El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha advertit que el PP, Vox i Junts seran responsables que milers de famílies puguen veure’s expulsades de les seues cases o afrontar pujades de fins a 600 euros al mes en els seus lloguers si finalment voten en contra del decret llei que prorroga els contractes d’arrendament. La mesura, emmarcada en la resposta a la crisi de vivenda que afecta especialment les classes treballadores, busca donar continuïtat a la protecció actual perquè els inquilins mantinguen les seues condicions mentres dure la situació de tensió en el mercat.
En una visita a la plataforma veïnal Orriols Amb-viu, on s’ha reunit amb entitats de desenrotllament comunitari, Bustinduy ha subratllat que la votació no es limita a un pols amb l’Executiu. En les seues paraules, no es votarà contra el Govern, ni contra el Ministeri ni contra l’esquerra, sinó contra centenars de milers de famílies que, sense eixa pròrroga, es veurien forçades a abandonar les seues vivendes o a assumir increments inassumibles de renda. El ministre ha insistit que darrere de cada contracte hi ha llars concretes que depenen d’una estabilitat mínima per a poder continuar pagant el seu lloguer mes a mes.
Concentració de la propietat i risc d’expulsió
Bustinduy ha assenyalat un informe del Ministeri que, segons ha explicat, reflectix que més del 60% de les vivendes en lloguer a Espanya són propietat de multiarrendadors o de persones jurídiques. Al seu juí, este alt grau de concentració de la propietat és un dels factors que més està alimentant la crisi de vivenda: en estar bona part del parc en mans de grans tenidors, la capacitat d’influir en els preus i de traslladar pujades massives als inquilins augmenta considerablement, la qual cosa deixa a moltes famílies en una posició de major vulnerabilitat enfront de canvis bruscos en el mercat.
El ministre ha concretat que, només en la Comunitat Valenciana, unes 250.000 persones es veurien afectades per una possible expulsió de les seues vivendes si el decret del Govern no obté el suport necessari, mentres que a Catalunya la xifra ascendix a unes 475.000 persones. Estes estimacions, ha explicat, il·lustren la dimensió del problema: no es tracta de casos aïllats, sinó d’un impacte potencial sobre centenars de milers d’inquilins que podrien perdre la continuïtat dels seus contractes o enfrontar-se a pujades sobtades de les rendes.
Segons ha indicat Bustinduy, fins ara el PP, Vox i Junts no han donat un sol argument real per a justificar la seua oposició a la pròrroga dels contractes de lloguer. Ha recalcat que en la votació es decidix únicament si al voltant de 2,5 milions de persones poden continuar vivint a les seues cases pagant religiosament els seus lloguers en les condicions actuals o, per contra, si es permet que s’incrementen eixes rendes, la qual cosa, en la seua opinió, espentaria a centenars de milers de famílies a anar-se al carrer per no poder assumir el nou cost mensual.
El ministre ha repetit que, si tomben esta mesura, les formacions que voten en contra es faran responsables de la sort d’eixos centenars de milers de llars que depenen de la pròrroga. Ha apel·lat de manera específica a Junts perquè reconsidere la seua postura de no donar suport al decret, recordando que a Catalunya també es troben els seus votants i que molts d’ells són inquilins directament afectats pel que ocórrega en el Parlament amb esta norma.
Bustinduy ha afegit que, segons una enquesta recent, el 65% dels votants del PP està a favor de la pròrroga dels lloguers. A partir d’esta dada, ha destacat que els inquilins voten totes les opcions polítiques i viuen en totes les comunitats autònomes i ciutats, per la qual cosa, a la seua entendre, la decisió sobre el decret no pot plantejar-se com un castic al Govern, sinó com una presa de postura enfront de la ciutadania que paga cada mes la seua renda. Ha advertit a més de que a eixos votants els serà difícil explicar-los per què es rebutja una mesura que consideren necessària per a mantindre la seua vivenda.
El responsable de Drets Socials ha assegurat que la voluntat de l’Executiu és negociar la mesura per terra, mar i aire fins a l’últim segon, amb la intenció de reunir la majoria parlamentària suficient per a tirar-la avant. Ha afirmat que confia que finalment la pròrroga dels contractes de lloguer s’aprove, perquè, en cas contrari, ho ha qualificat d’inexplicable, tant per les conseqüències directes que tindria per a les famílies afectades com pel missatge polític que enviaria en plena crisi d’accés a la vivenda.
