Es dispara la demanda de flor artificial per als cementiris de la Comunitat

La flor artificial guanya terreny als cementiris de la Comunitat. Segons calcula el Gremi Artesà de Floristes de la Comunitat Valenciana un de cada 3 rams o arranjaments florals als campsants valencians són sintètics i este 2023 precisament noten un increment inèdit fins ara en una tendència que sembla que es consolidarà. La demanda d’este producte “potser el passat any era un 20 o un 25% i este any un 35%“, indica Joan Lluesma, president del col·lectiu.

“Clients que tota la vida han comprat natural este any et diuen fes-me-les molt boniques, amb flor que sembla natural, però se l’emporten artificial”, afegeix. També coincideix Loli Lafont, tresorera de l’Associació de Venedors de Mercaflor de València i afirma que al Cementiri General de València el 70% són flors de plàstic.

Les creacions en plàstic són iguals que amb flor natural, però assegura que lluïsquen més temps. Ara els floristes, durant l’any, “en comptes de fer-ne un natural i un altre artificial fan dos artificials” i el client el col·loca al cementiri per Tots Sants i “ho renova quan ja està molt descolorit” en èpoques de moltes hores de sol, explica Lluesma.

Arranjament de flor en plàstic. Imatge de Juan Lluesma

Claus i roses, les favorites

En general, i especialment en flor natural, Clavells i roses segueixen sent els favorits dels valencians, relata Lluesma, encara que en esta època s’esgoten totes les flors. Les importacions de Colòmbia, l’Equador i Holanda permeten tindre una varietat d’oferta. En el cas de l’associació Mercaflor, que principalment venen crisantems de producció pròpia a majoristes de la Comunitat i d’altres punts d’Espanya, les creacions més sol·licitades són les boles en un color, a triar entre blanc roig, groc o rosa i les terrines en tres colors, que és un arranjament característic d’estos floristes.

Respecte preus, els dos col·lectius afirmen que la població no veurà pujades este any. Els preus l’any passat es van incrementar al voltant d’un 5% a la venda al públic. El 2023, indica Loli Lafont que la pujada de costos de matèries primeres com torba, safates o testos ha rondat el 20%, però quasi no s’ha repercutit un 3% en la venda al públic.

Els preus mitjans d’un ram de clavells pot oscil·lar entre 20 euros la dotzena i 30 dotzena i mitjana, depenent del tipus d’arranjament, pot variar. En el cas de les jardineres per als nínxols se situa al voltant dels 50 euros, que variarà segons el tipus de flor.

Afortunadament, els dos col·lectius celebren que la campanya està sent bona. Juan Lluesma es fa ressò dels comentaris dels floristes de les tres provincies del Gremi a WhatsApp. “Al grup que estem 200 tots diuen que va molt bé no ens podem queixar en això. Són temps difícils”.

Denúncies a basars multipreu

No obstant això, l’alegria és continguda. En els darrers dies, el Gremi Artesà de Floristes de la Comunitat Valenciana ha dirigit un escrit a la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme per denunciar que s’estan fent arranjaments florals en basars multipreu, on només es permet la venda de flor sense treballar. En el seu escrit el col·lectiu reclama que la Conselleria prenga mesures i afirma haver detectat “multitud d’actuacions a marge de la legalitat“.

Es tracta d’una pràctica que s’ha desenvolupat durant els últims anys especialment amb motiu de la festivitat de Tots Sants, quan ofereixen la decoració i arranjament de centres i rams amb flor artificial, però de vegades amb flor natural. “A quasi tots els pobles hi ha queixes“, sosté Lluesma, per la qual cosa esperen que des de la Generalitat controlen i facenn complir la normativa.

Últimes notícies

Compromís i PSPV insten Catalá a negociar amb els joves acampats per la vivenda

Compromís i PSPV han reclamat a l’alcaldessa de València, Maria José Catalá, que baixe a la plaça de l’Ajuntament per a escoltar les reivindicacions de l’acampada pel dret a la vivenda i explore possibles acords. Els socialistes critiquen que es pose el focus en la mascletà i no en la crisi d’accés a la vivenda.

La jutgessa de la dana incorpora al cas la segona declaració de Salomé Pradas al Congrés

La jutgessa que investiga la gestió de la dana ha incorporat al sumari la transcripció de la segona intervenció de l’exconsellera Salomé Pradas al Congrés i ha ordenat noves diligències a Ajuntaments i servicis d’emergència de la província de València.

Queda a disposició judicial el presumpte autor del ciberatac a Bicielx

El presumpte responsable del ciberatac del 3 de setembre a la plataforma de Bicielx, a Elx, ha quedat a disposició judicial. Pimesa ha detallat l’ús d’un agent d’intel·ligència artificial i prepara noves mesures de seguretat.

La medalla de València a Ceuta enfortix un llaç en un moment límit

La ciutat de València ha concedit la Medalla d’Honor al poble de Ceuta en el marc del 9 d’Octubre. Juan Jesús Vivas ha agraït el reconeixement en una situació que ha qualificat de límit per a la ciutat autònoma.

Una tortilla d’orella amb pimentó triomfa al campionat internacional d’Alacant

El cuiner Jon Aguirre, del restaurant Goiherri de Legazpi, ha guanyat a Alacant el IV Campionat Internacional de Tortilla de Creïlles amb una original versió d’orella amb aroma de pimentó. Un cuiner de Sant Sebastià i una xef alacantina completen el podi.

Enagás dona per conclòs el segellat definitiu dels pous del Castor, valorat en 241 milions

Enagás ha tancat definitivament els tretze pous del magatzem submarí de gas Castor, davant Vinaròs i Les Cases d'Alcanar, amb un cost estimat de 241 milions d'euros i la infraestructura ja preparada per a la fase final de desmantellament.

Catalá veu en el 29-N ‘una porta a l’esperança’ per a Espanya

La alcaldessa de València, María José Catalá, celebra l’avanç de les eleccions generals al 29 de novembre i assegura que obrin ‘una porta a l’esperança’ per a una nova etapa a Espanya.

Protecció Civil alerta que saber autoprotegir-se pot salvar vides en una emergència

La secretària general de Protecció civil i Emergències, Virginia Barcones, destaca a València que la població ha de saber com actuar sola durant els primers moments d’una emergència, marcats pel canvi climàtic i fenòmens extrems cada vegada més llargs.