El Consell declara 2023 com a Any Nino Bravo

El Consell ha aprovat el decret pel qual es declara l’any 2023 com a Any Nino Bravo en commemoració del cinquantenari de la mort del cantant valencià d’Aielo de Malferit.

Així mateix, el Consell ha aprovat la creació de la comissió per al desenvolupament del programa general d‘actes commemoratius que se celebraran, així com la coordinació amb altres organismes o entitats que hi vulguen participar, i que queda adscrita a la Presidència de la Generalitat.

El 2022, Les Corts van dedicar una declaració institucional, en la qual els i les representants del poble valencià “manifesten de forma unànime el seu suport a la declaració del 2023 com a any de Nino Bravo a tot el territori valencià, per recordar i posar en valor el gran cantant d’Aielo de Malferit”.

Tal com reflecteix el decret, Luis Manuel Ferri Llopis, més conegut pel seu nom artístic de Nino Bravo, és un dels artistes més apreciats pel públic i més influents a la música popular del segle XX, que continua plenament vigent.

Des de molt jove va mostrar la seua afició a la música i els seus dots naturals per cantar, especialment per la potència i la ductilitat de la seua veu, segons indica el decret. Va formar dos grups musicals, Els Hispànics i Superson.

El 1968 va iniciar la seua carrera en solitari com a cantant solista i va ser al marc de les falles de l’any 69, amb un recital al Teatre Principal de València, quan Luis Manuel es va presentar oficialment davant del públic amb el nom de Nino Bravo.

Entre el 1970 i el 1973 es va convertir en un ídol de la cançó melòdica per a molts milions de persones a tot el món, però sense perdre en cap moment la seua vinculació amb la Comunitat Valenciana, amb la ciutat de València i amb el poble on va nàixer.

El decret recorda que l’extraordinària carrera musical de Nino Bravo va quedar tràgicament truncada quan l’artista, que encara no havia complit els 29 anys, moria en un accident de carretera el dia 16 d’abril del 1973.

No obstant això, després d’este mig segle transcorregut, la seua veu i la seua figura s’ha mantingut i es manté viva, no només a la memòria dels que van assistir als seus triomfs en vida, sinó també a la de les generacions posteriors, que continuen emocionant-se amb la seua veu i les seues cançons.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Més de 300 bombers vetlen per la seguretat en la cremà de les Falles de València 2026

Més de 300 bombers i un centenar de voluntaris de Protecció Civil integren el dispositiu especial per a la Nit de la Cremà a València, que supervisarà 95 falles amb especial atenció a les de major risc.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La Pirotècnia Caballer FX Global Foc combina foc digital i pólvora clàssica en una mascletà de 180 quilos i cinc minuts de ritme ascendent que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Picasso, Warhol i Barceló protagonitzen una gran mostra sobre espiritualitat a Santa Pola

El Museu de la Mar de Santa Pola inaugura el 27 de març l'exposició Iter spirituale. Dos col·leccions, un recorregut per l'espiritualitat en l'art contemporani amb obres de Picasso, Warhol, Tàpies, Barceló o Mariscal.

La Nit del Foc cremarà 1.000 quilos de pólvora en un castell rítmic de 18 minuts

La Nit del Foc de Falles cremarà 1.000 quilos de material pirotècnic en un castell aeri de quasi 18 minuts, dissenyat per a mantindre un ritme constant i sense pauses.

Catalá ajorna al dia 20 el debat sobre l’Ofrena, les carpes falleres i la taxa turística

María José Catalá posposa al 20 de març la discussió sobre possibles canvis en l'Ofrena, el calendari de muntatge de carpes falleres i una eventual taxa turística lligada a les Falles.

Modernitat i tradició enlluernen en la penúltima i eixordadora mascletà de les Falles 2026

La penúltima mascletà de les Falles 2026 combina efectes digitals i pólvora tradicional en un tret de cinc minuts amb 180 quilos de material i un final llarg i hermètic que fa vibrar la plaça de l'Ajuntament de València.

Descobrixen a Villena un teler de fa 3.500 anys clau per a entendre la revolució tèxtil del Bronze

La troballa d'un teler de fa 3.500 anys en el jaciment de Cabezo Redó, a Villena, permet reconstruir amb detall com s'organitzava la producció tèxtil i el treball cooperatiu durant l'Edat del Bronze.

Turistes llatinoamericans viuen unes Falles cada vegada més emocionants i intenses

Turistes llatinoamericans que viuen o visiten València relaten com les Falles els continuen resultant impactants i emocionants, des de les mascletaes fins als bunyols i la cremà.