Política i gestió. Un matrimoni malavingut

Llig a la premsa que PP i VOX pacten a Alacant contractar directius per gestionar àrees de l’ajuntament, i em sembla un debat pendent, i ple d’arestes punxoses, a la que m’afanye a abocar-m’hi amb evident risc de prendre mal.

Que les àrees de govern siguen gestionades per experts, professionals i gent formada en eixes competències concretes, sembla una cosa ben desitjable.

Segur que ens estalviarem vore despropòsits com un semàfor al mig d’una ronda de circumval·lació per a donar accés per una porta falsa a un col·legi construït fora d’ordenació urbana. Però un regidor va decidir que en lloc d’obligar les famílies a accedir per l’única porta habilitada i que no dona a una via de velocitat alta, va considerar permetre obrir una porta on no tocava, i rendir-se a les pressions d’un col·legi privat. I sí, conec bastant bé la teoria de «la ciutat viscuda» i això no hi té res a veure.

Però quan hi penses un poc, et preguntes si eixos professionals, experts i gent formada, no són els funcionaris! I si no ho són, aleshores tenim un greu problema (no, no sempre ho són, i sí, tenim un greu problema) en l’accés a la funció pública, que no garanteix la idoneïtat de les persones que ocupen eixos llocs de treball. I vivim amb massa freqüència una confusió entre qui ha de decidir què.

A vore si em sé explicar. Si un polític vol ser funcionari, que es presente a unes oposicions, i si un funcionari vol fer de polític, que es presente a unes eleccions. Tal qual ho vaig dir en la primera reunió que vaig tindre amb un nodrit grup de funcionaris municipals al poc de ser elegit regidor de Castelló. I ho mantinc. El polític ha de decidir si vol fer una plaça i si la vol rodona o quadrada, i al tècnic correspon trobar la fórmula legal i econòmica per a complir eixa decisió, o advertir que no és possible per una raó legal o econòmica. La seua opinió estètica o funcional, només importa fora-d’hores de treball, quan opina com a ciutadà.

Agafa doncs cos, la idea de buscar perfils gestors, per dirigir les polítiques que els diferents equips de govern tenen en els seus programes i que d’alguna forma han estat validades en les eleccions (suposant que algú llegís els programes, suposant que els programes digueren alguna cosa, suposant que els governs compliren amb els seus programes). I com amb l’actual estructura al capdavant de cada àrea de govern hi ha un electe, caldria adequar les llistes electorals amb perfils capaços de gestionar amb solvència. Però això sí que és una quimera, i ho dic jo que conec bé com es fan les llistes! 

Així i tot, encara que es fes un esforç orgànic perquè cada llista electoral tingués un perfil per a cada àrea, i no algú que guanya les primàries per tenir més cosins, o algú que li balla els nanos a l’executiva de torn, seria insuficient i inútil. Perquè l’aritmètica electoral juga el seu paper, i igual qui tenies pensat per a urbanisme és el primer a no entrar al consistori per manca de vots. O un pacte de govern fa que tingues dos megaexperts en una matèria, però estàs obligat a prescindir d’un, que acabarà gestionant allò que desconeix profundament. En definitiva, que la biòloga acaba portant serveis socials, i la resta tot són advocats, ADE, o funcionaris (ja hem dit que no sempre adequats per a les competències que gestionen), o bé gent que no ha treballat ni un quart d’hora fora de la política. Cap experiència de gestió a aportar.

Així que eixa idea tampoc no té bon encaix amb la realitat i les necessitats. I torna a agafar embranzida la dels gerents professionals d’àrea. Gent realment preparada i capaç, que com no ha triat ningú, estan a les ordres d’aquell a qui sí que ha triat la gent en urnes, i que precisament per la seua incapacitat ha contractat al gerent! Un contrasentit majúscul. Però si és així… Quina feina fan els polítics? Només la part de representació pública? Sembla poca cosa, i seria excessivament car.

No clar, hi ha d’haver el joc polític en el millor sentit del terme. El debat, la contraposició d’idees. Es pot governar sense oposició, clar que això no és una democràcia. Una democràcia només és possible si hi ha una oposició operativa. Però si no participen de la gestió directa, no en caldrien tants. Seria suficient amb el vot ponderat. A les urnes, una persona un vot, i un cop fet el recompte, a l’ajuntament, una persona per llista electoral amb els vots ponderats que representa la seua opció. No ens agrada, no?

A mi no. Però tenim un problema.

Últimes notícies

Un incendi en un motor obliga a desallotjar un edifici de laboratoris a la UPV

Un incendi en un motor de combustió interna en una sala d’assaig del bloc 8P de la UPV ha obligat a desallotjar l’edifici de laboratoris fins que els bombers han controlat les flames i han ventilat la zona.

DIGI arriba a 100 botigues a Espanya amb una nova obertura a Torrent

DIGI ha inaugurat a Torrent la seua cinquena botiga pròpia a la província de València, amb la qual aconseguix les 100 tendes a tot Espanya i reforça el seu compromís amb la Comunitat Valenciana.

La Comunitat Valenciana, a la cua en ús de portàtils i tauletes a les aules

La Comunitat Valenciana és, junt amb Aragó, una de les autonomies amb menor ús de portàtils i tauletes a les aules, amb un 54 %, segons el Ministeri d'Educació, malgrat l’augment generalitzat de la digitalització als centres educatius.

Sis tigres rescatats a Alemanya arriben a Villena per a recuperar-se en el centre d’AAP

Una tigressa i els seus cinc cadells, criats en remolcs d’un polígon industrial a Saxònia, viatgen al centre de rescat d’AAP a Villena, on disposaran, per primera vegada, d’un recinte ampli i adaptat a les seues necessitats.

Detingut a Elx per amenaçar diverses persones amb una pistola d’aire comprimit en locals comercials

La Policia Local d’Elx ha detingut un home que ha amenaçat diverses persones amb una pistola d’aire comprimit en un bar, un camió i una autoescola, fet que ha generat una forta alarma a la zona.

Iker Losada s’acomiada del Llevant agraït i torna al Betis després de la cessió

Iker Losada ha posat fi a la seua cessió al Llevant després de la temporada 2025-26 i torna al Real Betis, agraït pel tracte del club, els companys i l’afició granota.

El TSJCV alerta dels perjudicis per la falta de reforços als jutjats valencians

El TSJCV ha advertit dels perjudicis que causarà al servici públic de justícia la decisió del Ministeri de Justícia de denegar la dotació econòmica per a 18 mesures de reforç als òrgans judicials valencians, entre elles les dels jutjats de clàusules sòl. La Sala de Govern ha demanat al CGPJ que inste el Ministeri a reconsiderar la seua decisió.

Jesús Lancis, nou rector de l’UJI, exigix una financiació suficient i estable per a les universitats públiques

El nou rector de la Universitat Jaume I, Jesús Lancis, ha defensat una financiació suficient i estable per a les universitats públiques i el desplegament íntegre de l’acord plurianual 2026-2029, i ha reivindicat la universitat com a motor de cohesió social i ascensor social.