11.9 C
València
Divendres, 16 gener, 2026

Pluges de 1000 l/m² en 24 hores, seran possibles?

 

.
En l’inici d’octubre, la localitat de Rossiglione (Gènova) va ser notícia per les inundacions i el rècord de pluja acumulada en 12 hores a Itàlia, amb un registre de 740,6 l/m² i un total diari de 890 l/m². Alguna cosa fora del comú tal com afirma Samuel Biener, expert de Meteored (tiempo.com).

Espanya, igual que en altres zones d’Europa, compta amb registres semblants als de Rossiglione, amb fins i tot acumulats de més de 1000 l/m² en 24 hores, encara que tots de moment no oficials, perquè resulta molt difícil mesurar adequadament este tipus de precipitacions. En estos dies tindrà lloc l’aniversari d’algun dels registres top d’acumulats de pluja horària i diària.

 

La Pantanada de Tous

 

És conegut per tots l’esdeveniment de pluges torrencials del 19 al 21 d’octubre de 1982 en el vessant mediterrani, una catàstrofe que va canviar la història de la previsió i alerta meteorològica.

A conseqüència del trencament de la presa valenciana de Tous, la crescuda al Xúquer va aconseguir una punta de 16.000 m³/s i va provocar inundacions en les quals més de 30 persones van perdre la vida i els danys materials van ser incalculables.

Este fet va ser una fita meteorològica, ja que es va detectar el primer Complex Convectiu de Mesoescala  (CCM) a Europa a través del satèl·lit Meteosat.

Es tracta d’un conglomerat de tempestes que es caracteritza per la presència de topalls nuvolosos molt freds, amb gran desenvolupament vertical, que ocupen una gran extensió i que, en condicions adequades, solen tindre un cicle de vida de més de 10 hores. Són els responsables últims dels grans diluvis a Espanya i en la conca del Mediterrani.

En esta ocasió el complex convectiu es va estancar i va regenerar en el massís del Caroig, on es van registrar acumulats de més de 600 l/m². A la Casa del Baró es va estimar un acumulat de més de 1100 l/m² en tot just 20 hores. Desgraciadament va ser un càlcul basat en un aljub, ja que el pluviòmetre va ser derrocat pel diluvi.

 

La riuada de 1973 en el sud-est

 

El gruix de la precipitació va tindre lloc el 19 d’octubre de 1973 coincidint amb la Pantanada de Tous. És el primer episodi de pluges en el qual la torrencialitat registrada va ser insòlita en unes certes zones d’Almeria, Granada i de la Regió de Múrcia.

En la localitat de Zurgena es va registrar un acumulat de 600 l/m² a través de dos tempestes i una d’elles s’estima que va descarregar més de 400 l/m² en una hora, una dada de gran rellevància a nivell mundial d’haver-se pogut verificar.

En la capçalera del Guadalentín i a la vall de l’Almanzora, en la riuada de Santa Teresa que es va produir el 14 i 15 d’octubre de 1879, es va calcular una precipitació horària en uns certs sectors molt puntuals de l’Alt Guadalentín de 600 l/m² en una hora.

Totes dos riuades van esborrar pobles sencers. En la riuada del sud-est, el riu-rambla Almanzora va aconseguir un cabal punta de 3.500 m³/s, similar al cabal mitjà del Danubi, i es calcula que van perir més de 500 persones, de les quals 100 van ser arrossegades per la rambla de Nogalte, a Lorca.

 

El club dels 1000

 

Al nostre país, Oliva ostenta el rècord oficial de pluja en 24 hores amb una marca de 817 l/m² que es va produir el 3 de novembre de 1987.

A Europa, hi ha diversos casos en el qual els registres pluviomètrics es van acostar als 1000 l/m², com és el cas de Rosselló, a la Provença, entorn del Golf de Gènova, i a Còrsega. Ara, a causa d’una major densitat de les xarxes meteorològiques i a un augment dels fenòmens adversos amb el canvi climàtic, pot ser que prompte es registren els primers 1000 l/m² en 24 hores a Europa, ja sí de manera oficial.
 

Últimes notícies

82-79: la defensa del Fenerbahçe frena al València malgrat el arreón final

El Fenerbahçe es va imposar 82-79 gràcies al seu defensa de canvis, que va col·lapsar al València. Jean Montero va forçar un final atapeït, però els tirs per a empatar no van entrar

Fenerbahçe 82-79 València: la defensa turca apaga la reacció final

Fenerbahçe es va imposar 82-79 a Istanbul gràcies a una defensa de canvis que va desactivar al València. Jean Montero va forçar un final igualat, però va faltar el triple.

La Diputació finança un nou trinquet a Bétera i la reforma del de la Pobla de Vallbona

La Diputació de València ha activat obres en dos trinquets amb 400.000 euros per a Bétera i 300.000 per a la Pobla de Vallbona dins del Pla de Trinquets. El pla suma huit milions per a modernitzar instal·lacions de pilota i atraure noves generacions.

Castelló inaugura la Supercopa d’Espanya femenina amb el Madrid-Atleti a les 19.15 i VAR a demanda

Castelló va presentar la fase final de la Supercopa femenina: Madrid-Atleti el dimarts i Barça-Athletic el dimecres, amb final el dissabte en Castalia. L'RFEF ha confirmat el retard de 15 minuts del primer dol i l'ús del FVS, un VAR a petició dels entrenadors.

Pérez destaca la seguretat com a motor per a atraure visitants a la província d’Alacant

Toni Pérez ha defés en l'I Fòrum Policia Local i Turisme que la seguretat impulsa l'elecció d'Alacant com a destí. Ha posat en valor a la Policia Local com a primer contacte del visitant.

112 Euskadi va saber d’almenys dos víctimes a les 21.05 del 29-O i va registrar 32 crides per la DANA a València

El 112 del País Basc va atendre 32 peticions d'auxili vinculades a les riuades en el sud de València els dies 29 i 30 d'octubre de 2024 i va tindre constància d'almenys #dos morts a les 21.05 del 29-O. La cronologia va ser remesa al Jutjat de Catarroja, que investiga la gestió de l'emergència.

Els Arts estrena Eugenio Oneguin amb la mirada introspectiva de Laurent Pelly

El Palau de les Arts estrenarà el 20 de gener Eugenio Oneguin de Txaikovski amb posada en escena introspectiva de Laurent Pelly i batuta de Timur Zangiev. El títol torna al repertori del coliseu quinze anys després amb un repartiment internacional i activitats paral·leles.

Gómez supedita la jornada de 35 hores en Sanitat al que acorde la Taula General

El conseller ha reiterat que Sanitat activarà la reducció quan la Taula General la fixe i ha defés un Estatut Marc 'nou i modern' amb criteris homogenis.