Es dispara la demanda de flor artificial per als cementiris de la Comunitat

La flor artificial guanya terreny als cementiris de la Comunitat. Segons calcula el Gremi Artesà de Floristes de la Comunitat Valenciana un de cada 3 rams o arranjaments florals als campsants valencians són sintètics i este 2023 precisament noten un increment inèdit fins ara en una tendència que sembla que es consolidarà. La demanda d’este producte “potser el passat any era un 20 o un 25% i este any un 35%“, indica Joan Lluesma, president del col·lectiu.

“Clients que tota la vida han comprat natural este any et diuen fes-me-les molt boniques, amb flor que sembla natural, però se l’emporten artificial”, afegeix. També coincideix Loli Lafont, tresorera de l’Associació de Venedors de Mercaflor de València i afirma que al Cementiri General de València el 70% són flors de plàstic.

Les creacions en plàstic són iguals que amb flor natural, però assegura que lluïsquen més temps. Ara els floristes, durant l’any, “en comptes de fer-ne un natural i un altre artificial fan dos artificials” i el client el col·loca al cementiri per Tots Sants i “ho renova quan ja està molt descolorit” en èpoques de moltes hores de sol, explica Lluesma.

Arranjament de flor en plàstic. Imatge de Juan Lluesma

Claus i roses, les favorites

En general, i especialment en flor natural, Clavells i roses segueixen sent els favorits dels valencians, relata Lluesma, encara que en esta època s’esgoten totes les flors. Les importacions de Colòmbia, l’Equador i Holanda permeten tindre una varietat d’oferta. En el cas de l’associació Mercaflor, que principalment venen crisantems de producció pròpia a majoristes de la Comunitat i d’altres punts d’Espanya, les creacions més sol·licitades són les boles en un color, a triar entre blanc roig, groc o rosa i les terrines en tres colors, que és un arranjament característic d’estos floristes.

Respecte preus, els dos col·lectius afirmen que la població no veurà pujades este any. Els preus l’any passat es van incrementar al voltant d’un 5% a la venda al públic. El 2023, indica Loli Lafont que la pujada de costos de matèries primeres com torba, safates o testos ha rondat el 20%, però quasi no s’ha repercutit un 3% en la venda al públic.

Els preus mitjans d’un ram de clavells pot oscil·lar entre 20 euros la dotzena i 30 dotzena i mitjana, depenent del tipus d’arranjament, pot variar. En el cas de les jardineres per als nínxols se situa al voltant dels 50 euros, que variarà segons el tipus de flor.

Afortunadament, els dos col·lectius celebren que la campanya està sent bona. Juan Lluesma es fa ressò dels comentaris dels floristes de les tres provincies del Gremi a WhatsApp. “Al grup que estem 200 tots diuen que va molt bé no ens podem queixar en això. Són temps difícils”.

Denúncies a basars multipreu

No obstant això, l’alegria és continguda. En els darrers dies, el Gremi Artesà de Floristes de la Comunitat Valenciana ha dirigit un escrit a la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme per denunciar que s’estan fent arranjaments florals en basars multipreu, on només es permet la venda de flor sense treballar. En el seu escrit el col·lectiu reclama que la Conselleria prenga mesures i afirma haver detectat “multitud d’actuacions a marge de la legalitat“.

Es tracta d’una pràctica que s’ha desenvolupat durant els últims anys especialment amb motiu de la festivitat de Tots Sants, quan ofereixen la decoració i arranjament de centres i rams amb flor artificial, però de vegades amb flor natural. “A quasi tots els pobles hi ha queixes“, sosté Lluesma, per la qual cosa esperen que des de la Generalitat controlen i facenn complir la normativa.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.