Danjuma es mesura al Girona en plena sequera de més de sis mesos sense marcar

Arnaut Danjuma es retrobarà este dissabte amb el Girona en un moment delicat a nivell personal, immers en una prolongada sequera golejadora amb el València que ja supera els sis mesos i que contrasta amb les expectatives generades a la seua arribada a Mestalla.

L’atacant neerlandés, incorporat este estiu des del Vila-real amb un contracte fins a 2028, ha disputat 1.610 minuts en 29 partits de Lliga, en els quals ha firmat tres gols i dos assistències. Estes xifres, correctes en l’arrancada del curs, s’han estancat amb el pas de les jornades, fins al punt de deixar al futbolista sense aportar en el marcador des de començaments de tardor.

El seu últim gol es remunta al 30 de setembre, en la derrota davant l’Oviedo a Mestalla per 1-2, un partit especialment amarg per al jugador, ja que a més va fallar un penal. Des de llavors, cada trobada sense veure porteria ha anat augmentant la pressió sobre l’atacant, que va arribar al club amb el rol de referència ofensiva i ara lluita per recuperar sensacions.

La ratxa negativa no es limita al gol. L’última assistència de Danjuma data del 24 de gener, en la victòria enfront de l’Espanyol per 3-2. Han passat ja tres mesos des d’aquella contribució directa, la qual cosa reforça la idea que el seu impacte en l’atac del València s’ha anat reduint amb el pas del temps, tant en la definició com en la generació d’ocasions per als seus companys.

Pèrdua de protagonisme al València

Danjuma va començar la temporada com a titular pràcticament indiscutible, amb continuïtat en l’onze i confiança per part del cos tècnic. No obstant això, el seu paper ha anat canviant de manera progressiva. De ser un fix ha passat a alternar titularitats amb aparicions des de la banqueta, reflex d’una competència creixent en la línia ofensiva i de la necessitat de l’equip de trobar solucions més efectives de cara al gol.

En els últims huit partits de Lliga, el neerlandés sol ha disputat 181 minuts, eixint d’inici en un d’ells. Esta reducció de minuts evidencia que el cos tècnic ha optat per altres opcions mentres el jugador tracta de retrobar-se amb la seua millor versió. Per a un atacant, esta combinació de poca continuïtat i falta d’encert sol complicar encara més l’eixida d’una mala ratxa.

El retrobament amb el Girona arriba, a més, carregat de simbolisme. Danjuma es mesura al club en el qual va jugar en qualitat de cedit la passada temporada, en una etapa que també va ser irregular. Ara, la seua situació al València guarda paral·lelismes amb aquella experiència, ja que torna a enfrontar-se al repte de reivindicar-se després d’una sèrie de partits lluny del seu millor nivell.

En la primera volta del present campionat, en la visita a Montilivi el 4 d’octubre, el València va caure per 2-1, però Danjuma va aconseguir llavors l’assistència del gol del seu equip. En eixe moment de la temporada, l’atacant sumava ja tres punts en set partits de Lliga, una xifra que li permetia superar els seus registres de lliga reeixits amb el Girona i que alimentava la sensació que havia fet un pas avant.

Durant la seua cessió en el conjunt català en la campanya 2024-25, el neerlandés va marcar dos gols en Lliga i un en la Lliga de Campions, a més de repartir dos assistències en la màxima competició continental. Estos números reflectien una participació rellevant, encara que marcada també per una certa irregularitat, una constant que ara torna a aparéixer en la seua etapa a Mestalla.

El dol davant el Girona es presenta així com una oportunitat perquè Danjuma trenque la seua prolongada sequera i recupere confiança. Un gol o una acció decisiva davant la seua exequipo podrien servir-li per a canviar la dinàmica i reforçar el seu paper dins del València en el tram final de la temporada.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

El Síndic de Greuges reclama respecte institucional i alerta de mala administració en la Comunitat

Ángel Lluna defén davant Les Corts la independència del Síndic de Greuges, denúncia la deterioració de la bona administració i assenyala greus problemes en servicis socials, vivenda i transparència.

Protecció Civil provarà el sistema ÉS-Alert en municipis pròxims a centrals nuclears

Protecció Civil realitzarà entre el 24 d'abril i el 13 de maig un simulacre del sistema d'alertes ÉS-Alert en 61 municipis pròxims a centrals nuclears, aconseguint a més de 75.000 habitants.

Les inspectores de Transports neguen pressions en l’auditoria dels contractes del cas Koldo

Tres inspectores de Transports defenen davant el Suprem que l'auditoria sobre contractes de màscares es va fer sense indicacions externes i sense vulnerar la legalitat.

Protecció Civil prova el sistema ÉS-Alert en municipis pròxims a centrals nuclears

Protecció Civil realitzarà un simulacre del sistema ÉS-Alert en 61 municipis situats al voltant de centrals nuclears per a comprovar la resposta dels plans d'emergència.

Busquen a un agressor sexual de Castelló que havia d’haver ingressat a la presó a principis d’abril

Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat busquen a un home de 45 anys, condemnat per agressions sexuals i coaccions, que no va ingressar a la presó a principis d'abril i el parador del qual es desconeix.

Detingut a Cullera un professor per una presumpta agressió sexual a una alumna de 5 anys

Un professor de Cullera ha sigut detingut per una presumpta agressió sexual a una alumna de 5 anys i ha quedat en llibertat amb mesures cautelars mentres continua la investigació judicial.

Pérez Llorca defén prioritzar el finançament enfront del dia institucional de Les Corts

Juanfran Pérez Llorca contraposa la decisió de no celebrar el dia institucional de Les Corts el 25 d'abril amb la necessitat d'aconseguir més finançament per a la Comunitat Valenciana, que vincula a més servicis públics.

Catalá planteja reduir este estiu els festivals sorollosos a la Ciutat de les Arts i les Ciències

L'alcaldessa de València anticipa que este estiu es limitaran els festivals amb alta contaminació acústica a l'entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències i defén la ZAS de Russafa com un terme mitjà entre veïns i hostalers.