Els nous aires (o no tan nous) que bufen als Estats Units d’Amèrica faran (o ja fan) que determinades paraules adquirisquen importància renovada, com inquisició, delació, llagoteria, servilisme, supremacisme, menyspreu, vassallatge, arrogància i altres que denominen actituds detestables que obvien les idees i els conceptes d’igualtat, solidaritat i llibertat entre les persones, que, entre altres termes, guien la vida social i pública dels països de civilització avançada i de convivència entre iguals.
La paraula inquisició significa ‘acció i efecte d’inquirir, indagar, esbrinar, investigar, etc.’, però té connotacions pejoratives, pel seu caràcter repressor procedent de l’època de vigència de la Santa Inquisició, que era el Tribunal eclesiàstic que s’encarregava d’inquirir i de castigar els delictes contra la fe. Va ser creada per l’Església catòlica en el segle xii per a combatre les pràctiques judaïtzants, en principi, i posteriorment, vetlar per la integritat dels costums, per la puresa de la fe cristiana i castigar les heretgies, certes o suposades. És a dir, per a buscar i perseguir i acaçar dissidents, no creients, d’altres confessions o simplement indiferents amb la doctrina de l’Església. I quan no hi havia discrepants visibles, se’ls inventaven, per a sembrar por i justificar la mateixa existència de tan “sagrada” institució, que al territori hispà es va oficialitzar en 1478, amb l’aval dels Reis Catòlics, i que arribà a tindre una icona molt representativa amb la figura de Tomás de Torquemada, “model” de crueltat, intolerància i fanatisme.
Per cert, l’últim executat del món per heretgia per la Junta de la Fe, successora de la Santa Inquisició, va ser Gaietà Ripoll, en 1826, mestre d’escola que vivia a València, on va morir condemnat a la forca per no ensenyar, no practicar, ni creure’s els dogmes de l’Església.
Eixe és l’origen i el motiu de l’existència de la Santa Inquisició, però, per analogia, d’inquisicions, n’hi ha hagut en diferents èpoques i llocs. El nazisme i el feixisme van ser expressions polítiques inquisitorials, amb un gran ideòleg inquisidor, Joseph Goebbels. En estos casos, els represaliats, depurats o eliminats foren, principalment, també jueus, i altres com comunistes, socialistes, demòcrates… Les “purgues” de l’època estalinista en l’antiga Unió Soviètica i satèl·lits foren un exemple dels procediments i esperit inquisitorial, amb un gran “pensador” i braç executor d’eixos principis conduents a la desaparició o deportació dels dissidents, reals o inventats, com va ser Lavrenti Béria, ministre d’Assumptes Interiors amb Stalin.
En els Estats Units (EUA), a més de la inquisició que representen, ara ja, Trump i Musk, hi hagué una inquisició, el maccarthisme, també dita “cacera de bruixes”, liderada per Joseph McCarthy, que es va desplegar en el període entre 1950 i 1956, durant el qual eixe membre del Senat nord-americà va desencadenar un estés procés de delacions, denúncies, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes.
Ara torna a haver-hi inquisició contra funcionaris, immigrants, militars, discrepants de tota classe, empleats i organismes sobrants a juí de Trump o Musk, inquisidor general, contra gais i lesbianes i altres diferents. I hi haurà inquisició contra el castellà i altres idiomes parlats als EUA. I a gent progressista i woke, en general, si no els ha arribat encara, els arribarà.
I tot això fomenta conceptes tan indignes com la delació, ‘acusació, denúncia, xivatada’, ja es donen diners per denunciar immigrants sense papers i d’altres diferències; servilisme, ‘adhesió cega a l’autoritat d’una persona o una doctrina’; llagoteria, ‘acció de llagotejar, adular afalagar’; vassallatge, ‘servitud, subjecció, submissió a l’amo, al poderós’; supremacisme, ‘ideologia discriminatòria per raons de raça, sexe, origen o nacionalitat’; menyspreu, ‘desconsideració, ofensa, despreci’; i arrogància, ‘altivesa, desdeny, supèrbia’. De tot això, sempre n’hi ha hagut, però Trump i Musk amb els seus adlàters s’encarregaran d’intensificar i ampliar la utilitat per a ells d’eixes actituds.
I eixes conductes i comportaments conduïxen més encara a la plutocràcia, que és la ‘forma de govern en què el poder està en mans del grup social que acumula més riquesa’, ‘conjunt de persones poderoses o influents per la seua riquesa’. Musk ja té el programa de futur pròxim per a eixe règim. L’abundància econòmica, el benestar i els beneficis de tota classe, per al grup selecte per la seua solvència i vàlua, com a molt, el 20% de les persones que conformen qualsevol país. La resta, a sobreviure, amb treball o sense. I donar les gràcies a la plutocràcia.
Però a tota eixa programació se li pot oposar l’acció representada per la veu rebel·lió, ‘acció de rebel·lar-se’, contra eixa plutocràcia. El poble nord-americà, en primer lloc. I la resta del món, també. Això esperem. La ciutadania mundial no deu consentir eixe saqueig als principis de llibertat, igualtat i justícia social, tan nostres.
