Una jove de 21 anys afirma ser Madeleine McCann: ‘Necessite una prova d’ADN’

Madeleine McCann tenia només tres anys quan va desaparéixer en 2007 del complex turístic en el qual es trobava de vacances al costat de la seua família. Va ocórrer a Praia da Luz, a l’Algarve portugués, i el seu cas va donar la volta al món. Després d’anys d’investigació i moltes teories sobre el parador de la xiqueta, ara una jove polonesa ha assegurat ser l’autèntica Madeleine McCann.

L’última novetat ha deixat a tots sobresaltats, ja que una jove de 21 anys assegura que ella és Madeleine, tan confiada està que ha demanat fer-se una prova d’ADN. La xica i el seu testimoniatge s’ha fet viral en les xarxes socials, després que aquesta pujara un vídeo en el seu compte d’Instagram dient que ella era la jove britànica i que busca conéixer als seus pares.

En un perfil d’Instagram anomenat ‘iammadeleinemccann’, Julia confessa no estar segura de la seua vertadera identitat. A través del compte, creada fa menys d’una setmana, aquesta jove polonesa comparteix amb els seus seguidors les raons per les quals creu ser la xicoteta Madeleine. Marques similars en l’ull, rostre i cames, expressions facials o lunars són algunes de les proves que exposa per a guanyar credibilitat.

Julia assevera a més que no té records de la seua infància i que pateix un trastorn d’estrés posttraumàtic per haver sigut víctima d’abusos per part d’un pedòfil alemany. També confessa que des de la seua família mai li han volgut parlar del seu passat i que fa uns mesos va intentar obtindre una còpia del seu certificat de naixement sense èxit.

A més de dir que no recorda gran part de la seua infància, «però el meu primer record és molt fort». I ho descriu així: «Es tracta de vacances en un lloc càlid on hi havia platja i edificis blancs o de colors molt clars amb apartaments. Record que vaig veure tortugues a la platja«. I finalment comentava: «No veig a la meua família en aquest record».

Per això demana ajuda per a poder parlar amb els pares de Madeleine McCann, Kate i Gerry, i realitzar-se una prova d’ADN per a descobrir si les seues hipòtesis són certes.

Malgrat els seus intents per demostrar la seua identitat, les policies britàniques i poloneses no acaben de creure a la jove i «ignoren» el seu testimoniatge, tal com ha confessat la jove.

A més, la jove ha pujat una foto d’ella de la seua infància amb les quals hi havia de Madeleine. Ella insisteix que s’assembla físicament a la xiqueta que va desaparéixer en 2007 i per això vol que se li facen proves genètiques: «Tinc ulls semblants, forma de cara, orelles, llavis, tenia l’espai entre les dents», explicava.

El cas de Madeleine McCann

Madeleine es trobava de vacances en un apartament a Praia dona Llum, a l’Algarve portugués, al costat dels seus pares, Gerry i Kate, i els seus germans, els bessons Sean i Amelie, un any menor que ella. El 3 de maig de 2007, Gerry i Kate van eixir a sopar amb amics a un restaurant pròxim, alternant-se amb ells per a acostar-se de tornada a l’apartament al llarg de la vetlada. Quan Kate ho va fer, va descobrir que Madeleine havia desaparegut.

Continua viva Madeleine McCann?

La Policia Metropolitana del Regne Unit, que col·labora amb les autoritats portugueses i alemanyes en la investigació, continua emmarcant aquest cas dins de la categoria de «persones desaparegudes«, ja que no té «proves definitives» sobre la possible defunció de Madeleine.
Per part seua, les autoritats alemanyes van assumir en 2020 que Madeleine havia mort i van acusar el principal sospitós: un pedòfil alemany anomenat Christian Brueckner que va viure a l’Algarve en l’època en la qual va desaparéixer la menor. Dos anys després la Fiscalia portuguesa va informar que les autoritats alemanyes li van imputar com a sospitós del segrest i assassinat de la xicoteta.

Últimes notícies

L’emoció desbordada de Josep Puerto en alçar el títol de l’ACB amb el València Basket

El capità del València Basket, Josep Puerto, ha explicat com ha viscut el moment d’alçar el títol de l’ACB, una experiència que definix com una barreja d’emoció, orgull i eufòria i que encara li costa assimilar després de conquistar la final davant el Barça.

Canvi d’alcaldia a Callosa de Segura: el PP recupera el govern amb una moció de censura

El PP ha tornat a l’alcaldia de Callosa de Segura gràcies a una moció de censura acordada amb Vox, UCIN i el regidor no adscrit José Antonio Illán, que posa fi a 21 mesos de govern del PSPV-PSOE i Esquerra Unida-Unidas Podemos.

Un xicotet poble d’Alacant demana ajuda per a rescatar 116 gossos hacinats en una casa

Confrides, un poble de l’interior d’Alacant amb només 300 veïns, ha demanat ajuda urgent a la Diputació i a la Generalitat per a reubicar 116 gossos que viuen hacinats en una vivenda de 70 metres quadrats.

La direcció de David Gimilio al MuVIM obri una nova etapa en la Cultura de la Diputació de València

El nomenament de David Gimilio com a director del MuVIM completa l’organigrama cultural de la Diputació de València i impulsa una futura exposició permanent amb la col·lecció artística provincial i mostres temporals d’art contemporani.

Camarero carrega contra qui vol ‘patrimonialitzar’ la lluita pels drets LGTBIQ+ en el Dia de l’Orgull

La vicepresidenta Susana Camarero defensa en l’IVAM que la defensa dels drets LGTBIQ+ és una responsabilitat compartida i anuncia més espais lliures de LGTBIQ+fòbia a la Comunitat Valenciana.

Aules a més de 34 graus: CCOO alerta d’un risc generalitzat als col·legis valencians

CCOO PV ha denunciat que en més de 65 centres educatius públics de la Comunitat Valenciana s’han registrat fins a 34 graus o més en aules i espais docents, per damunt del límit legal de 27 graus.

Les apostes en línia es disparen entre els menors de 35 anys a la Comunitat, segons Patim

Un estudi de Patim mostra que el joc patològic s’ha fet més complex, amb més pes del joc online entre menors de 35 anys, inici en l’adolescència i forta combinació amb altres addiccions com alcohol i cocaïna.

València enceta el camí cap a un pla director per a l’àrea metropolitana

La ciutat de València ha iniciat l’elaboració d’un document de bases per a un futur Pla Director Metropolità, impulsat per Joan Romero i la Universitat de València, per a coordinar mobilitat, vivenda, territori i cohesió social en l’àrea metropolitana.