
Fa justament una setmana, Ekai, un adolescent transsexual de 15 anys, veí d’Ondarroa, a Biscaia, es va suïcidar després d’estar molts anys lluitant per poder ser com realment se sentia, un jove. Ekai va néixer sent una xica però no era com ell se sentia, motiu pel qual va decidir fer este canvi. La seua història ha eixit a la llum després de la seua mort.
El pare d’Ekai ha volgut explicar el veritable motiu pel qual el seu fill suposadament es va acabar suïcidant, En este sentit, ha explicat en una entrevista al mitjà ‘El Correo’ que no posar fi a la seua vida pel fet de ser transsexual, sinó «per més circumstàncies».
No el rebutjaven per ser transsexual
El pare han explicat que Ekai tenia problemes anímics, però no s’imaginaven que podria acabar suïcidant-se, «i molt menys per este motiu», ha apuntat. «Estava il·lusionat amb anar a l’institut de Durango i després a la Universitat, a fer Imatge i So. Fa un parell de mesos es va comprar una càmera i feia fotos i les treballava amb l’ordinador», explica.
El pare ha volgut aclarir que Ekai «no s’ha suïcidat per ser transsexual. Ha estat per un cúmul de circumstàncies». Tot el món va acceptar que ell fora i se sentirà així. Però el que feia patir i «trasbalsat» era el fet de no poder fer-se encara el tractament hormonal.
Un tractament hormonal que mai arribava
«Feia un any que estava esperant que l’hospital de Cruces li posés un tractament hormonal, però de moment només havia aconseguit consultes amb psicòlegs i psiquiatres», explica. «La transsexualitat no és una malaltia mental; cal despatologizar-la», afegeix.
El Servei Basc de Salut autoritza els tractaments hormonals a partir dels 16 anys. Ekai en tenia 15, però al pròxim octubre ja els haguera complert: «Tres, quatre mesos en esta edat és un món. Ell ho passava malament. No suportava tindre la regla, veure el pit. Cal escurçar els terminis i hormonar a demanda. Qui millor que ell per saber el que volia? ¿Per què tant psiquiatre i tant psicòleg?», explica el seu pare.
«Ekai estarà sempre amb nosaltres»
A més, el seu pare també ha explicat com estan passant per aquesta tràgica situació tota la família. «Com una muntanya russa. A moments bé i altres vegades… La tornada a la rutina, al treball, és el millor», assegura. Sobre la seua altra filla, germana d’Ekai, diu que encara ho està assumint.
«L’altre dia, vam enterrar les cendres d’Ekai a un terreny, al costat de les dels seus dos avis. I la nena hi va ser. Vam voler que fos així perquè visualitzarà que el seu cos ja no segueix entre nosaltres, però ell sí. Ekai estarà sempre amb nosaltres. La nostra filla tindrà moments roïns, però ens té a nosaltres per donar-li suport», afegeix el pare.