Aquest passat dissabte 21 de maig, vam viure una jornada tràgica a les platges de la Comunitat, amb dos persones ofegades en les localitats de Guardamar del Segura i El Campello així com un menor de sis anys a Canet d’en Berenguer. A aquestes xifres se sumava uns dies abans un altre mort a Torrevieja.
La Comunitat encapçala, paradoxalment, el nombre de banderes blaves a Espanya però també el nombre d’ofegaments. L’abril passat van ser 8 les persones ofegades, només per darrere de Canàries, i 9 durant tot l’any, segons dades de la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, que manté una campanya activa sota l’etiqueta #stopahogados. En la Comunitat, els socorristes critiquen que s’emmalalteix d’una regulació que concrete períodes, horaris, serveis mínims i recursos materials que han de tindre les platges.
Des de la Federació de Salvament i Socorrisme de la Comunitat Valenciana, el seu responsable de Formació, Salva Perelló, explica que l’Estat delega en cada municipi la seguretat i la neteja de les platges. En la Comunitat, les normes estan recollides en el decret 67/2020, de 12 de juny, del Consell, de regulació de la seguretat humana i la coordinació de les emergències ordinàries i de protecció civil en platges de la Comunitat Valenciana.
«És un decret buit. No diu res en cada ítem de quan ha de ser la temporada de platges, quina formació tindran els socorristes, quin tipus de material ha d’haver-hi. Diu que ho desenvoluparà posteriorment amb unes ordenes que fins i tot no han arribat. Tan sols han treballat aquests dos anys en una ordre que és la que catalogarà el risc de les platges i segons aqueix catalogue de riscos vindrà tota la resta. Mateixes polítiques mateixos resultats: La gent s’ofega a les platges», critica Perelló. A diferència d’altres comunitats on sí que està regulat com Illes Balears, Canàries o Galícia.
Sense una regulació que indique els serveis mínims a les platges, la voluntat és de cada municipi. Però «que un ajuntament et diga que no pot -avançar el servei- per duració del contracte és que és com una relació viciada si tu poses el contracte perquè t’interessa per al teu pressupost des de l’1 de juny o des del 10 de juny. Això el pot fer una piscina o un parc aquàtic però llocs com aquests no té sentit». Es refereix a les platges, que són espais d’accés lliure.
Davant el debat de si les platges haurien de tindre un servei anual, com en el cas de Benidorm, on mantenen serveis mínims tot l’any i reforcen en temporada alta, Salva Perelló considera que la solució seria que hi haguera una llei de prevenció d’ofegament de les platges que estiga marcant uns períodes de salvament mínims en cada lloc en funció de, per exemple, si parlem de platges urbanes, haurien de tindre salvament marítim tot l’any. Si parlem del Postiguet, hauria de tindre tot l’any Jo he estat cobrint una travessia de Nadal i això era el 26 de gener i estava en vestit de bany, ni en neopré».
Altres paràmetres podrien ser l’afluència de banyistes o l’existència de corrents i també s’hauria de determinar els mínims en el nombre de socorristes, els horaris, les dates de servei de salvament o si ha d’explicar-se amb recursos de suport com a motos o embarcacions. Considera que no té sentit activar el dispositiu sobre un calendari en paper i que òbriga un dia 1 de juny en vegada el cap de setmana anterior. Defensen una norma de serveis mínims que després cada municipi podria millorar. «Les platges urbanes de fàcil accés haurien de tindre l’esquema de Benidorm però algú hauria d’obligar-los».
Així mateix en matèria de formació de socorristes, critica que en les piscines els requisits formatius està especificats però no així a les platges. «Per a temes de platja no hi ha res». «Si no legisle les coses la gent es cola pels forats».
