El crespó que la Mare de Déu ha lluït per les víctimes de la pandèmia entra al museu

 

El Museu Marià (MUMA) de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats exposa des d’esta setmana el crespó negre que ha lluït la imatge de la Mare de Déu durant un mes en senyal de dol pels morts pel coronavirus. El crespó negre és un llaç de tela amb pedreria confeccionat per la Cambrera de la Mare de Déu dels Desemparats.

 

Esta obra que ja forma part del museu és la que ha lluït la imatge principal de la patrona de València des del 7 de maig fins al 6 de juny passats com a signe de dol per les persones mortes per la pandèmia, i que va ser retirat en acabar els deu dies de dol oficial decretats en Espanya.

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

Igualment el MUMA exhibix des d’ara una obra de 1871, titulada ‘Quadre-exvot de la Mare de Déu dels Desemparats‘, de l’artista valencià Antoni Bergon López (1833-1892), que incorpora una «creu antiga de fusta i metall amb vint relíquies de sants», segons explica María Ángeles Gil, directora del MUMA. La pintura escenifica «la curació del magistrat Francisco Escolano per intercessió de la Mare de Déu dels Desemparats» i en ella estan representats la Verge, el malalt i els seus familiars.

 

En l’obra es fa constar que el quadre va ser beneït en 1872 per l’arquebisbe de València del moment, el Sr. Marià Barrio Fernàndez, qui «va concedir huitanta dies d’Indulgència Plenària cada volta que els fidels resaren o feren un acte de fe davant de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats representada en el quadre».

Últimes notícies

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.