El valencià deu ser de tots. També del president de la Generalitat, òbviament

El valencià, com a llengua, és un element singular consubstancial de la identitat valenciana, com déiem en la columneta de la setmana passada. I hem de fomentar que eixa singularitat siga apreciada i represente un sentiment comú de tota la ciutadania valenciana, tant la valencianoparlant com la castellanoparlant.

De la mateixa manera que els i les valencianoparlants, des de les primeres paraules,  som també castellanoparlants, caldria fomentar un bilingüisme cordial, vinculat al sentiment de valencianitat, que aconseguisca que esta llengua siga també, realment, de tots els valencians independentment de la llengua pròpia de cada u.

El valencià és un element diferenciador i alhora enriquidor de la particularitat de la personalitat valenciana en un context plural de llengües i cultures variades, a pesar dels uniformismes lingüístics i culturals induïts o programats històricament pel  centralisme despersonalitzador permanent. I hem de fer pedagogia del valor que significa el bilingüisme en l’educació i formació dels escolars que tenen dos llengües en l’ensenyament des de ben menuts.  

Per a això, es necessiten mesures de tota classe, en les lleis que equiparen les altres llengües espanyoles amb el castellà, en l’ensenyament, assegurant l’aprenentatge i la competència lingüística en la llengua pròpia i la comuna legalment. Amb preeminència per la llengua minoritzada, de la mateixa manera que es prioritzen els drets a favor de la igualtat i contra la discriminació de gènere, racial, sexual, social, etc.

Mesures i campanyes a favor del valencià, que va arrere en l’ús social, a pesar que s’escriu i es llig més que mai, poden haver-n’hi i n’hi ha moltes, però una d’estes és que personatges de referència política, social i cultural usen el valencià regularment, començant per la màxima autoritat política valenciana. Des del respecte que li devem al president dels valencians i valencianes, instem a Carlos Mazón a usar la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, per tant, la d’ell també, en les seues intervencions públiques. Quan ho faça farà molt de bé a esta llengua i a ell mateix. El president i tots els càrrecs polítics valencians, òbviament. L’efecte inductiu que això representaria seria molt positiu. A banda de reforçar i no debilitar l’ús i la presència del valencià en l’Administració, en l’ensenyament i en tots els espais públics.

Per si servix d’exemple, tenim l’exalcaldessa d’un poble gran, i destacada dirigent del mateix partit que el president, que era pràcticament monolingüe en castellà, fins que va ser regidora d’eixe municipi, fet que degué esperonar-la a convertir-se en una valencianoparlant com una altra, i aixina seguix. També estaria molt bé que el president emulara a  Manuel Fraga, que disposà que tots els càrrecs públics de la Xunta de Galícia feren les intervencions públiques en gallec. I també demanaríem al president de la Generalitat que reprenguera el Decàleg d’Ares, una iniciativa d’Esteban González Pons, quan era conseller de Cultura i Educació, que suposava tot un programa de dignificació i foment del valencià en l’Administració. Ànim, president. Emule a Joan Lerma, Francisco Camps i Ximo Puig en l’ús de la nostra (seua també) llengua. I a Feijóo, que a Galícia parla en gallec, i a Borja Semper, que també parla en eusquera.

Últimes notícies

Sato s’entrena a soles a Paterna en el seu primer dia com a jugador del València

El japonés Ryunosuke Sato ha fet treball individual a Paterna en el seu primer dia com a jugador del València CF i la seua incorporació al grup dependrà de com es trobe després d’un llarg viatge des de Tòquio.

Avisos reforçats a la Comunitat Valenciana per a evitar colps de calor en la faena

La Generalitat ha reforçat els avisos preventius a empreses, administracions i persones treballadores davant la continuïtat de l’ola de calor i el risc de colps de calor en la faena.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl poden quedar paralitzades a la Comunitat Valenciana

El CGPJ adverteix que la negativa de Justícia a reforçar els jutjats de clàusules sòl pot deixar sense resoldre 12.470 assumptes en mig any, més de 5.500 a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl poden quedar aturades a la Comunitat Valenciana

El CGPJ alerta que la negativa de Justícia a reforçar els jutjats de clàusules sòl pot paralitzar quasi 12.500 expedients a Espanya, més de 5.500 a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl es poden quedar paralitzades a la Comunitat

El CGPJ ha advertit que, si Justícia no reforça els jutjats de clàusules sòl, es paralitzaran fins a 12.470 casos en Espanya, més de 5.500 d’ells a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta dels òrgans consultius de l’Estat, i el 60 % són reclamacions per responsabilitat patrimonial, sobretot en l’àmbit sanitari i municipal.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta entre els òrgans consultius de l’Estat, amb un 60 % relacionats amb reclamacions de responsabilitat patrimonial, sobretot en sanitat i ajuntaments.

Ajudes de la Diputació de Castelló per a Soneja i Azuébar després de l’incendi forestal

La Diputació de Castelló ha activat la línia de catàstrofes del pla Diputació Respon per a ajudar Soneja i Azuébar a fer front als danys causats per l’incendi forestal originat diumenge passat.