Mor Sidney Poitier, als 94 anys: primer actor de color a guanyar un Oscar

 

Sidney Poitier, el primer actor afroamericà a guanyar un Óscar, ha mort als 94 anys. L’intèrpret, tota una icona que va trencar barreres en la pantalla gran, es va fer famós per pel·lícules com ‘En el calor de la noche’ i ‘Adivina quién viene a cenar esta noche’.

 

Reeixida carrera cinematogràfica

 

Poitier va tindre deu nominacions als Globos de oro, dos nominacions als Emmy Awards, sis nominacions al BAFTA, huit nominacions al ‘Laurel’ i una nominació als Screen Actors Guild Awards.

L’actor Jeffrey Wright li va dirigir els homenatges aquest divendres, tuitant: ‘Sidney Poitier. Quin actor tan emblemàtic. Únic en la seua classe. Quin home tan bell, amable, càlid i genuïnament regi. r. i. p., senyor. Amb amor.

 

Un actor negre d’orígens humils fent història a Hollywood

 

El ministre de Relacions Exteriors de Bahames, d’on era originari Poitier, si bé va nàixer als EUA, ha confirmat la trista notícia, mentre el primer ministre Philip Brave Davis ha anunciat que celebrarà una roda de premsa en el seu honor.

L’actor es va llaurar una carrera de 71 anys en la qual va interpretar papers icònics en pel·lícules clàssiques de Hollywood com ‘Un lunar en el sol’, ‘Sucedió un sábado’, o ‘Adivina quién viene a cenar esta noche’, entre altres.

Va ser als 16 anys quan Poitier va decidir mudar-se a l’emblemàtica Nova York després de deixar arrere les Bahames, on durant anys va viure al costat de la seua família.

 

A ‘la ciutat que mai dorm’, amb humilitat va anar forjant el seu camí, arribant a ser conserge en el teatre ‘American Negre Theater’ a canvi de rebre lliçons d’interpretació, des d’on va començar a aconseguir alguns papers al llarg dels anys successius.

Així, l’actor, que mai va deixar de perseguir el seu somni, va debutar al cinema amb ‘Un rayo de luz’, una pel·lícula de 1950 el títol original de la qual és ‘No Way Out’.

Lluitant contra el racisme i trencant barreres des dels seus humils orígens, Poitier va aconseguir la primera nominació en els Academy Award en 1959 pel seu treball en ‘Fugitivos’ (The Defiant Ones), de 1958. Es va convertir així en el primer afroamericà a estar nominat a Millor Actor. Aqueixa interpretació, a més, li va portar a guanyar un Globo de oro i a ser guardonat en els BAFTA.

 

El primer afroamericà a rebre un Óscar

 

Poc més tard, continuant la seua brillant trajectòria, en 1963, va enlluernar amb la seua pel·lícula ‘Los lirios del valle’ (Lillies of the Field) i es convertiria en el primer afroamericà de la història a guanyar el premi Óscar al Millor Actor.

En 2001, després de continuar amb una prolífica carrera, va rebre un Óscar Honorífico; el Premi a la Trajectòria Professional.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El València Basket tomba al Olympiacos amb dos tirs lliures finals de De Larrea (85-84)

Dos tirs lliures de Sergio De Larrea a 2,9 segons del final donen al València Basket una agònica victòria davant el Olympiacos i reforcen les seues opcions de passada directa a quarts de l'Eurolliga.

Morant acusa a Azcón de masclisme pel seu comentari sobre Montero i Alegria

Diana Morant acusa a Jorge Azcón d'evidenciar el masclisme que, al seu juí, persistix en el PP després de comparar físicament a Pilar Alegría i María Jesús Montero, i vincula este tipus de discursos amb el retrocés en igualtat i la violència de gènere.

Morant garantix una resposta contundent davant qualsevol malversació en el CNIO

Diana Morant assegura que qualsevol malversació de fons destinats a la investigació contra el càncer en el CNIO tindrà una resposta ferma del Govern i col·laboració total amb la justícia.

Tercer dia de busca de l’home desaparegut en un llogaret de Requena

L'operatiu per a localitzar a l'home desaparegut en el llogaret de Casas del Riu, a Requena, continua actiu per tercer dia amb reforços de Castella-la Manxa i ampli desplegament d'efectius.

Diana Morant qualifica d’intolerable el veto a les dones en una confraria de Sagunt

Diana Morant considera intolerable el rebuig d'una confraria de Sagunt a la participació de dones i defén que la Setmana Santa ha d'incorporar plenament la seua presència.

Morant veu molt apropiat que la jutgessa de la dana cite a Mazón com a testimoni

Diana Morant considera clau la declaració de Carlos Mazón en la causa penal sobre la gestió de la dana i reclama a l'actual president que ho aparte i li retire l'escó.

Diana Morant agraïx el treball de María Jesús Montero en Hisenda i li desitja sort en el seu salt a Andalusia

Diana Morant reconeix la gestió de María Jesús Montero al capdavant d'Hisenda, subratlla el seu paper en diverses crisis i li desitja sort com a candidata del PSOE en les eleccions andaluses.

Morant garantix una resposta contundent davant qualsevol malversació en el CNIO

Diana Morant assegura que qualsevol malversació de fons d'investigació contra el càncer en el CNIO tindrà una resposta contundent del Govern i reivindica la col·laboració amb la justícia per a aclarir les irregularitats.