És beneficiosa la jornada laboral de quatre dies?

A Espanya la jornada laboral és de 40 hores setmanals, generalment repartida en cinc dies a la setmana, concretament de dilluns a divendres.
El problema comença a notar-se a mesura que va passant la setmana, ja que la productivitat baixa, perquè estem cansats i les nostres forces van decaient fins a arribar al divendres completament esgotats.

Al llarg de la pandèmia, els empresaris de tot el món han modificat quasi tot el relacionat amb els treballs d’oficina. En primer lloc, van implantar l’opció de teletreball, en alguns casos obligatòria i en uns altres amb possibilitat de triar.

A part d’això, en alguns casos han prohibit les reunions en determinats dies, han donat permisos o dies lliures per temes de salut mental i fins i tot han permés que els seus empleats es traslladen a centenars de quilòmetres de distància de les seues antigues oficines. No obstant això, i malgrat els seus esforços per retindre el talent, la majoria es resisteix a implantar la setmana laboral de 4 dies. Com succeeix a Espanya, en la majoria dels treballs la setmana laboral durant la crisi del COVID ha continuat sent de dilluns a divendres.

Durant la pandèmia, el teletreball ha proporcionat a milions de persones un grau de flexibilitat sense precedents a l’hora d’establir els seus propis horaris. No obstant això, prendre’s el dia lliure de manera puntual no és comparable a treballar 4 dies a la setmana, igual que faltar a classe no és el mateix que anar-se un dia d’excursió.

Clar que pots faltar al treball per a fer alguns encàrrecs. Però el teu cap no. Si ho fera, els correus electrònics continuarien arribant, i els terminis continuen sent ací. El canvi a una vertadera setmana laboral de 4 dies no és una cosa que puga establir-se sense més, sinó que requeriria una sincronització a nivell massiu.

El canvi a 40 hores setmanals va suposar en el seu moment una revolució. Hui, 100 anys després, ho assumim com una cosa normal.

Ara que tornem a arribar justos a tot i que a penes ens queda temps per a viure, torna a sorgir el debat entorn de la jornada laboral. Són nombrosos els experts que asseguren que la jornada laboral de quatre dies o de 32 hores setmanals és molt més beneficiosa per a tots els agents implicats. Però quins són els avantatges d’aquest nou model de treball?

Cinc beneficis de la jornada laboral de quatre dies

1. Suport per part dels governs

El Govern d’Espanya ha llançat un projecte pilot per a empreses interessades en la proposta. L’objectiu és reduir la jornada laboral a 35 hores a la setmana per a estar a nivells similars als de la UE-8. Es tracta d’un pla de tres anys i 50 milions d’euros que permet a les empreses provar la reducció d’hores amb un risc mínim.

Els costos de la incorporació d’una empresa a la jornada laboral de 4 dies, per exemple, podrien cobrir-se al 100% el primer any, al 50% el segon i al 33% el tercer. El govern pretén augmentar la productivitat, generar major compromís amb les empreses i reduir la taxa de rotació en les organitzacions.

2. Augment de productivitat i benestar de les persones ocupades
Així ho ha demostrat un estudi dut a terme a Islàndia per la consultora britànica Autonomy. La investigació d’una duració de 4 anys recull dades de 2.500 persones ocupades que van reduir la seua jornada a 35 o 36 hores setmanals. L’estudi revela un increment notable en el benestar dels empleats i rendiment de les persones.

3. Posicionament com a marca ocupadora
Una de les grans metes de qualsevol empresa és posicionar-se com una empresa feliç. L’objectiu és atraure i comprometre al talent. Per a això, es poden adaptar diverses mesures, entre elles, estaria oferint als membres de cada equip la possibilitat que puguen tindre una jornada laboral de 4 dies. Seria l’exemple de Telefónica, que recentment anunciava que estava estudiant incorporar aquesta mesura com a model de treball.

4. Reducció de l’impacte mediambiental
La jornada laboral de 4 dies també suposa menys desplaçaments. El que té un impacte directe en la petjada de carboni. A més, el fet de reduir la setmana laboral mitjana de 5 a 4 dies implica una reducció molt considerable en energia. Així ho demostra l’estudi conjunt dut a terme per l’organització ecologista Platform London i la Campanya 4 Day Week, Les dades mostren que el canvi de 5 a 4 dies laborals per a 2025 reduiria les emissions del Regne Unit en 27 milions de tones, la qual cosa suposaria una reducció de més del 20%.

5. Foment d’igualtat entre les persones treballadores
La reducció de la jornada laboral en qualsevol format pot representar una oportunitat d’aportar major equitat entre les persones treballadores. Segons dades de l’INE, el nombre d’excedències per cura de familiars va ser de 54.723 en 2020, de les quals el 87,2% corresponen a dones. Implementar una jornada de 4 hores representa l’opció de repartir per igual les cures familiars. Amb aquesta mesura es pretén que les dones disposen de les mateixes oportunitats que els homes per a desenvolupar la seua carrera professional.

En definitiva, la reducció de jornada aporta múltiples beneficis per a les persones treballadores i per a les empreses.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.