Es dispara la demanda de flor artificial per als cementiris de la Comunitat

Ejemplo de shortcode con estilo
El Gremi Artesà de Floristes calcula que un 35% de les flors als cementiris -un de cada tres- ja són sintètiques i denuncia els arranjaments florals de multibazars, on només es permet la venda sense treballar.

La flor artificial guanya terreny als cementiris de la Comunitat. Segons calcula el Gremi Artesà de Floristes de la Comunitat Valenciana un de cada 3 rams o arranjaments florals als campsants valencians són sintètics i este 2023 precisament noten un increment inèdit fins ara en una tendència que sembla que es consolidarà. La demanda d’este producte “potser el passat any era un 20 o un 25% i este any un 35%“, indica Joan Lluesma, president del col·lectiu.

“Clients que tota la vida han comprat natural este any et diuen fes-me-les molt boniques, amb flor que sembla natural, però se l’emporten artificial”, afegeix. També coincideix Loli Lafont, tresorera de l’Associació de Venedors de Mercaflor de València i afirma que al Cementiri General de València el 70% són flors de plàstic.

Les creacions en plàstic són iguals que amb flor natural, però assegura que lluïsquen més temps. Ara els floristes, durant l’any, “en comptes de fer-ne un natural i un altre artificial fan dos artificials” i el client el col·loca al cementiri per Tots Sants i “ho renova quan ja està molt descolorit” en èpoques de moltes hores de sol, explica Lluesma.

Arranjament de flor en plàstic. Imatge de Juan Lluesma

Claus i roses, les favorites

En general, i especialment en flor natural, Clavells i roses segueixen sent els favorits dels valencians, relata Lluesma, encara que en esta època s’esgoten totes les flors. Les importacions de Colòmbia, l’Equador i Holanda permeten tindre una varietat d’oferta. En el cas de l’associació Mercaflor, que principalment venen crisantems de producció pròpia a majoristes de la Comunitat i d’altres punts d’Espanya, les creacions més sol·licitades són les boles en un color, a triar entre blanc roig, groc o rosa i les terrines en tres colors, que és un arranjament característic d’estos floristes.

Respecte preus, els dos col·lectius afirmen que la població no veurà pujades este any. Els preus l’any passat es van incrementar al voltant d’un 5% a la venda al públic. El 2023, indica Loli Lafont que la pujada de costos de matèries primeres com torba, safates o testos ha rondat el 20%, però quasi no s’ha repercutit un 3% en la venda al públic.

Els preus mitjans d’un ram de clavells pot oscil·lar entre 20 euros la dotzena i 30 dotzena i mitjana, depenent del tipus d’arranjament, pot variar. En el cas de les jardineres per als nínxols se situa al voltant dels 50 euros, que variarà segons el tipus de flor.

Afortunadament, els dos col·lectius celebren que la campanya està sent bona. Juan Lluesma es fa ressò dels comentaris dels floristes de les tres provincies del Gremi a WhatsApp. “Al grup que estem 200 tots diuen que va molt bé no ens podem queixar en això. Són temps difícils”.

Denúncies a basars multipreu

No obstant això, l’alegria és continguda. En els darrers dies, el Gremi Artesà de Floristes de la Comunitat Valenciana ha dirigit un escrit a la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme per denunciar que s’estan fent arranjaments florals en basars multipreu, on només es permet la venda de flor sense treballar. En el seu escrit el col·lectiu reclama que la Conselleria prenga mesures i afirma haver detectat “multitud d’actuacions a marge de la legalitat“.

Es tracta d’una pràctica que s’ha desenvolupat durant els últims anys especialment amb motiu de la festivitat de Tots Sants, quan ofereixen la decoració i arranjament de centres i rams amb flor artificial, però de vegades amb flor natural. “A quasi tots els pobles hi ha queixes“, sosté Lluesma, per la qual cosa esperen que des de la Generalitat controlen i facenn complir la normativa.

Últimes notícies

Activada la preemergència per risc d’inundacions a la zona de Pego-Girona-Gorgos

El Centre de Coordinació d'Emergències ha activat la preemergència hidrològica nivell groc al sistema Pego-Girona-Gorgos per les intenses pluges associades a la dana Adam.

Gandia suspén les classes dilluns per l’episodi de pluges intenses

L’Ajuntament de Gandia ha suspés les classes d’este dilluns i ha ordenat el tancament d’instal·lacions municipals per l’episodi de pluges i l’alerta roja al litoral sud de la província de València.

Nou avís Es-Alert per risc d’inundacions al sud de València i nord d’Alacant

Emergències de la Generalitat ha enviat un nou missatge Es-Alert als municipis del litoral sud de València i nord d’Alacant per pluges persistents i risc d’inundacions.

Les pluges deixen més de 200 litres a la Safor en un cap de setmana passat per aigua

Les pluges persistents han descarregat amb molta intensitat a la Safor, on diversos municipis han superat ja els 200 litres per metre quadrat. Emergències ha gestionat 135 incidents a la Comunitat Valenciana, sobretot per danys en via pública i problemes en carreteres.

Renfe carrega contra Semaf per parar trens de Rodalia per la pluja extrema

Renfe ha criticat que el sindicat de maquinistes Semaf haja demanat no circular en les línies C1 i C2 de Rodalia, en zona amb avís roig per pluges torrencials, i defensa que la informació tècnica permet fer-ho amb seguretat.

Emergències alerta que el pitjor de la tempesta encara està per arribar

El conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama, alerta que el tram més advers de la tempesta arribarà este diumenge de vesprada al litoral sud de València i nord d’Alacant, amb avís roig per pluges intenses i fortes ratxes de vent.

Pluges torrencials a la Safor amb 166 l/m² en el Real de Gandia

La Safor està patint este diumenge pluges torrencials, amb 166 l/m² acumulats en el Real de Gandia i valors molt elevats en altres municipis de la comarca, segons Avamet i Aemet.

Proposen limitar de manera temporal la pujada del lloguer per a frenar la crisi d’habitatge

La catedràtica de la Universitat d’Alacant Paloma Taltavull defensa contindre de manera temporal la pujada dels lloguers com a mesura puntual per a mitigar la crisi d’habitatge, marcada per una forta pressió de la demanda i una oferta insuficient. L’experta adverteix que la falta de vivenda en lloguer és un problema endèmic des de la crisi financera de 2008.