La consellera d’Educació, Cultura i Universitats, Carmen Ortí, ha arreplegat a Brussel·les el Segell de Patrimoni Europeu concedit al Centre Cultural La Nau de València. Durant l’acte ha subratllat que esta distinció reconeix la contribució valenciana a l’humanisme europeu i a la construcció cultural i educativa del projecte comú europeu, en posar en valor un espai que ha sigut durant segles un focus de pensament i formació.
Ortí ha destacat que La Nau és símbol de coneixement, cultura i trobada al llarg de més de cinc segles. Al seu juí, el reconeixement europeu situa a la Comunitat Valenciana en el mapa dels espais clau per a la història i els valors compartits d’Europa, al mateix temps que reforça la projecció internacional de la Universitat de València i del propi centre cultural com a referent en la difusió del patrimoni.
Què significa el Segell de Patrimoni Europeu
El Segell de Patrimoni Europeu distingix llocs que destaquen pel seu valor simbòlic en la història, la cultura i la construcció de la Unió Europea. No es limita a la conservació material dels edificis, sinó que posa el focus en el significat que estos espais han tingut en la formació d’idees, en la circulació del coneixement i en la consolidació dels principis democràtics. El seu objectiu és reforçar el sentiment de pertinença europea, posar en valor una història compartida i ressaltar els valors de convivència i diversitat.
A diferència d’altres distincions patrimonials, este segell se centra especialment en la dimensió cultural i educativa dels enclavaments i en la seua contribució a la integració europea. Això implica valorar tant la seua trajectòria històrica com els programes i activitats actuals que ajuden al fet que el patrimoni es mantinga viu i útil per a la ciutadania.
La Nau es convertix en el primer enclavament de la Comunitat Valenciana a rebre este reconeixement i en el quint a nivell estatal. Compartix distinció amb el Monestir de Sant Jerònim de Yuste, la Residència d’Estudiants de Madrid, l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i el Parc Miner de Almadén a Castella-la Manxa, tots ells espais vinculats a moments clau de la història europea i a processos d’intercanvi intel·lectual, polític o social.
La Nau és seu històrica de la Universitat de València des de la seua fundació a la fi del segle XV. En 1499, el Consell General de la ciutat va acordar agrupar els estudis superiors dispersos en un Estudi General amb rang universitari, la qual cosa va suposar concentrar en un sol enclavament les principals ensenyances superiors de l’època. Per a això, es van adquirir diverses cases en l’actual carrer de La Nau i es va encarregar la seua remodelació al mestre d’obres Pere Compte, un dels arquitectes més rellevants del moment.
La institució va obrir les seues portes en 1500 i va consolidar el seu rang universitari amb la butla papal d’Alexandre VI i el privilegi real de Ferran II entre 1501 i 1502. Estes decisions van confirmar el paper de València com a centre universitari de referència en la Corona d’Aragó i van donar a la Nau un protagonisme que s’ha prolongat fins a l’actualitat.
La configuració arquitectònica que s’aprecia hui és resultat de múltiples intervencions efectuades al llarg dels segles, que han permés adaptar l’edifici a noves funcions sense perdre la seua essència històrica i patrimonial. Cada reforma ha anat responent a necessitats acadèmiques, administratives o culturals diferents, però mantenint el caràcter de claustre universitari i d’espai obert al diàleg intel·lectual.
Amb l’expansió universitària del segle XX cap als campus de Blasco Ibáñez, Tarongers i Burjassot-Paterna, La Nau va anar reduint progressivament la seua activitat docent. Este procés va permetre que l’edifici s’anara consolidant com a epicentre cultural i institucional de la Universitat de València, concentrant actes acadèmics solemnes, programacions culturals estables i una intensa agenda d’activitats públiques.
En l’actualitat, La Nau acull exposicions, activitats escèniques i musicals, així com congressos i conferències que reforcen el seu paper com a punt de trobada entre la comunitat universitària i la ciutat. L’edifici alberga a més la Biblioteca Històrica i diversos servicis universitaris vinculats a la cultura i al patrimoni, la qual cosa el convertix en un espai on conviuen la conservació del llegat històric i la creació contemporània. Este equilibri entre memòria i activitat cultural és un dels elements que han sigut valorats per a la concessió del Segell de Patrimoni Europeu.







