El valencià deu ser de tots. També del president de la Generalitat, òbviament

El valencià, com a llengua, és un element singular consubstancial de la identitat valenciana, com déiem en la columneta de la setmana passada. I hem de fomentar que eixa singularitat siga apreciada i represente un sentiment comú de tota la ciutadania valenciana, tant la valencianoparlant com la castellanoparlant.

De la mateixa manera que els i les valencianoparlants, des de les primeres paraules,  som també castellanoparlants, caldria fomentar un bilingüisme cordial, vinculat al sentiment de valencianitat, que aconseguisca que esta llengua siga també, realment, de tots els valencians independentment de la llengua pròpia de cada u.

El valencià és un element diferenciador i alhora enriquidor de la particularitat de la personalitat valenciana en un context plural de llengües i cultures variades, a pesar dels uniformismes lingüístics i culturals induïts o programats històricament pel  centralisme despersonalitzador permanent. I hem de fer pedagogia del valor que significa el bilingüisme en l’educació i formació dels escolars que tenen dos llengües en l’ensenyament des de ben menuts.  

Per a això, es necessiten mesures de tota classe, en les lleis que equiparen les altres llengües espanyoles amb el castellà, en l’ensenyament, assegurant l’aprenentatge i la competència lingüística en la llengua pròpia i la comuna legalment. Amb preeminència per la llengua minoritzada, de la mateixa manera que es prioritzen els drets a favor de la igualtat i contra la discriminació de gènere, racial, sexual, social, etc.

Mesures i campanyes a favor del valencià, que va arrere en l’ús social, a pesar que s’escriu i es llig més que mai, poden haver-n’hi i n’hi ha moltes, però una d’estes és que personatges de referència política, social i cultural usen el valencià regularment, començant per la màxima autoritat política valenciana. Des del respecte que li devem al president dels valencians i valencianes, instem a Carlos Mazón a usar la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, per tant, la d’ell també, en les seues intervencions públiques. Quan ho faça farà molt de bé a esta llengua i a ell mateix. El president i tots els càrrecs polítics valencians, òbviament. L’efecte inductiu que això representaria seria molt positiu. A banda de reforçar i no debilitar l’ús i la presència del valencià en l’Administració, en l’ensenyament i en tots els espais públics.

Per si servix d’exemple, tenim l’exalcaldessa d’un poble gran, i destacada dirigent del mateix partit que el president, que era pràcticament monolingüe en castellà, fins que va ser regidora d’eixe municipi, fet que degué esperonar-la a convertir-se en una valencianoparlant com una altra, i aixina seguix. També estaria molt bé que el president emulara a  Manuel Fraga, que disposà que tots els càrrecs públics de la Xunta de Galícia feren les intervencions públiques en gallec. I també demanaríem al president de la Generalitat que reprenguera el Decàleg d’Ares, una iniciativa d’Esteban González Pons, quan era conseller de Cultura i Educació, que suposava tot un programa de dignificació i foment del valencià en l’Administració. Ànim, president. Emule a Joan Lerma, Francisco Camps i Ximo Puig en l’ús de la nostra (seua també) llengua. I a Feijóo, que a Galícia parla en gallec, i a Borja Semper, que també parla en eusquera.

Últimes notícies

Consum crearà 150 llocs de treball amb una nova plataforma logística a la Zona Franca de Barcelona

Consum invertirà 100 milions d’euros en una nova plataforma logística de frescos, refrigerats i congelats a la Zona Franca de Barcelona, amb la qual reforçarà la seua capacitat a Catalunya i crearà 150 llocs de treball prioritzant la plantilla de Vidreria Rovira.

Catalá defensa mantindre la mascletà i tots els actes del 9 d’Octubre a la plaça

L’alcaldessa de València, María José Catalá, rebutja traslladar la mascletà i la resta d’actes del 9 d’Octubre de la plaça de l’Ajuntament i demana empatia i esforç tant a les persones acampades per la vivenda com a la ciutadania per a poder celebrar íntegrament la Processó Cívica i la resta de celebracions.

Aparat el ple sobre l’estat d’Alacant per la convocatòria electoral del 29 de novembre

L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, ha desconvocat el ple sobre l’estat de la ciutat previst per a dijous per mantindre la neutralitat institucional davant les eleccions generals del 29 de novembre, encara que es manté un altre ple extraordinari a les 13.00 hores pel cas de Les Naus.

El port d’Alacant lamenta perdre l’eixida de The Ocean Race a partir de 2027

El president del port d’Alacant, Luis Rodríguez, admet que no és una bona notícia que l’eixida de The Ocean Race de 2027 siga l’última des de la ciutat, tot i que confia a mantindre la relació amb la regata amb fórmules alternatives.

Una avaria elèctrica obliga a aturar automàticament el reactor de la nuclear de Cofrents

La central nuclear de Cofrents ha patit una parada automàtica del reactor per una avaria en una font d’alimentació elèctrica situada a la sala de control. El CSN assegura que no hi ha hagut impacte per als treballadors, la població ni el medi ambient.

La Diputació Permanent del Congrés votarà el 16 d’octubre el decret de la dana

La Diputació Permanent del Congrés ha fixat per al 16 d’octubre el debat i la votació del decret llei amb mesures per a pal·liar els danys de la dana i del tercer paquet per la crisi d’Oriente Medio.

The Ocean Race decidirà abans de gener com continuarà vinculada a Alacant

The Ocean Race ha anunciat que concretarà abans del 17 de gener de 2027 el nou marc de relació amb Alacant, port d’eixida de les últimes sis edicions i que serà substituït per Porto com a inici de la volta al món a vela.

Barcala assegura que Alacant seguirà sent clau en The Ocean Race després de 2027

L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, es mostra convençut que la ciutat mantindrà un paper protagonista en The Ocean Race més enllà de 2027, malgrat l’anunci que Porto acollirà la prova en 2028 i serà port d’eixida del 2030 al 2038.