Augmenten les demandes de dissolució matrimonial un 51% després de la pandèmia

 

Les demandes de dissolució matrimonial registrades en els òrgans judicials de la Comunitat Valenciana durant el segon trimestre d’enguany, 3.175, van augmentar quasi un 51,2% respecte a les 2.100 comptabilitzades durant el mateix període de 2020, en el qual es va produir un descens històric d’estos procediments a causa de la pandèmia i la paralització de l’activitat judicial no urgent.

No obstant això, tal com mostren les dades recollides pel servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial, l’increment interanual es produeix dins d’una tendència decreixent, ja que es converteix en un descens del 9,1% si es compara amb les 3.494 ruptures matrimonials judicialitzades entre abril i juny de 2019.

En qualsevol cas, la Comunitat Valenciana té la tercera taxa de demandes de dissolució matrimonial per cada 100.000 habitants més alta d’Espanya, tenint en compte la seua població total a 1 de gener de 2021. Aqueix índex se situa en el 62,9, tan sols per davall de la de Canàries, 69, i les Illes Balears, amb 63,4, enfront del 56,5 de mitjana nacional.

Totes les modalitats de dissolució matrimonial presenten importants increments durant el període estudiat, a excepció de les demandes de nul·litat, una part ínfima del total, que van baixar de cinc a tres.

Així, en el segon trimestre d’enguany van augmentar un 11,1% les separacions no consensuades (40) respecte a les del segon trimestre de 2020 (36). Les separacions amb consens (86), van créixer per la seua part un 36,5% (va haver-hi 63 en el mateix trimestre 2020).

Eixa pujada interanual va ser més accentuada encara en les demandes de divorci no consensuat o contenciós, 1.130 en total, un 60,5% més que les 704 del segon trimestre de 2020, i en les demandes de divorci consensuat, 1.916, un 48,3% més que les 1.292 comptabilitzades entre abril i juny de fa un any.

No obstant això, com s’ha dit, la comparativa en totes les modalitats de demanda per dissolució matrimonial respecte al segon trimestre de 2019 llança descensos significatius. Llavors, els jutjats de la Comunitat Valenciana van comptabilitzar 56 procediments de separació no consensuada, 124 de separació consensuada, 1.252 per divorcis litigiosos i 2.060 per divorcis amb acord entre els cònjuges.

 

Guarda i custòdia i pensions d’aliments

 

Una tònica estadística similar es va produir en este segon trimestre de l’any en relació a les xifres que analitza este informe estadístic trimestral: els procediments de modificació de mesures en processos de separació i divorci i de guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials.

D’esta manera, els jutjats de la Comunitat Valenciana van rebre entre abril i juny de 2021 un total de 1.063 demandes de modificació de mesures no consensuades, 419 del mateix tipus però amb consens, 763 demandes relatives a la guàrdia, custòdia i aliments amb acord i 678 sense ell.

Eixes xifres llancen increments percentuals del 53,4%, 69,6%, 72,2% i 80,3%, respectivament, en relació a les mateixes modalitats de demanda durant el segon trimestre de 2020.

 

Dades per províncies

 

Per províncies, la suma de demandes per totes les modalitats de ruptura matrimonial va aconseguir les 1.078 a Alacant, enfront de les 700 d’un any abans, la qual cosa implica un increment del 54%, encara que suposa un descens del 17,7% respecte a les 1.269 del mateix període de 2019.

A Castelló, el total de procediments per separacions, divorcis i nul·litats va ser de 343, amb un augment interanual en relació a 2020 (224) del 53,1% i una baixada del 5,83% en relació a 2019, quan es van presentar 363.

Finalment, la província de València va registrar entre abril i juny d’este any 1.754 demandes, 49,1% més que les 1.176 comptabilitzades en el mateix període de 2020 i un 5,8% menys que les 1.862 d’aqueix segon trimestre de 2019.

Últimes notícies

Castro ix reforçat de Pamplona: empat sense gols però amb bona imatge del Levante

El Levante ha empatat a zero al camp d’Osasuna però Luís Castro destacat que l’equip ha recuperat la identitat desitjada i confia a continuar millorant amb el pas de les jornades.

Ryan destaca el punt d’or davant Osasuna i el creiximent defensiu del Llevant

El porter australià Mathew Ryan ha remarcat les sensacions positives del Llevant després de l’empat sense gols contra Osasuna a El Sadar, on ha sigut clau sota pals.

Osasuna punxa davant un Llevant resistent en un empat sense gols

Osasuna ha empatat 0-0 amb el Llevant en un Sadar ple, després de dominar bona part del partit i topar una vegada i una altra amb un inspirat Ryan. Els granotes, molt sòlids arrere, s'han emportat un punt sense quasi crear perill en atac.

Kayne Van Oevelen reforça la porteria del València cedit per l’Ipswich Town

El València CF ha incorporat el porter neerlandés Kayne Van Oevelen cedit per l’Ipswich Town per a esta temporada i sense opció de compra. El jove guardameta arriba després de destacar amb el FC Volendam en l’Eredivisie 2023-24.

La Delegación del Govern descarta requisaments d’estelades en l’Elx-Barça i obri investigació

La Delegación del Govern en la Comunitat Valenciana ha obert una investigació interna sobre l’actuació policial en l’Elx-Barça i ha negat que s’hi requisaren estelades, malgrat les denúncies de partits i del FC Barcelona.

El Govern desmenteix la confiscació d’estelades en el partit Elx-Barça i obri una investigació

La Delegación del Gobierno nega que la Policia Nacional confiscara estelades en el partit Elx-Barcelona i ha obert una investigació interna per aclarir l’actuació dels agents, criticada per partits independentistes i pel FC Barcelona.

Els apartaments turístics de Benicalap continuen avant: l’Ajuntament garantix que tenen llicència

L’Ajuntament de València assegura que les obres per a convertir baixos de Benicalap en apartaments turístics compten amb llicència després d’una modificació del projecte. Urbanisme defensa que s’aplica una normativa molt exigent i recorda la reducció d’apartaments turístics a la ciutat.

Un nou pla millorarà l’atenció al dolor crònic a la Comunitat Valenciana

Sanitat ha dissenyat un pla específic per a unificar i millorar l’atenció al dolor en totes les etapes de la vida, amb especial focus en el dolor crònic i la coordinació entre nivells assistencials.