Identifiquen un conductor fugat d’un accident a la CV-593, a la Costera, per un vídeo a les xarxes socials

 

Un home ha sigut identificat i posat a disposició judicial després de ser identificat per la Guàrdia Civil com a l’autor d’un delicte contra la seguretat viària. El conductor ha pogut ser identificat gràcies a protagonitzar un vídeo que va ser viral i molt visualitzat en xarxes socials on eixia en la comarca de la Costera fent moviments temeraris amb el cotxe. En el vídeo apareixia entrant en un cotxe i arrancant de forma brusca, amb signes evidents de trobar-se baix la influència de les begudes alcohòliques. A continuació, l’investigat va patir un accident de circulació en la carretera CV-593, a l’altura de la pedania d’Aiacor, a Canals. Segons sembla, després de l’accident l’home es va fugar del lloc dels fets.

Per altra banda, el subsector de Trànsit de València va tindre coneixement de l’existència del vídeo viral que circulava per xarxes el 8 de desembre, motiu pel qual va iniciar una investigació donada la seua transcendència. En el vídeo el conductor posava en perill la integritat física de l’altre ocupant del vehicle, ja que va posar en marxa el cotxe de manera brusca i perillosa, sense esperar tan sols a que el copilot tancara la porta i es col·locara correctament en el seient amb el cinturó de seguretat. La difusió de la gravació va contribuir a donar amb l’acusat.

Després de seguir les línies de la investigació, la Guàrdia Civil a aconseguir identificar al conductor que conduïa el cotxe sinistrat en la CV-593, i va ser investigat com a presumpte autor de dos delictes contra la seguretat viària: per conduir baix la influència de begudes alcohòliques i per conducció temerària. Les diligències del cas han sigut entregades pels agents de Trànsit en el jutjat d’Instrucció de Guàrdia de Xàtiva.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Catalá ajorna al dia 20 el debat sobre l’Ofrena, les carpes falleres i la taxa turística

María José Catalá posposa al 20 de març la discussió sobre possibles canvis en l'Ofrena, el calendari de muntatge de carpes falleres i una eventual taxa turística lligada a les Falles.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La penúltima mascletà de les Falles 2026 combina efectes digitals i pólvora tradicional en un tret de cinc minuts amb 180 quilos de material i un final llarg i hermètic que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Descobrixen a Villena un teler de fa 3.500 anys clau per a entendre la revolució tèxtil del Bronze

La troballa d'un teler de fa 3.500 anys en el jaciment de Cabezo Redó, a Villena, permet reconstruir amb detall com s'organitzava la producció tèxtil i el treball cooperatiu durant l'Edat del Bronze.

Turistes llatinoamericans viuen unes Falles cada vegada més emocionants i intenses

Turistes llatinoamericans que viuen o visiten València relaten com les Falles els continuen resultant impactants i emocionants, des de les mascletaes fins als bunyols i la cremà.

Com estalviar en la factura del gas amb la caldera davant l’escalada de preus

Descobreix com reduir la teva factura del gas amb un ús eficient de la caldera i estalviats d'energia a casa.

Una activista marroquina reivindica unes Falles més diverses i multiculturals

Boutaina El Hadri, activista d'origen marroquí amb llarga trajectòria a València, descriu el seu enamorament sobtat amb les Falles i reclama que la diversitat de la ciutat també arribe a les comissions falleres.

Antonio Carmona torna en solitari amb Baro Drom, un viatge gitano del flamenc al rap francés

Antonio Carmona torna nou anys despues amb Baro Drom (Exodo), un disc ambiciós i gitano que mescla jazz, ritmes africans, llatins i rap frances després del seu impuls creatiu amb C. Tangana.

Fiscalia demana substituir la condemna a l’acusat d’enaltiment gihadista per la seua expulsió d’Espanya

La Fiscalia ha demanat en l'Audiència Nacional canviar la possible condemna a un acusat d'enaltiment gihadista per la seua expulsió d'Espanya. Al·lega que ja existia una orde administrativa prèvia, que la pena sol·licitada no supera els sis anys i que l'acusat manca d'arrelament.