Política i gestió. Un matrimoni malavingut

Llig a la premsa que PP i VOX pacten a Alacant contractar directius per gestionar àrees de l’ajuntament, i em sembla un debat pendent, i ple d’arestes punxoses, a la que m’afanye a abocar-m’hi amb evident risc de prendre mal.

Que les àrees de govern siguen gestionades per experts, professionals i gent formada en eixes competències concretes, sembla una cosa ben desitjable.

Segur que ens estalviarem vore despropòsits com un semàfor al mig d’una ronda de circumval·lació per a donar accés per una porta falsa a un col·legi construït fora d’ordenació urbana. Però un regidor va decidir que en lloc d’obligar les famílies a accedir per l’única porta habilitada i que no dona a una via de velocitat alta, va considerar permetre obrir una porta on no tocava, i rendir-se a les pressions d’un col·legi privat. I sí, conec bastant bé la teoria de «la ciutat viscuda» i això no hi té res a veure.

Però quan hi penses un poc, et preguntes si eixos professionals, experts i gent formada, no són els funcionaris! I si no ho són, aleshores tenim un greu problema (no, no sempre ho són, i sí, tenim un greu problema) en l’accés a la funció pública, que no garanteix la idoneïtat de les persones que ocupen eixos llocs de treball. I vivim amb massa freqüència una confusió entre qui ha de decidir què.

A vore si em sé explicar. Si un polític vol ser funcionari, que es presente a unes oposicions, i si un funcionari vol fer de polític, que es presente a unes eleccions. Tal qual ho vaig dir en la primera reunió que vaig tindre amb un nodrit grup de funcionaris municipals al poc de ser elegit regidor de Castelló. I ho mantinc. El polític ha de decidir si vol fer una plaça i si la vol rodona o quadrada, i al tècnic correspon trobar la fórmula legal i econòmica per a complir eixa decisió, o advertir que no és possible per una raó legal o econòmica. La seua opinió estètica o funcional, només importa fora-d’hores de treball, quan opina com a ciutadà.

Agafa doncs cos, la idea de buscar perfils gestors, per dirigir les polítiques que els diferents equips de govern tenen en els seus programes i que d’alguna forma han estat validades en les eleccions (suposant que algú llegís els programes, suposant que els programes digueren alguna cosa, suposant que els governs compliren amb els seus programes). I com amb l’actual estructura al capdavant de cada àrea de govern hi ha un electe, caldria adequar les llistes electorals amb perfils capaços de gestionar amb solvència. Però això sí que és una quimera, i ho dic jo que conec bé com es fan les llistes! 

Així i tot, encara que es fes un esforç orgànic perquè cada llista electoral tingués un perfil per a cada àrea, i no algú que guanya les primàries per tenir més cosins, o algú que li balla els nanos a l’executiva de torn, seria insuficient i inútil. Perquè l’aritmètica electoral juga el seu paper, i igual qui tenies pensat per a urbanisme és el primer a no entrar al consistori per manca de vots. O un pacte de govern fa que tingues dos megaexperts en una matèria, però estàs obligat a prescindir d’un, que acabarà gestionant allò que desconeix profundament. En definitiva, que la biòloga acaba portant serveis socials, i la resta tot són advocats, ADE, o funcionaris (ja hem dit que no sempre adequats per a les competències que gestionen), o bé gent que no ha treballat ni un quart d’hora fora de la política. Cap experiència de gestió a aportar.

Així que eixa idea tampoc no té bon encaix amb la realitat i les necessitats. I torna a agafar embranzida la dels gerents professionals d’àrea. Gent realment preparada i capaç, que com no ha triat ningú, estan a les ordres d’aquell a qui sí que ha triat la gent en urnes, i que precisament per la seua incapacitat ha contractat al gerent! Un contrasentit majúscul. Però si és així… Quina feina fan els polítics? Només la part de representació pública? Sembla poca cosa, i seria excessivament car.

No clar, hi ha d’haver el joc polític en el millor sentit del terme. El debat, la contraposició d’idees. Es pot governar sense oposició, clar que això no és una democràcia. Una democràcia només és possible si hi ha una oposició operativa. Però si no participen de la gestió directa, no en caldrien tants. Seria suficient amb el vot ponderat. A les urnes, una persona un vot, i un cop fet el recompte, a l’ajuntament, una persona per llista electoral amb els vots ponderats que representa la seua opció. No ens agrada, no?

A mi no. Però tenim un problema.

Últimes notícies

Crema de dues vivendes de familiars dels detinguts pel tiroteig mortal d’Alzira

Dues vivendes on viuen familiars dels quatre detinguts pel tiroteig mortal entre dos clans a Alzira han sigut incendiades, sense causar ferits, encara que ha mort un cavall.

Les màximes pugen quasi 4 graus a Castelló i arriben als 34 a l’Alt Maestrat

Les temperatures màximes d’este dilluns han pujat fins a 4 graus en punts de l’interior de Castelló i han assolit els 34 graus en diverses localitats de la Comunitat Valenciana, segons Aemet i Avamet.

Quatre anys de presó per enganyar un octogenari i traure-li quasi 400.000 euros

Una dona ha sigut condemnada a quatre anys de presó per estafar prop de 400.000 euros a un home octogenari, viudo i amb trastorn afectiu, fent-li creure que eren parella i aprofitant-se de la seua soledat.

El IVC oferix 31 propostes de teatre, dansa i circ a València este primer trimestre

L’Institut Valencià de Cultura ha presentat 31 propostes de teatre, dansa i circ per al primer trimestre de la temporada 2026-2027, repartides entre el Teatre Principal, el Teatre Rialto i l’Espai La Granja, amb protagonisme per a produccions pròpies i companyies valencianes.

Emilio Argüeso s’acull al seu dret a no contestar en la comissió de la DANA al Congrés

L’exdirector de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Emilio Argüeso, s’ha negat a respondre davant la comissió de la DANA al Congrés per a evitar interferències amb la causa penal oberta contra ell i protegir el seu dret de defensa.

La inversió estrangera directa es dispara en la Comunitat i ja supera els 1.800 milions

La inversió estrangera directa en la Comunitat Valenciana ha augmentat més d’un 400 % fins juliol i ha arribat als 1.846 milions, fet que situa el territori com el tercer que més capital exterior capta a Espanya. València concentra el 80 % del flux i França es consolida com el principal país inversor.

Baldoví veu en la compareixença de Mazón al Congrés un nou insult a les víctimes de la DANA

Joan Baldoví ha qualificat de nou insult a les víctimes de la DANA la compareixença de Carlos Mazón al Congrés, i l ha acusat de no respondre les preguntes sobre la gestió de la catàstrofe.

La defensa de Pradas recorre a l’Audiència per obtindre els missatges de Bernabé sobre la DANA

La defensa de Salomé Pradas ha recorregut davant l’Audiència la decisió de la jutgessa que investiga la DANA de no reclamar a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, els missatges que va intercanviar durant l’emergència del 29 d’octubre de 2024. L’equip legal invoca la igualtat de tracte amb altres responsables i considera “imprescindible” aclarir quina informació va arribar al Cecopi.