El territori valencià és una de les autonomies amb menor percentatge de defuncions en centres de majors

 

La pandèmia del coronavirus ha sacsejat les residències de la tercera edat de tota Espanya i el territori valencià, amb una elevada esperança de vida i un 20% de població amb els 64 anys ja complits, no ha sigut una excepció. Ara bé, la valenciana és una de les autonomies amb menor percentatge de defuncions i contagis en residències respecte dels valors totals.

 

D’esta manera, les residències de majors de la Comunitat Valenciana han registrat des de l’inici de la pandèmia el 29% del total de defuncions notificades, d’acord amb l’últim informe del Ministeri de Sanitat i els nous casos reportats per cada autonomia. Este percentatge està molt allunyat dels registrats en Catalunya, a on la Generalitat porta un recompte propi superior al del Ministeri i eleva les defuncions en centres de majors a més de huit de cada 10 (en concret, 82%), o Madrid (36%).

 

Les xifres, a demés, situen en el territori valencià entre les autonomies amb dades més esperançadores, només millorada per Canàries (12%), Múrcia i Andalusia, a on les defuncions de residents de centres de la tercera edat ronden el 23/24% del total, i País Basc (27%).

 

Si es relacionen les xifres de mortalitat amb la de contagis, l’última setmana de febrer, el número de majors interns en residències amb diagnòstic confirmat era 10.018 i, d’elles, 1.951 van morir. Això suposa que el 19% de les persones residents que van contraure la infecció no van conseguir superar-la. 

 

Es tracta d’una taxa molt inferior a la de Catalunya (49%) i tres punts menor que la d’Andalusia (22%). De fet, la letalitat en les residències de la tercera edat valencianes és de les més baixes del país, al costat de les del País Basc, Balears, Galícia, Cantàbria i Melilla, que també estan per davall del 20%.
 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Trobat enterrat en formigó l’empresari vinculat al crim de la viuda de Sala

La Policia troba el cos que tot apunta que és de l'empresari Jesús Tavira, sepultat a més de dos metres en un aljub, embolicat en plàstic i amb múltiples ferides d'arma blanca. Hi ha quatre detinguts i no es descarten més arrestos.

Centenars de taxis col·lapsen el centre de València per a exigir límits a les VTC

Centenars de taxistes recorren el centre de València en marxa lenta per a denunciar l'intrusisme de les VTC i pressionar a la Generalitat perquè aprove un nou decret que limite estes llicències.

Consum eleva el seu benefici a 122 milions en 2025 i fixa la seua entrada a Madrid per a 2028

Consum tanca 2025 amb un benefici de 122 milions d'euros, un 12,3% més que l'any anterior, i anuncia la seua arribada a la Comunitat de Madrid en 2028 amb un supermercat a Parla.

Infermeria d’Urgències es mobilitza a València per la greu falta de personal

Personal d'Infermeria d'Urgències de diversos hospitals valencians es concentra per a denunciar una falta de personal que consideren insostenible i de risc per a pacients i professionals.

Pérez Llorca dona per conclosa la reconstrucció de Metrovalencia després de la dana amb 140 milions invertits

La Generalitat dona per finalitzada la reconstrucció de Metrovalencia després de la dana amb 140 milions invertits i l'obertura de València Sud i el nou Lloc de Comandament, i impulsa un pla d'inversions fins a 2030.

Presó provisional per a dos jóvens per intentar robar la bossa a una anciana i ferir-la de gravetat

Dos jóvens de 21 i 31 anys han ingressat a la presó provisional acusats d'intentar robar la bossa a una anciana de 86 anys a Torrevieja i causar-li greus lesions en tirar-la al sòl.

Detinguts a Calp cinc hòmens per una sèrie de robatoris de rellotges de luxe a Madrid, Port Banús i Benidorm

La Policia Nacional ha arrestat a Calp a cinc hòmens per tres robatoris amb violència i un furt de rellotges d'alta gamma a Madrid, Port Banús i Benidorm, inclòs un valorat en 500.000 euros.

Un 35% dels espanyols mai ha eixit del municipi on va nàixer

L'INE revela que quasi el 35% dels espanyols sempre ha viscut en el seu municipi de naixement, mentres que la mobilitat interna i l'arribada de població estrangera dibuixen un mapa demogràfic divers.