500 locals d’oci nocturn i discoteques obriran este cap de setmana en el territori valencià

 

Uns 400 pubs i al voltant de 100 discoteques de tot el territori valencià obriran de nou al públic durant este cap de setmana després del tancament obligat per les restriccions anticovid, i podrien arribar a 750 per a les festes nadalenques, és a dir, el 50% del total.

 

Són dades facilitades a EFE per l’Acampada de l’Oci Nocturn del territori valencià, un col·lectiu integrat per 25 associacions d’Alacant, València i Castelló, i abrigallada per altres 31 d’àmbit nacional, que va prendre este nom perquè va anunciar una acampada indefinida a les portes de la Generalitat en senyal de protesta per les restriccions al sector, que finalment no es va arribar a produir.

 

La Generalitat, a través de les Conselleries de Justícia i Sanitat, va dictar este dimecres una resolució que permet als establiments obrir en horari diürn per a transformar-se en cafeteries o establiments de menjars (en els casos en els que sanitàriament siga possible) i convertir les pistes de ball en espais per a alternar asseguts.

 

1.000 persones recuperaran el seu lloc de treball

Les empreses del sector esperen recuperar al voltant de 1.500 empleats afectats per ERE, una mínima part de les 20.000 ocupacions que generava el sector abans de la crisi. «Les discoteques podran recuperar fins a un 30% de la seua plantilla i els locals més xicotets, com els pubs, ens un 50 i 60%. En total, esperem que 1.500 recuperen els seus llocs de treball i isquen dels ERTE», assenyala a EFE Lalo Díez, portaveu d’esta associació.

 

En el territori valencià, sempre segons les dades facilitades per Acampada de l’Oci Nocturn, hi havia abans de la pandèmia uns 2.000 locals d’oci i espectacles; no obstant això, ja han tancat uns 500 locals i per a final d’any les estimacions indiquen que d’altres podrien cessar la seua activitat de manera definitiva.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

Munilla compara la reacció de Trump al missatge del papa amb la xiqueta de l’exorcista

El bisbe Munilla critica que Trump s'haja regirat contra la crida del papa León XIV a la pau, al qual acusa de banalitzar el mal i optar per la guerra.

Un agricultor alerta i la Guàrdia Civil salva a un home submergit en una séquia de Catarroja

La ràpida actuació de la Guàrdia Civil va permetre rescatar amb vida a un home de 70 anys que romania hores submergit en llot, inconscient i amb hipotèrmia en una séquia de Catarroja.

La inflació se situa en el 3,4% en la Comunitat Valenciana en línia amb la mitjana nacional

La inflació en la Comunitat Valenciana es va situar al març en el 3,4%, el mateix nivell que la mitjana d'Espanya, impulsada sobretot per l'encariment dels combustibles lligat a la guerra a Orient Mitjà.

Les normes lingüístiques no són ciència

Leo Giménez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa clara de les formes valencianes d’ús viu i una crítica a l’ús ideològic del concepte de 'ciència' en els debats lingüístics

Elísabet Benavent llança Una xiqueta bona, un romanç que reivindica l’amor en el quotidià

Elísabet Benavent publica Una xiqueta bona, la seua novel·la número 26, un romanç que desplaça l'èpica de l'amor cap als gestos quotidians i qüestiona la síndrome de la xiqueta bona.

Científics espanyols descobrixen l’interruptor que usen les plantes per a defendre’s de la sequera

Un equip d'investigació espanyol ha identificat l'interruptor molecular que activa la defensa de les plantes davant la sequera i ha demostrat que pot modificar-se per a crear cultius més eficients en l'ús de l'aigua.

Un ex alt càrrec de Transports, testimoni clau en el juí del Suprem a Ábalos pels contractes de màscares

La quinta jornada del juí en el Suprem pels contractes de màscares situa com a testimoni clau al exsubsecretario de Transports, Jesús Manuel Gómez, a qui José Luis Ábalos atribuïx la tramitació de les adjudicacions sota sospita.

La soledat empitjora la memòria dels majors però no accelera la seua deterioració

Un estudi europeu amb més de 10.000 majors conclou que la soledat s'associa a pitjor memòria, però no accelera la deterioració cognitiva al llarg de set anys.