Una jove de 21 anys afirma ser Madeleine McCann: ‘Necessite una prova d’ADN’

Madeleine McCann tenia només tres anys quan va desaparéixer en 2007 del complex turístic en el qual es trobava de vacances al costat de la seua família. Va ocórrer a Praia da Luz, a l’Algarve portugués, i el seu cas va donar la volta al món. Després d’anys d’investigació i moltes teories sobre el parador de la xiqueta, ara una jove polonesa ha assegurat ser l’autèntica Madeleine McCann.

L’última novetat ha deixat a tots sobresaltats, ja que una jove de 21 anys assegura que ella és Madeleine, tan confiada està que ha demanat fer-se una prova d’ADN. La xica i el seu testimoniatge s’ha fet viral en les xarxes socials, després que aquesta pujara un vídeo en el seu compte d’Instagram dient que ella era la jove britànica i que busca conéixer als seus pares.

En un perfil d’Instagram anomenat ‘iammadeleinemccann’, Julia confessa no estar segura de la seua vertadera identitat. A través del compte, creada fa menys d’una setmana, aquesta jove polonesa comparteix amb els seus seguidors les raons per les quals creu ser la xicoteta Madeleine. Marques similars en l’ull, rostre i cames, expressions facials o lunars són algunes de les proves que exposa per a guanyar credibilitat.

Julia assevera a més que no té records de la seua infància i que pateix un trastorn d’estrés posttraumàtic per haver sigut víctima d’abusos per part d’un pedòfil alemany. També confessa que des de la seua família mai li han volgut parlar del seu passat i que fa uns mesos va intentar obtindre una còpia del seu certificat de naixement sense èxit.

A més de dir que no recorda gran part de la seua infància, «però el meu primer record és molt fort». I ho descriu així: «Es tracta de vacances en un lloc càlid on hi havia platja i edificis blancs o de colors molt clars amb apartaments. Record que vaig veure tortugues a la platja«. I finalment comentava: «No veig a la meua família en aquest record».

Per això demana ajuda per a poder parlar amb els pares de Madeleine McCann, Kate i Gerry, i realitzar-se una prova d’ADN per a descobrir si les seues hipòtesis són certes.

Malgrat els seus intents per demostrar la seua identitat, les policies britàniques i poloneses no acaben de creure a la jove i «ignoren» el seu testimoniatge, tal com ha confessat la jove.

A més, la jove ha pujat una foto d’ella de la seua infància amb les quals hi havia de Madeleine. Ella insisteix que s’assembla físicament a la xiqueta que va desaparéixer en 2007 i per això vol que se li facen proves genètiques: «Tinc ulls semblants, forma de cara, orelles, llavis, tenia l’espai entre les dents», explicava.

El cas de Madeleine McCann

Madeleine es trobava de vacances en un apartament a Praia dona Llum, a l’Algarve portugués, al costat dels seus pares, Gerry i Kate, i els seus germans, els bessons Sean i Amelie, un any menor que ella. El 3 de maig de 2007, Gerry i Kate van eixir a sopar amb amics a un restaurant pròxim, alternant-se amb ells per a acostar-se de tornada a l’apartament al llarg de la vetlada. Quan Kate ho va fer, va descobrir que Madeleine havia desaparegut.

Continua viva Madeleine McCann?

La Policia Metropolitana del Regne Unit, que col·labora amb les autoritats portugueses i alemanyes en la investigació, continua emmarcant aquest cas dins de la categoria de «persones desaparegudes«, ja que no té «proves definitives» sobre la possible defunció de Madeleine.
Per part seua, les autoritats alemanyes van assumir en 2020 que Madeleine havia mort i van acusar el principal sospitós: un pedòfil alemany anomenat Christian Brueckner que va viure a l’Algarve en l’època en la qual va desaparéixer la menor. Dos anys després la Fiscalia portuguesa va informar que les autoritats alemanyes li van imputar com a sospitós del segrest i assassinat de la xicoteta.

Últimes notícies

La investigació per la DANA a València incorpora l’alcalde pedani de la Torre com a testimoni

La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha citat com a testimoni l’alcalde pedani de la Torre, ha demanat la factura del mòbil de María José Catalá i més documentació a l’Ajuntament de València.

El PSPV planteja uns comptes per a 2027 que incorporen els 3.699 milions de la nova finançació

El PSPV ha registrat un pressupost alternatiu per a 2026 que reorienta 753 milions a sanitat, educació, vivenda i serveis socials, i que fixa les bases per a incorporar en 2027 els 3.699 milions previstos en el nou model de finançament autonòmic proposat pel Govern central.

Les màximes freguen els 41 graus en el quart dia d’ona de calor a la Comunitat

L’ona de calor continua a la Comunitat Valenciana amb 40,8 graus a Orihuela i valors pròxims als 40 en comarques de València, Alacant i Castelló, segons Avamet i Aemet.

La calor extrema es dona una treva en la Comunitat Valenciana este divendres

L’ola de calor que ha deixat més de 45 graus en la Comunitat Valenciana acaba este divendres, amb una baixada generalitzada de temperatures, especialment al sud i a l’interior de València.

L’alcalde de Xest denuncia que no va rebre cap avís de la Generalitat durant la DANA

José Morell ha declarat com a testimoni que ni ell ni l’Ajuntament de Xest van rebre cap comunicació del Consell durant la DANA del 29 d’octubre, tot i els nombrosos rescats al municipi.

La vaga ferroviària del 15 de juliol deixarà sense servei 328 trens de mitjana i llarga distància

La vaga convocada pel Sindicat Ferroviari per al 15 de juliol obligarà a cancel·lar 328 trens de mitjana, alta i llarga distància, amb serveis mínims del 73 % en alta velocitat i del 66 % en mitjana distància.

Les exportacions espanyoles de components per al calcer pugen quasi un 3 % en 2025 i retallen a la mitat el dèficit

Les vendes exteriors espanyoles de components per al calcer han arribat als 1.695,3 milions d’euros en 2025, un 2,9 % més que en 2024, mentres el dèficit comercial del sector s’ha reduït un 54 %, fins als 67,5 milions.

El Valencia Basket tanca les eixides amb huit baixes i uns cinc milions ingressats

El Valencia Basket ha donat per conclòs el capítol d’eixides que preveia, amb huit baixes en la plantilla i uns cinc milions d’euros ingressats principalment per clàusules de rescissió.