Augmenten les demandes de dissolució matrimonial un 51% després de la pandèmia

 

Les demandes de dissolució matrimonial registrades en els òrgans judicials de la Comunitat Valenciana durant el segon trimestre d’enguany, 3.175, van augmentar quasi un 51,2% respecte a les 2.100 comptabilitzades durant el mateix període de 2020, en el qual es va produir un descens històric d’estos procediments a causa de la pandèmia i la paralització de l’activitat judicial no urgent.

No obstant això, tal com mostren les dades recollides pel servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial, l’increment interanual es produeix dins d’una tendència decreixent, ja que es converteix en un descens del 9,1% si es compara amb les 3.494 ruptures matrimonials judicialitzades entre abril i juny de 2019.

En qualsevol cas, la Comunitat Valenciana té la tercera taxa de demandes de dissolució matrimonial per cada 100.000 habitants més alta d’Espanya, tenint en compte la seua població total a 1 de gener de 2021. Aqueix índex se situa en el 62,9, tan sols per davall de la de Canàries, 69, i les Illes Balears, amb 63,4, enfront del 56,5 de mitjana nacional.

Totes les modalitats de dissolució matrimonial presenten importants increments durant el període estudiat, a excepció de les demandes de nul·litat, una part ínfima del total, que van baixar de cinc a tres.

Així, en el segon trimestre d’enguany van augmentar un 11,1% les separacions no consensuades (40) respecte a les del segon trimestre de 2020 (36). Les separacions amb consens (86), van créixer per la seua part un 36,5% (va haver-hi 63 en el mateix trimestre 2020).

Eixa pujada interanual va ser més accentuada encara en les demandes de divorci no consensuat o contenciós, 1.130 en total, un 60,5% més que les 704 del segon trimestre de 2020, i en les demandes de divorci consensuat, 1.916, un 48,3% més que les 1.292 comptabilitzades entre abril i juny de fa un any.

No obstant això, com s’ha dit, la comparativa en totes les modalitats de demanda per dissolució matrimonial respecte al segon trimestre de 2019 llança descensos significatius. Llavors, els jutjats de la Comunitat Valenciana van comptabilitzar 56 procediments de separació no consensuada, 124 de separació consensuada, 1.252 per divorcis litigiosos i 2.060 per divorcis amb acord entre els cònjuges.

 

Guarda i custòdia i pensions d’aliments

 

Una tònica estadística similar es va produir en este segon trimestre de l’any en relació a les xifres que analitza este informe estadístic trimestral: els procediments de modificació de mesures en processos de separació i divorci i de guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials.

D’esta manera, els jutjats de la Comunitat Valenciana van rebre entre abril i juny de 2021 un total de 1.063 demandes de modificació de mesures no consensuades, 419 del mateix tipus però amb consens, 763 demandes relatives a la guàrdia, custòdia i aliments amb acord i 678 sense ell.

Eixes xifres llancen increments percentuals del 53,4%, 69,6%, 72,2% i 80,3%, respectivament, en relació a les mateixes modalitats de demanda durant el segon trimestre de 2020.

 

Dades per províncies

 

Per províncies, la suma de demandes per totes les modalitats de ruptura matrimonial va aconseguir les 1.078 a Alacant, enfront de les 700 d’un any abans, la qual cosa implica un increment del 54%, encara que suposa un descens del 17,7% respecte a les 1.269 del mateix període de 2019.

A Castelló, el total de procediments per separacions, divorcis i nul·litats va ser de 343, amb un augment interanual en relació a 2020 (224) del 53,1% i una baixada del 5,83% en relació a 2019, quan es van presentar 363.

Finalment, la província de València va registrar entre abril i juny d’este any 1.754 demandes, 49,1% més que les 1.176 comptabilitzades en el mateix període de 2020 i un 5,8% menys que les 1.862 d’aqueix segon trimestre de 2019.

Últimes notícies

Ribó insta a Compromís a accelerar la designació d’Oltra com a candidata a l’Alcaldia de València

Joan Ribó reclama a l'executiva local de Compromís que agilitze els tràmits interns perquè Mónica Oltra siga proclamada candidata a l'Alcaldia de València en les pròximes eleccions municipals.

Bendodo exigix al Govern un esborrany de Pressupostos per a alleujar l’asfíxia de diputacions i ajuntaments

Elías Bendodo reclama al Govern un esborrany de Pressupostos Generals de l'Estat per a frenar l'escanyament financer que, segons el PP, patixen diputacions i ajuntaments. Dirigents populars denuncien un mal econòmic mensual milionari i la falta de reforma del finançament local i autonòmic.

Luís Castro lamenta que Carlos Espí no haja sigut convocat per Espanya i mira ja a la pròxima temporada

Luís Castro admet que li hauria agradat veure a Carlos Espí amb la selecció espanyola i avança que el Llevant afrontarà un estiu complex mentres planifica la pròxima temporada i les renovacions.

Riquelme veu preocupant que la selecció no tinga jugadors del Reial Madrid en el Mundial

Enrique Riquelme, candidat a la presidència del Reial Madrid, considera preocupant que Espanya afrontara el Mundial sense futbolistes del club i reclama un debat entre projectes.

Marcelino veu molt difícil entrenar a Espanya la pròxima temporada

Marcelino García Toral, que posa fi a la seua etapa al Vila-real, considera poc probable dirigir a un equip espanyol el pròxim curs i s'obri seriosament a entrenar a l'estranger.

Pérez Llorca apel·la al consens per a frenar la vaga indefinida del professorat valencià

Pérez Llorca defén que, si totes les parts compartixen l'objectiu de millorar el sistema educatiu, no hi ha motiu per a no tancar un acord que pose fi a la vaga indefinida del professorat valencià.

Paula Bonet denuncia un nou atac i el robatori d’una peça en la seua galeria d’art

Paula Bonet ha denunciat un nou atac en la seua galeria d'art, on un intrús hauria trencat el cristall de la porta, descol·locat diverses obres i robat una peça pocs dies després que el seu presumpte assetjador quedara en llibertat.

ANPE i CSIF accepten la proposta salarial i Educació cita als sindicats a una altra reunió el dimarts

ANPE i CSIF accepten l'última proposta de pujada salarial de la Conselleria d'Educació, mentres STEPV, UGT i CCOO la consideren insuficient i mantenen el pols en la vaga del professorat, a l'espera d'una nova reunió el dimarts.