Quantes vegades han agafat una bossa de fruits secs… i realment no estava plena fins a dalt, les bosses de patates xips? Pot semblar una simple impressió, però és un fenomen ben tangible que com més va més productes afecta. Tant, de fet, que els experts l’han batejat amb nom propi: reduflació.
Què és i com funciona la reduflació?
Molts s’estaran pregunatant que és i que significa la paraula reduflació. En economia, la reduflació és el procés en què mercaderies es redueixen en grandària o quantitat, mentre que els seus preus continuen sent els mateixos o augmenten.â Este efecte és una resposta a l’augment en el nivell general de preus dels béns, manifestat per unitat de pes o volum, a causa de múltiples factors, principalment la pèrdua de poder adquisitiu de la moneda, la caiguda del poder de compra dels consumidors o l’augment del cost dels inputs, i la resposta dels quals de l’oferta és la reducció en el pes o grandària dels béns. La reduflació es concep llavors a manera d’adaptació de l’oferta a la pressió inflacionària, i es planteja per a evitar una pertorbació en la dinàmica de transferències cap al mercat, i enfront de la competència. Per causa i resposta, es configura llavors com una forma sigil·losa d’inflació.â
Diverses formes
La reduflació pot prendre diverses formes. La més comuna consisteix a reduir la quantitat del producte per suavitzar-ne l’encariment. És el cas de productes com els macarrons de la marca Gallo, el preu dels quals ha crescut tot i que la mida de l’envàs ha disminuït d’un 10%. D’esta manera, se n’emmascara l’augment real, que ha estat d’un 15,7% en termes absoluts, però que amb l’envàs empetitit sembla de tan sols un 4,1%. Una altra forma que pren la reduflació consisteix a disminuir el preu d’un producte, però no proporcionalment a la reducció de la mida. És el cas de productes com el paquet de lloms de lluç Pescanova, el preu del qual ha minvat menys (5,6%) que no la quantitat (10%), tot emmascarant, en un aparent abaratiment, allò que realment és un encariment del 3,2%.
Qui són els responsables?
Pot ser que penses que són els mateixos fabricants els autors d’esta pràctica, però, no sempre és així. A vegades, els supermercats també en poden ser responsables. És el cas de Mercadona i les bosses de patates xips Lays «al punt de sal». Este producte generalment es comercialitza en un format estàndard de 282 grams, però la cadena valenciana l’ofereix en un d’especial de 207 grams. Si bé el preu del producte a Mercadona és més baix que no en la resta de supermercats, també ho és el pes, cosa que pot causar la impressió d’estalvi quan en termes absoluts el preu és si fa no fa el mateix.
Què és i com funciona la reduflació?
La reducció de grandària sol produir-se quan els fabricants s’enfronten a alguna mena de pressió sobre els preus i actualment estan sotmesos a esta pressió, que és tan forta que algunes vegades pot venir acompanyada tant de la reducció de grandària com de l’increment de preu.
No obstant això, en els consumidors es genera el que es coneix com a efectes de segon ordre que vol dir que es comença a contaminar el futur, l’expectativa que això no millorarà.
El risc més gran d’estes baixes expectatives és que es produïsca una espiral inflacionària, perquè els consumidors que també ofereixen serveis, veuen que els productes incrementen de preu, per a prevenir-se, també es contagien i comencen a pujar de preu els seus serveis.
Com va redundar esta reduflacció en la salut?
Però en l’època actual, amb una inflació en creixement, atés que molts dels productes afectats són processats, enllaunats o empaquetes…
Caldrà esperar a les pròximes enquestes de salut i saber el que si hi ha hagut algun canvi en els consums alimentaris, però espere que siga contribuint a menjar millor, més natural i a desprendre’s dels productes processats, enllaunats o empaquetats per a optar per productes més naturals.
La reduflació, una amenaça creixent?
El terme reduflació, calc de l’anglés shrinkflation, es popularitzà arran d’un estudi de l’Oficina d’Estatística del Regne Unit, que examinà la fluctuació en el preu i la quantitat de milers de productes entre el 2012 i el 2017. Els investigadors de l’ens observaren que la proporció de més de 2.500 productes de consum habitual com ara l’oli, el detergent i els cereals havia minvat al llarg del període examinat, però el preu s’havia mantingut o fins i tot augmentat.
A més, és una pràctica que sol afectar no solament un producte en concret sinó també segments de mercats sencers. És la conclusió a què arribaren un grup de periodistes de la BBC, que van seguir els canvis en el preu i l’embalatge de dinou xocolatines diferents entre el 2014 i el 2018. La mida de divuit de les xocolatines es reduí al llarg d’estos quatre anys, però tan sols quatre s’abaratiren en termes absoluts –és a dir, que la reducció del preu va ser igual o més gran que no la reducció de la quantitat en l’envàs.
