L’Audiència d’Alacant ha condemnat a un any menys un dia de presó a l’agent de la Policia Nacional jutjat per tractar d’apropiar-se de dues suposades ‘paperines’ de cocaïna confiscades per altres agents en la Comissaria d’Alcoi en la qual treballava.
Així mateix, la sentència acorda la seua inhabilitació per a l’acompliment d’ocupació pública per temps de tres anys, la qual cosa li apartaria de l’exercici de la seua professió almenys durant aquest temps, després de ser declarat culpable d’un delicte d’infidelitat en la custòdia d’efectes en el veredicte aconseguit per un jurat popular a la conclusió del judici, celebrat entre el 13 i el 15 de març.
En aquest mateix pronunciament, se li exculpa dels suposats robatoris d’altres ‘paperines’ registrats a principis d’agost d’aquest mateix any que també se li atribuïen.
La sentència, que és recurrible davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) en el termini de deu dies, reprodueix els arguments obtinguts pel jurat en l’emissió del seu veredicte i considera provat que, el 24 i el 25 de setembre de 2020, l’agent es va apropiar dels dos sobres en els quals suposadament es guardava la droga.
No obstant això, la substància que contenia aquests dos sobres no era la droga original, sinó un cimbell col·locat pels investigadors de la mateixa comissaria després d’advertir un intent de robatori previ. A més, afig que, posteriorment, el processament va reposar els sobres amb una substància diferent de la que emmagatzemaven originalment.
En tot cas, la sentència matisa la resolució del jurat i considera al processat autor d’un delicte continuat intentat d’infidelitat en la custòdia de documents, i, per tant, no consumat, com sostenia la Fiscalia.
La sentència pren en consideració el plantejament formulat pel lletrat defensor, l’advocat Gerson Vidal, com a supòsit alternatiu a la seua petició d’absolució.
Això sí, el text nega la tesi inicial plantejada per la defensa, per la qual s’argumentava que, en realitat, no va poder cometre’s cap delicte perquè la substància que es pretenia sostraure no era la cocaïna que havia de custodiar-se en comissaria fins a la seua anàlisi en laboratori, sinó una altra substància innòcua.
Sobre aquest tema, la resolució judicial assenyala que “no ens trobem davant un delicte impossible”, com argumentava la defensa, «tenint en compte que els documents, actes amb els embolcalls de presumptes substàncies estupefaents, existien i es trobaven en depòsit en la Comissaria de la Policia Nacional d’Alcoi».
I afig que «l’acusat, conscient que es guardaven en l’oficina de la Secretaria de Seguretat Ciutadana, realitza tots els actes que hagueren de donar lloc a la realització del tipus penal de la infidelitat en la custòdia de documents, sent irrellevant que se sostraguera droga puix que les substàncies no estaven analitzades«.
Finalment, la sentència subratlla que «la conducta duta a terme per l’acusat revist especial gravetat atenent la seua condició ja no sols de funcionari públic, sinó de funcionari de la Policia Nacional i agent de l’autoritat que exigeix un comportament absolutament respectuós amb la llei i exemplar com a garants de l’exercici dels drets de la resta de la ciutadania».
«Per aqueix motiu, les penes han d’imposar-se en el màxim permés per la Llei en el supòsit de la temptativa i continuïtat delictiva», afirma el text.
