El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha celebrat públicament el retorn de Mónica Oltra a la política activa i ha destacat la il·lusió i alegria que, segons ha subratllat, moltes persones de perfils molt distints han sentit en conéixer la seua decisió.
Bustinduy ha participat en una reunió en la seu de la plataforma veïnal Orriols Amb-viu, a València, un espai que reunix entitats bolcades en el desenrotllament comunitari del barri. Per a esta trobada ha convidat expressament a Mónica Oltra, al·legant el seu ampli coneixement dels servicis socials valencians i la seua experiència en la gestió de polítiques públiques orientades al benestar social.
Oltra ha acudit a la cita acompanyada per la portaveu municipal de Compromís a València, Papi Robles. Malgrat l’expectació generada per la seua presència, l’exvicepresidenta del Consell ha optat per no fer declaracions públiques, mantenint un perfil discret en esta reaparició en un acte polític i social.
Bustinduy ha definit com un honor compartir este espai de treball amb Oltra i ha insistit que, en les últimes setmanes, molta gent en diferents punts del país ha experimentat una profunda alegria i una sensació de justícia en conéixer la seua tornada a la primera línia política. El ministre ha aprofitat per a traslladar-li personalment eixa emoció i per a remarcar el compromís de nombrosos suports disposats a impulsar la seua figura a València.
Oltra com a referent municipal a València
En eixe context, Bustinduy ha assenyalat que hi ha moltes persones disposades a fer el necessari perquè València compte amb Mónica Oltra com a alcaldessa, una responsabilitat que, segons ha apuntat, permetria prioritzar de nou els interessos quotidians dels veïns i veïnes per damunt d’altres enfocaments més orientats a l’aparador o al turisme massiu.
El ministre ha defés que les ciutats no han de convertir-se en simples aparadors, grans centres comercials o parcs temàtics, una deriva que ha vinculat especialment amb el problema actual de la vivenda. Ha explicat que l’encariment dels lloguers i la pressió turística desplacen als residents i transformen els barris, i ha contraposat eixe model a un altre que pose el focus en els qui viuen i treballen a la ciutat.
En eixa línia, Bustinduy ha afirmat que les ciutats han de ser per als veïns i les veïnes, i ha mostrat el seu convenciment que eixe serà l’enfocament que impulse Mónica Oltra si assumix responsabilitats en el govern municipal. Segons ha indicat, la seua presència en esta mena de trobades veïnals és una mostra d’eixa voluntat de tornar a centrar-se en les necessitats reals dels barris.
El titular de Drets Socials ha recalcat que, en el personal, suposa per a ell un motiu d’alegria poder acompanyar a Oltra en esta mena d’actes i ha reiterat el caràcter simbòlic del seu retorn en un moment en què se debat el model de ciutat i de protecció social.
Confluència d’esquerres i treball conjunt
Preguntat per la possibilitat d’articular una confluència d’esquerres a València, Bustinduy ha insistit que persones de diferents orientacions polítiques i diverses formacions estan disposades a treballar braç a braç en una causa comuna: posar la ciutat al servici dels seus habitants. Ha enllaçat esta idea amb la necessitat de polítiques coordinades que reforcen els servicis públics, la protecció social i l’accés a la vivenda.
Després de la trobada amb les entitats socials de Orriols, el ministre ha visitat el CEIP Federico García Lorca, on ha conegut de primera mà el projecte Horta-Cuina. Esta iniciativa busca garantir que l’alumnat dispose d’una alimentació saludable, sostenible i de temporada en els menjadors escolars, connectant l’oferta de productes frescos amb els menús diaris dels centres.
Bustinduy ha posat en valor l’alt nivell de desenrotllament aconseguit per Horta-Cuina i ho ha presentat com un exemple pràctic de com es pot aplicar el decret de menjadors escolars. Segons ha assenyalat, experiències com esta demostren que, amb una bona organització i col·laboració entre administracions i centres, es pot assegurar que tots els xiquets i xiquetes de l’escola pública tinguen accés real i diari a una alimentació equilibrada i de qualitat, reforçant així tant la seua salut com el seu rendiment educatiu.
