Mor Sidney Poitier, als 94 anys: primer actor de color a guanyar un Oscar

 

Sidney Poitier, el primer actor afroamericà a guanyar un Óscar, ha mort als 94 anys. L’intèrpret, tota una icona que va trencar barreres en la pantalla gran, es va fer famós per pel·lícules com ‘En el calor de la noche’ i ‘Adivina quién viene a cenar esta noche’.

 

Reeixida carrera cinematogràfica

 

Poitier va tindre deu nominacions als Globos de oro, dos nominacions als Emmy Awards, sis nominacions al BAFTA, huit nominacions al ‘Laurel’ i una nominació als Screen Actors Guild Awards.

L’actor Jeffrey Wright li va dirigir els homenatges aquest divendres, tuitant: ‘Sidney Poitier. Quin actor tan emblemàtic. Únic en la seua classe. Quin home tan bell, amable, càlid i genuïnament regi. r. i. p., senyor. Amb amor.

 

Un actor negre d’orígens humils fent història a Hollywood

 

El ministre de Relacions Exteriors de Bahames, d’on era originari Poitier, si bé va nàixer als EUA, ha confirmat la trista notícia, mentre el primer ministre Philip Brave Davis ha anunciat que celebrarà una roda de premsa en el seu honor.

L’actor es va llaurar una carrera de 71 anys en la qual va interpretar papers icònics en pel·lícules clàssiques de Hollywood com ‘Un lunar en el sol’, ‘Sucedió un sábado’, o ‘Adivina quién viene a cenar esta noche’, entre altres.

Va ser als 16 anys quan Poitier va decidir mudar-se a l’emblemàtica Nova York després de deixar arrere les Bahames, on durant anys va viure al costat de la seua família.

 

A ‘la ciutat que mai dorm’, amb humilitat va anar forjant el seu camí, arribant a ser conserge en el teatre ‘American Negre Theater’ a canvi de rebre lliçons d’interpretació, des d’on va començar a aconseguir alguns papers al llarg dels anys successius.

Així, l’actor, que mai va deixar de perseguir el seu somni, va debutar al cinema amb ‘Un rayo de luz’, una pel·lícula de 1950 el títol original de la qual és ‘No Way Out’.

Lluitant contra el racisme i trencant barreres des dels seus humils orígens, Poitier va aconseguir la primera nominació en els Academy Award en 1959 pel seu treball en ‘Fugitivos’ (The Defiant Ones), de 1958. Es va convertir així en el primer afroamericà a estar nominat a Millor Actor. Aqueixa interpretació, a més, li va portar a guanyar un Globo de oro i a ser guardonat en els BAFTA.

 

El primer afroamericà a rebre un Óscar

 

Poc més tard, continuant la seua brillant trajectòria, en 1963, va enlluernar amb la seua pel·lícula ‘Los lirios del valle’ (Lillies of the Field) i es convertiria en el primer afroamericà de la història a guanyar el premi Óscar al Millor Actor.

En 2001, després de continuar amb una prolífica carrera, va rebre un Óscar Honorífico; el Premi a la Trajectòria Professional.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, la millor de 2026 a València

L'obra 'Arca. El viatge de Pepet', de Zvonimir Ostoic per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi i ha aconseguit el ninot indultat infantil.

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal s’ha alçat amb el primer premi de la Secció Especial 2026

La infantil 'Arca. El viatge de Pepet', de l'artista Zvonimir Ostoic (Zeta) per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi de la Secció Especial 2026. La mateixa creació va aconseguir el ninot indultat infantil i el podi l'han completat Convent Jerusalem i Maestro Gozalbo.

La falla infantil d’Esparter-Gran Via Ramón y Cajal s’alça com la millor de 2026

L'obra 'Arca. El viatge de Pepet', de l'artista Zvonimir Ostoic (Zeta) per a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal, s'ha alçat amb el primer premi infantil de la Secció Especial 2026. El conjunt ja havia aconseguit el ninot indultat infantil el dissabte

Alejandro Talavante i Juan Ortega van naufragar en un mà a mà sense lluentor a Castelló

Mitja plaça i una correguda de Domingo Hernández sense raça, amb vent molest, van deixar un dol pla. A penes va haver-hi centellejos aïllats i l'espasa va fallar.

Un bou brau de Jandilla i la naturalitat de Pablo Aguado marquen la vesprada a València

Un bravíssim bou de Jandilla, 'Artista', i la temperada naturalitat de Pablo Aguado van centrar la correguda de Falles a València. Castella no va rematar i no va haver-hi trofeus.

L’Exposició del Ninot tanca amb més de 91.000 visitants

La mostra ha finalitzat després de rebre a més de 91.000 persones. En breu es donarà a conéixer el ninot indultat gran de les Falles de 2026.

L’Elx ha caigut a la zona de descens per primera vegada en la temporada

L'Elx ha caigut a la zona de descens per primera vegada en la temporada després del 4-1 a Madrid i el 2-1 del Mallorca. És antepenúltim amb 26 punts, a dos d'Alabés i Mallorca.

Sueca-Literat Azorín aconseguix el ninot indultat de 2026 amb una xiqueta que somia amb la pau

Sueca-Literat Azorín ha aconseguit el ninot indultat de les Falles 2026 amb una escena que contraposa guerra i infància. L'obra de Pedro Santaeulalia se salvarà de la Cremà.