Augmenten les demandes de dissolució matrimonial un 51% després de la pandèmia

 

Les demandes de dissolució matrimonial registrades en els òrgans judicials de la Comunitat Valenciana durant el segon trimestre d’enguany, 3.175, van augmentar quasi un 51,2% respecte a les 2.100 comptabilitzades durant el mateix període de 2020, en el qual es va produir un descens històric d’estos procediments a causa de la pandèmia i la paralització de l’activitat judicial no urgent.

No obstant això, tal com mostren les dades recollides pel servei d’Estadística del Consell General del Poder Judicial, l’increment interanual es produeix dins d’una tendència decreixent, ja que es converteix en un descens del 9,1% si es compara amb les 3.494 ruptures matrimonials judicialitzades entre abril i juny de 2019.

En qualsevol cas, la Comunitat Valenciana té la tercera taxa de demandes de dissolució matrimonial per cada 100.000 habitants més alta d’Espanya, tenint en compte la seua població total a 1 de gener de 2021. Aqueix índex se situa en el 62,9, tan sols per davall de la de Canàries, 69, i les Illes Balears, amb 63,4, enfront del 56,5 de mitjana nacional.

Totes les modalitats de dissolució matrimonial presenten importants increments durant el període estudiat, a excepció de les demandes de nul·litat, una part ínfima del total, que van baixar de cinc a tres.

Així, en el segon trimestre d’enguany van augmentar un 11,1% les separacions no consensuades (40) respecte a les del segon trimestre de 2020 (36). Les separacions amb consens (86), van créixer per la seua part un 36,5% (va haver-hi 63 en el mateix trimestre 2020).

Eixa pujada interanual va ser més accentuada encara en les demandes de divorci no consensuat o contenciós, 1.130 en total, un 60,5% més que les 704 del segon trimestre de 2020, i en les demandes de divorci consensuat, 1.916, un 48,3% més que les 1.292 comptabilitzades entre abril i juny de fa un any.

No obstant això, com s’ha dit, la comparativa en totes les modalitats de demanda per dissolució matrimonial respecte al segon trimestre de 2019 llança descensos significatius. Llavors, els jutjats de la Comunitat Valenciana van comptabilitzar 56 procediments de separació no consensuada, 124 de separació consensuada, 1.252 per divorcis litigiosos i 2.060 per divorcis amb acord entre els cònjuges.

 

Guarda i custòdia i pensions d’aliments

 

Una tònica estadística similar es va produir en este segon trimestre de l’any en relació a les xifres que analitza este informe estadístic trimestral: els procediments de modificació de mesures en processos de separació i divorci i de guàrdia, custòdia i aliments de fills no matrimonials.

D’esta manera, els jutjats de la Comunitat Valenciana van rebre entre abril i juny de 2021 un total de 1.063 demandes de modificació de mesures no consensuades, 419 del mateix tipus però amb consens, 763 demandes relatives a la guàrdia, custòdia i aliments amb acord i 678 sense ell.

Eixes xifres llancen increments percentuals del 53,4%, 69,6%, 72,2% i 80,3%, respectivament, en relació a les mateixes modalitats de demanda durant el segon trimestre de 2020.

 

Dades per províncies

 

Per províncies, la suma de demandes per totes les modalitats de ruptura matrimonial va aconseguir les 1.078 a Alacant, enfront de les 700 d’un any abans, la qual cosa implica un increment del 54%, encara que suposa un descens del 17,7% respecte a les 1.269 del mateix període de 2019.

A Castelló, el total de procediments per separacions, divorcis i nul·litats va ser de 343, amb un augment interanual en relació a 2020 (224) del 53,1% i una baixada del 5,83% en relació a 2019, quan es van presentar 363.

Finalment, la província de València va registrar entre abril i juny d’este any 1.754 demandes, 49,1% més que les 1.176 comptabilitzades en el mateix període de 2020 i un 5,8% menys que les 1.862 d’aqueix segon trimestre de 2019.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.