Juan Carlos Alfaro estava totalment enamorat d’ella. Tenia 39 anys i acabava d’assassinar a una jove de 13 anys, tal com explica ‘El País’. Una adolescent de la qual deia estar totalment enamorat. En la seua fugida, no va disparar a tot el que es va oposar en el seu camí, sinó que va acabar amb la vida de dues persones més: el marit de la iaia de la xiqueta que va acabar ferit i un veí de la localitat que va morir en l’acte.
Les raons per aquests dos últims assassinats no se sabran mai, ja que Juan se les va portar amb ell a la tomba, però la seua obsessió boja i malaltissa per la jove venia de molts anys arrere. El seu pensament era clar: acabar amb la vida de totes les persones que s’oposaren al que ell considerava el seu amor. Una història que va començar fa anys en unes cases de camp situades enfront del poble, camí als turons propers al Salobral, a Albacete.
Càndida Aparicio i Antonio Alfaro tenen allí unes casetes. Al seu fill Juan Carlos li agradava passar llargues temporades en el seu terreny, se sentia lliure passejant, fent exercici, entre moltes altres coses. Però sobretot el que més li agradava era sens dubte realitzar pràctiques de tir. Tenia moltes dianes, armes i gran punteria. Era a més, molt amic d’Agustín Delicado, un altre veí de la localitat. Un era mecànic i l’altre camioner. Els dos estaven en l’atur i Juan Carlos anava cada vesprada a la tres i mitja, a prendre el café al Port Dry, el bar d’uns germans d’Agustín.
En el turó, era veí d’un altre d’ells, al que saludava cada matí mentre realitzava les seues pràctiques de tir. Però Agustín va ser la segona víctima mortal de Juan Carlos el dissabte 20 d’octubre. Va morir abatut a tirs en la porta de la seua casa. Juan Carlos havia llançat almenys una ràfega de quinze trets en el moment que Agustín eixia a fumar-se un cigarret.
Prèviament, havia acabat amb la vida d’Almudena, la xicoteta de 13 anys amb la qual estava realment obsessionat. Les dos víctimes van morir a l’acte. Res més acabar amb la vida de la jove, l’assassí va cridar a Emergències i va confessar el seu crim. En la seua escapada, es va trobar també amb el iaio d’Almudena, que anava amb cotxe, molt nerviós perquè ja havia vist el cos sense vida de la seua néta. Li va disparar i el va ferir en el muscle.
Seguidament, després de cridar a un parell de persones, es va amagar en el camp durant un dia i mig. A pocs metres d’allí, en el Port Dry, Pepe, el germà d’Agustín, estava celebrant l’aniversari d’un dels seus fills en el bar. Hi havia set o huit xavals, entre ells la filla d’Agustín, d’11 anys i alguna amiga d’Almudena.
En escoltar els tirs, Pepe relata que «Quan vaig eixir, vaig vore foc al fons del carrer. Em va semblar que era en el portal dels meus pares. Vaig eixir corrent i em vaig trobar amb el meu germà en a terra. Mort. Ell vivia allí amb els meus pares i la meua germana. A la seua filla, que entre setmana està amb la seua mare a Albacete, no li ho vam dir fins a l’endemà. La Guàrdia Civil va entrar i va dir que es tancara tot. Apaguem les llums i ens vam amagar».
La por i el desconcert van assolar durant unes hores la localitat. La història de Juan Carlos i Almudena va començar a córrer com la pólvora pels carrers del Salobral. El dilluns, sis hores després de ser trobat per la Guàrdia Civil en una caseta de camp dels seus pares, Juan Carlos es va pegar un tir. Eren poc més de les tres de la vesprada.
Almudena no tenia un pare biològic que s’encarregara d’ella
La xicqueta tenia un pare biològic que mai es va fer càrrec d’ella. La seua mare Adela, va mantenir una relació de quasi huit anys amb un altre xic del poble, José Andrés, que va acollir i va voler a la jove com si fóra la seua pròpia filla. La família d’ell tenia una casa en el turó, al costat dels terrenys dels Alfaro, i anaven allí molt sovint. A Almudena li encantaven els gossos i passejar per la natura. Allí va ser on va començar a tractar amb el seu veí Juan Carlos. Anys més tard, Adela es va separar de José Andrés, però la xiqueta va seguir venint al Sobral per a vore als qui ja considerava per a tota la vida el seu pare i els seus iaios, Pilar i Andrés. Va continuar anant al turó i passant els seus dies en la localitat.
La relación entre Almudena y Juan Carlos fue a más en menos de un año
La xiqueta tenia un pare biològic que mai es va fer càrrec d’ella. La seua mare Adela, va mantenir una relació de quasi huit anys amb un altre xic del poble, José Andrés, que va acollir i va voler a la jove com si fóra la seua pròpia filla. La família d’ell tenia una casa en el turó, al costat dels terrenys dels Alfaro, i anaven allí molt sovint. A Almudena li encantaven els gossos i passejar per la natura. Allí va ser on va començar a tractar amb el seu veí Juan Carlos. Anys més tard, Adela es va separar de José Andrés, però la xiqueta va seguir venint al Sobral per a vore als qui ja considerava per a tota la vida el seu pare i els seus iaios, Pilar i Andrés. Va continuar anant al turó i passant els seus dies en la localitat.
La relació entre els dos es va anar fent més pròxima fins a convertir-se en alguna cosa que ningú entenia. Ja no es veien en el turó, sinó també en el poble. En eixe moment, ella tenia 11 anys i ell 37. Almudena anava a la seua casa a escoltar música i passejava amb ell pels carrers de la localitat, encara que mai agafats de la mà ni agarrats.
De fet, molta gent del poble desconeixia una possible relació amorosa entre ells fins a la nit del tràgic crim. Ningú entenia com podia pretendre tenir una nóvia de 13 anys. Ell en canvi, es va enfrontar a tots aquells que alguna vegada li van recriminar el que ells entenien com una obsessió inacceptable. Juan ho tenia molt clar i deia que esperaria que Almudena es fera major.
La família de la jove tenia clar des del principi que la seua relació amb Juan Carlos era malalta. Una història impossible que no podia ser de cap manera. A més, tant la iaia com la mare ho tenien clar i no volien que la relació continuara. La família de Juan Carlos també tenia clar que no era el millor per al seu fill, però no es van oposar amb la mateixa intensitat.
Deien que els dos «volien estar junts» i que ell estava «boig per ella». Juan Carlos per la seua banda, era molt intel·ligent i segons els veïns, es tancava a casa algunes temporades però eixia. Fa un parell d’anys es va anar a Canadà per a buscar treball com a mecànic, encara que va acabar tornant. «Juan Carlos tenia les seues coses, era un xic molt nerviós, però estava més integrat en el poble, encara que anava amb una colla bastant conflictiva», relaten.
Juan Carlos, boig per la caça
Juan Carlos estava totalment bolcat en el tir i la caça. Tenia tres llicències d’armes: la I per a armes de tir esportiu i escopetes de caça; la D per a armes llargues de caça major; i la F, per a armes curtes i llargues amb ús esportiu.
Aquesta última li permetia tindre una pistola com la que va comprar en una armeria d’Albacete el dijous anterior a cometre els seus crims. Segons la Guàrdia Civil, en total tenia tres o quatre armes. Els veïns a més assegura que comprava en subhastes altres antigues i inutilitzades, de col·leccionista i que algunes aconseguia arreglar-les.
Dur conflicte entre Juan Carlos i la família de la xiqueta
Amb el pas del temps, el conflicte entre Juan Carlos i la família d’Almudena va començar a créixer durant els últims mesos fins a acabar en amenaces i denúncies mútues. L’entorn de Juan Carlos considerava que s’estaven passant i que no tenien dret a pressionar-lo tant si la relació era «consentida». El de la mare i l’àvia no entenia que no s’adonaren de la gravetat de la situació, i que estaven davant d’un abús d’un adult de quasi 40 anys sobre una jove de 13.
La xiqueta deia que també ho volia. La seua mare i la seua iaia pensaven que li havia menjat el cervell. Li van llevar el mòbil, quasi no li deixaven eixir de casa sense usar Internet. Ella en canvi, escrivia en el seu mur de Facebook sobre el seu amor i li manava cartes a través de les seues amigues. Ell l’anava a buscar a l’institut i li la portava per allí a passar la vesprada amb la moto.
Juan Carlos va ser denunciat per la família d’Almudena
La mare assegura que ho va denunciar en diverses ocasions, encara que el capità de la Guàrdia Civil relata que solament els consta una, de la qual van adonar al jutjat i a la Fiscalia de Menors i que en una altra ocasió van intervenir per una baralla entre Juan Carlos i la família d’Almudena. A més, hi havia una altra denúncia davant la Policia Nacional.
Almudena havia acabat recentment la relació, segons afirmen les seues companyes d’institut que van presenciar insults i amenaces per part d’ell. Els pares de Juan Carlos asseguren que va ser ell qui va acabar amb tot açò, però admeten que no podia suportar que un altre home la portara amb cotxe a algun lloc. Tothom li havia advertit que havia d’allunyar-se de la xiqueta. Temia ser denunciat per abusos sexuals o violació per ella o per algun membre de la seua família. Una amiga de la jove relata que últimament tenien molta por pel que estava passant i fins i tot van arribar a pensar que podia matar-los a ells o a la xiqueta.
Per açò mateix, Juan Carlos es va anar el dijous a per una nova pistola i sobre les set de la vesprada va acabar amb la vida dequi deia que era l’amor de la seua vida, Almudena. Un crim masclista. Concretament, la víctima número 38 d’enguany segons el recompte del Govern. La més jove en el que va d’any. Una vertadera desgràcia.