El valencià deu ser de tots. També del president de la Generalitat, òbviament

El valencià, com a llengua, és un element singular consubstancial de la identitat valenciana, com déiem en la columneta de la setmana passada. I hem de fomentar que eixa singularitat siga apreciada i represente un sentiment comú de tota la ciutadania valenciana, tant la valencianoparlant com la castellanoparlant.

De la mateixa manera que els i les valencianoparlants, des de les primeres paraules,  som també castellanoparlants, caldria fomentar un bilingüisme cordial, vinculat al sentiment de valencianitat, que aconseguisca que esta llengua siga també, realment, de tots els valencians independentment de la llengua pròpia de cada u.

El valencià és un element diferenciador i alhora enriquidor de la particularitat de la personalitat valenciana en un context plural de llengües i cultures variades, a pesar dels uniformismes lingüístics i culturals induïts o programats històricament pel  centralisme despersonalitzador permanent. I hem de fer pedagogia del valor que significa el bilingüisme en l’educació i formació dels escolars que tenen dos llengües en l’ensenyament des de ben menuts.  

Per a això, es necessiten mesures de tota classe, en les lleis que equiparen les altres llengües espanyoles amb el castellà, en l’ensenyament, assegurant l’aprenentatge i la competència lingüística en la llengua pròpia i la comuna legalment. Amb preeminència per la llengua minoritzada, de la mateixa manera que es prioritzen els drets a favor de la igualtat i contra la discriminació de gènere, racial, sexual, social, etc.

Mesures i campanyes a favor del valencià, que va arrere en l’ús social, a pesar que s’escriu i es llig més que mai, poden haver-n’hi i n’hi ha moltes, però una d’estes és que personatges de referència política, social i cultural usen el valencià regularment, començant per la màxima autoritat política valenciana. Des del respecte que li devem al president dels valencians i valencianes, instem a Carlos Mazón a usar la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, per tant, la d’ell també, en les seues intervencions públiques. Quan ho faça farà molt de bé a esta llengua i a ell mateix. El president i tots els càrrecs polítics valencians, òbviament. L’efecte inductiu que això representaria seria molt positiu. A banda de reforçar i no debilitar l’ús i la presència del valencià en l’Administració, en l’ensenyament i en tots els espais públics.

Per si servix d’exemple, tenim l’exalcaldessa d’un poble gran, i destacada dirigent del mateix partit que el president, que era pràcticament monolingüe en castellà, fins que va ser regidora d’eixe municipi, fet que degué esperonar-la a convertir-se en una valencianoparlant com una altra, i aixina seguix. També estaria molt bé que el president emulara a  Manuel Fraga, que disposà que tots els càrrecs públics de la Xunta de Galícia feren les intervencions públiques en gallec. I també demanaríem al president de la Generalitat que reprenguera el Decàleg d’Ares, una iniciativa d’Esteban González Pons, quan era conseller de Cultura i Educació, que suposava tot un programa de dignificació i foment del valencià en l’Administració. Ànim, president. Emule a Joan Lerma, Francisco Camps i Ximo Puig en l’ús de la nostra (seua també) llengua. I a Feijóo, que a Galícia parla en gallec, i a Borja Semper, que també parla en eusquera.

Anuncios

Últimes notícies

Maleït idioma, el castellà, segons Trump

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana parla del rebuig de Donald Trump al castellà i utilitza eixe episodi per a reflexionar sobre el supremacisme lingüístic i la situació de les llengües minoritzades, especialment el valencià

José Muñoz acusa el Consell de no tindre ‘projecte propi’ i reclama que la Comunitat recupere pes a Espanya

El síndic del PSPV-PSOE defensa en un desdejuni d’AMDComVal una agenda valenciana basada en finançament, autogovern, servicis públics i vertebració territorial

CCOO denuncia 70 hores d’espera i col·lapse en les urgències de l’Hospital Clínic de València

CCOO alerta que les urgències de l'Hospital Clínic de València acumulen esperes de fins a 70 hores i un 70% més de pacients de la capacitat prevista, la qual cosa convertix l'àrea en una planta d'hospitalització encoberta i eleva el risc assistencial i laboral.

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton es traslladen a l’estadi Ciutat de València

Els festivals Love the 90s i I Love Reggaeton canvien de la Ciutat de les Arts i les Ciències a l'estadi Ciutat de València per un conflicte de soroll, amb ajustos en la distribució del públic i opcions de reembossament.

Els sindicats denuncien servicis mínims abusius en 2n de Batxillerat per la vaga indefinida

Els sindicats del comité de vaga qualifiquen d'abusius els servicis mínims fixats per la Conselleria per al professorat de 2n de Batxillerat davant la vaga indefinida des de l'11 de maig.

Les empreses valencianes acceleren l’automatització malgrat la falta de talent en intel·ligència artificial

Més de la mitat de les empreses valencianes prioritza automatitzar processos per a guanyar eficiència, encara que reconeix una forta falta de talent especialitzat en intel·ligència artificial i un ús encara tàctic d'esta tecnologia.

El Consell aprova un acord de 27 milions per a fàrmacs contra l’esclerosi múltiple

El Consell ha autoritzat un acord marc de més de 27 milions d'euros per a garantir el subministrament de medicaments contra l'esclerosi múltiple en la sanitat pública valenciana durant els pròxims anys.

El Consell destina 14,7 milions al manteniment de depuradores a Castelló

El Consell ha autoritzat la EPSAR un contracte de 14,7 milions per a garantir el manteniment i la continuïtat dels sistemes de sanejament i depuració d'aigües residuals en diversos municipis de Castelló.