18.6 C
València
Dilluns, 17 novembre, 2025

La Fiscalia demana sis anys de presó per a Fernando Roig, president del Vila-real CF per frau

 

La Fiscalia sol·licita una pena de sis anys de presó per al president del Vila-real CF Fernando Roig per un frau fiscal en la realització d’unes obres en l’estadi entre els anys 2004 i 2005, calculat en 525.440 euros. El procediment està conclòs a l’espera que es fixe la data de judici.

 

En el procediment del Vila-real hi ha 12 acusats, entre ells Roig i altres dos consellers de la Societat Anònima Esportiva Vila-real CF -Manuel Llorca i Miguel Pérez-, i després de la qualificació fiscal i els escrits de defensa, les parts estan citades pròximament per a quadrar agendes -després que es dictarà acte d’obertura de judici al febrer del passat any- i fixar la data d’inici de la vista, que se celebrarà davant un Jutjat penal a la Ciutat de la Justícia de Castelló.

 

A Roig, els dos consellers i altres tres empresaris, el ministeri públic els atribuïx dos delictes contra la Hisenda Pública en concurs medial amb falsedat en document mercantil en els anys 2004 i 2005 i els reclama una pena de sis anys de presó, així com el pagament d’una multa d’1.050.000 euros.

 

Una multa de més de 500.000 euros

A demés, s’enfronten a la pèrdua de possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social durant un període de temps.

 

D’altra banda, als altres sis acusats en el procediment els sol·licita tres anys de presó i el pagament d’una multa de 525.000 euros com a cooperadors necessaris.

 

Els fets es remunten a 2004 i 2005, quan es va projectar les obres que consistien en la construcció d’una nova graderia i elevació d’una nova planta a la Ciutat Esportiva del Vila-real CF i de reforma de l’Estat El Madrigal de Vila-real.

 

Contractaren una societat mercantil

Per a executar estos treballs, es va contractar directament a una mercantil, que al seu torn va subcontractar diferents obres a una sèrie d’empreses i també persones físiques subjectes a tributació mitjançant un règim d’estimació objectiva per mòduls d’IRPF i simplificada d’IVA.

 

En eixe transcurs de temps, la Societat Anònima Esportiva Vila-real CF, mitjançant les decisions adoptades per Roig i altres dos consellers, amb la finalitat d’eludir el pagament de l’IVA i de connivència amb tots els acusats, va anar assumint el pagament de les factures que s’anaven emetent el contingut material de les quals no s’ajustava a la realitat.

 

Els dos consellers acusats, mitjançant la seua signatura mancomunada, i amb el coneixement de Fernando Roig, van anar autoritzant l’abonament de totes les factures usant mitjans de pagament de venciment immediat.

 

Això va ser constatat per l’Agència Tributària que ha determinat que la societat del Vila-real CF, com obligat tributari i receptor de les factures, va anar descomptant i deduint en tots dos períodes impositius mitjançant les seues declaracions-liquidacions de les quotes d’IVA suportat que van implicar una disminució de la seua tributació per este impost sense arribar a ingressar imports en la Hisenda Pública, evitant el pagament de les quotes imposades.

 

Cas Fabra

Així, la deducció de les quotes suportades d’este tribut van suposar una defraudació de 187.840 euros en 2004 i un import de 337.600 euros en 2005, fent un total de 525.440 euros per tots dos períodes fiscals.

És dona la circumstància que Fernando Roig està sent també investigat per un jutjat de Castelló en una causa oberta a l’expresident de la Diputació Provincial Carlos Fabra en relació amb una possible ocultació de patrimoni. L’empresari i president del grup Pamesa està imputat per prestar a la família de l’exdirigent del PP 1,4 milions d’euros l’any 2013 a fons perdut.

Últimes notícies

Mazón sosté que els escortes li van acompanyar en arribar al Ventorro però no en eixir

El president en funcions ha defés davant la comissió en el Congrés que els escortes només li van acompanyar a l'entrada del Ventorro i no a l'eixida. També ha negat decidir les medalles i ha explicat que no es va canviar de roba.

Mazón atribuïx les 229 morts de la dana a la falta d’informació i sosté que no havia d’acudir al Cecopi

El president en funcions ha sostingut en la comissió del Congrés que el problema va ser la informació, no les decisions. Assegura que va acudir al Cecopi malgrat no estar obligat.

Familiars de les víctimes de la DANA protesten davant el Congrés contra Mazón

Un centenar de familiars i amics de víctimes de la DANA s'ha concentrat davant el Congrés per a denunciar la gestió de Carlos Mazón durant el temporal. La protesta ha coincidit amb la seua compareixença per a donar explicacions.

Mazón atribuïx a la falta d’informació les morts per la DANA i justifica les crides no ateses

Mazón ha defés davant la comissió que investiga la DANA que les 229 morts es van deure a la falta d'informació. Ha explicat per què no va atendre algunes crides de la exconsellera i ha sostingut que no havia d'anar al Cecopi, encara que finalment va acudir.

Rufián i Belarra acusen a Mazón per la gestió de la DANA i exigixen responsabilitats

La compareixença de Carlos Mazón davant la comissió de la DANA ha estat marcada per dures acusacions de Rufián i Belarra, que li han responsabilitzat de la tragèdia amb 229 morts. El president valencià en funcions ha defés que no comptava amb informació suficient ni la competència per a activar alertes.

Rècord de 157.731 milions en lliuraments a compte per a les comunitats en 2026

Les comunitats rebran en 2026 un màxim històric de 157.731 milions en lliuraments a compte, un 7% més. Hisenda ha fixat a més un dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028.

Hisenda ha oferit a les comunitats autònomes un dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028

Hisenda ha oferit a les comunitats un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028 en el CPFF. La mesura afig 5.485 milions de marge i la seua aprovació és previsible.

Les comunitats rebran un rècord de 157.731 milions en lliuraments a compte en 2026

Hisenda ha confirmat que en 2026 les comunitats rebran 157.731 milions en lliuraments a compte, un 7% més que enguany. El CPFF fixa a més un dèficit del 0,1% del PIB per a 2026-2028.