El valencià deu ser de tots. També del president de la Generalitat, òbviament

Ejemplo de shortcode con estilo
Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla sobre la necessitat de mesures per a equiparar el valencià en altres llengües com el castellà

El valencià, com a llengua, és un element singular consubstancial de la identitat valenciana, com déiem en la columneta de la setmana passada. I hem de fomentar que eixa singularitat siga apreciada i represente un sentiment comú de tota la ciutadania valenciana, tant la valencianoparlant com la castellanoparlant.

De la mateixa manera que els i les valencianoparlants, des de les primeres paraules,  som també castellanoparlants, caldria fomentar un bilingüisme cordial, vinculat al sentiment de valencianitat, que aconseguisca que esta llengua siga també, realment, de tots els valencians independentment de la llengua pròpia de cada u.

El valencià és un element diferenciador i alhora enriquidor de la particularitat de la personalitat valenciana en un context plural de llengües i cultures variades, a pesar dels uniformismes lingüístics i culturals induïts o programats històricament pel  centralisme despersonalitzador permanent. I hem de fer pedagogia del valor que significa el bilingüisme en l’educació i formació dels escolars que tenen dos llengües en l’ensenyament des de ben menuts.  

Per a això, es necessiten mesures de tota classe, en les lleis que equiparen les altres llengües espanyoles amb el castellà, en l’ensenyament, assegurant l’aprenentatge i la competència lingüística en la llengua pròpia i la comuna legalment. Amb preeminència per la llengua minoritzada, de la mateixa manera que es prioritzen els drets a favor de la igualtat i contra la discriminació de gènere, racial, sexual, social, etc.

Mesures i campanyes a favor del valencià, que va arrere en l’ús social, a pesar que s’escriu i es llig més que mai, poden haver-n’hi i n’hi ha moltes, però una d’estes és que personatges de referència política, social i cultural usen el valencià regularment, començant per la màxima autoritat política valenciana. Des del respecte que li devem al president dels valencians i valencianes, instem a Carlos Mazón a usar la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, per tant, la d’ell també, en les seues intervencions públiques. Quan ho faça farà molt de bé a esta llengua i a ell mateix. El president i tots els càrrecs polítics valencians, òbviament. L’efecte inductiu que això representaria seria molt positiu. A banda de reforçar i no debilitar l’ús i la presència del valencià en l’Administració, en l’ensenyament i en tots els espais públics.

Per si servix d’exemple, tenim l’exalcaldessa d’un poble gran, i destacada dirigent del mateix partit que el president, que era pràcticament monolingüe en castellà, fins que va ser regidora d’eixe municipi, fet que degué esperonar-la a convertir-se en una valencianoparlant com una altra, i aixina seguix. També estaria molt bé que el president emulara a  Manuel Fraga, que disposà que tots els càrrecs públics de la Xunta de Galícia feren les intervencions públiques en gallec. I també demanaríem al president de la Generalitat que reprenguera el Decàleg d’Ares, una iniciativa d’Esteban González Pons, quan era conseller de Cultura i Educació, que suposava tot un programa de dignificació i foment del valencià en l’Administració. Ànim, president. Emule a Joan Lerma, Francisco Camps i Ximo Puig en l’ús de la nostra (seua també) llengua. I a Feijóo, que a Galícia parla en gallec, i a Borja Semper, que també parla en eusquera.

Últimes notícies

Familiars dels dos desapareguts de la dana esperen que hi haja responsabilitats polítiques

Familiars de Francisco i Elisabeth, desapareguts en la dana de 2024, reclamen responsabilitats polítiques i continuen esperant trobar-ne els cossos.

BioComunica26 debat com reforçar el rigor de la comunicació científica

BioComunica26 ha reunit professionals a València per a analitzar com reforçar el rigor i la credibilitat de la comunicació científica. El congrés també ha abordat la IA, la salut i la captació d’inversió.

Les platges de la Safor i la Ribera Baixa ja es netegen de canyes

La Diputació de Valencia ha començat a retirar canyes i residus de les platges afectades per la dana Adam. Daimús és el primer municipi.

Puente apunta al factor humà després de la fallada del sistema de seguretat en l’accident d’Urda, que deixa 68 morts

El ministre qualifica d''inversemblant' l'accident, que deixa 80 ferits, i revela que es va autoritzar un AVE a reprendre la marxa amb normalitat malgrat tindre un altre tren detingut davant

La vaga mèdica deixa xifres dispars entre València i la resta de províncies

Avanza situa el seguiment de la vaga mèdica en el 35,3 % a la província de València, mentre Sanitat dona un 2,21 %. Les xifres autonòmiques també discrepen.

Mor Fátima Báñez en l’accident de trens de Toledo

L'exministra d'Ocupació tenia 59 anys i viatjava en l'últim vagó de l'Iryo implicat en la col·lisió amb un AVE, després d'una llarga trajectòria política i empresarial

L’Alcúdia es va inundar al 90 % i l’alcalde denuncia la falta d’informació

Andreu Salom ha declarat que l’Alcúdia es va inundar al 90 % abans de les 18.00 hores del 29 d’octubre de 2024. També ha relatat la falta d’informació i la sensació d’abandonament.

Set de cada deu negocis afectats per la dana han recuperat l’activitat

Set de cada deu establiments han recuperat o superat l’activitat anterior a la dana de 2024, però els negocis menuts encara afronten més dificultats.