La Fira del Llibre de València i altres fires

M’han demanat que escriga sobre la Fira del Llibre de València, però els meus coneixements sobre este esdeveniment anual són més prompte limitats. He anat unes quantes vegades, com a lector, a vore alguna novetat o nova versió o edició d’algun llibre. I com que és fira de notable categoria, quasi sempre he trobat les publicacions que buscava.

La Fira del Llibre de València de 2024 comença el 25 d’este mes i acaba el 5 del que ve, en els Jardins del Real o de Vivers, com des de 1985. És la que fa 59 edicions, la primera va ser en 1918, i sempre organitzada pel Gremi de Llibrers. Enguany es batrà el rècord d’expositors amb més de 120 llibreries o editorials.

La de la capital valenciana no és una fira d’exposició i venda de llibres i prou. És molt més que això. És també un conjunt d’actes culturals obert al públic amb una duració de dos setmanes, durant les quals, a més de poder comprar llibres signats pels mateixos autors, es pot assistir a diversos actes literaris, com lectures poètiques, presentacions, conferències i taules redones. També s’oferixen activitats dirigides al públic infantil i juvenil, com contacontes, tallers i teatre, juntament amb una biblioteca infantil que disposa de centenars de títols. I és una fira molt pensada per a gent jove i particularment per a promoció del valencià. Són actes als quals he assistit unes quantes vegades i que sempre donen ganes de tornar-hi.

Jo, enguany, casualment, estaré una vesprada en una de les casetes per a firmar un llibret meu. Per això, coneixeré la Fira del Llibre de València des d’un altre costat.

Dit això i seguint el meu pertinaç costum d’explicar el significat de paraules i els seus únics o diferents sentits que poden tindre, intentaré descriure el significat del vocable fira.

És un ‘mercat extraordinari, amb gran concurrència de venedors i compradors, que se celebra en un mateix lloc en dates determinades, per exemple Fira Ramadera, Fira de Mostres, Fira Artesanal, Fira del Llibre de València, Fira de Juliol.
 És també ‘una festa que té una periodicitat regular’. La Fira de Tots Sants de Cocentaina. La Fira d’Agost de Xàtiva.      Per a la jovenalla i per a la xicalla, especialment una fira és un ‘conjunt d’atraccions i d’entreteniments ambulants que es munten en ocasió de determinades festivitats’. Portar els xiquets a la fira.  
  
  

I les fires, com a llocs de passar-ho bé, també generen aforismes, dites i refranys. I ja sabem que “A la fira no vages si no portes diners, que voràs moltes coses i no compraràs res”, “A la fira no vages si no tens diners i a la Mare de Déu d’Agres si no tens promés”, “Lo que es guanya en els mercats es perd en la fira”.

De Fires, n’hi ha de moltes classes, com ara, de mostres, del moble, artesanal, de la moda, gastronòmiques, de maquinària, de ceràmica i algunes també, de molta rellevància universal literària cultural, com la Fira del Llibre de Frankfurt.

En general, anar a la fira és anar de diversió, anar a disfrutar, també a aprendre i a descobrir coses noves. I especialment les fires dels llibres com la nostra de València, són espais de llibertat, on es promociona la igualtat i la solidaritat amb els sectors discriminats de tota classe i condició. Enguany hi haurà, com toca, pels principis anomenats dos línies més amunt, una exposició de l’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV), “Quan Gaza clama”.

Les primeres fires eren de mostra i venda d’animals, principalment, d’ovelles, però després també de càrrega com cavalls i egües, ases i someres, muls i mules i altres animalets, però posteriorment ja es van generalitzar. Fins i tot, ara en tenim d’alta tecnologia, com el Mobile World Congress de Barcelona i fires per a matar, com la de Defensa y Seguridad de Madrid, que ja té dos edicions.

Entre la gran varietat de fires, hem tingut fa poc, a Madrid, la citada fira de Defensa y Seguridad, patrocinada o amb el suport d’organismes institucionals, principalment ministeris, però també altres entitats o organismes relacionats amb la fabricació i venda d’armament.

Un anunci deia

“Escaparate bélico en Madrid: la Feria de Defensa, punto de encuentro para quienes negocian con armas. La Feria de Defensa se convierte estos días en Madrid en un gran escaparate de armas y punto de encuentro para hacer negocio. 400 expositores y más de 100 delegaciones extranjeras que buscan comprar armas españolas”.

Es tractava, com hem llegit, d’una mostra i exhibició de maquinària… per a matar. Això fa falta exhibir-ho? Fer que la producció i venda d’armes per a matar siga com les de cotxes, mobles, trages i joguets em pareix indignant i un insult a l’ètica de la pau. Amb tant d’esforç i pedagogia que es fa contra el maltractament a les dones, als i a les homosexuals, als i a les immigrants; al maltracte dels animals, i altres discriminacions i en canvi, sobre la producció d’armes per a matar persones, les autoritats polítiques no sols no tenen programes o campanyes institucionals en contra, sinó que són motiu d’exhibició en una fira. I la que ens referim de Madrid, presidida o dirigida per Julián García Vargas, ministre de Defensa i de Sanitat en els governs de Felipe González. Indignant. No anem a eixa fira. Anem a qualsevol altra que no mate.

Últimes notícies

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.

Acord per a la jubilació parcial del professorat en la concertada valenciana

Educació i els sindicats de l’ensenyament concertat han tancat un preacord per implantar la jubilació parcial del professorat a la Comunitat Valenciana, amb relleu generacional i finançament públic de les cotitzacions.