18.1 C
València
Dimecres, 14 gener, 2026

Es dispara la demanda de flor artificial per als cementiris de la Comunitat

La flor artificial guanya terreny als cementiris de la Comunitat. Segons calcula el Gremi Artesà de Floristes de la Comunitat Valenciana un de cada 3 rams o arranjaments florals als campsants valencians són sintètics i este 2023 precisament noten un increment inèdit fins ara en una tendència que sembla que es consolidarà. La demanda d’este producte “potser el passat any era un 20 o un 25% i este any un 35%“, indica Joan Lluesma, president del col·lectiu.

“Clients que tota la vida han comprat natural este any et diuen fes-me-les molt boniques, amb flor que sembla natural, però se l’emporten artificial”, afegeix. També coincideix Loli Lafont, tresorera de l’Associació de Venedors de Mercaflor de València i afirma que al Cementiri General de València el 70% són flors de plàstic.

Les creacions en plàstic són iguals que amb flor natural, però assegura que lluïsquen més temps. Ara els floristes, durant l’any, “en comptes de fer-ne un natural i un altre artificial fan dos artificials” i el client el col·loca al cementiri per Tots Sants i “ho renova quan ja està molt descolorit” en èpoques de moltes hores de sol, explica Lluesma.

Arranjament de flor en plàstic. Imatge de Juan Lluesma

Claus i roses, les favorites

En general, i especialment en flor natural, Clavells i roses segueixen sent els favorits dels valencians, relata Lluesma, encara que en esta època s’esgoten totes les flors. Les importacions de Colòmbia, l’Equador i Holanda permeten tindre una varietat d’oferta. En el cas de l’associació Mercaflor, que principalment venen crisantems de producció pròpia a majoristes de la Comunitat i d’altres punts d’Espanya, les creacions més sol·licitades són les boles en un color, a triar entre blanc roig, groc o rosa i les terrines en tres colors, que és un arranjament característic d’estos floristes.

Respecte preus, els dos col·lectius afirmen que la població no veurà pujades este any. Els preus l’any passat es van incrementar al voltant d’un 5% a la venda al públic. El 2023, indica Loli Lafont que la pujada de costos de matèries primeres com torba, safates o testos ha rondat el 20%, però quasi no s’ha repercutit un 3% en la venda al públic.

Els preus mitjans d’un ram de clavells pot oscil·lar entre 20 euros la dotzena i 30 dotzena i mitjana, depenent del tipus d’arranjament, pot variar. En el cas de les jardineres per als nínxols se situa al voltant dels 50 euros, que variarà segons el tipus de flor.

Afortunadament, els dos col·lectius celebren que la campanya està sent bona. Juan Lluesma es fa ressò dels comentaris dels floristes de les tres provincies del Gremi a WhatsApp. “Al grup que estem 200 tots diuen que va molt bé no ens podem queixar en això. Són temps difícils”.

Denúncies a basars multipreu

No obstant això, l’alegria és continguda. En els darrers dies, el Gremi Artesà de Floristes de la Comunitat Valenciana ha dirigit un escrit a la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme per denunciar que s’estan fent arranjaments florals en basars multipreu, on només es permet la venda de flor sense treballar. En el seu escrit el col·lectiu reclama que la Conselleria prenga mesures i afirma haver detectat “multitud d’actuacions a marge de la legalitat“.

Es tracta d’una pràctica que s’ha desenvolupat durant els últims anys especialment amb motiu de la festivitat de Tots Sants, quan ofereixen la decoració i arranjament de centres i rams amb flor artificial, però de vegades amb flor natural. “A quasi tots els pobles hi ha queixes“, sosté Lluesma, per la qual cosa esperen que des de la Generalitat controlen i facenn complir la normativa.

Últimes notícies

Montero negociarà amb tots els partits per a tirar avant el nou finançament autonòmic

La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda ha assegurat que obrirà converses amb tots els grups per a impulsar la llei que desenrotlle el nou model. Fixa un calendari per a aprovar-la abans de cap d'any i que entre en vigor en 2027.

Basset qualifica de ‘incomprensible’ el retard en l’enviament del Es-Alert

L'ex mane operatiu de bombers ha qualificat de 'incomprensible' el retard del Es-Alert per risc d'inundació. Assenyala que el text es va consensuar a les 18.13 i l'avís va arribar a les 20.11; també qüestiona la utilitat de la visita de la consellera a la zona afectada.

Benidorm afronta una indemnització de 350 milions per Serra Gelada després del revés del TC

El Constitucional ha inadmés l'empara del consistori i acosta l'execució d'una indemnització superior a 350 milions pel APR-7 de Serra Gelada. La xifra duplica el pressupost municipal i deriva de convenis subscrits des de 2003 i d'una cadena de decisions judicials.

Montero nega que el nou model de gestió pretenga trossejar l’Agència Tributària

Montero ha negat que el nou model de gestió tributària busque 'trossejar l'Agència Tributària' i ha defés un treball en xarxa per a millorar el servici i el control del frau.

Rovira acusa a Montero de no aportar dades noves sobre el finançament autonòmic

Rovira ha criticat que la reunió del CPFF no haja servit per a concretar la reforma del finançament autonòmic. Reivindica un fons transitori per a la Comunitat Valenciana.

El Burgos somia i el València s’aferra a la Copa en un dol inèdit

El València arriba al Plantio en plena crisi i busca en la Copa del Rei el passe a quarts i un reforç anímic. El Burgos apunta a una nit històrica davant la seua aficion.

La jutgessa convoca per quarta vegada a l’excap de gabinet de Mazón per a analitzar el seu mòbil

La jutgessa que investiga la gestió de la dana ha citat per quarta vegada a José Manuel Cuenca per a revisar el telèfon que va usar el 29 d'octubre de 2024. Un tècnic de la Generalitat participarà en la inserció de la seua SIM per a intentar recuperar i acarar missatges.

Seguiment dispar de la vaga de metges en la Comunitat: 80% per als convocants i 3,09% per a Sanitat

El Sindicat Mèdic Avanza ha situat el seguiment entre el 70 i el 80%, mentres que la Conselleria de Sanitat l'ha xifrat en un 3,09%. La protesta reclama un estatut propi i millores laborals i retributives.