12.3 C
València
Divendres, 19 desembre, 2025

L’última esperança per a trobar a Anna i Olivia: Serà la setmana que ve

La Guàrdia Civil continua buscant per terra, mar i aire a Anna i Olivia, les xiquetes desaparegudes a Tenerife a qui el seu pare, Tomás, es va emportar sense permís de la mare, que era qui tenia la custòdia de les xicotetes. El pare se les va emportar i no li les va retornar, com estava previst, fa 23 dies, i des de llavors no s’ha sabut res més de cap dels tres.

 

Hipòtesi de la Guàrdia Civil

 

Encara que les autoritats segueixen amb esperances de trobar a les xiquetes amb vida, cada vegada són més les veus que apunten cap a la direcció contrària: que Tomás els llevara la vida per a fer mal a la seua exmuller, Beatriz, com a represàlia per haver iniciat una nova relació amb un altre home major, d’uns 60 anys, i per qui el pare de les xiquetes sentia un profund rebuig.

Esta setmana s’ha conegut la informació que la Guàrdia Civil té previst ampliar la cerca de les xicotetes en el terreny marítim, no sols en la superfície a la recerca de vaixells o llanxes on pogueren haver-se quedat, sinó ara també en el fons marí. Una de les últimes hipòtesis que remenen els investigadors és que Tomás matara a les xiquetes a la seua casa, on es van trobar grans bosses i terra remoguda.

Esta teoria indica que després de llevar-li la vida a les xiquetes, Tomás hauria agafat els cossos de les xiquetes, els hauria ficats en les bosses, i se les hauria emportades a la seua embarcació. Això explicaria que en les cambres del port es vera a Tomás durant diversos viatges, però mai es va arribar a veure a les xiquetes. La línia d’investigació apuntaria també al fet que, ja en mar oberta, Tomás hauria llançat els cossos de les xiquetes a l’aigua i hauria abandonat després el seu vaixell.

Per este motiu, i després de requerir autorització judicial, la Guàrdia Civil amprarà un sonar i un robot submarí de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) que previsiblement començaran a utilitzar la setmana vinent, segons han apuntat fonts de la investigació.

Al principi, estes eines s’utilitzaran per a buscar i rastrejar el fons marí de la zona on es va trobar l’embarcació de Tomás Gimeno, que va ser trobada a la deriva en aigües enfront del Puertito de Güimar, una zona que compta amb una gran profunditat i en la qual ja han participat membres del grup d’activitats subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil.

En eixa mateixa zona, després de trobar-se l’embarcació, es va trobar també una cadira de retenció infantil que va ser reconeguda per la mare perquè era que utilitzava la seua filla xicoteta, Anna. Tots estos detalls fan que les autoritats comencen a creure que els cossos de les xiquetes podrien estar en el fons de la mar, encara que no hi ha cap pista sobre Tomás, que probablement seguiria amagat en alguna part, però no saben on.

 

L’última esperança de la Guàrdia Civil

 

María Gámez, directora de la Guàrdia Civil, ja va avançar el dilluns d’esta setmana que estaven treballant en la cessió d’este material per a poder dur a terme les tasques de cerca pel fons marí, encara que en eixe moment encara no havien rebut autorització del jutjat de Güimar, que és qui instrueix la causa sota secret de sumari.

Poc més se sap de la investigació, més enllà que el dimecres, 19 de maig, els mateixos gossos especialitzats en el rastreig de restes biològiques que ja van treballar en el quart registre de la casa de Tomás, van estar rastrejant la llanxa a la recerca d’alguna pista que se’ls poguera haver passat als investigadors.

Així, a mesura que passen els dies, les possibilitats de trobar a les xiquetes es van esvaint. Ja han passat més de tres setmanes i l’última esperança de la Guàrdia Civil és poder tancar el cas la setmana vinent si es troben els cossos en el fons de la mar. Si no els troben, potser es recuperen les esperances de poder trobar-les amb vida, encara que llavors haurà passat ja pràcticament un mes i el seu pare podria estar amb les xiquetes en quasi qualsevol part.

 

Últimes notícies

València demanarà a la Generalitat que el 16 de març siga festiu escolar per Falles

El Consell Escolar Municipal ha acordat sol·licitar que el 16 de març de 2026 siga no lectiu a València. La mesura permetria completar la setmana de Falles i es compensaria ampliant el curs fins al 22 de juny.

Marcelino recalca que el Vila-real pot ser a prop, però veu difícil disputar-li la Lliga a Madrid i Barça

El tècnic, abans de mesurar-se al Barcelona, va defendre la bona ratxa en Lliga i va admetre que les eliminacions van fer mal, amb baixes i dubtes que condicionen.

El València Basket presentarà una queixa davant l’Eurolliga per insults racistes d’aficionats del Maccabi

València Basket presentarà este divendres una queixa davant l'Eurolliga per insults racistes i violència verbal patits davant Maccabi. Aportarà proves gràfiques.

Sarabia considera injust el format de la Copa del Rei

Eder Sarabia va carregar contra el sistema de la Copa del Rei pel distint nombre de partits i l'absència de sorteig pur. Va reafirmar que l'Elx anirà pel torneig.

La Generalitat demana activar com més prompte millor la comissió mixta després de la DANA

La Generalitat ha demanat al Govern activar com més prompte millor la comissió mixta per a la recuperació després de la DANA. Martínez Mus va enviar una carta al ministre per a fixar composició i funcionament i emplaça a reunir-se abans de gener.

La jutgessa de la dana rebutja citar a Rufián a petició d’una acusació

La instructora de la causa per la gestió de la dana ha denegat citar a Gabriel Rufián i als pares de la menor morta. Considera que la corda exhibida no és prova i que repetir declaracions seria injustificat i perjudicial.

El PP aprova en solitari el pressupost de la Diputació d’Alacant per a 2026: 360,8 milions

El ple ha aprovat uns comptes de 360,8 milions, quasi un 8% més que l'any anterior, amb el vot exclusiu del PP i el rebuig de PSOE, Compromís i Vox.

Barrachina veu indispensable la reunió en Moncloa i lamenta un resultat decebedor

El portaveu del Govern valencià qualifica d'imprescindible la trobada entre Juanfran Pérez Llorca i el president del Govern, però critica que a penes va haver-hi avanços i que una única petició es va atendre amb 14 mesos de retard.