El València Basket visita a l’AS Mònaco en la quinta jornada de l’Eurolliga amb l’obligació de detindre la ratxa de dos derrotes i recuperar un balanç positiu. La cita arriba en una pista que se li ha ennuegat: va caure en els seus dos únics precedents, un detall que afig pressió a un equip que va començar amb dos triomfs i s’ha vist frenat en l’última setmana.
El colp més recent va ser en el Roig Arena, a porta tancada, davant el Hapoel Tel Aviv. El conjunt de Pedro Martínez va pagar un inici imprecís i mai va poder imposar el seu pla; Vasilije Micic i Chris Jones van manejar el tempo i van sufocar cada intent de reacció. Abans, el València ja havia cedit en la pista del Barcelona, per la qual cosa el dol al Principat es perfila com un examen immediat a la seua capacitat d’ajust.
Claus del ritme de joc
El ritme apareix com a element determinant. El València tendix a partits de moltes possessions i ronda els 95 punts de mitjana; si aconseguix córrer després de rebot i activar als seus tiradors, guanya continuïtat. El Mònaco de Vassilis Spanoulis, en canvi, es mou en paràmetres més continguts, amb uns 85 punts i menys atacs, la qual cosa li permet seleccionar millor els seus avantatges. Per a l’equip valencià, eixir més connectats, reduir pèrdues i protegir el cércol per a poder córrer són factors que es desprenen de la seua última derrota.
També arriben condicionats per la inèrcia del rival. El Mònaco va perdre el dimecres en la pista del Virtus Bolonya (77-73) i té el mateix 2-2 que el València. Els seus anteriors resultats descriuen una arrancada irregular —victòria a Milà, triomf a casa davant Dubai i ensopegada en la seua pista amb el Zalgiris— que reforça la idea d’un pols equilibrat. En este context, cada parcial cobra valor i la gestió dels minuts finals pot inclinar la balança.
En la jerarquia monegasca sobreïxen Mike James, cervell i anotador malgrat els seus recurrents desacords amb el club, i Nikola Mirotic, gran incorporació estival. Daniel Theis aporta solidesa en l’ala-pivot, mentres que Alpha Diallo, Matthew Strazel i Elie Okobo sostenen una rotació profunda. Eixe nucli dota al Mònaco de múltiples focus ofensius i d’experiència per a tancar partits igualats.
Baixes, dubtes i rotació del València
El comunicat de l’equip valencià oferix llums i ombres. La reaparició de Xabi López-Arostegui davant el Hapoel va sumar cames en el perímetre, però continuen com a baixes segures Yankuba Avenc i Ethan Happ, este últim encara sense incorporar-se a la dinàmica. Jean Montero, operat d’un dit en la pretemporada, ja s’entrena amb el grup i podria reaparéixer; si ho fa, Pedro Martínez comptarà amb 13 jugadors i haurà de realitzar un descarte.
El tècnic, que aconseguirà els 200 partits al capdavant del club, afronta l’encreuament amb un planter reajustat després de la rescissió de Nate Sestina i la finalització del contracte de Ike Iroegbu. Amb eixe dibuix, el València necessita afinar la seua identitat: agressivitat arrere per a activar el contraatac, major precisió en l’inici i paciència per a no caure en l’intercanvi de colps que afavorix al Mònaco quan baixa el ritme. Trencar la mala dinàmica i sumar fora de casa tindria un efecte immediat en la taula i en la confiança del grup.