El 93,7 % del personal de la Generalitat que entén bé o prou bé el valencià 

La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha publicat els resultats de l’enquesta referida al coneixement i l’ús social del valencià en diferents àmbits de la societat i la de l’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat.

Pel que fa a l’estudi sobre el coneixement i ús social del valencià, la mostra de l’estudi s’ha realitzat sobre 7.117 persones des dels 15 anys residents en el territori valencià.

En el qüestionari s’han introduït preguntes noves que no figuraven en enquestes anteriors: aprenentatge del valencià per zona valencianoparlant i castellanoparlant; la llengua que es parlava de xicotet/a a casa; la llengua de transmissió familiar; la raó del canvi de llengua entre pares i mares amb els fills i filles; la freqüència amb què s’inicia una conversa en valencià, i el canvi de llengua si la persona interlocutora parla en l’altra llengua.

També s’hi ha introduït un nou aspecte, que és el grau de coneixement i valoració de la societat de les iniciatives de promoció del valencià.

En el cas del coneixement i ús del valencià per part del personal que treballa en l’Administració de la Generalitat, s’ha realitzat entre 1.100 treballadores i treballadors. Cal recordar que es va realitzar per primera vegada en 2016 i els primers resultats es van publicar en 2017.

Es tracta d’una enquesta específica d’àmbit d’ús i en aquest segon test, realitzat entre setembre de 2021 i març de 2022, s’ha introduït un nou ítem referit a l’avaluació de les actuacions i iniciatives de la Generalitat per part dels treballadors i treballadores enquestats.

Les dues enquestes es poden consultar en la pàgina web de la Conselleria.

Principals conclusions de l’enquesta de coneixement i ús social

Pel que fa al coneixement del valencià per part de la societat valenciana, s’hi aprecia un increment generalitzat pel que fa a la capacitat d’entendre’l, parlar-lo, llegir-lo i escriure’l perfectament i bastant bé.

Pel que fa a la capacitat d’entendre el valencià, el percentatge puja del 72,4 % de l’enquesta anterior al 75,8 %, la qual cosa suposa un increment de més de 3 punts. Quant a la capacitat de llegir en valencià, puja quasi 5 punts: del 52,9 % al 57,2 %.

Pel que fa a la capacitat d’escriure’l, la pujada és de més de 6 punts, ja que es passa del 34,7 % al 40,8 %. Mai en la sèrie històrica d’enquestes hi havia hagut tantes persones amb capacitat d’escriure bé en valencià. Pel que fa a la capacitat de parlar perfectament o bastant bé, les xifres es mantenen pràcticament iguals en un 50 % de competència per a parlar bastant bé o perfectament.

Una altra conclusió en aquest aspecte és la pujada en competència lingüística en la zona castellanoparlant, ja que pugen tots els percentatges de capacitat d’entendre, parlar, llegir i escriure. En aquest sentit, respecte a entendre el valencià, puja en quasi 17 punts respecte a l’última enquesta. Pel que fa a la capacitat de parlar perfectament o bastant bé, puja en quasi 10 punts. La capacitat de llegir en valencià per part de persones que viuen en zona castellanoparlant puja en 11 punts i la capacitat d’escriure en 8 punts.

L’aprenentatge del valencià es produeix fonamentalment en l’àmbit familiar i en el sistema educatiu. En el context familiar, destaca que es parla més valencià amb els fills i les filles que amb la parella, la qual cosa mostra més transmissió i interés pel manteniment del valencià. En aquest cas, el 15,5 % de les parelles parlen en valencià entre elles, mentre que als seus fills i filles s’adrecen en valencià en un 21,8 % dels casos.

Així mateix, més d’un 82 % de les valencianes i els valencians pensa que el valencià s’hauria d’usar igual o més que ara.

D’altra banda, les persones enquestades han valorat també les iniciatives de promoció del valencià per part de la Generalitat, com la campanya ‘Sempre teua. La teua llengua’, la Llei de plurilingüisme, les emissions d’À Punt, la JQCV o l’Oficina de Drets Lingüístics. La puntuació oscil·la entre el 6 i el 6,95 de nota per part de la ciutadania.

L’enquesta també reflecteix una baixada de l’ús de la llengua en diferents àmbits. S’aprecia en contextos com l’ús a casa o amb les amistats, que decreix en els dos casos al voltant de 8 punts. Es conclou que, malgrat que puja exponencialment la competència lingüística en valencià, no es trasllada a un increment de l’ús del valencià.

En aquest sentit, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha encarregat a una ponència d’experts l’elaboració d’un pla quinquennal per a aplicar entre 2023 i 2027, que servisca de full de ruta per a implementar diferents línies d’actuació per a promoure l’ús del valencià entre la ciutadania. Aquest pla es presentarà a principi de 2023 en el marc del Consell Social de les Llengües.

Principals conclusions de l’enquesta Ús del valencià en l’Administració

Pel que fa al personal de la Generalitat enquestat, en el 86,5 % afirma que té acreditació en algun nivell de valencià. Així mateix, la seua competència lingüística pel que fa a entendre’l, capacitat per a parlar-lo, llegir-lo o escriure’l bastant bé o perfectament ha pujat des de 2016.

Actualment, el personal de la Generalitat que afirma que entén bastant bé o perfectament el valencià se situa en el 93,7 %, el que pot parlar-lo en el 65,1 %, el que el pot llegir en el 88,1 %, i el que l’escriu bastant bé o perfectament en el 56,4 %.

Les pujades en competència lingüística en les quatre àrees respecte a l’anterior enquesta reflecteixen que s’incrementa en vora 1 punt la capacitat d’entendre, en quasi 8 la de parlar, en quasi 8 punts la de llegir i en més de 9 la d’escriure.

Així mateix, destaca un salt qualitatiu entre el domini de bastant bé a perfectament del valencià. En aquest cas, ha pujat en quasi 15 punts el personal que entén perfectament el valencià; en 4 punts el que el sap parlar perfectament; en més de 8 punts el que el sap llegir perfectament, i en quasi 4 punts el que el sap escriure perfectament.

Cal remarcar també que ha augmentat l’ús del valencià entre companys de feina a l’Administració autonòmica en un 9,1 % i la proporció dels que escriuen prioritàriament en valencià ha augmentat en més de 8 punts fins a situar-se en el 21,4 % dels enquestats.

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.