17 C
València
Dilluns, 26 gener, 2026

Poden mantindre el toc de queda sense Estat d’Alarma?

El president autonòmic, Ximo Puig, ha anunciat que el 9 de maig acaba el confinament perimetral de la Comunitat Valenciana. No obstant això, pretén mantindre el toc de queda de les 22 h amb una pròrroga o ampliar-lo.

Però ¿pot fer-ho unilateralment?
 

Des de la Generalitat asseguren que la Llei estatal 3/86 de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública els empara per decretar mesures excepcionals. Bé és cert que dicta en el primer article, en l’última resolució del passat 14 d’abril, el següent: “Amb l’objectiu de protegir la salut pública i previndre la seua pèrdua o deteriorament, les autoritats sanitàries de les diferents administracions públiques podran, dins l’àmbit de les seues competències, adoptar les mesures previstes en la present Llei quan així ho exigisquen raons sanitàries d’urgència o necessitat”.

Això no obstant, com bé detalla, “dins de l’àmbit de les seues competències”. Això suposa que la Generalitat pot seguir mantenint restriccions d’aforaments en comerços i negocis, així com en diferents espais públics. Pot mantindre també l’ús de gel hidroalcohòlic i les distàncies preventives. En canvi, el de l’ús obligatori de la mascareta a l’aire lliure ja és un assumpte més controvertit i complex, com vam publicar fa unes setmanes.
 

Però, ¿poden limitar drets fonamentals sense un Estat d’Alarma?

 

La resposta és no. La Comunitat Valenciana no té competències per a restringir drets constitucionals sense el marc d’un Estat d’Alarma. I acaba este pròxim 9 de maig a les 00: 00 h. Això genera també una situació caòtica, ja que el toc de queda a la Comunitat és a les 22 h, però sense l’Estat d’Alarma vigent, els ciutadans a partir de les 00 h podrien circular lliurement i sense restriccions horàries, llevat que un jutge diga el contrari.

El Puig ha decidit sol·licitar una pròrroga del toc de queda, mesura que hauria d’entrar just a partir de les 00:00 h del mateix 9 de maig. Però a qui la demana? Sap que demanar al Govern central un Estat d’Alarma parcial no tindria llum verda, amb les taxes d’incidència baixa que té actualment la Comunitat, de manera que l’única via que li queda és la jurídica. Ha d’aprovar esta mesura restrictiva el Tribunal Superior de Justícia Valencià. Una cosa que per Cayetano Sánchez, advocat expert penalista i CEO del bufet Sánchez Butrón és pràcticament inviable.

“Dubte molt que el TSJ aprove la limitació d’un dret fonamental com és la lliure circulació, sense Estat d’Alarma i amb unes taxes baixes de contagi, segons les dades que aporta Conselleria”, destaca l’advocat penalista.

 

Esta mesura ha d’anar emparada amb informes sobre situació epidemiològica greu

 

Des de Conselleria de Sanitat i Salut Pública insisteixen que poden fer-ho “sempre que hi haja una justificació amb informes que avalen que l’actual situació epidemiològica de la Comunitat Valenciana requereix el manteniment del toc de queda, per garantir així “la prudència i el no perdre tot el que s’ha aconseguit fins ara”.

Però és que precisament estes informes són favorables, ja que la Comunitat registra des de fa mesos les taxes d’incidència més baixes de positius en coronavirus de tota Espanya. “Així que els va a ser complicat que el TSJ aprove una mesura hiperrestrictiva així amb estes dades, perquè pesa més el dret constitucional”, recalca l’advocat. Com va a justificar la Comunitat esta mesura amb estes dades tan baixos?. No crec que tire endavant “, apunta.

I és que no és probable que cap jutge considere com un fet objectiu, sense Estat d’Alarma, que hi haja més perill de propagació de virus a partir de les 22: 00 h de la nit.

 

 

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.