La sequera és el principal factor de l’augment de la llum per a este hivern

 

Els preus de l’electricitat continuaran pujant fins a les primeres setmanes del 2018. El mercat es prepara per a un hivern que estarà marcat per les circumstàncies climatològiques, l’elevada demanda i una caiguda de les temperatures. Segons dades publicades en ‘El País’, el consumidor mitjà ha pagat fins al mes d’octubre 74 euros més per la factura que en el mateix període del 2016.

  

  

  

  

S’estima que l’any 2017 finalitzarà amb un sobrecost d’uns 100 euros. El Govern culpabiliza d’este increment a la «sequera». Este factor ha fet decaure la producció hidroelèctrica —una de les energies més assequibles—, obligant, així, a cremar carbó —que és més car—.  Les elèctriques es queixen que el descens de pluja «els ha costat pèrdues milionàries». Els experts afirmen que este increment, a més, ve donat per les «fallades en el mercat» i a l’escassa oferta d’altres energies renovables com la fotovoltaica.

 

L’augment del cost de la llum a l’hivern

 

Com és sabut, cada hivern la factura de la llum va incrementat el seu cost. Este fet afecta la butxaca d’almenys els 11,5 milions de consumidors espanyols que s’acullen a la tarifa regulada. En 2016, el factor que també va contribuir a la forta pujada va ser la possible tensió nuclear a França. En dades arreplegades per ‘El País’, del Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, el rebut elèctric es dispara un 12% i el del gas entre un 3,2% i un 4,5% de gener a octubre. A més de la sequera, el Govern i les elèctriques culpen a els pèssims resultats financers de les companyies.

És realment la sequera  la causa per a este augment desbordat de la factura energètica?

 

Les primeres dades meteorològiques apunten a este fet, ja que, els embassaments es troben al 37,5% de la seua capacitat —el menor nivell des de 1995—, segons el Ministeri d’Agricultura. Amb els pantans buits, «la producció hidroelèctrica s’ha enfonsat»: a l’octubre, va anar de 725 vatsper hora, la menor xifra des que hi ha registres (gener de 1990), segons va alertar Xarxa Elèctrica (REE). Com a conseqüència, l’energia hidràulica solament va representar en este mes el 3,6% del conjunt de la generació d’electricitat. I ha passat de suposar el 15% en els deu primers mesos del 2016 al 7,5% en el que va d’este exercici.

 

El baix nivell de pluges no solament afecta al consumidor sinó també al compte de resultats de les elèctriques — Endesa, Iberdrola i Gas Natural Fenosa—. Segons un analista del sector «les elèctriques comercialitzen més energia de la qual són capaces de generar i, per tant, han de comprar-la per a vendre-li-la als seus clients». A més, «on més marge tenen és precisament en la producció de les energies renovables perquè solament han de donar al botó o obrir la comporta per a començar a guanyar diners». D’esta manera, possiblement els consumidors s’enfronten a «una excusa per a ocultar un sistema ineficient».

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El ple d’Alacant tomba les propostes de Vox i PP sobre prioritat nacional i immigració

L'Ajuntament d'Alacant ha rebutjat les declaracions institucionals de Vox sobre prioritat nacional i la del PP que demanava una immigració legal, ordenada i segura, després d'un intens debat polític en el ple.

Últim dia d’aturs en FGV mentres els maquinistes advertixen que el conflicte continua obert

El segon calendari d'aturs dels maquinistes d'FGV acaba este dijous, però el sindicat SEMAF advertix que el conflicte continua i prepara noves protestes per a juny i estiu.

Una fundació desplega biblioteques de muntanya perquè cap xiquet es quede sense llegir

La Fundació Art i Paraula impulsa xicotetes biblioteques de muntanya en zones rurals aïllades de diverses comunitats autònomes, amb quasi dos-cents llibres per punt i el suport de voluntaris. El seu fundador, José María Goñi, aspira a crear un centenar en tota Espanya i al fet que els ajuntaments acaben implicant-se en el projecte.

Koldo García nega davant el Suprem cobrar 10.000 euros al mes de Víctor de Aldama

Koldo García ha rebutjat davant el Tribunal Suprem haver cobrat 10.000 euros mensuals entre 2019 i 2022 de Víctor de Aldama, malgrat que el comisionista sosté que va pagar entre 3,4 i 4 milions a ell i a José Luis Ábalos.

La Fiscalia de València manté l’arxivament del cas per l’incendi de l’edifici de Campanar

La Fiscalia Provincial de València rebutja reobrir la investigació penal per l'incendi de l'edifici de Campanar de febrer de 2024, en considerar que no han aparegut elements nous que justifiquen reprendre la causa.

Bernabé reclama la fi del feixisme modern i de l’assetjament polític vinculat al PP

Pilar Bernabé denuncia l'assetjament a Begoña Gómez i acusa el PP d'emparar comportaments que qualifica de feixisme modern, assenyalant les conseqüències per a la democràcia i la confiança ciutadana.

Delegats de CaixaBank protesten davant la seu social pel model de pressió comercial

Mig centenar de delegats sindicals de CaixaBank es concentren davant la seu social a València per a denunciar la deterioració del clima laboral i l'impacte del model de pressió comercial en la salut de la plantilla.

Educació ultima una proposta per a respondre a les reivindicacions del professorat davant la vaga indefinida

Educació i Hisenda treballen en una proposta per a donar resposta a les reivindicacions del professorat que prepara una vaga indefinida des de l'11 de maig, amb especial atenció a l'impacte en l'alumnat i a les PAU.