La factura de la llum batrà els preus rècord de l’any anterior este hivern

La subida de la luz continuará hasta el febrero de 2018

La pujada de la llum continuarà fins el febrero de 2018 | Cedida

 

Una llarga temporada anticiclònica, la poca pluja i poc vent han desplomat a les energies renovables, amb una generació bastant menor. Tot açò més l’augment de la demanda que ha generat el fred dels últims dies, ha fet que els preus de l’electricitat estiguen arribant a superar els nivelles rècord de l’any passat.

 

  

Segons informa ‘Público’, el mercat de futurs ja aconsegueix les seues cotitzacions més altes, que superen els 52 euros per megawatio. Estos preus són els més cars, com ja es va aconseguir els 56 euros durant octubre per a retallar distàncies amb el bec de gener, que s’estipule en uns 71 euros

 

 

Així, les tarifes nocturnes que este dimarts van aconseguir els 16,4 cèntims per kilowatt/hora, comencen a acostar-se als 18,4 euros (14, 47 sense impostos) que els consumidors arribaren a pagar al gener. Així i tot, els preus no han superat els tributs la factura de març del 2012, estipulada en 20,85 (16,81 sense tributs). No obstant això, tot sembla indicar que els clients superaren eixos nivells en els pròxims mesos.  

 

 

El paper meteorològic

«Sembla que la llum va a encarir-se i que pot superar els preus de principis d’enguany», explica Enrique García, d’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris). «Dependrà de la meteorologia, ja que un canvi de temps amb vent i pluja tiraria a la baixa» assegura García. I afig: «Com més aporten les renovables al pool, menys puja el preu de la llum». No obstant això, este component és especulatiu, indica la fluctuació del mercat però no és infal·lible.

Altres factors que han pujat la factura de la llum 

Així mateix, altres factors que també ajuden a l’encariment de la llum són les parades de manteniment de desenes de centrals nuclears franceses. Amb estes pauses de producció s’encarix les comandes del sistema elèctric espanyol (fins a un 10% en el seu total).

 

Per tant, les constants traves a les renovables fan més freqüent l’ús de les centrals de gas –que encarixen el rebut— per a atendre la demanda dels consumidors. Fonts d’Endesa, han confirmat les previsions alcistes i van afegir: «la pujada del preu del llum no és un assumpte de les companyies elèctriques sinó del sistema elèctric».

Imatge d'una de les proteccions que Endesa ha instal·lat en una línia elèctrica de mitjana tensió als Alamús

Imatge d’una línia elèctrica d’Endensa | España Diario

¿Cómo saber que es paga cada mes? 

El preu de la llum no afecta a tots per igual. Segons explica el citat mitjà, en el rebut existix dos parts, una fixa que es paga en funció de la potència contractada i una altra variable que depén del consumidor.

 

 

-La primera engloba els costos del transport de l’electricitat, la seua distribució, les operadores, les cosines a les renovables i l’anomenat dèficit tarifari. Esta serà congelada per quart any consecutiu després de «pràcticament haver-se duplicat» en els cinc anteriors, explica Sara Pizzinato, de Greenpeace. Suposa al voltant de la meitat del rebut, gravat amb un 21% d’IVA.

 

– la segona és la que depén del consumidor. En esta el client es pot acollir a dos formats: el mercat lliure, en el qual es pacta una tarifa anual (s’estipulen dos o tres segments d’horari); o la tarifa regulada o PVPC (Preu de Venda al Xicotet Consumidor), directament depenent de les oscil·lacions dels preus de les subhastes horàries i diàries.

  

La tendència alcista influïx en la negociació de noves tarifes quan venç el contracte. Així el segon format d’esta part de la factura sol ser més car en èpoques com la primavera, quan les energies renovables tiren a la baixa.

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.