La sequera és el principal factor de l’augment de la llum per a este hivern

 

Els preus de l’electricitat continuaran pujant fins a les primeres setmanes del 2018. El mercat es prepara per a un hivern que estarà marcat per les circumstàncies climatològiques, l’elevada demanda i una caiguda de les temperatures. Segons dades publicades en ‘El País’, el consumidor mitjà ha pagat fins al mes d’octubre 74 euros més per la factura que en el mateix període del 2016.

  

  

  

  

S’estima que l’any 2017 finalitzarà amb un sobrecost d’uns 100 euros. El Govern culpabiliza d’este increment a la «sequera». Este factor ha fet decaure la producció hidroelèctrica —una de les energies més assequibles—, obligant, així, a cremar carbó —que és més car—.  Les elèctriques es queixen que el descens de pluja «els ha costat pèrdues milionàries». Els experts afirmen que este increment, a més, ve donat per les «fallades en el mercat» i a l’escassa oferta d’altres energies renovables com la fotovoltaica.

 

L’augment del cost de la llum a l’hivern

 

Com és sabut, cada hivern la factura de la llum va incrementat el seu cost. Este fet afecta la butxaca d’almenys els 11,5 milions de consumidors espanyols que s’acullen a la tarifa regulada. En 2016, el factor que també va contribuir a la forta pujada va ser la possible tensió nuclear a França. En dades arreplegades per ‘El País’, del Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, el rebut elèctric es dispara un 12% i el del gas entre un 3,2% i un 4,5% de gener a octubre. A més de la sequera, el Govern i les elèctriques culpen a els pèssims resultats financers de les companyies.

És realment la sequera  la causa per a este augment desbordat de la factura energètica?

 

Les primeres dades meteorològiques apunten a este fet, ja que, els embassaments es troben al 37,5% de la seua capacitat —el menor nivell des de 1995—, segons el Ministeri d’Agricultura. Amb els pantans buits, «la producció hidroelèctrica s’ha enfonsat»: a l’octubre, va anar de 725 vatsper hora, la menor xifra des que hi ha registres (gener de 1990), segons va alertar Xarxa Elèctrica (REE). Com a conseqüència, l’energia hidràulica solament va representar en este mes el 3,6% del conjunt de la generació d’electricitat. I ha passat de suposar el 15% en els deu primers mesos del 2016 al 7,5% en el que va d’este exercici.

 

El baix nivell de pluges no solament afecta al consumidor sinó també al compte de resultats de les elèctriques — Endesa, Iberdrola i Gas Natural Fenosa—. Segons un analista del sector «les elèctriques comercialitzen més energia de la qual són capaces de generar i, per tant, han de comprar-la per a vendre-li-la als seus clients». A més, «on més marge tenen és precisament en la producció de les energies renovables perquè solament han de donar al botó o obrir la comporta per a començar a guanyar diners». D’esta manera, possiblement els consumidors s’enfronten a «una excusa per a ocultar un sistema ineficient».

Últimes notícies

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.