Amb una caravana des d’Atzeneta del Maestrat fins a Castelló i quasi un miler de persones concentrades entre la Plaça Maria Agustina i les diferents poblacions per les quals ha passat el comboi, la província de Castelló ha mostrat, aquest dissabte,el rebuig al projecte de la implantació de torres de Molt Alta Tensió, més conegut com MAT.
Els vehicles que van eixir a les 16 hores des de Atzeneta van anar sumant adhesions al seu pas pels municipis del recorregut (La Barona, Vilafamés, Sant Joan de Moró, Borriol, i altres nuclis poblacionals afectats) fins a convertir-se en quasi un centenar que van entrar sonorament en la capital de la Plana per a visibilitzar la seua negativa a la implantació d’aquestes torres.
La idea de donar a conéixer i visibilitzar que és la MAT i que impliquen les torres per als territoris que les creuen, o el que representa quant a la seua afecció al paisatge i a la població va buscar de nou visibilitat social.
Per això, a més de la lectura d’un manifest, es va continuar explicant a la gent com la fórmula triada per les empreses elèctriques no és l’única alternativa. “Jo no estic en contra del progrés, i entenc que cal avançar però després ens penedirem perquè hi ha altres fórmules que ja s’han fet en altres llocs i que soterren les línies…per què ací no es fa així?, comentava a Actualitat Valenciana una de les centenars de persones afectades pel traçat al seu pas per Borriol.
â¼ï¸ Ahir la veu dels pobles va arribar a la capital amb un missatge clar:
El model energètic i el futur de l’interior el decidirà la gent dels pobles,i no les multinacionals de l’energia ni els grups inversors
Gràcies a totes les persones que ho vau fer possible.Ho vam petar?? pic.twitter.com/GLbLqSOmWO
— No a la MAT Comarques de Castelló (@NoMatCCastello) January 9, 2022
I és que de fet, més enllà de qüestionar si decisions com aquestes venen marcades per interessos econòmics o polítics que deixen al marge als ciutadans, entre les veus que s’oposen, no es parla de negacionismo radical sinó de fórmules alternatives a unes gegantesques torres que impliquen desforestació i afecció directa a espais, fauna i qualitat de vida.
L’alcalde de Atzeneta, Santiago Agustina, per exemple, ha reclamat que s’utilitze el traçat de la línia antiga que es desmantellarà per a evitar que la MAT passe prop de les cases. En altres municipis s’ha demanat que es modifique el traçat per a allunyar-lo de nuclis poblacionals i els qui van més enllà, apunten el canvi de fórmula i replantejar-se una nova planificació que implique enterrar la línies.
I ara, què?
De moment, la protesta va servir per a visibilitzar la negativa de gran part de l’opinió pública. Falta saber no obstant això, fins a quin punt aquesta acció puga tindre conseqüències en un projecte que el febrer passat va aconseguir la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA).
I això, sense comptar que des de fa mesos, fins i tot abans que “oficialment” el projecte tinguera llum verda definitiva, empreses subcontractades que, en cap moment esmentaven les grans companyies, ja han estat sondejant als propietaris dels terrenys afectats amb ofertes econòmiques per a tancar la part comercial abans que el ressò entre l’opinió pública fora massa gran.
Cal recordar que la nova línia MAT, emmarcada en el projecte ja iniciat Morella-La Plana pretén creuar fins a 16 poblacions de la província i ha causat un gran rebuig. El projecte preveu 86,7 quilòmetres de doble línia. En ells se situaran 189 torres elèctriques, que poden aconseguir una alçada de prop de 50 metres.
A més, el traçat continuarà, amb noves afeccions en zones de l’’Horta Sud, amb pas per terrenys dels quals la immensa majoria dels seus habitants desconeixen que vagen a estar afectats fins que, probablement, i com ja ha passat en reiterades ocasions, el termini per a presentar cap mena d’al·legació, haja expirat.
Noves accions i més projectes d’impacte
D’altra banda, la concentració d’aquest dissabte, que assegura la Plataforma No a la MAT, Comarques de Castelló, “no serà l’última”, també apunta ara a un altre dels projectes vinculats a la MAT. E aquest cas, se tracta del macroparc eòlic de Forestalia entre els termes de Castelló i Terol i que preveu construir un total de 22 parcs eòlics, la qual cosa suposaria un 10% del total del territori de la província de Terol, apunten des d’aquesta organització.
