Una jove de 21 anys afirma ser Madeleine McCann: ‘Necessite una prova d’ADN’

Madeleine McCann tenia només tres anys quan va desaparéixer en 2007 del complex turístic en el qual es trobava de vacances al costat de la seua família. Va ocórrer a Praia da Luz, a l’Algarve portugués, i el seu cas va donar la volta al món. Després d’anys d’investigació i moltes teories sobre el parador de la xiqueta, ara una jove polonesa ha assegurat ser l’autèntica Madeleine McCann.

L’última novetat ha deixat a tots sobresaltats, ja que una jove de 21 anys assegura que ella és Madeleine, tan confiada està que ha demanat fer-se una prova d’ADN. La xica i el seu testimoniatge s’ha fet viral en les xarxes socials, després que aquesta pujara un vídeo en el seu compte d’Instagram dient que ella era la jove britànica i que busca conéixer als seus pares.

En un perfil d’Instagram anomenat ‘iammadeleinemccann’, Julia confessa no estar segura de la seua vertadera identitat. A través del compte, creada fa menys d’una setmana, aquesta jove polonesa comparteix amb els seus seguidors les raons per les quals creu ser la xicoteta Madeleine. Marques similars en l’ull, rostre i cames, expressions facials o lunars són algunes de les proves que exposa per a guanyar credibilitat.

Julia assevera a més que no té records de la seua infància i que pateix un trastorn d’estrés posttraumàtic per haver sigut víctima d’abusos per part d’un pedòfil alemany. També confessa que des de la seua família mai li han volgut parlar del seu passat i que fa uns mesos va intentar obtindre una còpia del seu certificat de naixement sense èxit.

A més de dir que no recorda gran part de la seua infància, “però el meu primer record és molt fort”. I ho descriu així: “Es tracta de vacances en un lloc càlid on hi havia platja i edificis blancs o de colors molt clars amb apartaments. Record que vaig veure tortugues a la platja“. I finalment comentava: “No veig a la meua família en aquest record”.

Per això demana ajuda per a poder parlar amb els pares de Madeleine McCann, Kate i Gerry, i realitzar-se una prova d’ADN per a descobrir si les seues hipòtesis són certes.

Malgrat els seus intents per demostrar la seua identitat, les policies britàniques i poloneses no acaben de creure a la jove i “ignoren” el seu testimoniatge, tal com ha confessat la jove.

A més, la jove ha pujat una foto d’ella de la seua infància amb les quals hi havia de Madeleine. Ella insisteix que s’assembla físicament a la xiqueta que va desaparéixer en 2007 i per això vol que se li facen proves genètiques: “Tinc ulls semblants, forma de cara, orelles, llavis, tenia l’espai entre les dents”, explicava.

El cas de Madeleine McCann

Madeleine es trobava de vacances en un apartament a Praia dona Llum, a l’Algarve portugués, al costat dels seus pares, Gerry i Kate, i els seus germans, els bessons Sean i Amelie, un any menor que ella. El 3 de maig de 2007, Gerry i Kate van eixir a sopar amb amics a un restaurant pròxim, alternant-se amb ells per a acostar-se de tornada a l’apartament al llarg de la vetlada. Quan Kate ho va fer, va descobrir que Madeleine havia desaparegut.

Continua viva Madeleine McCann?

La Policia Metropolitana del Regne Unit, que col·labora amb les autoritats portugueses i alemanyes en la investigació, continua emmarcant aquest cas dins de la categoria de “persones desaparegudes“, ja que no té “proves definitives” sobre la possible defunció de Madeleine.
Per part seua, les autoritats alemanyes van assumir en 2020 que Madeleine havia mort i van acusar el principal sospitós: un pedòfil alemany anomenat Christian Brueckner que va viure a l’Algarve en l’època en la qual va desaparéixer la menor. Dos anys després la Fiscalia portuguesa va informar que les autoritats alemanyes li van imputar com a sospitós del segrest i assassinat de la xicoteta.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Comencen a funcionar les llançadores d’Albal cap a Torrent Avinguda i La Torre

Les llançadores entre Albal i els nodes de Torrent Avinguda i La Torre han començat amb normalitat per a cobrir el tram que Rodalia no presta durant les mascletaes. L'operatiu seguirà actiu mentres dure la retallada temporal de les línies C1 i C2.

El Real Oviedo encara una altra final per la permanència davant un València renascut

El cuer necessita retallar els huit punts que li separen de la salvació i rep a un València en ratxa. Almada acumula baixes, Corberán manté l'impuls.

La Generalitat defén la legalitat d’anul·lar sancions laborals per la DANA

La Generalitat ha defés que l'anul·lació de sancions després de la DANA de 2024 es va resoldre amb criteris tècnics i legals. Respon així a la petició d'investigació a la Fiscalia.

El Reial Madrid busca sostindre el seu renàixer davant un Elx en crisi amb el City de rerefons

El Reial Madrid arriba reforçat per la seua nit europea, però amb huit baixes i calendari al límit. L'Elx viatja sense triomfs fora i amb el descens a un punt.

Treball porta a la Generalitat Valenciana a la Fiscalia per anul·lar sancions laborals després de la DANA

Treball ha traslladat a la Fiscalia l'anul·lació d'expedients sancionadors atribuïda a la Generalitat Valenciana després de la DANA de 2024. Els casos incloïen riscos greus i una defunció constatats per la Inspecció.

Martínez Mus defén que la futura plataforma sobre el Túria alleujarà el trànsit i reduirà temps

La Generalitat aposta per una plataforma de transport sobre el Túria que retallarà temps de viatge i descarregarà de trànsit la V-30. El pla s'emmarca en un treball conjunt amb el sector logístic per a prioritzar projectes i millorar la competitivitat.

Creu Roja atén quasi mig centenar de lipotímies durant la mascletà del divendres a València

Creu Roja ha realitzat 77 assistències durant la mascletà del divendres en la plaça de l'Ajuntament de València. Van predominar les lipotímies i va haver-hi tres evacuacions.

Sense incidències en la primera jornada d’aturs de maquinistes en FGV

Els aturs convocats per Semaf en Metrovalencia i el TRAM d'Alacant transcorren sense incidents ressenyables i amb servicis mínims. Empresa i sindicat discrepen sobre el seguiment.