El 93,7 % del personal de la Generalitat que entén bé o prou bé el valencià 

La Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha publicat els resultats de l’enquesta referida al coneixement i l’ús social del valencià en diferents àmbits de la societat i la de l’ús del valencià en l’Administració de la Generalitat.

Pel que fa a l’estudi sobre el coneixement i ús social del valencià, la mostra de l’estudi s’ha realitzat sobre 7.117 persones des dels 15 anys residents en el territori valencià.

En el qüestionari s’han introduït preguntes noves que no figuraven en enquestes anteriors: aprenentatge del valencià per zona valencianoparlant i castellanoparlant; la llengua que es parlava de xicotet/a a casa; la llengua de transmissió familiar; la raó del canvi de llengua entre pares i mares amb els fills i filles; la freqüència amb què s’inicia una conversa en valencià, i el canvi de llengua si la persona interlocutora parla en l’altra llengua.

També s’hi ha introduït un nou aspecte, que és el grau de coneixement i valoració de la societat de les iniciatives de promoció del valencià.

En el cas del coneixement i ús del valencià per part del personal que treballa en l’Administració de la Generalitat, s’ha realitzat entre 1.100 treballadores i treballadors. Cal recordar que es va realitzar per primera vegada en 2016 i els primers resultats es van publicar en 2017.

Es tracta d’una enquesta específica d’àmbit d’ús i en aquest segon test, realitzat entre setembre de 2021 i març de 2022, s’ha introduït un nou ítem referit a l’avaluació de les actuacions i iniciatives de la Generalitat per part dels treballadors i treballadores enquestats.

Les dues enquestes es poden consultar en la pàgina web de la Conselleria.

Principals conclusions de l’enquesta de coneixement i ús social

Pel que fa al coneixement del valencià per part de la societat valenciana, s’hi aprecia un increment generalitzat pel que fa a la capacitat d’entendre’l, parlar-lo, llegir-lo i escriure’l perfectament i bastant bé.

Pel que fa a la capacitat d’entendre el valencià, el percentatge puja del 72,4 % de l’enquesta anterior al 75,8 %, la qual cosa suposa un increment de més de 3 punts. Quant a la capacitat de llegir en valencià, puja quasi 5 punts: del 52,9 % al 57,2 %.

Pel que fa a la capacitat d’escriure’l, la pujada és de més de 6 punts, ja que es passa del 34,7 % al 40,8 %. Mai en la sèrie històrica d’enquestes hi havia hagut tantes persones amb capacitat d’escriure bé en valencià. Pel que fa a la capacitat de parlar perfectament o bastant bé, les xifres es mantenen pràcticament iguals en un 50 % de competència per a parlar bastant bé o perfectament.

Una altra conclusió en aquest aspecte és la pujada en competència lingüística en la zona castellanoparlant, ja que pugen tots els percentatges de capacitat d’entendre, parlar, llegir i escriure. En aquest sentit, respecte a entendre el valencià, puja en quasi 17 punts respecte a l’última enquesta. Pel que fa a la capacitat de parlar perfectament o bastant bé, puja en quasi 10 punts. La capacitat de llegir en valencià per part de persones que viuen en zona castellanoparlant puja en 11 punts i la capacitat d’escriure en 8 punts.

L’aprenentatge del valencià es produeix fonamentalment en l’àmbit familiar i en el sistema educatiu. En el context familiar, destaca que es parla més valencià amb els fills i les filles que amb la parella, la qual cosa mostra més transmissió i interés pel manteniment del valencià. En aquest cas, el 15,5 % de les parelles parlen en valencià entre elles, mentre que als seus fills i filles s’adrecen en valencià en un 21,8 % dels casos.

Així mateix, més d’un 82 % de les valencianes i els valencians pensa que el valencià s’hauria d’usar igual o més que ara.

D’altra banda, les persones enquestades han valorat també les iniciatives de promoció del valencià per part de la Generalitat, com la campanya ‘Sempre teua. La teua llengua’, la Llei de plurilingüisme, les emissions d’À Punt, la JQCV o l’Oficina de Drets Lingüístics. La puntuació oscil·la entre el 6 i el 6,95 de nota per part de la ciutadania.

L’enquesta també reflecteix una baixada de l’ús de la llengua en diferents àmbits. S’aprecia en contextos com l’ús a casa o amb les amistats, que decreix en els dos casos al voltant de 8 punts. Es conclou que, malgrat que puja exponencialment la competència lingüística en valencià, no es trasllada a un increment de l’ús del valencià.

En aquest sentit, la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme ha encarregat a una ponència d’experts l’elaboració d’un pla quinquennal per a aplicar entre 2023 i 2027, que servisca de full de ruta per a implementar diferents línies d’actuació per a promoure l’ús del valencià entre la ciutadania. Aquest pla es presentarà a principi de 2023 en el marc del Consell Social de les Llengües.

Principals conclusions de l’enquesta Ús del valencià en l’Administració

Pel que fa al personal de la Generalitat enquestat, en el 86,5 % afirma que té acreditació en algun nivell de valencià. Així mateix, la seua competència lingüística pel que fa a entendre’l, capacitat per a parlar-lo, llegir-lo o escriure’l bastant bé o perfectament ha pujat des de 2016.

Actualment, el personal de la Generalitat que afirma que entén bastant bé o perfectament el valencià se situa en el 93,7 %, el que pot parlar-lo en el 65,1 %, el que el pot llegir en el 88,1 %, i el que l’escriu bastant bé o perfectament en el 56,4 %.

Les pujades en competència lingüística en les quatre àrees respecte a l’anterior enquesta reflecteixen que s’incrementa en vora 1 punt la capacitat d’entendre, en quasi 8 la de parlar, en quasi 8 punts la de llegir i en més de 9 la d’escriure.

Així mateix, destaca un salt qualitatiu entre el domini de bastant bé a perfectament del valencià. En aquest cas, ha pujat en quasi 15 punts el personal que entén perfectament el valencià; en 4 punts el que el sap parlar perfectament; en més de 8 punts el que el sap llegir perfectament, i en quasi 4 punts el que el sap escriure perfectament.

Cal remarcar també que ha augmentat l’ús del valencià entre companys de feina a l’Administració autonòmica en un 9,1 % i la proporció dels que escriuen prioritàriament en valencià ha augmentat en més de 8 punts fins a situar-se en el 21,4 % dels enquestats.

Últimes notícies

Quatre excaps d’ETA es neguen a declarar pels atemptats de Santa Pola i Madrid

Quatre antics dirigents d’ETA s’han acollit al dret a no declarar davant l’Audiència Nacional per la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en 2002 i l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco a Madrid en 2000.

Prohibit fumar i vapear en la platja Racó de l’Albir de l’Alfàs del Pi

La platja Racó de l’Albir, a l’Alfàs del Pi, s’ha incorporat a la Xarxa de Platges sense Fum de la Comunitat Valenciana i des d’ara està prohibit fumar i vapear en tota la zona de bany, amb sancions de fins a 300 euros.

La família de Juan Navarro confia que l’ADN dels ossos aclarisca el cas 33 anys després

La família de Juan Navarro, desaparegut fa 33 anys a Dénia, espera que les proves d’ADN sobre els ossos trobats a la vivenda familiar confirmen la identitat i permeten avançar en la investigació.

Naix a València el primer centre mediterrani d’intel·ligència climàtica d’Europa

La Generalitat ha anunciat la creació del primer Centre Mediterrani d’Intel·ligència Climàtica d’Europa, amb seu a València, per a millorar la previsió i la resposta davant fenòmens meteorològics extrems a tota la conca mediterrània.

Villar defensa la transparència del govern del PP en la investigació de Les Naus a la Platja de San Juan

El vicealcalde dAlacant, Manuel Villar (PP), ha assegurat que el govern local està col·laborant amb total transparència en la comissió que investiga possibles irregularitats en lajornament de vivendes públiques de la promoció Les Naus a la Platja de San Juan, i ha comparat aquesta actitud amb el cas dalcoi.

Quatre excaps d’ETA es neguen a declarar pels atemptats de Santa Pola i Madrid

Quatre antics dirigents d’ETA s’han acollit al dret a no declarar davant l’Audiència Nacional per la seua presumpta responsabilitat en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Santa Pola en 2002 i per l’assassinat del tinent coronel Pedro Antonio Blanco en 2000 a Madrid.

Avantatge de pista per al Valencia Basket davant un Joventut sense pressió en les semifinals de la Liga Endesa

Valencia Basket i Asisa Joventut obrin este dimecres al Roig Arena una semifinal de la Liga Endesa marcada per l’avantatge de pista taronja i el paper decisiu de Ricky Rubio. Pedro Martínez avisa del gran moment de forma de la Penya i afirma que l’eliminatòria està al 50%.

El Valencia Basket busca colpejar primer en la semifinal davant un Joventut sense pressió

El Valencia Basket arriba a la semifinal de la Lliga Endesa amb avantatge de pista i el paper de favorit davant un Asisa Joventut sense pressió, impulsat pel gran moment de Ricky Rubio i amb un Pedro Martínez que alerta del potencial verd-i-negre.