Una jove de 21 anys afirma ser Madeleine McCann: ‘Necessite una prova d’ADN’

Madeleine McCann tenia només tres anys quan va desaparéixer en 2007 del complex turístic en el qual es trobava de vacances al costat de la seua família. Va ocórrer a Praia da Luz, a l’Algarve portugués, i el seu cas va donar la volta al món. Després d’anys d’investigació i moltes teories sobre el parador de la xiqueta, ara una jove polonesa ha assegurat ser l’autèntica Madeleine McCann.

L’última novetat ha deixat a tots sobresaltats, ja que una jove de 21 anys assegura que ella és Madeleine, tan confiada està que ha demanat fer-se una prova d’ADN. La xica i el seu testimoniatge s’ha fet viral en les xarxes socials, després que aquesta pujara un vídeo en el seu compte d’Instagram dient que ella era la jove britànica i que busca conéixer als seus pares.

En un perfil d’Instagram anomenat ‘iammadeleinemccann’, Julia confessa no estar segura de la seua vertadera identitat. A través del compte, creada fa menys d’una setmana, aquesta jove polonesa comparteix amb els seus seguidors les raons per les quals creu ser la xicoteta Madeleine. Marques similars en l’ull, rostre i cames, expressions facials o lunars són algunes de les proves que exposa per a guanyar credibilitat.

Julia assevera a més que no té records de la seua infància i que pateix un trastorn d’estrés posttraumàtic per haver sigut víctima d’abusos per part d’un pedòfil alemany. També confessa que des de la seua família mai li han volgut parlar del seu passat i que fa uns mesos va intentar obtindre una còpia del seu certificat de naixement sense èxit.

A més de dir que no recorda gran part de la seua infància, «però el meu primer record és molt fort». I ho descriu així: «Es tracta de vacances en un lloc càlid on hi havia platja i edificis blancs o de colors molt clars amb apartaments. Record que vaig veure tortugues a la platja«. I finalment comentava: «No veig a la meua família en aquest record».

Per això demana ajuda per a poder parlar amb els pares de Madeleine McCann, Kate i Gerry, i realitzar-se una prova d’ADN per a descobrir si les seues hipòtesis són certes.

Malgrat els seus intents per demostrar la seua identitat, les policies britàniques i poloneses no acaben de creure a la jove i «ignoren» el seu testimoniatge, tal com ha confessat la jove.

A més, la jove ha pujat una foto d’ella de la seua infància amb les quals hi havia de Madeleine. Ella insisteix que s’assembla físicament a la xiqueta que va desaparéixer en 2007 i per això vol que se li facen proves genètiques: «Tinc ulls semblants, forma de cara, orelles, llavis, tenia l’espai entre les dents», explicava.

El cas de Madeleine McCann

Madeleine es trobava de vacances en un apartament a Praia dona Llum, a l’Algarve portugués, al costat dels seus pares, Gerry i Kate, i els seus germans, els bessons Sean i Amelie, un any menor que ella. El 3 de maig de 2007, Gerry i Kate van eixir a sopar amb amics a un restaurant pròxim, alternant-se amb ells per a acostar-se de tornada a l’apartament al llarg de la vetlada. Quan Kate ho va fer, va descobrir que Madeleine havia desaparegut.

Continua viva Madeleine McCann?

La Policia Metropolitana del Regne Unit, que col·labora amb les autoritats portugueses i alemanyes en la investigació, continua emmarcant aquest cas dins de la categoria de «persones desaparegudes«, ja que no té «proves definitives» sobre la possible defunció de Madeleine.
Per part seua, les autoritats alemanyes van assumir en 2020 que Madeleine havia mort i van acusar el principal sospitós: un pedòfil alemany anomenat Christian Brueckner que va viure a l’Algarve en l’època en la qual va desaparéixer la menor. Dos anys després la Fiscalia portuguesa va informar que les autoritats alemanyes li van imputar com a sospitós del segrest i assassinat de la xicoteta.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.