Dinamarca tem que Rússia llance una gran guerra a Europa en els pròxims anys i que EUA evite participar

COPENHAGUEN, 11 (DPA/EP)

Els servicis d’Intel·ligència de Dinamarca veuen factible que Rússia, una vegada haja culminat la seua ofensiva sobre Ucraïna, es llance a una nova guerra a gran escala contra altres objectius a Europa i que Estats Units evite recolzar en este conflicte als seus socis de l’OTAN.

Així ho exposa el Servici d’Intel·ligència de Defensa danés, en un informe en el qual ha citat com a hipòtesi l’obertura d’un nou front per a Rússia en un termini màxim de cinc anys. Els experts, no obstant això, no veuen probable que Moscou deslligue un nou conflicte mentre les seues tropes seguixen combatent a Ucraïna.

Esta hipotètica segona guerra arribaria en cas que l’ofensiva sobre territori ucraïnés acabara o quedara d’alguna forma congelada, ja que Rússia disposaria llavors de recursos amb els quals poder llançar un atac contra un altre país proper en un període de sis mesos.

La Intel·ligència danesa no ha detectat amenaces concretes d’atac, però sí veu factible que el Kremlin li’l plantege si percep que en el bloc occidental hi ha llacunes, per exemple si Estats Units retira el seu suport als seus socis, segons l’informe difós aquest dimarts.

El temor a un atac rus és recurrent en els països veïns del nord i l’est d’Europa i diversos governs han reconegut públicament que és una opció factible. També Alemanya, per boca del seu ministre de Defensa, Boris Pistorius, va assenyalar l’any passat que Rússia podria donar algun tipus de pas contra l’OTAN en els pròxims anys.

A este fràgil equilibri, a més, s’ha sumat la volta del magnat Donald Trump a la Casa Blanca. El nou president d’Estats Units, que s’ha oferit a intervenir entre Moscou i Kíiv, ha reclamat als seus socis en l’Aliança Atlàntica que seguisquen augmentant la despesa en Defensa per a elevar-ho fins al 5 per cent del PIB.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.