Augmenten les demandes de dissolució matrimonial un 51% després de la pandèmia

 

Les demandes de dissolució matrimonial registrades en els òrgans judicials de la Comunitat Valenciana durant el segon trimestre d’enguany, 3.175, van augmentar quasi un 51,2% respecte a les 2.100 comptabilitzades durant el mateix període de 2020, en el qual es va produir un descens històric d’estos procediments a causa de la pandèmia i la paralització de l’activitat judicial no urgent.

No obstant això, tal com mostren les dades recollides pel servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial, l’increment interanual es produeix dins d’una tendència decreixent, ja que es converteix en un descens del 9,1% si es compara amb les 3.494 ruptures matrimonials judicialitzades entre abril i juny de 2019.

En qualsevol cas, la Comunitat Valenciana té la tercera taxa de demandes de dissolució matrimonial per cada 100.000 habitants més alta d’Espanya, tenint en compte la seua població total a 1 de gener de 2021. Aqueix índex se situa en el 62,9, tan sols per davall de la de Canàries, 69, i les Illes Balears, amb 63,4, enfront del 56,5 de mitjana nacional.

Totes les modalitats de dissolució matrimonial presenten importants increments durant el període estudiat, a excepció de les demandes de nul·litat, una part ínfima del total, que van baixar de cinc a tres.

Així, en el segon trimestre d’enguany van augmentar un 11,1% les separacions no consensuades (40) respecte a les del segon trimestre de 2020 (36). Les separacions amb consens (86), van créixer per la seua part un 36,5% (va haver-hi 63 en el mateix trimestre 2020).

Eixa pujada interanual va ser més accentuada encara en les demandes de divorci no consensuat o contenciós, 1.130 en total, un 60,5% més que les 704 del segon trimestre de 2020, i en les demandes de divorci consensuat, 1.916, un 48,3% més que les 1.292 comptabilitzades entre abril i juny de fa un any.

No obstant això, com s’ha dit, la comparativa en totes les modalitats de demanda per dissolució matrimonial respecte al segon trimestre de 2019 llança descensos significatius. Llavors, els jutjats de la Comunitat Valenciana van comptabilitzar 56 procediments de separació no consensuada, 124 de separació consensuada, 1.252 per divorcis litigiosos i 2.060 per divorcis amb acord entre els cònjuges.

 

Guarda i custòdia i pensions d’aliments

 

Una tònica estadística similar es va produir en este segon trimestre de l’any en relació a les xifres que analitza este informe estadístic trimestral: els procediments de modificació de mesures en processos de separació i divorci i de guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials.

D’esta manera, els jutjats de la Comunitat Valenciana van rebre entre abril i juny de 2021 un total de 1.063 demandes de modificació de mesures no consensuades, 419 del mateix tipus però amb consens, 763 demandes relatives a la guàrdia, custòdia i aliments amb acord i 678 sense ell.

Eixes xifres llancen increments percentuals del 53,4%, 69,6%, 72,2% i 80,3%, respectivament, en relació a les mateixes modalitats de demanda durant el segon trimestre de 2020.

 

Dades per províncies

 

Per províncies, la suma de demandes per totes les modalitats de ruptura matrimonial va aconseguir les 1.078 a Alacant, enfront de les 700 d’un any abans, la qual cosa implica un increment del 54%, encara que suposa un descens del 17,7% respecte a les 1.269 del mateix període de 2019.

A Castelló, el total de procediments per separacions, divorcis i nul·litats va ser de 343, amb un augment interanual en relació a 2020 (224) del 53,1% i una baixada del 5,83% en relació a 2019, quan es van presentar 363.

Finalment, la província de València va registrar entre abril i juny d’este any 1.754 demandes, 49,1% més que les 1.176 comptabilitzades en el mateix període de 2020 i un 5,8% menys que les 1.862 d’aqueix segon trimestre de 2019.

Últimes notícies

Empat sense gols entre l’Elx i el Celta en un duel pla al Martínez Valero

Elx i Celta han empatat 0-0 al Martínez Valero en un partit sense ritme ni ocasions clares, que manté l’equip gallec invicte fora de casa i prolonga els dubtes dels il·licitans com a locals.

El Llevant es juga l’aire davant un Sevilla temible al Ciutat

El Llevant rep esta nit un Sevilla molt sòlid fora de casa, en un partit clau per a fugir del descens i marcat per diversos retrobaments.

Un incendi forestal en una pinada de Bocairent mobilitza mitjans terrestres i aeris

Un incendi forestal declarat este diumenge migdia en una pinada de Bocairent ha obligat a mobilitzar dotacions de bombers de València i Alacant, mitjans aeris i unitats forestals de la Generalitat. El Consorci de Bombers de València assegura que l’evolució del foc és positiva.

Castro alerta del potencial d’un Sevilla agressiu i molt eficaç abans de visitar el Ciutat

Luís Castro destaca la fortalesa d’un Sevilla invicte fora de casa abans del duel del dilluns i es mostra molest per la filtració de la presència del juvenil Diego Moyano en un entrenament.

València coneixerà el dimarts 13 d’octubre les seues falleres majors de 2027

La ciutat de València sabrà dimarts 13 d’octubre qui seran les falleres majors de 2027, triades entre 26 candidates i anunciades per telefonada de l’alcaldessa María José Catalá.

L’editorial valenciana Bamba recupera Anaïs Nin amb una de les seues novel·les clau

L’editorial valenciana Bamba ha anunciat la publicació d’Una espia en la casa del amor, novel·la clau d’Anaïs Nin, després de dècades fora de circulació a Espanya. El llibre, que eixirà a la venda el 14 d’octubre, forma part de la seua Biblioteca Anaïs Nin i servirà per a preparar la commemoració del 50 aniversari de la mort de l’autora en 2027.

El debat sobre l’habitatge marcarà el pròxim ple de Les Corts amb control a Pérez Llorca

El pròxim ple de Les Corts Valencianes, avançat a dimarts, se centrarà en l’habitatge i inclourà el dimecres la segona sessió de control al president Juanfran Pérez Llorca.

Els partits valencians amaguen encara les seues llistes per a un 29-N que consideren clau

Els principals partits de la Comunitat Valenciana mantenen la incògnita sobre qui encapçalarà les llistes del 29-N, uns comicis que veuen decisius i en què busquen millorar els resultats de 2023.