Augmenten les demandes de dissolució matrimonial un 51% després de la pandèmia

 

Les demandes de dissolució matrimonial registrades en els òrgans judicials de la Comunitat Valenciana durant el segon trimestre d’enguany, 3.175, van augmentar quasi un 51,2% respecte a les 2.100 comptabilitzades durant el mateix període de 2020, en el qual es va produir un descens històric d’estos procediments a causa de la pandèmia i la paralització de l’activitat judicial no urgent.

No obstant això, tal com mostren les dades recollides pel servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial, l’increment interanual es produeix dins d’una tendència decreixent, ja que es converteix en un descens del 9,1% si es compara amb les 3.494 ruptures matrimonials judicialitzades entre abril i juny de 2019.

En qualsevol cas, la Comunitat Valenciana té la tercera taxa de demandes de dissolució matrimonial per cada 100.000 habitants més alta d’Espanya, tenint en compte la seua població total a 1 de gener de 2021. Aqueix índex se situa en el 62,9, tan sols per davall de la de Canàries, 69, i les Illes Balears, amb 63,4, enfront del 56,5 de mitjana nacional.

Totes les modalitats de dissolució matrimonial presenten importants increments durant el període estudiat, a excepció de les demandes de nul·litat, una part ínfima del total, que van baixar de cinc a tres.

Així, en el segon trimestre d’enguany van augmentar un 11,1% les separacions no consensuades (40) respecte a les del segon trimestre de 2020 (36). Les separacions amb consens (86), van créixer per la seua part un 36,5% (va haver-hi 63 en el mateix trimestre 2020).

Eixa pujada interanual va ser més accentuada encara en les demandes de divorci no consensuat o contenciós, 1.130 en total, un 60,5% més que les 704 del segon trimestre de 2020, i en les demandes de divorci consensuat, 1.916, un 48,3% més que les 1.292 comptabilitzades entre abril i juny de fa un any.

No obstant això, com s’ha dit, la comparativa en totes les modalitats de demanda per dissolució matrimonial respecte al segon trimestre de 2019 llança descensos significatius. Llavors, els jutjats de la Comunitat Valenciana van comptabilitzar 56 procediments de separació no consensuada, 124 de separació consensuada, 1.252 per divorcis litigiosos i 2.060 per divorcis amb acord entre els cònjuges.

 

Guarda i custòdia i pensions d’aliments

 

Una tònica estadística similar es va produir en este segon trimestre de l’any en relació a les xifres que analitza este informe estadístic trimestral: els procediments de modificació de mesures en processos de separació i divorci i de guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials.

D’esta manera, els jutjats de la Comunitat Valenciana van rebre entre abril i juny de 2021 un total de 1.063 demandes de modificació de mesures no consensuades, 419 del mateix tipus però amb consens, 763 demandes relatives a la guàrdia, custòdia i aliments amb acord i 678 sense ell.

Eixes xifres llancen increments percentuals del 53,4%, 69,6%, 72,2% i 80,3%, respectivament, en relació a les mateixes modalitats de demanda durant el segon trimestre de 2020.

 

Dades per províncies

 

Per províncies, la suma de demandes per totes les modalitats de ruptura matrimonial va aconseguir les 1.078 a Alacant, enfront de les 700 d’un any abans, la qual cosa implica un increment del 54%, encara que suposa un descens del 17,7% respecte a les 1.269 del mateix període de 2019.

A Castelló, el total de procediments per separacions, divorcis i nul·litats va ser de 343, amb un augment interanual en relació a 2020 (224) del 53,1% i una baixada del 5,83% en relació a 2019, quan es van presentar 363.

Finalment, la província de València va registrar entre abril i juny d’este any 1.754 demandes, 49,1% més que les 1.176 comptabilitzades en el mateix període de 2020 i un 5,8% menys que les 1.862 d’aqueix segon trimestre de 2019.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pedro Martínez valora la remuntada del València Basket davant el Armani Milà i el passe a quarts

Pedro Martínez ressalta el treball coral i la mentalitat del València Basket per a remuntar 14 punts davant el Armani Milà i segellar el passe a quarts de l'Eurolliga.

Montero impulsa al València Basket cap als quarts de l’Eurolliga després de remuntar 14 punts

El València Basket remunta 14 punts davant el Armani Milà, s'assegura els quarts de final de l'Eurolliga i s'aferma en el top 4 amb un partit encés per Jean Montero i Papi Badio.

Gandia acomiada entre aplaudiments i emoció a l’escriptor i poeta Josep Piera

Centenars de persones de l'àmbit cultural, social i polític assistixen en el Palau Ducal de Gandia al comiat cívic de l'escriptor i poeta Josep Piera, fill predilecte de la ciutat.

Es retiren els mitjans aeris de l’incendi de Tibi per falta de llum solar

Els mitjans aeris s'han retirat de l'incendi forestal de Tibi per la falta de llum solar, mentres continuen en la zona dotacions de bombers i unitats forestals des de terra.

Presó provisional per a un home acusat d’intentar matar a la seua veïna a Silla

La jutgessa de guàrdia de Carlet decreta presó provisional sense fiança per a un home acusat d'intentar matar a la seua veïna a Silla després de tirar-la per les escales. La víctima, de 64 anys, roman hospitalitzada en coma des de l'1 d'abril.

Desplegament de mitjans aeris i terrestres per a frenar un incendi en la serra del Maigmó a Tibi

Un incendi forestal declarat en les faldes de la serra del Maigmó, en el terme municipal de Tibi, obliga a un ampli desplegament de mitjans aeris i terrestres per a tractar de frenar l'avanç del foc.

Incendi forestal en les faldes del Maigmó mobilitza nombrosos mitjans a Tibi

Un incendi forestal declarat en les faldes del Maigmó, en el terme municipal de Tibi, obliga a desplegar un ampli dispositiu de mitjans aeris i terrestres per a frenar l'avanç de les flames.

La producció de formigó es dispara en la Comunitat Valenciana per la reconstrucció postdana

La producció de formigó preparat en la Comunitat Valenciana va augmentar un 20,9% en 2025, el doble que la mitjana nacional, impulsada per l'obra pública lligada a la reconstrucció postdana i a noves infraestructures.