L’anàlisi de mobilitat de la xarxa de telefonia mòbil promogut per la Generalitat, elaborat entre el 16 de març i el 27 d’abril, ha indicat que el 92% de la població es va quedar en la seua àrea de residència en els dies no laborables, mentre que el 88% ho va fer en els dies laborables.
L’estudi descriu el comportament dels diferents departaments de salut, entre els que destaquen Dénia i La Vila Joiosa, en els que un 95% i un 93,1% de la seua població, respectivament, s’ha quedat en la seua àrea de residència en dies laborables.
[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]
La directora general d’Anàlisi i Polítiques Publiques de la Generalitat, Ana Berenguer, considera que les xifres confirmen que la campanya ‘Queda’t en casa’ «ha sigut un èxit rotund i destaca el compromís dels valencians a l’hora de complir amb les mesures de confinament».
S’han evitat 400.000 contagis i 42.000 morts
«L’eficàcia de les mesures de reducció de la mobilitat és una de les principals conclusions de l’estudi del grup de treball ‘Data Science for COVID-19’, que té l’objectiu d’aplicar tècniques d’intel·ligència artificial i anàlisi de dades per a ajudar en la presa de decisions públiques en el context de la pandèmia del coronavirus», ha indicat la Generalitat.
L’aplicació i compliment de les mesures de confinament ha evitat «400.000 casos de contagi i unes 42.000 defuncions, segons l’estimació ajustada als canvis de mobilitat en el territori valencià, en lloc dels 12.834 casos positius i les 1.279 persones mortes, respectivament».
Esta estimació s’obté a través d’un model epidemiològic que reflectix l’impacte de les mesures de confinament. El grup responsable d’este treball, està format per experts voluntaris de la Universitat Jaume I, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat d’Alacant, la Universitat CEU Cardenal Herrera, i la fundació pública d’investigació sanitària Fisabio.
Deparaments de salut
L’informe també mostra com la mobilitat dels valencians es concentra en ‘clústers’ geogràfics que, a voltes, són departaments de salut i en uns altres casos agrupa diferents departaments, com la zona de Torrevieja i Orihuela, Gandia i Dénia, o les àrees metropolitanes de València, Alacant i Castelló.
«El model de desescalada ha de garantir la protecció de la població basant-se en una detecció que permeta prendre decisions granulars per a aïllar els focus, minimitzant al mateix temps l’impacte de les mesures en l’activitat econòmica i social», ha precisat Berenguer.
Fluxos de mobilitat
El treball descriu, a partir de dades prèvies a la crisi COVID-19, que hi ha departaments de salut, com per exemple, els de Vinaròs i Requena, en els que la mobilitat pràcticament es limita a la circulació interna dins d’este àmbit geogràfic.
Per altra banda, hi ha departaments estretament connectats entre si i sensiblement menys amb altres àrees. Estos departaments formen nodes, des d’un punt de vista de la mobilitat, com l’integrat per Torrevieja i Orihuela.
També és el cas de l’àrea metropolitana de València, amb un flux intern de 357.329 persones i del que únicament ixen i entren 10.004 persones al dia. El node de Castelló té un flux intern de 96.620 i un flux extern de 1.082.
Una cosa similar es dona en Alacant, a on els departaments de l’Hospital General i Sant Joan tenen un flux intern de 99.562 persones i, en canvi, entren i ixen a penes 7.774.
«Les dades demostren que la mobilitat està molt continguda si prenem com a referència els departaments de salut i que, per tant, és esta divisió la que té més sentit no només per qüestions de gestió sanitària, sinó de context socioeconòmic», ha assenyalat Berenguer.
