L’última esperança per a trobar a Anna i Olivia: Serà la setmana que ve

La Guàrdia Civil continua buscant per terra, mar i aire a Anna i Olivia, les xiquetes desaparegudes a Tenerife a qui el seu pare, Tomás, es va emportar sense permís de la mare, que era qui tenia la custòdia de les xicotetes. El pare se les va emportar i no li les va retornar, com estava previst, fa 23 dies, i des de llavors no s’ha sabut res més de cap dels tres.

 

Hipòtesi de la Guàrdia Civil

 

Encara que les autoritats segueixen amb esperances de trobar a les xiquetes amb vida, cada vegada són més les veus que apunten cap a la direcció contrària: que Tomás els llevara la vida per a fer mal a la seua exmuller, Beatriz, com a represàlia per haver iniciat una nova relació amb un altre home major, d’uns 60 anys, i per qui el pare de les xiquetes sentia un profund rebuig.

Esta setmana s’ha conegut la informació que la Guàrdia Civil té previst ampliar la cerca de les xicotetes en el terreny marítim, no sols en la superfície a la recerca de vaixells o llanxes on pogueren haver-se quedat, sinó ara també en el fons marí. Una de les últimes hipòtesis que remenen els investigadors és que Tomás matara a les xiquetes a la seua casa, on es van trobar grans bosses i terra remoguda.

Esta teoria indica que després de llevar-li la vida a les xiquetes, Tomás hauria agafat els cossos de les xiquetes, els hauria ficats en les bosses, i se les hauria emportades a la seua embarcació. Això explicaria que en les cambres del port es vera a Tomás durant diversos viatges, però mai es va arribar a veure a les xiquetes. La línia d’investigació apuntaria també al fet que, ja en mar oberta, Tomás hauria llançat els cossos de les xiquetes a l’aigua i hauria abandonat després el seu vaixell.

Per este motiu, i després de requerir autorització judicial, la Guàrdia Civil amprarà un sonar i un robot submarí de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) que previsiblement començaran a utilitzar la setmana vinent, segons han apuntat fonts de la investigació.

Al principi, estes eines s’utilitzaran per a buscar i rastrejar el fons marí de la zona on es va trobar l’embarcació de Tomás Gimeno, que va ser trobada a la deriva en aigües enfront del Puertito de Güimar, una zona que compta amb una gran profunditat i en la qual ja han participat membres del grup d’activitats subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil.

En eixa mateixa zona, després de trobar-se l’embarcació, es va trobar també una cadira de retenció infantil que va ser reconeguda per la mare perquè era que utilitzava la seua filla xicoteta, Anna. Tots estos detalls fan que les autoritats comencen a creure que els cossos de les xiquetes podrien estar en el fons de la mar, encara que no hi ha cap pista sobre Tomás, que probablement seguiria amagat en alguna part, però no saben on.

 

L’última esperança de la Guàrdia Civil

 

María Gámez, directora de la Guàrdia Civil, ja va avançar el dilluns d’esta setmana que estaven treballant en la cessió d’este material per a poder dur a terme les tasques de cerca pel fons marí, encara que en eixe moment encara no havien rebut autorització del jutjat de Güimar, que és qui instrueix la causa sota secret de sumari.

Poc més se sap de la investigació, més enllà que el dimecres, 19 de maig, els mateixos gossos especialitzats en el rastreig de restes biològiques que ja van treballar en el quart registre de la casa de Tomás, van estar rastrejant la llanxa a la recerca d’alguna pista que se’ls poguera haver passat als investigadors.

Així, a mesura que passen els dies, les possibilitats de trobar a les xiquetes es van esvaint. Ja han passat més de tres setmanes i l’última esperança de la Guàrdia Civil és poder tancar el cas la setmana vinent si es troben els cossos en el fons de la mar. Si no els troben, potser es recuperen les esperances de poder trobar-les amb vida, encara que llavors haurà passat ja pràcticament un mes i el seu pare podria estar amb les xiquetes en quasi qualsevol part.

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pérez Llorca fixa per a abans de l’estiu la modernització de la depuradora de Pinedo

La Generalitat ha confirmat que la millora de la depuradora de Pinedo conclourà abans de l'estiu. La inversió de 37 milions busca més eficiència, menys olors i millor control d'abocaments.

El cens faller aconseguix un màxim històric: 128.675 inscrits i majoria femenina

El cens faller de 2026 ascendix a 128.675 persones, més de 8.000 que l'any anterior. Les dones lideren el conjunt amb el 56,13% del total.

Pérez Llorca s’estrena com president al balcó de l’Ajuntament per a la mascletà

Juanfran Pérez Llorca s'ha estrenat al balcó de l'Ajuntament de València en una mascletà de Drac que ha sortejat la pluja i el vent. El pirotècnic José María Enríquez ha parlat de 'miracle' després d'un tret de 160 quilos en cinc minuts i mig.

Pérez Llorca s’obri a negociar el finançament autonòmic si el sistema és just i equitatiu

El president Juanfran Pérez Llorca es mostra disposat a negociar un nou encaix del finançament autonòmic amb tots els presidents en la taula. Reclama autonomia fiscal i rebutja privilegis territorials; a més demana consensos europeus davant la guerra a l'Iran.

Pérez Llorca s’estrena com president al balcó de l’Ajuntament amb una mascletà que esquiva la pluja

El president s'ha estrenat al balcó de l'Ajuntament amb una mascletà de Drac de Villena que ha sortejat la pluja i el vent. El pirotècnic ha parlat de 'miracle' i el tret ha acumulat més de 160 quilos de pólvora en cinc minuts i mig.

El port d’Alacant rep el seu major portacontenidors amb una operativa de sis setmanes

El HAIAN GAMMA, noliejat per Maersk, ha atracat a Alacant com el major portacontenidors registrat. L'operativa de transbord es prolonga sis setmanes i suma 18.000 TEUs.

Pérez Llorca s’obri a negociar el finançament autonòmic si el sistema és just i equitatiu

El president valencià es mostra disposat a una taula amb tots els líders autonòmics per a pactar un model just i equitatiu. Defén autonomia fiscal i rebutja privilegis, i demana a Sánchez consens europeu en política exterior.

Maten a tirs a Torrevieja a un implicat en el crim del nord-irlandés de Rojales

Un ciutadà txec de 33 anys, encausat per la seua presumpta cooperació en l'assassinat comés en 2024 a Rojales, ha sigut abatut en Punta Prima. La Guàrdia Civil investiga baix secret.