El Tribunal Suprem ha confirmat que Fumiko Negishi, exayudante del taller d’Antonio de Felipe, és coautora de 221 obres del pintor valencià. La Sala Civil desestima el recurs de l’artista i manté l’obligació de reconéixer eixa condició davant tercers: informar els compradors d’eixes peces, expedir certificats concordes i publicar a la seua costa un anunci en una revista d’art de difusió nacional.
La fallada dona per acreditat que Negishi va col·laborar durant anys en l’estudi, on plasmava en el llenç idees i esbossos de De Felipe seguint les seues indicacions. Malgrat eixa direcció, el tribunal subratlla que la seua intervenció va implicar decisions pròpies d’execució i una petjada personal en cada quadre, per la qual cosa no va ser una labor mecànica ni merament tècnica. L’artista, a més, desenrotllava a les vesprades la seua obra personal fora del taller, separant les dos facetes.
El litigi es va iniciar en 2017, quan Negishi va reclamar l’autoria d’eixes obres o, de manera subsidiària, la seua coautoria. Un Jutjat del Mercantil va rebutjar la seua pretensió en entendre que la coautoria exigix treball en pla d’igualtat, sense jerarquia ni subordinació, circumstàncies que va considerar absents. L’Audiència Provincial de Madrid va revocar eixe criteri i va reconéixer la coautoria en apreciar un paper rellevant de Negishi en l’execució, una capacitat d’expressió artística pròpia i un resultat que va qualificar com a fruit de col·laboració entre professionals, més enllà d’una simple ajuda de taller.
Criteris de coautoria i efectes
En confirmar la sentència, el Tribunal Suprem precisa que no tot ajudant pot ser autor, però que en este cas Negishi va ser qui, en la soledat del taller, va materialitzar les idees de De Felipe, adoptant decisions que projecten la seua personalitat en cada obra. La resolució distingix així entre assistència tècnica i aportació creativa, i admet que rebre instruccions no exclou la coautoria quan existix contribució artística recognoscible. També manté el paper primordial de De Felipe en la concepció, compatible amb la coautoria en l’execució.
Les conseqüències pràctiques són clares: els compradors rebran comunicació formal sobre la doble autoria, els certificats d’autenticitat hauran de reflectir-la i l’anunci en una revista d’abast nacional facilitarà la seua difusió en el mercat d el’art. Eixe aclariment documental afecte a galeries, col·leccionistes i futurs transmissors de les peces, que hauran d’ajustar catàlegs, etiquetes i descripcions a la realitat reconeguda pels tribunals. El cas reforça la necessitat de delimitar per escrit, en els tallers contemporanis, els rols creatius quan la materialització de les obres depén de col·laboracions sostingudes.