15.2 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

L’última esperança per a trobar a Anna i Olivia: Serà la setmana que ve

La Guàrdia Civil continua buscant per terra, mar i aire a Anna i Olivia, les xiquetes desaparegudes a Tenerife a qui el seu pare, Tomás, es va emportar sense permís de la mare, que era qui tenia la custòdia de les xicotetes. El pare se les va emportar i no li les va retornar, com estava previst, fa 23 dies, i des de llavors no s’ha sabut res més de cap dels tres.

 

Hipòtesi de la Guàrdia Civil

 

Encara que les autoritats segueixen amb esperances de trobar a les xiquetes amb vida, cada vegada són més les veus que apunten cap a la direcció contrària: que Tomás els llevara la vida per a fer mal a la seua exmuller, Beatriz, com a represàlia per haver iniciat una nova relació amb un altre home major, d’uns 60 anys, i per qui el pare de les xiquetes sentia un profund rebuig.

Esta setmana s’ha conegut la informació que la Guàrdia Civil té previst ampliar la cerca de les xicotetes en el terreny marítim, no sols en la superfície a la recerca de vaixells o llanxes on pogueren haver-se quedat, sinó ara també en el fons marí. Una de les últimes hipòtesis que remenen els investigadors és que Tomás matara a les xiquetes a la seua casa, on es van trobar grans bosses i terra remoguda.

Esta teoria indica que després de llevar-li la vida a les xiquetes, Tomás hauria agafat els cossos de les xiquetes, els hauria ficats en les bosses, i se les hauria emportades a la seua embarcació. Això explicaria que en les cambres del port es vera a Tomás durant diversos viatges, però mai es va arribar a veure a les xiquetes. La línia d’investigació apuntaria també al fet que, ja en mar oberta, Tomás hauria llançat els cossos de les xiquetes a l’aigua i hauria abandonat després el seu vaixell.

Per este motiu, i després de requerir autorització judicial, la Guàrdia Civil amprarà un sonar i un robot submarí de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) que previsiblement començaran a utilitzar la setmana vinent, segons han apuntat fonts de la investigació.

Al principi, estes eines s’utilitzaran per a buscar i rastrejar el fons marí de la zona on es va trobar l’embarcació de Tomás Gimeno, que va ser trobada a la deriva en aigües enfront del Puertito de Güimar, una zona que compta amb una gran profunditat i en la qual ja han participat membres del grup d’activitats subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil.

En eixa mateixa zona, després de trobar-se l’embarcació, es va trobar també una cadira de retenció infantil que va ser reconeguda per la mare perquè era que utilitzava la seua filla xicoteta, Anna. Tots estos detalls fan que les autoritats comencen a creure que els cossos de les xiquetes podrien estar en el fons de la mar, encara que no hi ha cap pista sobre Tomás, que probablement seguiria amagat en alguna part, però no saben on.

 

L’última esperança de la Guàrdia Civil

 

María Gámez, directora de la Guàrdia Civil, ja va avançar el dilluns d’esta setmana que estaven treballant en la cessió d’este material per a poder dur a terme les tasques de cerca pel fons marí, encara que en eixe moment encara no havien rebut autorització del jutjat de Güimar, que és qui instrueix la causa sota secret de sumari.

Poc més se sap de la investigació, més enllà que el dimecres, 19 de maig, els mateixos gossos especialitzats en el rastreig de restes biològiques que ja van treballar en el quart registre de la casa de Tomás, van estar rastrejant la llanxa a la recerca d’alguna pista que se’ls poguera haver passat als investigadors.

Així, a mesura que passen els dies, les possibilitats de trobar a les xiquetes es van esvaint. Ja han passat més de tres setmanes i l’última esperança de la Guàrdia Civil és poder tancar el cas la setmana vinent si es troben els cossos en el fons de la mar. Si no els troben, potser es recuperen les esperances de poder trobar-les amb vida, encara que llavors haurà passat ja pràcticament un mes i el seu pare podria estar amb les xiquetes en quasi qualsevol part.

 

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.