La sequera és el principal factor de l’augment de la llum per a este hivern

 

Els preus de l’electricitat continuaran pujant fins a les primeres setmanes del 2018. El mercat es prepara per a un hivern que estarà marcat per les circumstàncies climatològiques, l’elevada demanda i una caiguda de les temperatures. Segons dades publicades en ‘El País’, el consumidor mitjà ha pagat fins al mes d’octubre 74 euros més per la factura que en el mateix període del 2016.

  

  

  

  

S’estima que l’any 2017 finalitzarà amb un sobrecost d’uns 100 euros. El Govern culpabiliza d’este increment a la «sequera». Este factor ha fet decaure la producció hidroelèctrica —una de les energies més assequibles—, obligant, així, a cremar carbó —que és més car—.  Les elèctriques es queixen que el descens de pluja «els ha costat pèrdues milionàries». Els experts afirmen que este increment, a més, ve donat per les «fallades en el mercat» i a l’escassa oferta d’altres energies renovables com la fotovoltaica.

 

L’augment del cost de la llum a l’hivern

 

Com és sabut, cada hivern la factura de la llum va incrementat el seu cost. Este fet afecta la butxaca d’almenys els 11,5 milions de consumidors espanyols que s’acullen a la tarifa regulada. En 2016, el factor que també va contribuir a la forta pujada va ser la possible tensió nuclear a França. En dades arreplegades per ‘El País’, del Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, el rebut elèctric es dispara un 12% i el del gas entre un 3,2% i un 4,5% de gener a octubre. A més de la sequera, el Govern i les elèctriques culpen a els pèssims resultats financers de les companyies.

És realment la sequera  la causa per a este augment desbordat de la factura energètica?

 

Les primeres dades meteorològiques apunten a este fet, ja que, els embassaments es troben al 37,5% de la seua capacitat —el menor nivell des de 1995—, segons el Ministeri d’Agricultura. Amb els pantans buits, «la producció hidroelèctrica s’ha enfonsat»: a l’octubre, va anar de 725 vatsper hora, la menor xifra des que hi ha registres (gener de 1990), segons va alertar Xarxa Elèctrica (REE). Com a conseqüència, l’energia hidràulica solament va representar en este mes el 3,6% del conjunt de la generació d’electricitat. I ha passat de suposar el 15% en els deu primers mesos del 2016 al 7,5% en el que va d’este exercici.

 

El baix nivell de pluges no solament afecta al consumidor sinó també al compte de resultats de les elèctriques — Endesa, Iberdrola i Gas Natural Fenosa—. Segons un analista del sector «les elèctriques comercialitzen més energia de la qual són capaces de generar i, per tant, han de comprar-la per a vendre-li-la als seus clients». A més, «on més marge tenen és precisament en la producció de les energies renovables perquè solament han de donar al botó o obrir la comporta per a començar a guanyar diners». D’esta manera, possiblement els consumidors s’enfronten a «una excusa per a ocultar un sistema ineficient».

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.