El crespó que la Mare de Déu ha lluït per les víctimes de la pandèmia entra al museu

 

El Museu Marià (MUMA) de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats exposa des d’esta setmana el crespó negre que ha lluït la imatge de la Mare de Déu durant un mes en senyal de dol pels morts pel coronavirus. El crespó negre és un llaç de tela amb pedreria confeccionat per la Cambrera de la Mare de Déu dels Desemparats.

 

Esta obra que ja forma part del museu és la que ha lluït la imatge principal de la patrona de València des del 7 de maig fins al 6 de juny passats com a signe de dol per les persones mortes per la pandèmia, i que va ser retirat en acabar els deu dies de dol oficial decretats en Espanya.

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

Igualment el MUMA exhibix des d’ara una obra de 1871, titulada ‘Quadre-exvot de la Mare de Déu dels Desemparats‘, de l’artista valencià Antoni Bergon López (1833-1892), que incorpora una «creu antiga de fusta i metall amb vint relíquies de sants», segons explica María Ángeles Gil, directora del MUMA. La pintura escenifica «la curació del magistrat Francisco Escolano per intercessió de la Mare de Déu dels Desemparats» i en ella estan representats la Verge, el malalt i els seus familiars.

 

En l’obra es fa constar que el quadre va ser beneït en 1872 per l’arquebisbe de València del moment, el Sr. Marià Barrio Fernàndez, qui «va concedir huitanta dies d’Indulgència Plenària cada volta que els fidels resaren o feren un acte de fe davant de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats representada en el quadre».

Últimes notícies

L’Hydra HM Hospitales s’imposa en la regata llarga ORC A2 del Trofeu SM la Reina 2026

L’Hydra HM Hospitales ha conquerit la prova Offshore ORC A2 del XXVII Trofeu SM la Reina - XXXVIII Copa Almirante Marcial Sánchez-Barcaíztegui després de completar les 162 milles fins a Eivissa i tornar a València en 30:44:55 temps compensat. El Ziving i l’M10, tots dos del RCN València, han completat el podi abans de l’inici de les proves costaneres Inshore.

Gustavo Dudamel ajorna els concerts de juliol a València i Alacant pel terratrémol a Veneçuela

Gustavo Dudamel ha ajornat els concerts previstos al juliol a València, Alacant i altres ciutats dEspanya amb la Orquesta Sinfónica Nacional Juvenil de Venezuela arran del greu terratrémol que ha colpejat el seu país. El Palau de la Música i Ibermúsica han expressat la seua solidaritat i han anunciat que treballen per reprogramar la gira quan siga possible.

Morant promet demanar perdó a les víctimes de la dana si arriba a la Presidència

Diana Morant assegura que, si és presidenta de la Generalitat, demanarà perdó a les víctimes de la dana i les rebrà al Palau. La líder del PSPV acusa el Govern actual de faltar al respecte a les famílies afectades.

Anselmi aposta per un Elx valent que pense sempre en guanyar

El nou entrenador de l Elx, Martín Anselmi, ha explicat que vol un equip valent, agressiu i protagonista, centrat en pensar a guanyar i mantindre la identitat de joc actual.

Un ciberpederasta enganya més de 20 menors durant una dècada fins a ser detingut a Alacant

La Guàrdia Civil ha detingut a Alacant un ciberdepredador sexual en sèrie acusat de 36 delictes contra la llibertat sexual de més de vint menors de 16 anys al llarg d’una dècada, amb més de 200 dispositius d’emmagatzematge intervinguts.

Sis detinguts per una trentena de robatoris en gasolineres, comerços i vivendes a València i Alacant

La Guàrdia Civil ha detingut sis persones vinculades a una trentena de robatoris amb força en gasolineres, comerços i vivendes a les províncies de València i Alacant, i quatre d'elles han ingressat en presó.

Com protegir els ulls davant l’eclipsi solar del 12 d’agost

Mirar directament l’eclipsi solar del 12 d’agost sense filtres homologats pot causar lesions irreversibles en la retina. Els òptics de la Comunitat Valenciana expliquen quines ulleres són segures i com utilitzar-les.

Un jaguar bate rècords al Brasil i obliga a repensar la protecció de grans felins

El jaguar Gaspar, monitoritzat per científics bascos, alacantins i brasilers, ha recorregut més de 2.100 quilòmetres en 381 dies a l’Amazònia, un desplaçament inusualment llarg que posa en dubte que les àrees protegides actuals siguen suficients per a grans carnívors.