17 C
València
Dilluns, 26 gener, 2026

Dinamarca tem que Rússia llance una gran guerra a Europa en els pròxims anys i que EUA evite participar

COPENHAGUEN, 11 (DPA/EP)

Els servicis d’Intel·ligència de Dinamarca veuen factible que Rússia, una vegada haja culminat la seua ofensiva sobre Ucraïna, es llance a una nova guerra a gran escala contra altres objectius a Europa i que Estats Units evite recolzar en este conflicte als seus socis de l’OTAN.

Així ho exposa el Servici d’Intel·ligència de Defensa danés, en un informe en el qual ha citat com a hipòtesi l’obertura d’un nou front per a Rússia en un termini màxim de cinc anys. Els experts, no obstant això, no veuen probable que Moscou deslligue un nou conflicte mentre les seues tropes seguixen combatent a Ucraïna.

Esta hipotètica segona guerra arribaria en cas que l’ofensiva sobre territori ucraïnés acabara o quedara d’alguna forma congelada, ja que Rússia disposaria llavors de recursos amb els quals poder llançar un atac contra un altre país proper en un període de sis mesos.

La Intel·ligència danesa no ha detectat amenaces concretes d’atac, però sí veu factible que el Kremlin li’l plantege si percep que en el bloc occidental hi ha llacunes, per exemple si Estats Units retira el seu suport als seus socis, segons l’informe difós aquest dimarts.

El temor a un atac rus és recurrent en els països veïns del nord i l’est d’Europa i diversos governs han reconegut públicament que és una opció factible. També Alemanya, per boca del seu ministre de Defensa, Boris Pistorius, va assenyalar l’any passat que Rússia podria donar algun tipus de pas contra l’OTAN en els pròxims anys.

A este fràgil equilibri, a més, s’ha sumat la volta del magnat Donald Trump a la Casa Blanca. El nou president d’Estats Units, que s’ha oferit a intervenir entre Moscou i Kíiv, ha reclamat als seus socis en l’Aliança Atlàntica que seguisquen augmentant la despesa en Defensa per a elevar-ho fins al 5 per cent del PIB.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.