6.2 C
València
Dimecres, 14 gener, 2026

El crespó que la Mare de Déu ha lluït per les víctimes de la pandèmia entra al museu

 

El Museu Marià (MUMA) de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats exposa des d’esta setmana el crespó negre que ha lluït la imatge de la Mare de Déu durant un mes en senyal de dol pels morts pel coronavirus. El crespó negre és un llaç de tela amb pedreria confeccionat per la Cambrera de la Mare de Déu dels Desemparats.

 

Esta obra que ja forma part del museu és la que ha lluït la imatge principal de la patrona de València des del 7 de maig fins al 6 de juny passats com a signe de dol per les persones mortes per la pandèmia, i que va ser retirat en acabar els deu dies de dol oficial decretats en Espanya.

 

[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]

 

Igualment el MUMA exhibix des d’ara una obra de 1871, titulada ‘Quadre-exvot de la Mare de Déu dels Desemparats‘, de l’artista valencià Antoni Bergon López (1833-1892), que incorpora una «creu antiga de fusta i metall amb vint relíquies de sants», segons explica María Ángeles Gil, directora del MUMA. La pintura escenifica «la curació del magistrat Francisco Escolano per intercessió de la Mare de Déu dels Desemparats» i en ella estan representats la Verge, el malalt i els seus familiars.

 

En l’obra es fa constar que el quadre va ser beneït en 1872 per l’arquebisbe de València del moment, el Sr. Marià Barrio Fernàndez, qui «va concedir huitanta dies d’Indulgència Plenària cada volta que els fidels resaren o feren un acte de fe davant de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats representada en el quadre».

Últimes notícies

La UA participa en un projecte europeu per a crear les primeres ulleres de realitat augmentada amb graduació hologràfica

La Universitat d'Alacant participa en un consorci europeu per a desenrotllar ulleres de realitat augmentada amb graduació òptica basades en elements hologràfics. El GHPO lidera el disseny del combinador que fusiona imatge virtual i món real i la UA acull l'assemblea general del projecte.

Rescaten a un home de 74 anys perdut en el bosc del Saler

La Policia Local de València ha rescatat a un home de 74 anys desorientat en una zona boscosa del Saler. Va ser evacuat després d'obrir pas amb motoserra per la vegetació.

El Govern ha invertit més de 508 milions a Algemesí per a la reconstrucció després de la DANA

El Govern ha destinat més de 508,4 milions a Algemesí després de la DANA d'octubre de 2024. El pla combina ajudes directes i obres per a previndre futures inundacions.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 que demanaria confinar quatre comarques per la dana

Un àudio de WhatsApp de Pradas, incorporat a la causa de la dana, va mostrar que a les 20.15 va anunciar un confinament en quatre comarques. Els És-Alert finalment només van recomanar evitar desplaçaments i romandre a casa.

72 hores d’espera per a pujar a planta evidencien la saturació d’Urgències en la Comunitat Valenciana

Una pacient va esperar 72 hores a la Marina Baixa per a accedir a planta, símptoma de la pressió en Urgències. Els hospitals habiliten llits extra i deriven pacients; Sanitat defén el seu pla i la vacunació.

El cap de la Policia en la Comunitat Valenciana admet falta de coordinació en la dana i assegura que van comptar amb mitjans

Davant la comissió del Senat, Carlos Gajero ha reconegut carències de coordinació institucional durant l'emergència, però ha defés que la Policia va disposar de recursos i va actuar quan va poder. L'oposició li ha retret retards i la seua absència inicial, que ell ha justificat per motius operatius.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 del dia de la DANA de demanar confinar quatre comarques

Un àudio de WhatsApp aportat a la causa penal reflectix que Salomé Pradas va avisar a José Manuel Cuenca a les 20.15 de demanar evitar desplaçaments i confinar quatre comarques. L'És-Alert d'eixe dia no va incloure el confinament i la exconsellera afirma que Presidència la va persuadir per a evitar-lo.

Alacant, entre les províncies amb major creixement de reserves de restaurants en línia

TheFork ha tancat 2025 amb un 4% més de reserves i un gasto mitjà de 27 euros. Balears, Màlaga, Las Palmas, Barcelona i Alacant lideren el creixement.