Pluges de 1000 l/m² en 24 hores, seran possibles?

 

.
En l’inici d’octubre, la localitat de Rossiglione (Gènova) va ser notícia per les inundacions i el rècord de pluja acumulada en 12 hores a Itàlia, amb un registre de 740,6 l/m² i un total diari de 890 l/m². Alguna cosa fora del comú tal com afirma Samuel Biener, expert de Meteored (tiempo.com).

Espanya, igual que en altres zones d’Europa, compta amb registres semblants als de Rossiglione, amb fins i tot acumulats de més de 1000 l/m² en 24 hores, encara que tots de moment no oficials, perquè resulta molt difícil mesurar adequadament este tipus de precipitacions. En estos dies tindrà lloc l’aniversari d’algun dels registres top d’acumulats de pluja horària i diària.

 

La Pantanada de Tous

 

És conegut per tots l’esdeveniment de pluges torrencials del 19 al 21 d’octubre de 1982 en el vessant mediterrani, una catàstrofe que va canviar la història de la previsió i alerta meteorològica.

A conseqüència del trencament de la presa valenciana de Tous, la crescuda al Xúquer va aconseguir una punta de 16.000 m³/s i va provocar inundacions en les quals més de 30 persones van perdre la vida i els danys materials van ser incalculables.

Este fet va ser una fita meteorològica, ja que es va detectar el primer Complex Convectiu de Mesoescala  (CCM) a Europa a través del satèl·lit Meteosat.

Es tracta d’un conglomerat de tempestes que es caracteritza per la presència de topalls nuvolosos molt freds, amb gran desenvolupament vertical, que ocupen una gran extensió i que, en condicions adequades, solen tindre un cicle de vida de més de 10 hores. Són els responsables últims dels grans diluvis a Espanya i en la conca del Mediterrani.

En esta ocasió el complex convectiu es va estancar i va regenerar en el massís del Caroig, on es van registrar acumulats de més de 600 l/m². A la Casa del Baró es va estimar un acumulat de més de 1100 l/m² en tot just 20 hores. Desgraciadament va ser un càlcul basat en un aljub, ja que el pluviòmetre va ser derrocat pel diluvi.

 

La riuada de 1973 en el sud-est

 

El gruix de la precipitació va tindre lloc el 19 d’octubre de 1973 coincidint amb la Pantanada de Tous. És el primer episodi de pluges en el qual la torrencialitat registrada va ser insòlita en unes certes zones d’Almeria, Granada i de la Regió de Múrcia.

En la localitat de Zurgena es va registrar un acumulat de 600 l/m² a través de dos tempestes i una d’elles s’estima que va descarregar més de 400 l/m² en una hora, una dada de gran rellevància a nivell mundial d’haver-se pogut verificar.

En la capçalera del Guadalentín i a la vall de l’Almanzora, en la riuada de Santa Teresa que es va produir el 14 i 15 d’octubre de 1879, es va calcular una precipitació horària en uns certs sectors molt puntuals de l’Alt Guadalentín de 600 l/m² en una hora.

Totes dos riuades van esborrar pobles sencers. En la riuada del sud-est, el riu-rambla Almanzora va aconseguir un cabal punta de 3.500 m³/s, similar al cabal mitjà del Danubi, i es calcula que van perir més de 500 persones, de les quals 100 van ser arrossegades per la rambla de Nogalte, a Lorca.

 

El club dels 1000

 

Al nostre país, Oliva ostenta el rècord oficial de pluja en 24 hores amb una marca de 817 l/m² que es va produir el 3 de novembre de 1987.

A Europa, hi ha diversos casos en el qual els registres pluviomètrics es van acostar als 1000 l/m², com és el cas de Rosselló, a la Provença, entorn del Golf de Gènova, i a Còrsega. Ara, a causa d’una major densitat de les xarxes meteorològiques i a un augment dels fenòmens adversos amb el canvi climàtic, pot ser que prompte es registren els primers 1000 l/m² en 24 hores a Europa, ja sí de manera oficial.
 

Últimes notícies

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.

L’erosió costanera pel canvi climàtic ja colpeja tots els continents

La tercera edició del World Ocean Assessment alerta que l’erosió costanera causada pel canvi climàtic afecta totes les zones del món, augmenta la contaminació per plàstics i creix el paper clau de l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.

Nit de por a la Vall d’Uixò amb el foc acostant-se al nucli urbà

La Vall d'Uixò ha passat una nit llarga i complicada pel gran incendi forestal iniciat dissabte, que ha obligat a desallotjar entre 7.000 i 8.000 veïns i ha acostat el foc al nucli urbà.