9.2 C
València
Dimarts, 23 desembre, 2025

L’empresa espanyola amb 200 empleats que treballen quatre dies a la setmana: com ho fan

 

Fa uns mesos, coneixíem la notícia que el govern d’Espanya havia acceptat per fi un projecte pilot sobre la jornada laboral de quatre dies setmanals, per a empreses interessades en la proposta. D’esta manera, Espanya es convertiria en un dels primers països a nivell mundial a assajar la setmana laboral de quatre dies.

Va ser la formació política d’esquerra Más País la que es va ocupar d’anunciar que el govern havia acceptat la seua proposta de provar la idea. La veritat és que fins al moment s’han mantingut converses entre estos dos i s’espera que la pròxima reunió es desenvolupe durant les pròximes setmanes.

La primera empresa d’Espanya a instaurar la jornada laboral de quatre dies

La primera empresa espanyola a instaurar este tipus d’estratègia en la seua plantilla, és Sotfware Delsol, una entitat andalusa dedicada a la fabricació de programari de gestió orientats a xicotetes i mitjanes empreses.

Esta mateixa va néixer l’any 1993, i la seua seu principal se situa a Jaén. Així mateix, compta amb una plantilla composta per un total de 190 treballadors, de diferents edats i amb una mitjana compresa de 41 anys. En estos dies, el seu principal factor diferencial respecte a la resta d’empreses és el de ser el primer organisme a apostar fermament per implantar la jornada laboral de 4 dies setmanals en els seus treballadors.

L’estratègia de 4 dies afecta al 100% de la plantilla

Una fórmula que van començar a posar-la en pràctica al gener de 2020, moments previs a la pandèmia de coronavirus, i que, huí dia, més d’un any després, els mateixos directius afirmen que ha estat tot un encert.

La realitat és que des de l’Estat d’Alarma estan teletreballant i, al seu torn, el cent per cent dels treballadors desenvolupen una jornada laboral que constaria de 4 dies a la setmana. Una filosofia que s’ha convertit en tot un referent per a l’empresa.

En este sentit, l’empresa va formular dos grups de treball. En primer lloc, estarien els grups que no treballen els divendres, i que es corresponen amb els departaments que no tenen contacte directe amb clients. Mentrestant, la resta de treballadors del segon grup fan torns rotatius en el seu moment de descans setmanal. En este últim ho formarien els departaments que tenen contacte directe amb clients.

Esta empresa andalusa ha implantat este nou mètode estratègic de treball i Ana Arroyo, responsable de Recursos Humans, explica les claus de l’èxit de la mesura que «avalen les dades». En esta línia, se situarien dades realment beneficioses com la reducció d’absentisme, un creixement de 5 punts per sobre de la facturació prevista.

Els beneficis de la jornada laboral de quatre dies

En el cas de l’enquesta de clima laboral, s’ha qualificat amb un 8,9 i en l’enquesta de satisfacció del client amb un 8,64. Igualment, també s’ha vist incrementat la companyia, tal com expliquen els treballadors. Hi ha hagut una millora de rendiment, segons la direcció, i un increment de compromís. La retenció de talent amb una rotació del 0% i una millora en la captació de talent.

D’altra banda, i no menys important, s’han establert reunions de 20 minuts com a màxim. Segons la cap de Recursos Humans de Delsol, Ana Arroyo, el treballador d’esta manera aprofita molt més el temps de treball. «Saps que comptes amb un dia menys i t’organitzes per a aprofitar al màxim el temps que tens. Les reunions són més productives i no s’estenen més de 20 minuts», comenta.

Igualment, creu que «ha millorat el rendiment i incrementat el compromís. Ha millorat el clima laboral i descendit la rotació». També subratlla: «Esta mesura ha de ser estudiada per cada empresa. No és café per a tots!»

Últimes notícies

Pérez Llorca demana negociar noves normes del transvasament Tajo-Segura i exigix inversions clau

El president ha reclamat al Govern reobrir la negociació sobre les regles del Tajo-Segura amb criteris tècnics i tracte igual per als regants. Ha lligat la petició a un paquet de mesures en finançament, aigua, infraestructures, vivenda, sanitat i fiscalitat per a la província d'Alacant i la Comunitat Valenciana.

Pérez Llorca demana negociar noves normes d’explotació del transvasament Tajo-Segura

El president ha sol·licitat al Govern obrir una negociació amb comunitats i regants per a revisar les regles del transvasament amb criteris tècnics. També ha reclamat modernitzar regadius del Tajo i ha anunciat avanços en simplificació administrativa i sanitat.

Cauen les màximes en la Comunitat Valenciana i el topall queda en 14,7 a Torreblanca

Les màximes han baixat de forma generalitzada respecte al diumenge: cap observatori ha aconseguit els 15 graus i el valor més alt ha sigut 14,7 a Torreblanca.

El Marq exposa per primera vegada restes de canibalisme ritual trobats en una cova d’Alacant

El Museu Arqueològic d'Alacant ha inaugurat la mostra 'Rituals de pastors' amb els resultats de les excavacions en la Cova del Randero, primer indici de canibalisme ritual neolític del Llevant. Les restes, interpretats com un ritu funerari no violent, s'han vinculat al dol en comunitats pastorals.

La Sindicatura de Comptes avala l’infrafinançament de la Generalitat en la seua auditoria

La Sindicatura de Comptes assenyala que els ingressos del sistema autonòmic són inferiors als d'un model equitatiu i recolza la reforma del finançament. L'informe afig dèficit estatal en dependència, gastos sanitaris no compensats i l'impacte de la DANA amb crèdits reembossables.

PP i Vox rebutgen activar la Zona de Baixes Emissions a València

El ple municipal ha rebutjat implantar immediatament la ZBE i ha aprovat demanar el cessament de Pilar Bernabé. L'oposició ha vist caure les seues mocions de mobilitat.

Quatre persones ateses per fum i cremades en un incendi de vivenda a València

Quatre persones han resultat ferides lleus per inhalació de fum i cremades en un incendi al carrer Rodríguez de Cepeda de València. Van ser assistides i traslladades a l'Hospital Clínic de València.

La Comunitat Valenciana s’emporta 47,35 milions en la Loteria de Nadal, només l’11% del gastat

La Comunitat Valenciana ha obtingut 47,35 milions en el sorteig de Nadal, a penes el 11,13% del gastat. L'absència de la Grossa ha limitat el retorn.