El País Basc ha passat amb més sospitosos de COVID-19 a la fase 1 que el territori valencià

Pla general de diverses persones amb mascareta caminant pel centre de Reus

Arxiu | Laia Solanellas

 

Este divendres s’ha anunciat quines comunitats autònomes passen a la fase 1 i quines no, com és el cal del territori valencià, a on només 10 dels 24 departaments de saluts va canviar de fase. Des del ministeri de Sanitat han explicat que entre les causes de deixar fora als valencians i les valencianes és l’escassesa a l’hora de fer tests de COVID-19 a la població.

 

No obstant això, el País Basc, comunitat autònoma que si va passar de fase, té més casos de possibles contagis de coronavirus sense confirmar que el territori valencià. Estes xifres han sorprés, ja que si València no va passar de fase per no haver fet les suficients proves PCR, molta gent assegura que per eixa regla el País Basc tampoc haguera hagut de passar.

 

El diari ‘La Vanguardia’ ha fet una anàlisi dels documents que han presentat cada comunitat per a saber que és el que ha pogut passar. En una primera lectura, es veu que mentres en el territori valencià hi havia 2.969 sospitosos no identificats en els últims set dies, en el País Basc, amb menys població, hi havien 5.499 casos.

 

València no supera els requisits del Govern

És a dir, que els bascs tenien una taxa de contagis confirmats per PCR per cada 100.000 habitants d’un 33,74% mentres que la dels valencians era de l’11,89%, i, a demés tenien molts més casos sense diagnosticar. I també es veu que el País Basc estava pitjor que el territori valencià en altres àrees, com l’ocupació de llits de persones greus (52,9% enfront d’un 67%), encara que l’ocupació total de les UCI era major en València (87,9%) que en Euskadi (62,4%).

 

Per la seua part, el Govern central demanava que les comunitats superaren el 40,21% dels casos amb símptomes compatibles amb la COVID-19, i el territori valencià no ho va fer. Este percentatge vol dir que de cada 100 sospitosos de coronavirus, 60 no s’han pogut confirmar amb prova PCR.

 

No obstant això, els polítics valencians ja han expressat en reiterades ocasions que eixe paràmetre no era un dels necessaris per a passar de fase en un primer moment i que el van introduir a mitat partida.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.