20.4 C
València
Divendres, 20 febrer, 2026

Catalá apunta a la responsabilitat de ‘fer compatible el mar amb el desenvolupament econòmic, social i urbà’

VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)

L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha apuntat a la responsabilitat de cuidar el mar, amb el qual ha remarcat que la ciutat manté una vinculació “ancestral”, i ha apostat per “fer-ho compatible amb el desenvolupament econòmic, social i urbà intel·ligent i sostenible de les comunitats costaneres”.

D’esta manera ho ha manifestat durant una trobada que ha mantingut a l’Ajuntament aquest dimecres amb els rectors de les nou universitats europees de l’Aliança EU-Conexus, que compartixen investigacions i innovacions relacionades amb les ciències del mar, una cita que acull esta setmana la ciutat.

La responsable municipal ha incidit que, amb esta cita, València “es projecta com a defensora de la riquesa i diversitat dels mars i oceans, pel seu valor ambiental i per la seua importància com a eix de desenvolupament econòmic”, segons arreplega el consistori en un comunicat.

En esta línia, Catalá ha subratllat que València, “la primera ciutat mediterrània a assumir la Capitalitat Verda Europea i un dels 100 municipis líders de la missió europea promoguda per a aconseguir ciutats intel·ligents i climàticament neutres el 2030”, es troba “perfectament alineada” amb l’objectiu de la citada aliança que, fins a este divendres 12 de juliol, celebra a la capital del Turia el Simposi Internacional de Ciències del Mar, organitzat per la Universitat Catòlica de València (UCV), una de les sis universitats espanyoles que imparteix el grau de Ciències del Mar.

“La nostra vinculació amb el mar és ancestral”, ha assenyalat Catalá, al mateix temps que ha argumentat que el mar Mediterrani, “bressol de civilitzacions, és un dels tresors naturals que han modelat la ciutat i que han forjat la seua personalitat”. “I és la nostra responsabilitat cuidar-ho i fer-ho compatible amb el desenvolupament econòmic, social i urbà intel·ligent i sostenible de les comunitats costaneres”, ha remarcat.

La primera edil ha assegurat que, per a això, la investigació i la innovació resulten “determinants” i ha ressaltat que la col·laboració entre les institucions acadèmiques i les administracions públiques és “fonamental i, concretament, l’educació superior és la biga sobre la qual es construïx la societat”.

L’alcaldessa ha agraït que aquesta trobada d’institucions acadèmiques “de renom” per a compartir bones pràctiques serà “testimonio del valor de la col·laboració en l’educació superior i del potencial transformador de les universitats europees”.

“Estrènyer la cooperació en àrees com la investigació, la transferència de coneixement i la mobilitat estudiantil, o de personal docent i investigador, són qüestions bàsiques per a abordar els desafiaments globals i impulsar la innovació i el progrés”, ha conclòs.

“PODER TRANSFORMADOR” DE LES UNIVERSITATS

En esta recepció, emmarcada en la setmana dedicada a les ciències del mar, han intervingut el rector de la Universitat Catòlica de València, José Manuel Pagán, i el de la Universitat La Rochelle (França), coordinador de l’Aliança EU-Conexus, Jean Marc Ogier.

Tots dos han coincidit en ressaltar el “poder transformador” de les universitats, que estan “obertes per a cercar i compartir solucions sostenibles”, i han agraït la “hospitalitat” de València, una ciutat que “cada vegada està més convençuda de la importància del desenvolupament sostenible”.

En la trobada, celebrat al Saló de Cristall, també s’ha donat cita uns altres i integrants de la junta de govern de l’aliança EU-Conexus i degans i responsables de les facultats de Ciències del Mar de les universitats de Vigo, Cadis, Las Palmas de Gran Canària, Alacant i Barcelona.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Presó provisional per a l’assassí de la seua exmuller i la seua filla a Xilxes (Castelló)

Una jutgessa ha ordenat presó provisional, comunicada i sense fiança, per al detingut per l'assassinat de la seua exmuller i la seua filla a Xilxes. Està investigat per dos homicidis/assassinats i un trencament de condemna, amb la causa sota secret.

Veïns de Campanar destaquen els reptes i l’avanç de la reconstrucció de l’edifici

En el segon aniversari de l'incendi, els propietaris subratllen els reptes i els avanços de la rehabilitació, el suport d'administracions i Mapfre, i la meta de tornar a final d'any.

La Generalitat impulsa la reintroducció del linx ibèric en 2028 en la Comunitat Valenciana

La Generalitat ha presentat el pla de conservació del linx ibèric que obri la porta a la seua reintroducció en 2028 en la Comunitat Valenciana. L'estudi en marxa avalua hàbitat, preses i connectivitat amb el principi de precaució

Veïns de l’edifici incendiat de Campanar subratllen reptes i suports de la reconstrucció

A dos anys del sinistre, propietaris i institucions destaquen avanços i desafiaments en la rehabilitació integral. La comunitat confia a tornar per Nadal.

Condemna institucional i minuts de silenci pel doble assassinat masclista de Xilxes

Les principals institucions valencianes han guardat minuts de silenci per a condemnar l'assassinat d'una dona i la seua filla de 12 anys a Xilxes. Els actes han subratllat la gravetat de la violència de gènere i la necessitat de recursos d'atenció.

Un menor, investigat per una agressió sexual a una companya en un institut de Vinaròs

La Guàrdia Civil investiga a un menor per una presumpta agressió sexual a una companya de la seua mateixa edat ocorreguda el dimarts en un institut de Vinaròs. La denúncia va partir del centre d'acolliment on residix la víctima, tutelada per la Generalitat, i les diligències continuen obertes.

El Museu de Belles Arts de València suma 22 obres de Goya, Ribera, Zuloaga i Julio González

El MuBAV ha incorporat 22 peces per a cobrir etapes poc representades, amb obres de Goya, Ribera, Zuloaga i Julio González. L'operació reforça el XIX i la figuració del XX.

El cap d’escortes de Mazón declara que no era la primera vegada que prescindia del servici

El cap del dispositiu de seguretat de Carlos Mazón ha declarat que el 29-O el llavors president va prescindir de l'escorta i que eixa situació ja s'havia donat. Detalla que l'orde es va comunicar per telèfon, sense registre escrit, i explica la cronologia d'aquella vesprada durant la DANA.