El Tribunal Suprem absol a dos joves condemnats inicialment per l’Audiència Provincial de València a penes de huit anys de presó per violar a una xiqueta de tretze anys, en apreciar una clàusula que recull el Codi Penal per la qual s’eximeix de responsabilitat a aquells que mantinguen relacions sexuals amb una persona menor de 16 anys —edat mínima de consentiment sexual— sempre que aquest consentiment no estiga viciat i «l’autor siga una persona pròxima al menor per edat i grau de desenvolupament o maduresa».
Malgrat que la diferència d’edat de la víctima amb els seus presumptes agressors, de 20 i 19 anys, la sentència considera que «la maduresa de la menor en el físic i en el psicològic no era molt distant de la dels acusats en el que és l’àmbit de les relacions sexuals».
Així, afig que «la distància entre les edats de la menor i els acusats no ens sembla tan llunyana com per a deixar d’apreciar l’element de la proximitat».
Crida l’atenció que l’Alt Tribunal s’haja pronunciat d’ofici sobre aquest tema sobre aquesta qüestió, que ni tan sols va ser plantejada per les defenses dels acusats en el recurs de cassació, per la qual cosa, segons aprecien, és un «error favorable a l’acusat».
La seua fonamentació per a considerar simètriques la maduresa de víctima i acusats es basa únicament en el fet que la menor ja havia mantingut una relació de festeig amb un dels acusats, durant la qual «havia mantingut relacions sexuals completes amb ell», assenyala el ponent com si això eximira de responsabilitat al jove que tenia vint anys en el moment dels fets.
Així mateix, afig que, segons va confessar l’adolescent, el seu nóvio li va demanar permís per a cridar al seu cosí i ella el va consistir, «deduint-se per pura lògica que l’objecte de la nova presència era per a mantindre també relacions sexuals», valora la fallada. Finalment, introdueix per a justificar la seua absolució un mer comentari de la professora de la menor, qui va dir d’ella que era «madura».
El TSJCV va elevar a 10 anys la pena
Els fets es remunten a l’estiu de 2016 quan la menor de tretze anys va quedar amb un dels processaments per a veure una pel·lícula a casa d’aquest, a València. Allí van mantindre relacions sexuals completes.
Posteriorment li va preguntar si li importava que vinguera un cosí seu, al que no es va oposar. «La menor es va asseure en el llit al costat del processament, qui li va agafar la mà i va començar a besar-la, corresponent la menor als seus besos», relata la sentència de l’Audiència de València, qui prossegueix detallant les relacions mantingudes amb tots dos.
Amb aquests fets provats no cabia realment el delicte d’agressió sexual, al no mediar violència o cap intimidació. D’aquí ve que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana revocara la sentència i els condemnara com a autors d’un delicte d’abús sexual, això sí, augmentant en dos anys la pena —deu anys de presó— en contemplar l’agreujant d’actuació conjunta de dos o més persones «en disminuir les possibilitats de defensa eficaç de la víctima al marge de la situació especialment vexatòria», remarcava el TSJCV.
Finalment, resulta cridaner que la fallada ometa fer cap referència a l’intent de suïcidi de la menor el maig de 2017, que sí que recollien els fets provats en la primera sentència.
