Dinamarca tem que Rússia llance una gran guerra a Europa en els pròxims anys i que EUA evite participar

Ejemplo de shortcode con estilo
Els serveis d'Intel·ligència de Dinamarca preveuen la possibilitat que Rússia iniciï una nova guerra a Europa un cop acabi la seva ofensiva a Ucraïna, amb el temor que EUA es retiri del conflicte. Experts alerten sobre un possible atac si es detecten llacunes en el suport occidental.

COPENHAGUEN, 11 (DPA/EP)

Els servicis d’Intel·ligència de Dinamarca veuen factible que Rússia, una vegada haja culminat la seua ofensiva sobre Ucraïna, es llance a una nova guerra a gran escala contra altres objectius a Europa i que Estats Units evite recolzar en este conflicte als seus socis de l’OTAN.

Així ho exposa el Servici d’Intel·ligència de Defensa danés, en un informe en el qual ha citat com a hipòtesi l’obertura d’un nou front per a Rússia en un termini màxim de cinc anys. Els experts, no obstant això, no veuen probable que Moscou deslligue un nou conflicte mentre les seues tropes seguixen combatent a Ucraïna.

Esta hipotètica segona guerra arribaria en cas que l’ofensiva sobre territori ucraïnés acabara o quedara d’alguna forma congelada, ja que Rússia disposaria llavors de recursos amb els quals poder llançar un atac contra un altre país proper en un període de sis mesos.

La Intel·ligència danesa no ha detectat amenaces concretes d’atac, però sí veu factible que el Kremlin li’l plantege si percep que en el bloc occidental hi ha llacunes, per exemple si Estats Units retira el seu suport als seus socis, segons l’informe difós aquest dimarts.

El temor a un atac rus és recurrent en els països veïns del nord i l’est d’Europa i diversos governs han reconegut públicament que és una opció factible. També Alemanya, per boca del seu ministre de Defensa, Boris Pistorius, va assenyalar l’any passat que Rússia podria donar algun tipus de pas contra l’OTAN en els pròxims anys.

A este fràgil equilibri, a més, s’ha sumat la volta del magnat Donald Trump a la Casa Blanca. El nou president d’Estats Units, que s’ha oferit a intervenir entre Moscou i Kíiv, ha reclamat als seus socis en l’Aliança Atlàntica que seguisquen augmentant la despesa en Defensa per a elevar-ho fins al 5 per cent del PIB.

Últimes notícies

David Ferrer anunciarà dilluns l’equip espanyol per a Bolonya

David Ferrer donarà a conéixer dilluns els convocats d’Espanya per a la Final 8 de la Copa Davis, del 24 al 29 de novembre. Serà la seua última llista com a capità.

La Comunitat Valenciana supera la media estatal en calidad de vida

La Comunitat Valenciana ha arribat als 102,74 punts en l’Indicador Multidimensional de Qualitat de Vida de 2025. Se situa per damunt de la mitjana estatal i és una de les autonomies que més ha avançat.

33.350 valencians esperen atenció del sistema de dependència

33.350 persones de la Comunitat Valenciana continuen en la llista d’espera de dependència. A Espanya, el temps mitjà és de 314 dies, molt per damunt del màxim legal de 180.

Les ajudes al cinema valencià no restringixen el contingut de les obres

La Comunitat Valenciana destina 6,7 milions d’euros a ajudes audiovisuals sense limitar el contingut de les obres. Els documentals sobre tradicions vives poden optar a 395.000 euros.

Quatre detinguts per huit robatoris de coure en parcs eòlics de Castelló

La Guàrdia Civil ha detingut quatre hòmens per la presumpta relació amb huit robatoris de cable de coure en parcs eòlics de Castelló. Els danys s’acosten als 420.000 euros.

Un sustrato de posidonia mejora el sabor y el aroma del tomate

La Universidad de Alicante ha creado un sustrato agrícola con restos de posidonia que mejora el sabor y el aroma del tomate. El método evita aditivos químicos y se fabrica en cinco días.

Detenen a Elx un fugitiu neerlandés per una estafa d’1,3 milions

Un home de 71 anys ha sigut detingut a Elx per una estafa de més d’1,3 milions d’euros i el blanqueig de prop de 890.000 euros. Els fets investigats van ocórrer entre 2007 i 2014.

La Generalitat destina 6,7 milions al cinema sense filtres de contingut

La Generalitat ha destinat 6,7 milions d’euros a ficció, documentals i animació, sense requisits específics sobre el contingut. També hi ha 395.000 euros per a documentals de tradicions vives, pendents de resolució.