En poc més d’un any, des d’agost de 2024 fins al novembre passat, quatre lladres albanesos especialitzats en assalts a vivendes habitades van sostraure quasi 2 milions d’euros en efectiu, rellotges, bosses i joies en onze robatoris comesos en xalets i viles de luxe. Van actuar al llarg de la costa i el sud peninsular, amb colps a Dénia i Altea i també a Còrdova, Màlaga i Cadis. La Unitat Central de Delinqüència Especialitzada i Violenta de la Policia Nacional, amb suport de la Policia d’Albània, ha desarticulat parcialment l’organització.
Dels quatre autors materials, dos han sigut arrestats: un a Albània al setembre passat i un altre a Itàlia, pendent d’extradició. A més, els investigadors han detingut a dos col·laboradors de la xarxa a Barcelona, una d’elles dona, i a un tercer a Benidorm que ja ha sigut extradit a Itàlia per una reclamació judicial en vigor. Els altres dos integrants materials de la banda figuren en crida i cerca. Tots són coneguts per la Policia, i un dels fugits va ser un dels lladres que al juny de 2022 va robar una important quantitat de joies i diners al futbolista Marco Verratti a la casa d’Eivissa on s’allotjava, propietat de l’exjugador brasiler Ronaldo Nazário.
Com actuaven
L’operativa de la banda va ser estable i meticulosa. Estaven establits de manera esporàdica a Catalunya, amb especial implantació en l’àrea de Tarragona, des d’on es desplaçaven a les zones de colp. Usaven vehicles adquirits en altres països als quals doblegaven les matrícules per a evitar el seu rastreig. Els investigadors han determinat que la seua primera onada es va produir a l’agost de 2024 en quatre vivendes de Marbella.
El grup triava allotjaments rurals o aïllats com a base durant tres o quatre dies. Des d’allí vigilaven urbanitzacions exclusives i seleccionaven objectius, a vegades el mateix dia de l’assalt. Tres integrants accedien per escalament i forçament de portes o finestres entre les 19.00 i les 02.00, una franja en la qual els habitants solen estar a casa però relaxats en rutines nocturnes. Preferien que hi haguera gent dins per a amenaçar i forçar el lliurament immediat d’efectiu, reduint temps i evitant petjades de transferències o moviments bancaris. El quart membre romania fora, a l’interior del vehicle, atent a possibles presències policials i preparat per a una fugida ràpida. En una mateixa tard-nit van arribar a cometre dos robatoris, la qual cosa evidencia planificació, repartiment de tasques i coneixement previ del terreny.
Botí i ocultació
L’objectiu prioritari va ser els diners en efectiu, complementat amb joies, rellotges exclusius i bosses de luxe, articles d’alta demanda i fàcil col·locació en mercats il·lícits. Una vegada obtingut el botí, l’amagaven embolicat en plàstic i dins de táperes ocults en zulos en la muntanya o en zones apartades. Eixa pausa de diversos dies abans de la recollida per altres membres de la xarxa dificultava el seguiment policial i permetia refredar la mercaderia.
Els investigadors calculen que en els 11 assalts atribuïts la banda es va fer amb entre 1,5 i 2 milions d’euros. En un dels colps, en una vivenda de Lucena, el botí va aconseguir els 200.000 euros en efectiu. Tots els robatoris es van perpetrar en vivendes o viles de luxe d’urbanitzacions conegudes de Dénia i Altea, i també se’ls imputen assalts en El Brillant de Còrdova, a Marbella i a Rota. El patró d’onades cada tres o quatre dies i la capacitat per a repetir en una mateixa nit apunten a una estructura itinerant amb logística pròpia.
La desarticulació parcial curta la cadena operativa de l’organització i complica l’eixida del botí sostret, però la busca dels dos fugitius continua oberta. La coordinació internacional ha sigut clau pel caràcter transnacional de la banda i per l’ús de vehicles i refugis en diferents punts, un factor que explica tant la seua mobilitat com la necessitat de cooperació entre cossos policials
