CaixaBank preveu que el ritme de nova producció hipotecària s’alentisca en els pròxims trimestres, encara que el banc continua registrant creixements en el volum total de crèdit per a la compra de vivenda. L’entitat atribuïx esta previsible moderació, entre altres factors, a l’encariment continuat del mercat immobiliari i a l’expectativa de noves pujades dels tipus d’interés.
CaixaBank modera la nova producció hipotecària
El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha explicat que en 2025 la concessió d’hipoteques es va accelerar de manera notable en el segon i el tercer trimestre. Eixe comportament excepcional fa que, per pura comparació estadística, el creixement interanual previst per a enguany siga més moderat, fins i tot encara que el banc continue firmant noves operacions i mantenint un volum elevat d’activitat.
En els tres primers mesos de l’exercici, el crèdit a particulars per a l’adquisició de vivenda de CaixaBank ha aconseguit els 143.304 milions d’euros, un 5,8% més que en el mateix període de l’any anterior. Esta xifra reflectix que el saldo hipotecari continua augmentant i que l’entitat manté taxes positives de creixement en balanç, encara que a un ritme que podria anar perdent intensitat en els pròxims trimestres.
Segons Gortázar, el que s’observa en el mercat és una moderació del creixement, no una caiguda brusca de l’activitat. La combinació de diversos factors està actuant com a fre: d’una banda, el desequilibri entre oferta i demanda de vivenda pressiona a l’alça els preus i complica l’accés de part de la demanda potencial; per un altre, la previsió de tipus d’interés més alts encarix el finançament i reduïx la capacitat d’endeutament d’algunes llars.
Revisió de tipus d’interés
El conseller delegat ha subratllat que el desequilibri entre oferta i demanda, que encarix les vivendes, funciona com un clar factor de contenció per a la producció de noves hipoteques. A això se suma la previsió de pujades de tipus d’interés vinculades a la crisi a Orient Mitjà, un escenari que, en la seua opinió, tampoc ajudarà a sostindre el ritme actual de firmes.
Gortázar ha assenyalat que l’elevada volatilitat dels mercats fa que les expectatives sobre l’evolució dels tipus canvien quasi dia a dia. Estes previsions s’ajusten contínuament en funció de les novetats geopolítiques i del comportament del preu del petroli, dos variables que influïxen de manera directa en les expectatives d’inflació i en les decisions dels bancs centrals.
En este context, les corbes a futur apunten al fet que el Banc Central Europeu situarà els tipus entorn del 2,75% durant el que queda d’any. L’executiu considera lògic eixe nivell del preu del diner davant la perspectiva d’una inflació encara per damunt del 3%, la qual cosa implicaria mantindre una política monetària relativament restrictiva per a contindre les pressions inflacionistes.
Canvis en el perfil de les hipoteques
El director de Comptabilitat, Control de Gestió i Capital de CaixaBank, Matthias Bulach, ha destacat que en els últims cinc anys s’ha produït un canvi profund en l’estructura de la cartera hipotecària de l’entitat. El percentatge de clients amb préstecs referenciats a tipus fix ha passat del 21% al 56%, la qual cosa suposa que més de la mitat de les hipoteques estan hui protegides enfront de futures pujades de tipus.
Bulach ha remarcat que este canvi tindrà conseqüències directes sobre com afectaran les pròximes revisions de tipus als clients. Al seu juí, l’impacte en els qui mantenen hipoteques variables serà molt diferent del qual van patir fa tres anys, quan el preu del diner va passar de nivells negatius a superar el 4%, generant llavors un fort augment de les quotes.
Gortázar ha recordat que no és el mateix una hipoteca de tipus variable, que es reprea cada any perquè trasllada la incertesa del tipus d’interés al consumidor i li la lleva a l’entitat financera, que una hipoteca a tipus fix, en la qual és el banc qui assumix eixe risc de variació. Este canvi cap a productes a tipus fix reduïx la vulnerabilitat de moltes famílies davant moviments bruscos de l’euríbor, encara que també implica que les entitats gestionen internament una major exposició al risc de tipus.
