aliments amb acord i 678 sense ell.
Eixes xifres llancen increments percentuals del 53,4%, 69,6%, 72,2% i 80,3%, respectivament, en relació a les mateixes modalitats de demanda durant el segon trimestre de 2020.
Dades per províncies
Per províncies, la suma de demandes per totes les modalitats de ruptura matrimonial va aconseguir les 1.078 a Alacant, enfront de les 700 d’un any abans, la qual cosa implica un increment del 54%, encara que suposa un descens del 17,7% respecte a les 1.269 del mateix període de 2019.
A Castelló, el total de procediments per separacions, divorcis i nul·litats va ser de 343, amb un augment interanual en relació a 2020 (224) del 53,1% i una baixada del 5,83% en relació a 2019, quan es van presentar 363.
Finalment, la província de València va registrar entre abril i juny d’este any 1.754 demandes, 49,1% més que les 1.176 comptabilitzades en el mateix període de 2020 i un 5,8% menys que les 1.862 d’aqueix segon trimestre de 2019.
