Juanfran Pérez Llorca ha complit sis mesos al capdavant de la Generalitat amb un full de ruta centrat en tres grans objectius: baixar impostos, facilitar l’accés a la vivenda i enfortir els servicis públics, especialment en sanitat, educació i infraestructures, amb la meta declarada de millorar la qualitat de vida de la ciutadania valenciana.
Full de ruta amb fiscalitat més baixa, simplificació i servicis públics sòlids
Segons ha defés el propi president, l’acció del Consell s’orienta a desenrotllar polítiques que combinen una fiscalitat més baixa amb la simplificació de tràmits i una major llibertat per a les famílies, al mateix temps que es manté el compromís amb uns servicis públics sòlids i sostenibles malgrat l’infrafinançament. La premissa que exposa l’Executiu valencià és que es pot alleujar la pressió fiscal sense debilitar la sanitat, l’educació o les inversions estratègiques, sempre que s’acompanye de reformes i una gestió més eficient.
Vivenda: Pla Viu i ampliació del parc assequible
En matèria de vivenda, el Consell ha situat com a prioritat el Pla Viu, amb el qual s’ha posat en marxa al voltant de 5.000 immobles de protecció pública. Es tracta d’una aposta per ampliar el parc de vivenda assequible en un context de preus a l’alça, especialment en àrees urbanes. A este programa se sumen els avals del Institut Valencià de Finances per a la compra de la primera vivenda, que han beneficiat a 3.235 jóvens des de la seua posada en marxa, una mesura dirigida als qui tenen capacitat de pagament però troben barreres per a accedir al finançament inicial.
El Govern valencià destaca també la reducció de l’Impost de Transmissions Patrimonials del 8% al 6% per a menors de 35 anys i el reforç de les ajudes al lloguer. Amb este paquet d’actuacions, el Consell busca respondre a dos problemes simultanis: les dificultats d’emancipació dels jóvens i la situació de col·lectius vulnerables que necessiten un suport directe per a mantindre una llar.
En esta mateixa línia, s’ha impulsat la ferramenta Projectes Residencials Locals per a destinar sòls en desús, qualificats com a equipament dotacional o procedents del patrimoni municipal, a la construcció de noves vivendes. Segons la Generalitat, este instrument permetrà habilitar fins a 120.000 vivendes, la qual cosa suposaria un salt quantitatiu en l’oferta residencial a mitjà i llarg termini, amb impacte en el preu i en la planificació urbanística de nombrosos municipis.
Política fiscal centrada en les classes mitjanes i treballadores
En el terreny fiscal, Pérez Llorca insistix que la reforma empresa per la Generalitat es dirigix, sobretot, a les classes mitjanes i treballadores. Defén que baixar impostos no implica necessàriament recaptar menys i apunta que la recaptació per tributs gestionats ha augmentat un 14% en 2025, la qual cosa atribuïx al dinamisme econòmic i a una base imposable més àmplia.
Entre les mesures concretes, el Consell ha ampliat els nivells de renda per a accedir a deduccions en l’IRPF que, segons els seus càlculs, beneficiaran a un milió de contribuents de la Comunitat Valenciana, amb un estalvi estimat de 100 milions d’euros. Estes deduccions permeten desgravar gastos quotidians però significatius per a moltes famílies, com a tractaments de dentista i oculista, pràctica esportiva o atencions relacionades amb malalties rares i alzheimer, entre altres.
A més, s’han posat en marxa noves deduccions dirigides al foment de la música, beneficis fiscals per naixement, adopció o acolliment i la supressió de l’Impost de Successions i Donacions per a facilitar la continuïtat d’empreses familiars i explotacions agrícoles. Amb este conjunt de mesures, l’Executiu autonòmic sosté que la Comunitat Valenciana s’ha convertit en l’autonomia amb més desgravacions en el tram autonòmic de l’IRPF, la qual cosa perseguix tant alleujar la càrrega fiscal com incentivar determinades activitats econòmiques i socials.
Sanitat pública: més inversió i reducció de llistes d’espera
Un altre dels pilars d’estos sis mesos és el reforç de la sanitat pública. El Consell assegura que està destinant el triple d’inversió en infraestructures sanitàries que en la legislatura anterior, amb 280 milions d’euros a l’any ja en execució. El 90% del pressupost de 2025 destinat a modernitzar i reforçar centres de salut i hospitals està executat, la qual cosa es traduïx en noves obres, millores tecnològiques i renovació d’espais assistencials.
En paral·lel, s’han impulsat els Centres d’Atenció Urgent 24 hores, que comporten la creació d’unes 80 noves places de medicina familiar i 40 d’infermeria, a més d’una convocatòria de més de 900 places en zones de difícil cobertura. Amb este desplegament, la Generalitat pretén acostar l’atenció urgent a la població i fer més atractiu el treball en àrees on fins ara resultava complicat cobrir les vacants.
Segons les dades difoses pel Consell, s’han reduït en un 55% les llistes d’espera dels pacients de prioritat 1, passant d’una mitjana de 61 dies a 27. Així mateix, s’afirma que la Comunitat Valenciana ha tancat 2025 amb la taxa quirúrgica més baixa d’Espanya, 9,91 intervencions per cada 1.000 habitants enfront del 17,69 nacional, d’acord amb xifres del Ministeri. Per a l’Executiu, estos indicadors recolzen el seu discurs d’una sanitat més humana, personalitzada i amb millors resultats.
Educació: gratuïtat del primer curs i reforç de la connexió amb el mercat laboral
En l’àmbit educatiu, Pérez Llorca ha anunciat la gratuïtat del primer curs universitari per a l’estudiantat que aprove totes les assignatures, com a manera de reconéixer l’esforç i el rendiment acadèmic. Esta mesura busca alleujar el cost inicial dels estudis superiors i servir d’incentiu a l’aprofitament. A això se suma la creació d’una Xarxa d’Universitats de la Comunitat Valenciana per a l’Ocupació, orientada a reforçar la connexió entre formació universitària, mercat laboral i necessitats reals de les empreses.
Inversió, ocupació i infraestructures amb dos eixos: mobilitat i aigua
En el pla econòmic i laboral, el president subratlla que la Comunitat Valenciana lidera la creació d’empreses i d’autònoms i és la segona comunitat que més ocupació genera, la qual cosa presenta com a prova que el territori és una terra d’oportunitats, atractiva per a la inversió i confiada en el seu teixit industrial per a continuar creixent.
Entre les mesures adoptades, destaca la segona Llei de Simplificació Administrativa, amb la qual es pretén reduir traves burocràtiques que dificulten l’activitat d’empreses i emprenedors. Al costat d’això, la Generalitat ha activat 27 mesures de suport a empreses i famílies davant la crisi derivada de la Guerra de l’Iran, valorades en 421 milions d’euros, amb l’objectiu de mitigar l’impacte econòmic i mantindre el pols de l’activitat productiva.
En l’impuls a la indústria, cobren rellevància el Pla del Sector Aeroespacial, l’Estratègia de Reindustrialització, la creació del Visor Únic de Sòl Industrial i el reforç de la Formació Professional vinculada a l’empresa. En este camp s’emmarca el desenrotllament de projectes com el learning factory del calçat i l’augment del 22% en les ajudes a i+D+i, amb els quals es busca modernitzar sectors tradicionals, atraure inversions tecnològiques i afavorir la innovació.
El Consell emmarca esta aposta en la idea de construir una indústria forta que permeta a l’economia valenciana avançar, crear ocupació de qualitat, retindre talent i captar projectes empresarials estratègics. Entre ells, es ressalten iniciatives com la gigafactoria de bateries elèctriques de PowerCo a Sagunt, el hub energètic de BP a Castelló, el Campus Digital Valley a Picassent, la instal·lació d’Edwards Lifesciences a Moncada o la nova factoria aeroespacial de PDL Space a Elx. Conjunt d’actuacions que, segons les estimacions difoses, podrien generar 18.000 milions d’euros d’inversió i al voltant de 22.000 llocs de treball en els pròxims anys.
Infraestructures: plans inversors i mobilitat pública
En el capítol d’infraestructures, el president reivindica el compromís del Consell amb projectes clau per al desenrotllament de la Comunitat Valenciana. El Govern autonòmic assegura haver desbloquejat actuacions que portaven anys paralitzades, al mateix temps que impulsa grans plans inversors amb dos eixos prioritaris: la mobilitat i l’aigua.
Entre les iniciatives destacades es troba el Pla d’Inversions de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana 2026-2030, dotat amb 839 milions d’euros per a modernitzar i ampliar el transport públic ferroviari. També figuren actuacions com el desdoblament de la CV-95, l’Eix de la Ceràmica o la millora de la mobilitat en carreteres de diversos municipis, amb el propòsit de reduir temps de desplaçament i millorar la seguretat viària.
Així mateix, s’està renovant el mapa concessional dels autobusos interurbans amb una inversió d’al voltant de 400 milions d’euros. Esta reordenació busca reforçar la connectivitat entre municipis, ampliar freqüències i adaptar les rutes a les necessitats actuals de la població, afavorint una mobilitat més sostenible i accessible.
Hidràulica i agricultura: modernització de regadius i depuració 2026-2030
En matèria hídrica, el Consell posa l’accent en la defensa de l’aigua que considera que mereix la Comunitat Valenciana i reivindica anys de polítiques de gestió eficient. El Govern autonòmic subratlla que esta prioritat no es queda en el pla declaratiu, sinó que es recolza amb pressupostos concrets, com els prop de 50 milions invertits en esta legislatura en la modernització de regadius, clau per a la competitivitat del sector agrari.
Dins d’esta estratègia destaca el pla de depuració d’aigües 2026-2030, gestionat per EPSAR, amb una inversió de 665 milions d’euros en 122 municipis. Amb estes actuacions, la Comunitat Valenciana aspira a continuar sent l’autonomia que més aigua reutilitza d’Espanya, aprofitant al màxim els recursos disponibles i reduint l’impacte ambiental dels abocaments.
El Govern valencià està, a més, culminant les obres dels trams I i II del posttransvasament Xúquer-Vinalopó, que preveu tindre operatius a la fi d’enguany, i ha avançat una tercera fase per a completar la infraestructura. També es dona per finalitzat el marge esquerre del mateix posttransvasament, la plena operativitat del qual es fixa per a finals de 2026, amb la intenció de garantir recursos hídrics a zones amb dèficit i alleujar la pressió sobre aqüífers.
En paral·lel, la Generalitat continua reclamant un gran pacte de l’aigua a Espanya i ha exigit la paralització de les noves normes d’explotació del transvasament Tajo-Segura, en considerar que afecten els interessos hídrics de la Comunitat Valenciana. En este context, també es posa en valor la incorporació de 548 jóvens i nous agricultors i ramaders al camp valencià, una dada que el Consell presenta com a senyal de relleu generacional i de confiança en el futur del sector primari.
