És beneficiosa la jornada laboral de quatre dies?

A Espanya la jornada laboral és de 40 hores setmanals, generalment repartida en cinc dies a la setmana, concretament de dilluns a divendres.
El problema comença a notar-se a mesura que va passant la setmana, ja que la productivitat baixa, perquè estem cansats i les nostres forces van decaient fins a arribar al divendres completament esgotats.

Al llarg de la pandèmia, els empresaris de tot el món han modificat quasi tot el relacionat amb els treballs d’oficina. En primer lloc, van implantar l’opció de teletreball, en alguns casos obligatòria i en uns altres amb possibilitat de triar.

A part d’això, en alguns casos han prohibit les reunions en determinats dies, han donat permisos o dies lliures per temes de salut mental i fins i tot han permés que els seus empleats es traslladen a centenars de quilòmetres de distància de les seues antigues oficines. No obstant això, i malgrat els seus esforços per retindre el talent, la majoria es resisteix a implantar la setmana laboral de 4 dies. Com succeeix a Espanya, en la majoria dels treballs la setmana laboral durant la crisi del COVID ha continuat sent de dilluns a divendres.

Durant la pandèmia, el teletreball ha proporcionat a milions de persones un grau de flexibilitat sense precedents a l’hora d’establir els seus propis horaris. No obstant això, prendre’s el dia lliure de manera puntual no és comparable a treballar 4 dies a la setmana, igual que faltar a classe no és el mateix que anar-se un dia d’excursió.

Clar que pots faltar al treball per a fer alguns encàrrecs. Però el teu cap no. Si ho fera, els correus electrònics continuarien arribant, i els terminis continuen sent ací. El canvi a una vertadera setmana laboral de 4 dies no és una cosa que puga establir-se sense més, sinó que requeriria una sincronització a nivell massiu.

El canvi a 40 hores setmanals va suposar en el seu moment una revolució. Hui, 100 anys després, ho assumim com una cosa normal.

Ara que tornem a arribar justos a tot i que a penes ens queda temps per a viure, torna a sorgir el debat entorn de la jornada laboral. Són nombrosos els experts que asseguren que la jornada laboral de quatre dies o de 32 hores setmanals és molt més beneficiosa per a tots els agents implicats. Però quins són els avantatges d’aquest nou model de treball?

Cinc beneficis de la jornada laboral de quatre dies

1. Suport per part dels governs

El Govern d’Espanya ha llançat un projecte pilot per a empreses interessades en la proposta. L’objectiu és reduir la jornada laboral a 35 hores a la setmana per a estar a nivells similars als de la UE-8. Es tracta d’un pla de tres anys i 50 milions d’euros que permet a les empreses provar la reducció d’hores amb un risc mínim.

Els costos de la incorporació d’una empresa a la jornada laboral de 4 dies, per exemple, podrien cobrir-se al 100% el primer any, al 50% el segon i al 33% el tercer. El govern pretén augmentar la productivitat, generar major compromís amb les empreses i reduir la taxa de rotació en les organitzacions.

2. Augment de productivitat i benestar de les persones ocupades
Així ho ha demostrat un estudi dut a terme a Islàndia per la consultora britànica Autonomy. La investigació d’una duració de 4 anys recull dades de 2.500 persones ocupades que van reduir la seua jornada a 35 o 36 hores setmanals. L’estudi revela un increment notable en el benestar dels empleats i rendiment de les persones.

3. Posicionament com a marca ocupadora
Una de les grans metes de qualsevol empresa és posicionar-se com una empresa feliç. L’objectiu és atraure i comprometre al talent. Per a això, es poden adaptar diverses mesures, entre elles, estaria oferint als membres de cada equip la possibilitat que puguen tindre una jornada laboral de 4 dies. Seria l’exemple de Telefónica, que recentment anunciava que estava estudiant incorporar aquesta mesura com a model de treball.

4. Reducció de l’impacte mediambiental
La jornada laboral de 4 dies també suposa menys desplaçaments. El que té un impacte directe en la petjada de carboni. A més, el fet de reduir la setmana laboral mitjana de 5 a 4 dies implica una reducció molt considerable en energia. Així ho demostra l’estudi conjunt dut a terme per l’organització ecologista Platform London i la Campanya 4 Day Week, Les dades mostren que el canvi de 5 a 4 dies laborals per a 2025 reduiria les emissions del Regne Unit en 27 milions de tones, la qual cosa suposaria una reducció de més del 20%.

5. Foment d’igualtat entre les persones treballadores
La reducció de la jornada laboral en qualsevol format pot representar una oportunitat d’aportar major equitat entre les persones treballadores. Segons dades de l’INE, el nombre d’excedències per cura de familiars va ser de 54.723 en 2020, de les quals el 87,2% corresponen a dones. Implementar una jornada de 4 hores representa l’opció de repartir per igual les cures familiars. Amb aquesta mesura es pretén que les dones disposen de les mateixes oportunitats que els homes per a desenvolupar la seua carrera professional.

En definitiva, la reducció de jornada aporta múltiples beneficis per a les persones treballadores i per a les empreses.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.

L’Ofrena de València suma més de 114.000 falleres i fallers, un 10% més que en 2025

L'Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats reunix enguany 114.275 falleres i fallers, amb un creixement del 10% i més de deu mil participants addicionals.

Identificat un menor per agredir amb un bat de beisbol a una dona a Torrent

La Policia Nacional investiga l'agressió amb un bat de beisbol a una dona de 52 anys en el portal del seu edifici a Torrent i ha identificat a un menor de 17 anys com a presumpte autor.

Dos detinguts a Albatera després d’un control amb metamfetamina i haixix

Dos persones són detingudes a Albatera després de trobar-se metamfetamina, haixix, pastilles i diners en efectiu en un control de trànsit conjunt de Guàrdia Civil i Policia Local.

Detinguda a Alacant per injectar àcid hialurònic a una menor sense titulació ni permís patern

La Policia Nacional ha detingut a Alacant a una dona de 40 anys per presumpte intrusisme laboral i lesions després d'injectar àcid hialurònic en els llavis d'una menor sense titulació mèdica ni consentiment dels seus progenitors.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València culminen hui amb la mascletà i la Cremà de prop de 760 monuments, en una edició marcada per l'auge turístic i els reptes de gestió per a pròxims anys.