5.4 C
València
Dijous, 27 novembre, 2025

El rebuig al passaport COVID al País Basc complica l’anunci de Puig de tenir-lo actiu ‘abans del pont’

L’última negativa judicial que afecta el passaport COVID que va sol·licitar el govern basc fa que cresquen els interrogants sobre l’anunci de la implantació d’este sistema que va fer Puig.

El president de la Comunitat Valenciana, després de remenar durant molt de temps esta possibilitat com a sistema de control i anar deixant caure possibilitats vetllades que pogués ser necessari per a accedir a locals tancats, anunciava esta setmana que estaria implantat “abans del pont de la Constitució”.

Tot i això, les recents negatives dels tribunals a acceptar esta mesura en diferents comunitats que ho han sol·licitat, genera encara més dubtes de com i en quins termes pot plantejar ara esta necessitat el govern valencià perquè siga acceptada pels tribunals.

De moment, la negativa que ha rebut el Govern basc argumenta que utilitza una argumentació massa genèrica. Tot i que cal no oblidar, que este rebuig del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, al pla d’Iñigo Urkullu per controlar l’accés a l’hostaleria i l’oci nocturn amb el passaport COVID ha estat contundent però no unànime.

Els jutges del contenciós expliquen que “la fi no justifica els mitjans quan es viu en un Estat de dret” i subratllen que exigir este certificat de vacunació pot afectar un ram important de drets fonamentals dels ciutadans: igualtat, intimitat, reunió i llibertat ambulatòria.

 

Comunitats pendents

 

Este rebuig del TSJ del País Basc al passaport COVID sembra per tant l’interrogant, a més de a la Comunitat Valenciana, a Navarra i la Rioja que ja van anunciar que ho sol·licitarien. D’altra banda, Andalusia i Castella i Lleó, ho està remenant. Mentre que Aragó ja està esperant el dictamen dels seus tribunals.

Últimes notícies

La compravenda de vivendes en la Comunitat va pujar un 1% al setembre i el preu va escalar un 13,8%

La compravenda de vivendes en la Comunitat Valenciana va repuntar al setembre un 1% fins a 9.097 operacions. El metre quadrat es va encarir un 13,8% i els préstecs van créixer un 13,5%.

Cel buidat i màximes a l’alça, amb vent fort en el nord de Castelló

Cel poc nuvolós o buidat este dijous, amb mínimes a la baixa i gelades febles a l'interior. Les màximes pujaran i el nord de Castelló tindrà vent fort.

Les Corts voten la investidura de Pérez Llorca amb el suport de Vox en l’aire

Les Corts celebren el ple d'investidura de Juanfran Pérez Llorca en substitució de Carlos Mazón. Vox decidirà el seu vot després del discurs i el seu suport és clau.

Atzeneta del Maestrat ha registrat ratxes de 63 km/h i Morella de 56 km/h

L'interior de Castelló ha concentrat les ratxes més intenses de la jornada, amb 63 km/h a Atzeneta del Maestrat i 56 km/h a Morella. L'avís groc per vent del nord-oest seguix actiu fins al matí del dijous en diferents punts de la província.

La dana d’octubre va disparar en 2024 la factura per catàstrofes a Espanya fins a 11.330 milions

La factura per catàstrofes a Espanya va ascendir en 2024 a 11.330 milions, més del doble que en 2023, per l'impacte de la dana d'octubre. El cost assegurat es va disparar i el colp econòmic va aconseguir també al PIB i a les emergències.

Controlat l’incendi sense ferits a l’hospital Saint Lucia de Cartagena; demanen auditar la seua façana ventilada

El foc s'ha iniciat en una terrassa, s'ha propagat per la façana pel vent i s'ha controlat en 20 minutos, sense ferits. S'han evacuat 113 pacients i sindicats i PSOE han demanat auditories i retirada de materials inflamables.

El Consorci de Compensació d’Assegurances supera els 4.000 milions en indemnitzacions per la DANA

El Consorci de Compensació d'Assegurances ha superat els 4.000 milions en pagaments per la DANA. Ha gestionat el 98,3% de 250.946 sol·licituds i manté 4.276 pendents.

Robo i trobo

Leo Giménez es lingüista i en el seu article d'esta setmana defensa el valencià viu i tradicional, reivindica paraules autèntiques que alguns sectors han qualificat erròniament de vulgars o castellanitzants, i critica una visió purista que se separa de la parla