La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública compta amb indicadors que mostren que dels avanços en les tècniques diagnòstiques i terapèutiques estan permetent un millor control de les al·lèrgies, que afecten entre un 15% i un 20% de la població de la Comunitat Valenciana i de les quals es preveu un augment en els pròxims anys a causa de factors ambientals, alimentaris i higiènics.
L’al·lèrgia, de la qual cada 8 de juliol se celebra el Dia Mundial de l’Al·lèrgia per a conscienciar sobre la importància que té la seua detecció precoç per a poder establir un bon tractament, és una reacció exagerada del sistema immunològic en entrar en contacte amb unes certes substàncies ambientals, alimentàries, farmacològiques o causa de picades d’insectes; i cada vegada és més freqüent.
“Probablement es deu a factors ambientals com la contaminació i també els canvis en l’estil de vida (alimentació, contacte amb substàncies com a detergents) poden alterar les barreres protectores de la pell, de l’aparell respiratori i digestiu, condicionant un major risc per a desenvolupar una malaltia al·lèrgica”, segons ha explicat el cap de servei d’Al·lèrgia de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe, Miguel Ángel Díaz.
Ara bé, ha afegit, els avanços en el coneixement tant dels desencadenants com de les tècniques diagnòstiques moleculars (a més d’analítiques per a la identificació d’al·lèrgies específiques a aliments, detecció de marcadors en sang i de proves en la pell) estan permetent un coneixement més profund de la patologia, tractaments més precisos i, en definitiva, un millor control de la malaltia.
A nivell terapèutic, els progressos se substancien en la immunoteràpia amb al·lergògens, vacunes que indueixen tolerància a l’al·lergogen i que poden arribar a modificar l’evolució natural de la malaltia i tindre un efectiu preventiu.
El Dia Mundial també serveix per a recordar com s’ha d’actuar davant una anafilaxi, una reacció al·lèrgica molt greu (normalment causada per un aliment, una picada d’insecte o un fàrmac), d’instauració ràpida i que pot arribar a ser fatal.
“Els signes i símptomes en una reacció anafilàctica comencen per la pell en un 80% dels casos. Hi ha un enrogiment, una pruïja o una urticària. A aquests símptomes dèrmics s’uneixen uns altres que afecten altres sistemes de l’organisme. Per exemple, a les manifestacions dèrmiques pot sumar-se l’afectació del sistema digestiu (nàusees, vòmits, dolor abdominal), respiratori (dificultat per a respirar, congestió nasal), circulatori (marejos, hipotensió) o neurològic (confusió, sensació de malestar, irritabilitat en els més xicotets)”, segons ha explicat la infermera del servei d’Al·lergologia de l’Hospital General de València Chus Vidorreta.
En aquests casos greus, el tractament primordial és l’adrenalina, que ha d’administrar-se sense demora en l’inici d’aparició dels símptomes. De fet, a les persones de risc, a les seues famílies i reunits (entorn escolar en el cas de menors) se’ls instrueix i se’ls prescriu adrenalina perquè puguen injectar-la immediatament.
Atenció Primària va atendre en la Comunitat Valenciana 3.799 consultes per anafilaxi l’any passat; els serveis d’urgències hospitalàries, 2.201, d’acord amb els registres del Servei d’Anàlisi de Sistemes d’Informació Sanitària.
