L’Ajuntament d’Alacant ha iniciat la tramitació d’una nova regulació per als allotjaments turístics. La norma fixa un màxim de 0,187 places turístiques per habitant i veta noves llicències en les àrees que superen eixe llindar, amb un tractament diferenciat per a hotels de 3, 4 i 5 estreles. L’objectiu declarat és ordenar el creixement del sector i compatibilitzar-lo amb la vida de barri.
El pla incorpora a més dos mesures urbanístiques clau: prohibix usos turístics en les plantes baixes dels principals eixos comercials i cívics, i exigix un accés independent per als establiments situats en edificis residencials. Amb això es busca protegir el comerç de proximitat i reduir conflictes de convivència en les comunitats.
Topall per habitant i revisió anual
La saturació es mesurarà per seccions censals, la unitat bàsica triada per a avaluar quantes places concentra cada zona. Quan una àrea supere l’índex de 0,187, quedarà bloquejada la implantació de noves places fins que l’indicador descendisca. En les zones no saturades sí que podran autoritzar-se noves places, amb controls per a no depassar el límit.
La regulació es tramita com a modificació puntual núm. 52 del PGOU. Ha iniciat l’avaluació ambiental estratègica i la fase de consultes a organismes competents. Després, la modificació haurà de sotmetre’s al ple municipal per a la seua aprovació inicial, que suposarà l’entrada en vigor de la normativa continguda en el canvi urbanístic.
Excepcions i condicions
Els hotels de 4 i 5 estreles queden exempts del límit de saturació, fins i tot en zones que ja hagen aconseguit el llindar. Els hotels de 3 estreles disposaran d’un règim específic que eleva el topall a 0,32 places turístiques per habitant en la zona en la qual se sol·licite la llicència. Este enfocament està orientat a prioritzar la qualitat enfront de la quantitat, atraure un visitant menys estacional i afavorir ús de major valor afegit.
La prohibició d’usos turístics en planta baixa pretén evitar que la rendibilitat d’estos allotjaments desplace a comerços i servicis quotidians. Els baixos són peces essencials de la vida urbana per la seua accessibilitat, visibilitat i relació amb l’espai públic; concentrar en ells locals comercials i de servicis ajuda a mantindre la continuïtat del teixit de barri i la cohesió social.
L’exigència d’accessos independents en edificis residencials perseguix garantir la seguretat i tranquil·litat dels veïns. Separar els fluxos de turistes impedix que compartisquen recorreguts interiors i zones comunes, reduïx molèsties i minimitza les interferències amb la vida comunitària.
En conjunt, l’Ajuntament aspira a atraure visitants sense comprometre la capacitat del territori ni expulsar a la població local. La regulació pretén assegurar que els residents puguen continuar accedint a la vivenda, al treball i a servicis i espais públics, al mateix temps que ordena una activitat turística regulada i compatible amb el model de ciutat.
