La factura de la llum batrà els preus rècord de l’any anterior este hivern

La subida de la luz continuará hasta el febrero de 2018

La pujada de la llum continuarà fins el febrero de 2018 | Cedida

 

Una llarga temporada anticiclònica, la poca pluja i poc vent han desplomat a les energies renovables, amb una generació bastant menor. Tot açò més l’augment de la demanda que ha generat el fred dels últims dies, ha fet que els preus de l’electricitat estiguen arribant a superar els nivelles rècord de l’any passat.

 

  

Segons informa ‘Público’, el mercat de futurs ja aconsegueix les seues cotitzacions més altes, que superen els 52 euros per megawatio. Estos preus són els més cars, com ja es va aconseguir els 56 euros durant octubre per a retallar distàncies amb el bec de gener, que s’estipule en uns 71 euros

 

 

Així, les tarifes nocturnes que este dimarts van aconseguir els 16,4 cèntims per kilowatt/hora, comencen a acostar-se als 18,4 euros (14, 47 sense impostos) que els consumidors arribaren a pagar al gener. Així i tot, els preus no han superat els tributs la factura de març del 2012, estipulada en 20,85 (16,81 sense tributs). No obstant això, tot sembla indicar que els clients superaren eixos nivells en els pròxims mesos.  

 

 

El paper meteorològic

«Sembla que la llum va a encarir-se i que pot superar els preus de principis d’enguany», explica Enrique García, d’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris). «Dependrà de la meteorologia, ja que un canvi de temps amb vent i pluja tiraria a la baixa» assegura García. I afig: «Com més aporten les renovables al pool, menys puja el preu de la llum». No obstant això, este component és especulatiu, indica la fluctuació del mercat però no és infal·lible.

Altres factors que han pujat la factura de la llum 

Així mateix, altres factors que també ajuden a l’encariment de la llum són les parades de manteniment de desenes de centrals nuclears franceses. Amb estes pauses de producció s’encarix les comandes del sistema elèctric espanyol (fins a un 10% en el seu total).

 

Per tant, les constants traves a les renovables fan més freqüent l’ús de les centrals de gas –que encarixen el rebut— per a atendre la demanda dels consumidors. Fonts d’Endesa, han confirmat les previsions alcistes i van afegir: «la pujada del preu del llum no és un assumpte de les companyies elèctriques sinó del sistema elèctric».

Imatge d'una de les proteccions que Endesa ha instal·lat en una línia elèctrica de mitjana tensió als Alamús

Imatge d’una línia elèctrica d’Endensa | España Diario

¿Cómo saber que es paga cada mes? 

El preu de la llum no afecta a tots per igual. Segons explica el citat mitjà, en el rebut existix dos parts, una fixa que es paga en funció de la potència contractada i una altra variable que depén del consumidor.

 

 

-La primera engloba els costos del transport de l’electricitat, la seua distribució, les operadores, les cosines a les renovables i l’anomenat dèficit tarifari. Esta serà congelada per quart any consecutiu després de «pràcticament haver-se duplicat» en els cinc anteriors, explica Sara Pizzinato, de Greenpeace. Suposa al voltant de la meitat del rebut, gravat amb un 21% d’IVA.

 

– la segona és la que depén del consumidor. En esta el client es pot acollir a dos formats: el mercat lliure, en el qual es pacta una tarifa anual (s’estipulen dos o tres segments d’horari); o la tarifa regulada o PVPC (Preu de Venda al Xicotet Consumidor), directament depenent de les oscil·lacions dels preus de les subhastes horàries i diàries.

  

La tendència alcista influïx en la negociació de noves tarifes quan venç el contracte. Així el segon format d’esta part de la factura sol ser més car en èpoques com la primavera, quan les energies renovables tiren a la baixa.

 

Últimes notícies

Derribo del bloc ‘Txernòbil’ de Campanar per a fer 133 vivendes noves

L'Ajuntament de València ha iniciat el derribo del bloc conegut com 'Txernòbil', a Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena de protecció pública, dins del PAI Pare Doménech.

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.

Més de la mitat d’empreses de la construcció valenciana no aporta al pla de pensions

CCOO denuncia que més del 50 % de les empreses de la construcció a la Comunitat Valenciana no estan ingressant el que marca el conveni al Pla de Pensions d’Ocupació Simplificat, que el sindicat considera salari diferit.

Compromís alerta que s’acaba el termini per a la zona de baixes emissions a València

Compromís ha avisat que el 30 de juny finalitza la pròrroga estatal per a desplegar la zona de baixes emissions a València i advertix d’un possible impacte econòmic de més de 150 milions d’euros, mentre l’equip de Govern defensa que la ciutat complix els requisits amb una ZBE provisional.

El criteri d’arrelament per a accedir a les VPP serà de preferència i no exclourà ningú

La Generalitat ha detallat que l’arrelament en l’accés a les Vivendes de Protecció Pública no respon a una prioritat nacional, sinó a la vinculació amb el territori, i que funcionarà com a criteri de preferència i no d’exclusió.

La jutgessa de la DANA reclama a Camarero els arxius adjunts del xat del Consell

El jutjat de Catarroja ha demanat a Susana Camarero que entregue voluntàriament els arxius adjunts del xat 'Consell PP' abans de decidir si cita a declarar com a testimoni el conseller Vicente Martínez Mus per la gestió de la DANA de 2024.

Pérez Llorca defensa que la singularitat que s’ha de tractar és la valenciana en la nova finançació

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, rebutja negociar la finançació en taules bilaterals i defensa que, si hi ha singularitats, s’atenga la de la Comunitat Valenciana, la menys finançada. La CEV reclama una reunió entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo i que el debat es faça al Consell de Política Fiscal i Financera.