L’Audiència d’Alacant condemna un home a dos anys de presó per agressió sexual continuada
L’Audiència d’Alacant ha condemnat a un home a dos anys de presó per agredir sexualment de forma continuada a una dona de 37 anys amb una discapacitat intel·lectual reconeguda del 65%. El tribunal considera provat que l’acusat s’aprofitava de l’especial vulnerabilitat de la víctima i de la relació de confiança existent entre els dos per a aconseguir que acudira al seu domicili a Alcoi.
Segons la sentència, l’home, de 63 anys, oferia a la dona xicotetes recompenses, com a diners o un berenar, a canvi que ho acompanyara a la seua casa. Una vegada allí, li demanava que es despullara i ella accedia amb la intenció d’agradar-li i evitar contrariar-ho, en un context en el qual la diferència d’edat, la discapacitat i la posició de confiança situaven a l’acusat en una posició clarament dominant.
La fallada arreplega que, ja a l’interior de la vivenda, l’acusat agredia sexualment a la dona fregant els seus òrgans sexuals contra el cos de la víctima. No ha quedat acreditat que es produïra accés carnal, però el tribunal subratlla que estos actes van vulnerar la llibertat sexual de la dona i es van realitzar sense un consentiment vàlid, en concórrer una situació de clara superioritat i aprofitament de la seua discapacitat intel·lectual.
Relació de confiança i delicte continuat
Els magistrats detallen que els fets es van repetir en diverses ocasions entre juliol de 2019 i febrer de 2020. Durant eixe període, el processament es va valdre de la confiança que la dona tenia depositada en ell, ja que els dos es coneixien per ser membres d’una mateixa confraria i coincidien de manera habitual en els assajos per a tocar un instrument. Eixa relació prèvia va facilitar que la víctima acceptara acompanyar-ho al domicili sense sospitar les seues intencions.
En el juí, celebrat el 25 de març, l’encausat va negar haver comés una agressió sexual. Va al·legar que va convidar a la dona a pujar a la seua casa per llàstima, en veure-la resguardant-se de la pluja en una parada d’autobús, i va admetre que sabia que patia una discapacitat intel·lectual i que pertanyien a la mateixa confraria. No obstant això, el tribunal descarta esta versió en considerar-la incompatible amb la resta de proves analitzades.
La sentència posa en relleu que el relat de la víctima ha sigut persistent i coherent des de la interposició de la denúncia. Esta continuïtat en la seua declaració, unida al conjunt d’elements probatoris, porta a l’Audiència a atorgar-li plena credibilitat i a concloure que va existir un delicte continuat d’agressió sexual. El caràcter repetit dels fets incrementa la gravetat de la conducta, en demostrar que no es va tractar d’un episodi aïllat, sinó d’un comportament reiterat en el temps.
Pena de presó i mesures de protecció
Com a conseqüència, el tribunal declara a l’acusat autor d’un delicte continuat d’agressió sexual i li imposa una pena de dos anys de presó. A més de la pena de presó, s’establix la prohibició d’aproximar-se a la víctima a menys de 300 metres durant un període de cinc anys, mesura que pretén evitar nous contactes i protegir la seua integritat física i emocional.
L’Audiència també acorda imposar altres cinc anys de llibertat vigilant, que s’aplicaran una vegada complida la pena de presó. Esta mesura complementària busca controlar la conducta del condemnat i reduir el risc de reincidència, en mantindre un seguiment judicial després de la seua eixida de la presó.
Indemnització i possibilitat de recurs
En l’àmbit de la responsabilitat civil, la resolució fixa una indemnització de 7.000 euros a favor de la víctima pels danys morals causats. El tribunal entén que les agressions patides han tingut un impacte directe en la seua dignitat i benestar, i que la compensació econòmica és una forma de reparació, encara que no elimine les conseqüències emocionals del delicte.
La sentència no és ferma i pot ser recorreguda en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en el termini de deu dies des de la seua notificació. Serà este òrgan el que, si és el cas, revise els arguments de les parts i confirme, modifique o arrebossat la decisió dictada per l’Audiència d’Alacant.






