El valencià deu ser de tots. També del president de la Generalitat, òbviament

El valencià, com a llengua, és un element singular consubstancial de la identitat valenciana, com déiem en la columneta de la setmana passada. I hem de fomentar que eixa singularitat siga apreciada i represente un sentiment comú de tota la ciutadania valenciana, tant la valencianoparlant com la castellanoparlant.

De la mateixa manera que els i les valencianoparlants, des de les primeres paraules,  som també castellanoparlants, caldria fomentar un bilingüisme cordial, vinculat al sentiment de valencianitat, que aconseguisca que esta llengua siga també, realment, de tots els valencians independentment de la llengua pròpia de cada u.

El valencià és un element diferenciador i alhora enriquidor de la particularitat de la personalitat valenciana en un context plural de llengües i cultures variades, a pesar dels uniformismes lingüístics i culturals induïts o programats històricament pel  centralisme despersonalitzador permanent. I hem de fer pedagogia del valor que significa el bilingüisme en l’educació i formació dels escolars que tenen dos llengües en l’ensenyament des de ben menuts.  

Per a això, es necessiten mesures de tota classe, en les lleis que equiparen les altres llengües espanyoles amb el castellà, en l’ensenyament, assegurant l’aprenentatge i la competència lingüística en la llengua pròpia i la comuna legalment. Amb preeminència per la llengua minoritzada, de la mateixa manera que es prioritzen els drets a favor de la igualtat i contra la discriminació de gènere, racial, sexual, social, etc.

Mesures i campanyes a favor del valencià, que va arrere en l’ús social, a pesar que s’escriu i es llig més que mai, poden haver-n’hi i n’hi ha moltes, però una d’estes és que personatges de referència política, social i cultural usen el valencià regularment, començant per la màxima autoritat política valenciana. Des del respecte que li devem al president dels valencians i valencianes, instem a Carlos Mazón a usar la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, per tant, la d’ell també, en les seues intervencions públiques. Quan ho faça farà molt de bé a esta llengua i a ell mateix. El president i tots els càrrecs polítics valencians, òbviament. L’efecte inductiu que això representaria seria molt positiu. A banda de reforçar i no debilitar l’ús i la presència del valencià en l’Administració, en l’ensenyament i en tots els espais públics.

Per si servix d’exemple, tenim l’exalcaldessa d’un poble gran, i destacada dirigent del mateix partit que el president, que era pràcticament monolingüe en castellà, fins que va ser regidora d’eixe municipi, fet que degué esperonar-la a convertir-se en una valencianoparlant com una altra, i aixina seguix. També estaria molt bé que el president emulara a  Manuel Fraga, que disposà que tots els càrrecs públics de la Xunta de Galícia feren les intervencions públiques en gallec. I també demanaríem al president de la Generalitat que reprenguera el Decàleg d’Ares, una iniciativa d’Esteban González Pons, quan era conseller de Cultura i Educació, que suposava tot un programa de dignificació i foment del valencià en l’Administració. Ànim, president. Emule a Joan Lerma, Francisco Camps i Ximo Puig en l’ús de la nostra (seua també) llengua. I a Feijóo, que a Galícia parla en gallec, i a Borja Semper, que també parla en eusquera.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Envellir bé: l’experta que reclama prioritzar la qualitat de vida sobre viure més anys

La catedràtica Consuelo Borrás defén que l'objectiu de l'envelliment no és només sumar anys, sinó arribar a la vellesa amb autonomia mitjançant hàbits saludables i exercici físic.

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.