Fernando Grande-Marlaska ha defensat hui en el Congrés la faena de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil davant l’agressió d’un agent a una professora jubilada durant una manifestació a València, un colp per l’esquena que ha admés que ha sigut desproporcionat, però que ha qualificat de cas esporàdic i ha demanat que no servisca per a posar en dubte el conjunt del cos.
El ministre de l’Interior ha intervingut en el Ple del Congrés durant la sessió de control al Govern. Ho ha fet per a respondre una pregunta del diputat de Sumar Alberto Ibáñez sobre les conseqüències que té en democràcia que un policia nacional agredisca per l’esquena una professora jubilada en una manifestació pacífica.
Grande-Marlaska ha reconegut que aquella actuació va ser, en paraules seues, ‘ajena a los principios de proporcionalidad’. Ha explicat que, davant eixos fets, el Ministeri ha obert ha obert un expedient a l’agent implicat. A més, ha recordat que la víctima ha presentat una denúncia i que hi ha una causa judicial en marxa.
Segons ha detallat, eixa via judicial està actualment oberta i en curs. El ministre ha remarcat que l’Administració disposa de mecanismes interns i externs per a depurar responsabilitats quan un agent s’aparta de la conducta exigible.
En este sentit, Grande-Marlaska ha insistit que ‘estem en eixe procediment judicial’ i que ‘es posen en marxa els mecanismes necessaris quan hi ha una desviació en el correcte desenvolupament del procedir de qualsevol agent de les forces i cossos de seguretat, com de qualsevol altre funcionari’. Ha defensat així que el sistema disposa d’instruments per a corregir possibles abusos.
Defensa de la Policia i la Guàrdia Civil
Després de reconéixer que l’agressió ha sigut desproporcionada, el ministre ha volgut destacar la tasca diària del conjunt dels cossos de seguretat. Ha assenyalat que hi ha aproximadament 160.000 policies nacionals i guàrdies civils que, segons ha dit, garantixen cada dia l’exercici dels drets i les llibertats de la ciutadania.
Grande-Marlaska ha afirmat que eixos funcionaris ‘garantixen el ple exercici dels drets i llibertats dels ciutadans’. Segons ha remarcat, ‘casos absolutament esporàdics no poden posar en tela de juí la seua faena’. Ha volgut així separar fets concrets de la imatge global dels cossos policials.
El titular d’Interior ha demanat que no es generalitze a partir d’este cas de València. Ha subratllat que, quan es produïx una actuació incorrecta, s’activa el control intern i també la via judicial. Per a ell, això demostraria que hi ha garanties en el sistema.
Crítica de Sumar per un tracte policial desigual
Abans de la resposta del ministre, el diputat de Sumar Alberto Ibáñez havia exposat una visió molt crítica del comportament de la Policia en determinats casos. Ha qüestionat que es tracte igual una mestra jubilada que defensa l’escola pública que altres persones amb posició social elevada.
en el Congrés Ibáñez ha contrastat l’agressió a la docent amb l’actuació davant ‘una condesa que corta calles, que atropella a agentes de tráfico y que tiene Goyas en su palacete’, en referència a l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre. Amb este exemple ha volgut denunciar, segons ha dit, diferències en el tracte policial segons la persona afectada.
El parlamentari també ha posat el focus en el tracte a les persones migrants i racialitzades. Ha preguntat directament al ministre: ‘¿Cree usted que la policía nos trata igual a usted y a mí, que somos blancos y no nos para por la calle que a hombres negros que les para con redadas racistas e incluso les tortura, como cuando intenta deportarlos?’.
Amb esta intervenció, Ibáñez ha acusat la Policia de practicar ‘redadas racistas’ i de protagonitzar situacions de ‘tortura’ en el marc de deportacions, segons les seues paraules. Ha plantejat així un debat més ampli sobre el racisme institucional i l’ús de la força en contextos migratoris.
Grande-Marlaska, per la seua part, ha evitat entrar en els detalls d’estes acusacions concretes durant la seua resposta. Ha optat per posar l’accent en la professionalitat dels cossos de seguretat i en l’existència de controls interns i judicials. Segons ha defensat, estos mecanismes permeten actuar quan hi ha desviacions respecte als principis de proporcionalitat i respecte als drets fonamentals.
