El Ministeri d’Igualtat traslladarà a la Fiscalia el rebuig a l’entrada de dones en la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt, després de la recent votació interna en la qual la majoria dels seus membres es va oposar de nou a la seua incorporació. La titular d’Igualtat, Ana Redondo, considera que esta negativa constituïx un anacronisme i un reducte masclista, discriminatori i contrari als principis d’igualtat arreplegats en la Constitució.
La ministra ha explicat que el Departament elevarà el cas a la Fiscalia en apreciar una possible discriminació i vulneració de drets i llibertats essencials protegits tant per la Constitució com per les lleis i la jurisprudència. L’objectiu és que el Ministeri Públic òbriga un expedient informatiu i analitze si l’exclusió de dones en esta entitat religiosa vulnera el marc legal vigent.
Revisió de la Confraria com a entitat religiosa
A més de recórrer a la via de la Fiscalia, Igualtat revisarà com està inscrita la Confraria de la Puríssima Sang en el registre d’entitats religioses. El Ministeri vol comprovar de quina forma s’han registrat els seus estatuts i si eixa documentació reflexa o no la limitació a la participació de dones. En cas que no existisquen estatuts clars o hi haja irregularitats en la inscripció, Redó advertix que s’estaria davant una anomalia que també requeriria una resposta administrativa.
En paral·lel, el Ministeri ha iniciat l’expedient per a retirar a la Setmana Santa de Sagunt el reconeixement de Festa d’Interés Turístic Nacional, un distintiu que manté des de 2004. Segons Igualtat, no és coherent que una celebració emparada per un reconeixement oficial convisca amb normes internes que impedixen la participació de dones en igualtat de condicions.
Redó ha mantingut a València una reunió amb representants de les dones que aspiren a integrar-se en la Confraria i que des de 2022 reclamen la seua entrada. En la trobada, les afectades han expressat la seua preocupació per una situació que consideren clarament contrària a la Constitució i a la legislació vigent. La ministra ha assenyalat que, dins de les seues competències, el Govern acompanyarà a estes dones en els passos legals i administratius que s’emprenguen, amb un suport actiu.
Durant la seua intervenció, la titular d’Igualtat ha qualificat la postura de la Confraria com un reducte masclista i discriminatori que, al seu juí, perjudica greument la vida interna de l’entitat. Ha insistit que, en el context actual de la societat espanyola, no és possible mirar cap a un altre costat davant pràctiques que exclouen a les dones per raó de gènere, especialment quan es tracta d’organitzacions amb una presència rellevant en la vida social i cultural d’una ciutat.
La ministra sosté que la societat de Sagunt no mereix mantindre un espai de discriminació dins d’una celebració tan arrelada com la Setmana Santa. Al seu entendre, la gran majoria de la ciutadania saguntina defén la igualtat i la no discriminació en tots els àmbits de la seua vida, i esta realitat hauria de reflectir-se també en les confraries i entitats religioses.
Redó ha subratllat que no cap que en l’àmbit de la vida religiosa es toleren situacions clarament contràries a la Constitució i al Dret espanyol. Ha defés que cap tradició pot situar-se al marge de les regles bàsiques establides per l’ordenament jurídic i que totes les pràctiques, fins i tot les més antigues, han d’adaptar-se als principis constitucionals d’igualtat i no discriminació.
En este sentit, la ministra ha destacat que existixen confraries de llarguíssima tradició que han revisat les seues normes internes per a adequar-se a la Constitució i han incorporat a les dones en pla d’igualtat. En estos casos, afirma, la vida de la confraria s’ha enriquit i ha millorat substancialment, la qual cosa reforça la idea que l’obertura no suposa una pèrdua d’identitat, sinó una modernització d’acord amb la societat actual.
Per a Redó, la situació que es viu en la Confraria de la Puríssima Sang constituïx un anacronisme puntual, una pràctica masclista que no té cabuda en una societat democràtica com l’espanyola ni en una ciutat en la qual, segons sosté, la immensa majoria de veïns abraça la igualtat i la democràcia. La ministra confia que l’impuls institucional i el suport social contribuïsquen a corregir esta situació.
La titular d’Igualtat ha recordat, a més, que existix una sentència del Tribunal Constitucional de 2024 que, davant un cas similar, va deixar clar que no poden existir àmbits exempts de l’aplicació dels principis constitucionals i democràtics. Eixe pronunciament reforça la idea que les entitats religioses no poden emparar-se en la tradició per a mantindre normes discriminatòries.
Després de la reunió amb el Ministeri, la representant de la Setmana Santa Inclusiva de Sagunt, Blanca Ribelles, ha assegurat sentir-se més motivada en la busca d’una solució. Ha admés que la Setmana Santa d’enguany serà estranya per a elles, però també ha avançat que qualsevol decisió important sobre noves accions la prendran una vegada passades les festes, amb l’objectiu de mantindre la cohesió del grup i valorar els passos legals i socials més eficaços.
Ribelles ha explicat que el col·lectiu va dubtar inicialment sobre si mantindre la concentració habitual del dimarts sant, una mobilització que celebren des de 2022 per a reclamar la seua entrada en la Confraria. Finalment, han decidit convocar-la de nou, a les 19 hores a la porta de l’Ermita de la Sang, com a gest de continuïtat de les seues reivindicacions i per a visibilitzar la demanda d’igualtat en un moment d’especial relevància per a la ciutat.
Quant al suport rebut, la representant de la Setmana Santa Inclusiva ha recordat que en la votació interna de 2024 es van registrar 135 vots favorables a la incorporació de dones, mentres que en l’última consulta la xifra de suports ha sigut de 114. Així i tot, la majoria es va mantindre en contra, la qual cosa ha generat entre les afectades sentiments de desolació, decepció i tristesa. Malgrat això, Ribelles ha assegurat que la crida del Ministeri va suposar un impuls anímic i que, després de la reunió, se sent molt més motivada que després de la votació, quan confessava trobar-se derrotada.
